dissabte, 28 de desembre del 2013

Carta als reis mags

Estimats Reig Mags d'Orient, 
Sóc un bomber voluntari i vosaltres ja sabeu que aquest any m’he portat molt bé, i que no he estat fent l’intrús, ni el mafiós, ni  he robat tasques estructurals. Ni tampoc he fet altres coses que no vull dir en veu alta.
Com que vosaltres ho sabeu tot, doncs no cal que us digui, que simplement he fet allò que posa en el reglament dels bombers voluntaris, la llei de bombers, i el que diuen les INT i els PNT, per tant, no he fet res ni il·legal, ni al·legal.  
M’agradaria molt que em portéssiu una bona assegurança, amb la mateixa cobertura mèdica que els meus companys professionals, i que en cas d’accident, cobri  les mateixes indemnitzacions econòmiques que ells i puntualment a final de mes, no al cap de mig any (i estant de sort).
També vull que em porteu un delegat de prevenció, salut i seguretat, per poder estar dins el Comitè de Seguretat Laboral, ja que ara se m’ignora. Desitjo un “Pla d'actuació i mesures a adoptar en cas de possible situacions d'emergència dins el propi parc” i una “Guia per l'avaluació de riscos laborals”. I sobretot sobretot un nou i millor reglament de bombers voluntaris, que ben falta ens fa!
Voldria poder tenir un examen de salut i poder sortir en les estadístiques i estudis del Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos del Departament d’Interior, ja que em tenen abandonat.
Desitjo un munt de cursos de formació, com a mínim amb les mateixes hores que els companys professionals.  I una convocatòria de nous bombers voluntaris i també una altra per caporals voluntaris. Sabeu que els voluntaris també podem tenir caporals i sergents, oi? Ho diu el reglament
I a casa dels meus amics sindicalistes, vull que els hi porteu un diccionari, perquè puguin aprendre que vol dir companyerisme, respecte, decència, afecte i altres paraules boniques que obliden quan parlen de mi.
Ah! I el carbó els hi porteu a aquells bombers que fan més hores fora del parc que dins! 
Signat,
El vostre bomber voluntari preferit!
Us he fet un dibuix d'un elefant vermell, el meu animal preferit 

diumenge, 15 de desembre del 2013

Bombers voluntaris i Prevenció de Riscos Laborals

S'acaba de fer públic, el nou Pla de Prevenció de Riscos Laborals (PRL) 2013-16 del Departament d'Interior.

El Pla defineix la política i els compromisos que el Departament d'Interior vol impulsar durant aquest període, amb els objectius generals a assolir, per treballar envers la integració de l'activitat preventiva dins dels sistemes generals de gestió i organització del Departament. Aquest Pla vol recollir les realitats i les necessitats existents al Departament, tenint cura de les especificitats funcionals de les diferents direccions generals i dels ens adscrits, així com de les característiques dels col·lectius professionals que hi treballen.

Pel que fa a bombers, es contempla els bombers funcionaris, el personal de la campanya d'estiu i el de les torres de guaita, però...

EN EL PLA NO SURTEN REFLECTITS ELS BOMBERS VOLUNTARIS
 
És a dir, LA MEITAT dels bombers que hi ha a Catalunya, estant deixats de la ma de Déu, en materia de Prevenció de Riscos Laborals.

Els bombers voluntaris NO tenim delegats de prevenció, salut ni seguretat. 

Els bombers voluntaris NO tenim un “Pla d'actuació i mesures a adoptar en cas de possibles situacions d'emergència dins el propi parc”. 

Els bombers voluntaris NO tenim una “Guia per l'avaluació de riscos laborals”. 

Els bombers voluntaris NO passem exàmens de salut anuals. 

Els bombers voluntaris NO se'ns té en compte en cap estadística ni estudi del Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos de la DGPEIS. 
 
Si fem la mateixa feina els bombers voluntaris que els bombers funcionaris, si correm els mateixos riscos i si als funcionaris se'ls avalua el seu estat físic i de salut, és inadmissible que en el 2013, els bombers voluntaris no se'ns tingui en compte en cap política de prevenció i seguretat laboral. 

Aquest fet perjudica greument, per una banda els propis bombers voluntaris, ja que es troben indefensos i sense cap coneixement en PRL; els bombers funcionaris, ja que veuen com els seus companys no tenen la mateixa formació ni reconeixement i per tant, tenen una clara desigualtat que els pot perjudicar en un servei; i en darrera instància, també es veu perjudicada la ciutadania, ja que la meitat del seus bombers no estan inclosos en la vulnerabilitat dels riscos laborals. 

No entenc com a aquestes alçades, ningú hagi entès encara que els accidents dels bombers, ens afecten a tots, ja que conduïm els mateixos vehicles, fem servir els mateixos protocols, tenim la mateixa formació, tenim els mateixos epis, i per tant, els estudis per reduir els accidents a bombers, haurien de contemplar a TOT el personal, no aquell que només té el nomenament de funcionari. 

Tot i que alguns argumentaran que aquest Pla és pels col·lectius professionals del Departament d'Interior, i que els bombers voluntaris no en formem part, això no és cap excusa perquè se'ns inclogui o hi hagi un estudi o pla específic que contempli els bombers voluntaris. Només cal una mica de voluntat amb els voluntaris...

Els bombers voluntaris (com els funcionaris) ens juguem la vida per salvar vides, i no podem estar indefensos en matèria de prevenció de riscos laborals. 

Ah! I no demano res de l'altre món, simplement només cal aplicar la llei: 

DECRET 243/2007, de 6 de novembre, d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació.

Article 74, e) Corresponen a la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments (DGPEIS): Dirigir el desenvolupament de les polítiques de recursos humans, de les de prevenció de riscos laborals i impulsar i desenvolupar les pròpies del cos de bombers de la Generalitat, aplicar i supervisar el compliment del règim estatutari del cos de bombers de la Generalitat i l'específic del personal tècnic especialitzat, dels bombers voluntaris i del personal complementari assignat per a l'extinció d'incendis forestals. 

Article 117, a) Corresponen al Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos (SCSLPR) les funcions següents: Impulsar i supervisar les activitats preventives i de salut laboral de la Direcció General.

Per tant, la DGPEIS ha aplicar la prevenció de riscos laborals als bombers voluntaris, i el SCSLPR també hauria de fer-se càrrec dels bombers voluntaris, entenent que el seu àmbit és la DGPEIS i que dins la DGPEIS estan inclosos els bombers voluntaris, 
 

dimecres, 4 de desembre del 2013

CATAC: "contra els bombers voluntaris s'han de fer coses que no vull dir en veu alta"

Avui hem vist amb l'obligació de denunciar un fet molt greu.

Els bombers funcionaris estan de mobilitzacions i alguns encara es pensen que tots els seus mals és per culpa dels bombers voluntaris, i sembla que encara no hagin entès que el model 
de Bombers a Catalunya, és un model mixt, entre bombers funcionaris i bombers voluntaris. 

El passat 26 de novembre va tenir lloc al parc de Cerdanyola, una assemblea de bombers funcionaris.  

En una de les intervencions, una bombera del Parc de Torroella de Montrí, pregunta: "Què podem fer per evitar que els bombers voluntaris facin sortides?"

Joan Carles Cerdan, un dels portaveus del sindicat CATAC, li contesta: "Si veieu algún bomber voluntari que està realizant el servei, doncs l'aparteu de la intervenció i que es quedi a rereguarda i truqueu a Inspecció de Treball i dieu que hi han uns "INTRUSOS", que están fent la vostra feina. O els denunciem a Inspecció de Treball o FEM ALTRES COSES QUE NO VULL DIR EN VEU ALTA"

És gravíssim que s'enganyi d'aquesta manera i es manipuli a tothom. Cerdan afirma que segons el reglament del voluntariat, els bombers voluntaris han d'estar a la reraguarda (que per cert, és diu "reguarda"). L'article 32.1 c) del Decret 246/1996, de 5 de juliol, que aprova el Reglament del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya, diu que els bombers voluntaris tenen l'obligació, d'atendre els serveis de reguarda. No diu que només han de fer serveis de reguarda. Fer serveis de reguarda és una més de les obligacions dels bombers voluntaris, no només la única i exclusiva.  Per tant, aquesta afirmació és una opinió personal que trasgiversa la realitat i dona peu a malinterpretacions. 

És gravíssim que un representant sindical, una persona pagada per tots els ciutadans,  company de bombers que en teoria  ha de defensar els drets dels treballadors que treballen per ajudar a persones, insulti d'aquesta manera als bombers voluntaris i fagi apologia de la violència contra els seus propis companys.


Podeu veure la intervenció del figura al minut 41:50m d'aquest vídeo:

diumenge, 1 de desembre del 2013

Pressupostos 2014

Ja tenim aquí els pressupostos per l'any 2014. El pressupost del Departament d’Interior és de 1.110 milions d’euros, un 0,6% més respecte al pressupost prorrogat del 2013. D’aquests diners, el 14’5%, uns 161’06 milions d’euros, aniran destinats a Bombers.

Segons el conseller Ramon Espadaler, amb aquests diners, entre d’altres, es preveu una millora de l’equipament de seguretat dels Bombers de la Generalitat, amb l’adquisició de 4.500 jaquetes forestals. S’inverteix en obres de condicionament a l’edifici de Santa Caterina a Girona, per traslladar-hi les dependències regionals de Bombers, i obres de millora de diversos parcs de bombers. Es finalització del nou Parc de Bombers d’Olot i es renovació de 95 vehicles lleugers dels Bombers.

Si comparem aquests pressupostos amb els dels darrers 10 anys, veurem que en termes generals, els % de diners destinats a Bombers ha anat disminuint, excepte pels pressupostos per l’any que ve. Per tant, una dada positiva. Però la quantitat real invertida continua sent inferior en comparació amb fa uns 5 anys. De fet, els pressupostos de l’any 2011 van ser els primers que van iniciar una reculada, i la partida per l’any 2014, 161'06 milions d'euros, és lleugerament inferior a la mitjana de tots aquests anys, uns 163 milions d'euros. 



Notes a tenir en compte:

Les xifres estan expressades en milions d’euros.

En els pressupostos del Departament d’Interior, no estan comptats els organismes autònoms i l’empresa pública adscrita (Servei Català de Trànsit, Institut de Seguretat Pública de Catalunya, 112 Catalunya, etc).

Entre els anys 2004 i 2006, els bombers estan dins la “Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil” (DGESC), que també contempla la Protecció Civil. Per això la partida pressupostària es superior en %.

A partir de l’any 2007, la “DGESC”, es divideix en la Direcció General de Protecció Civil (DGPC) i la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament (DGPEIS).  És en la DGPEIS que estan organitzats els bombers. Al dividir-se l’antiga DGESC, lògicament la partida en % pel cos de bombers, disminueix una mitjana d'un 5%. 

Els pressupostos del 2013 són una pròrroga dels del 2012, per això són iguals.

Normalment en els pressupostos, hi ha dos gran partides. Mossos i Bombers. Els Mossos d’Esquadra s’emporten de mitjana un 70% del total del pressupost. Bombers s’emporta un 15% i l’altre 15% es reparteix entre la resta de Direccions Generals del Departament d'Interior.

La mitjana de diners pressupostat per als bombers és d'uns 163 milions d'euros. 

I un 80% de mitjana dels pressupostos de Bombers va destinat a... renumeracions de personal, és a dir, a pagar les nòmines dels bombers. 

dilluns, 25 de novembre del 2013

Tornem amb les estadístiques

Nosaltres, els nostres veïns, un parell de referents, l'amo d'Europa, l'amo del món i l'amo dels neutrals... 

CATALUNYA 
Població: 7.546.522 
Total bombers: 5.627 
Ràtio: 0’74 bombers per 1.000 habitants 
Bombers professionals: 3.139 (2.517 Generalitat + 622 Barcelona) (55'8% del total) 
Bombers voluntaris: 2.488 (Generalitat) (44'2% del total) 
(dades any 2013) 

ESPANYA 
Població: 47.021.031
Total bombers: 31.444
Ràtio: 0'66 bombers per 1.000 habitants 
Bombers professionals: 22.841(72´6% del total)
Bombers voluntaris: 5.003 (16% del total)
Bombers militars: 3.600 (11'4% del total)
(dades any 2010) 

ANDORRA 
Població: 84.525 
Total bombers: 119 
Ràtio: 1’4 bombers per 1.000 habitants 
Bombers professionals: 119 (100% del total) 
(dades any 2009) 

FRANÇA 
Població: 63.460.000 
Total bombers: 245.800 
Ràtio: 3’8 bombers per 1.000 habitants 
Bombers professionals: 40.400 (16% del total) 
Bombers voluntaris: 193.000 (78% del total) 
Bombers militars: 12.200 (5% del total) 
(dades any 2012) 

PORTUGAL 
Població: 10.627.250 
Total bombers: 42.208 
Ràtio: 3’9 bombers per 1.000 habitants 
Bombers professionals: 8.827 (21% del total) 
Bombers voluntaris: 33.381 (79% del total) 
(dades any 2008) 

ITÀLIA 
Població: 59.685.227 
Total bombers: 27.745
Ràtio: 0'46 bombers per 1.000 habitants 
Bombers professionals: 23.038 (83’% del total) 
Bombers voluntaris: 4.707 (17% del total) 
(dades 2011) 

EUSKADI
Població:2.193.093
Total bombers: 1.209
Ràtio: 0'5 bombers per 1.000 habitants 
Bombers professionals: 1.162 (96% del total) 
Bombers voluntaris: 47 (4% del total) 
(dades any 2013) 

ESCÒCIA
Població: 5.299.900
Total bombers: 7.644
Ràtio: 1'4 bombers per 1.000 habitants
Bombers professionals: 4.151 (54'3 del total)
Bombers a temps parcial: 3.076 (40'2% del total)
Bombers voluntaris: 417 (5'5%) 
(dades any 2013)

ALEMANYA 
Població: 80.548.000 
Total bombers: 1.069.349 
Ràtio: 13’2 bombers per 1000 habitants 
Bombers professionals: 27.371 (3% del total) 
Bombers voluntaris: 1.041.978 (97% del total) 
(dades any 2012) 

ESTATS UNITS 
Població: 317.128.000 
Total bombers: 1.129.250 
Ràtio: 3’5 bombers per 1.000 habitants 
Bombers professionals: 345.950 (31% del total) 
Bombers voluntaris: 783,300 (69% del total) 
(dades any 2012) 

SUÏSSA 
Població: 7.593.500 
Total bombers: 107.846 
Ràtio: 14’2 bombers per 1.000 habitants 
Bombers professionals: 1.144 (2% del total) 
Bombers voluntaris: 106.712 (98% del total) 
(dades any 2007)

divendres, 15 de novembre del 2013

Foc de Vilopriu, sindicats i bombers voluntaris

Arran de l'incendi forestal de Vilopriu, els sindicats dels bombers funcionaris han fet públic un comunicat denunciant que molts parcs de bombers han hagut de tancar per manca de personal perquè s'ha destinat a aquest foc. El comunicat:

Els bombers de la Generalitat, mitjançant els seus representants sindicals  d' UGT, CCOO,  CATAC i el comitè de mobilitzacions volem denunciar que:

La política de retallades que el Govern de la Generalitat  i el seu soci estan aplicant a les emergències a tot Catalunya ha avocat al Cos de bombers de la Generalitat a una situació de fallida i de col·lapse estructural. Aquest fet minva la resposta operativa i posa en risc als ciutadans de Catalunya de manera molt greu.

La situació viscuda ahir a l’Empordà es pot repetir les properes hores encara amb més risc en el cas de simultaneïtat d’emergències.

Entre els dies 12 i 13 de Novembre a Catalunya hi havien prop de 9 parcs de bombers professionals tancats per manca de personal al desplaçar-se al foc de Vilopriu. Parcs metropolitans de l ‘entorn de Barcelona van haver de tancar i d’altres van ser coberts pel personal de guàrdia de l’Ajuntament de Barcelona, deixant la ciutat comptal amb 6 bombers sota mínims.
A Girona, els parcs de Torrella de Montgrí, La Vall d’Aro, Palafrugell, Calonge, La Jonquera, Sant Feliu de Buixalleu, Santa Coloma de Farners, Amer i Llança han hagut de tancar durant aquests dies.
L’activació del grau d’emergència per l’activació dels bombers (M2) ha tornat a ser a deshora, tard (03’00 h) i  de forma descoordinada entre dues Direccions Generals  enfrontades i aïllades   (Protecció Civil i  Emergències DGEPIS), fet que succeeix per enèsima vegada.
Aquests fets expliquen la por a un nou sinistre, manifestada pel Conseller  Espadaler davant les càmeres de Televisió de Catalunya. El Departament d’Interior és conscient que en cas de produir-se la simultaneïtat de sinistres, el cos de Bombers només podria donar resposta a un d’ells, deixant a la resta de la població totalment desprotegida.
Els bombers de la Generalitat davant d'una situació d’emergència com la que acabem de viure a l'Empordà posposem les nostres mesures de pressió i participem de forma massiva a qualsevol crida extraordinària. Volem donar una resposta a la alçada del compromís adquirit amb la població en general i més especialment amb els mes febles i necessitats.
Malgrat el maltracte rebut de manera reiterada per part de la conselleria d'Interior i més especialment de la nostra Direcció General, els bombers volem  demostrar el nostre compromís com a servidors  i dur a terme els nostres compromisos adquirits amb la societat, malgrat que el Govern i els seus socis no vulguin o no els sàpiguen assumir.
Un Govern que vol liderar un país sobirà i que presumeix de crear noves estructures, no es pot permetre deixar una estructura vital per a la seguretat civil sense recursos i encara menys no tenir cap model definit. No pot posar a tota la població en risc per culpa d’un foc que ha calcinat  500 hectàrees.
Confiar únicament amb la col·laboració ciutadana, el voluntariat i els esforços desesperats de les víctimes indefenses perquè solucionin les emergències, és tornar a l’Edat Mitjana i  no pas avançar cap a Ítaca. A tots ells, els volem expressar el nostre agraïment, reconeixement i solidaritat, de manera més especial per a totes les víctimes i persones afectades.  

14 novembre 2013

Personalment trobo que als sindicats que no els hi falta raó, però novament es fa una crítica sense plantejar una alternativa, i novament es fa una crítica obviant un fet : els bombers voluntaris. 

Arran de l’activació del grau d’emergència per l’activació dels bombers (M2), això també ha implicat a la meitat dels bombers de Catalunya: els bombers voluntaris. Molts parcs de bombers voluntaris, que normalment estan tancats diàriament, se'ns ha activat i molts parcs han obert, cobrint el seu territori o anant al foc de Viloprou, durant les hores que se'ns ha demanat. Per tant, dir que Catalunya està desprotegida...és una afirmació que tot depèn de la interpretació que en vulgui fer cadascú...

Que els parcs de bombers voluntaris obrin a causa d'una activació d'emergència és un fet que s'ha fet sempre, malgrat que ara perquè els bombers funcionaris estan de mobilitzacions, alguns ho veuen com una deslleialtat i ho critiquen. Però ningú planteja alternatives ni solucions. 

Que els bombers voluntaris siguin o no activats per una emergència, pot agradar o no, pot semblar bé o no, cadascú té unes idees tant respectables com les altres. Però novament transmeto unes preguntes: quin paper hem de jugar els bombers voluntaris en l'organització del Cos de Bombers? Quina alternativa presenten els sindicats i el comitè de mobilitzacions cap al nostre col·lectiu? Què en pensen els bombers voluntaris de tot plegat?? Perquè aquí, nosaltres -els bombers voluntaris- també hem de dir la nostra, per activa o per passiva, i molts bombers voluntaris juguen a fets consumats. 

I la pregunta més important, cabdal i essencial: quan seurem tots junts (funcionaris i voluntaris) a parlar per definir alternatives i model de bombers? O la meitat dels bombers catalans continuaran ignorant i menyspreant l'altra meitat??? (i això ho dic per tothom!). 

Tot parafrasejant a l'escriptor valencià Joan Fuster i adaptant-ho als bombers: O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a servei de bombers

diumenge, 3 de novembre del 2013

El Comportament humà en situacions de crisi: resultats del projecte de recerca europeo BESECU

Us deixo amb un llibre molt interessant, "El Comportament humà en situacions de crisi" del qual jo vaig participar responent una enquesta. Hi ha un apartat on hi ha un estudi dels bombers "espanyols", tot i que el 92% dels enquestats són bombers que treballen a Catalunya i d'aquests, el 9% són bombers voluntaris.
La finalitat d'aquest llibre és conèixer en profunditat la realitat de les emergències a través de les persones que les han patit o dels professionals que hi treballen diàriament. Lectura imprescindible!! 


Link:
El Comportament humà en situacions de crisi: resultats del projecte de recerca europeo BESECU

dimecres, 30 d’octubre del 2013

'Quo vadis' Bombers?

Interessant article del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC). Tot i que parla a nivell general del model de bombers a Catalunya i el trobo molt encertat, alguna frase a l'estil: "també cal debatre l'encaix dels bombers voluntaris en el nou model", hagués brodat l'article. 


Hi ha un incendi i els bombers hi van. S'apaga i tot va bé. Sí? Darrerament veiem en alguns camions frases pintades de l'estil "Treballem pel poble, no pels polítics". Una protesta més en contra les retallades.
O potser no. Podem estar d’acord o no amb el contingut, però denota un malestar que es porta gestant internament de fa temps, bastant temps.

Una de les característiques del servei de bombers a Catalunya és la manca de model, la poca organització amb què s’ha dotat i que tampoc se li ha exigit des de la societat. Això fa que, malgrat el dia a dia es resol bé, internament el funcionament del cos es deteriora.

Les jubilacions comencen a ser importants i seran massives a curt termini. Faltaran comandaments. Els vehicles i materials envelleixen sense renovació degut a les retallades. I no s’afronten canvis interns significatius per no fer enfadar ningú, precisament, degut a la manca de model. Si fem una anàlisi dels darrers anys, ha canviat successivament el color polític en el Departament d’Interior però la dinàmica habitual ha estat situar en totes les direccions generals persones sense coneixement i experiència en el sector bé sense coneixements de gestió d’administració o empresa.

Fins i tot s’ha donat la paradoxa que alguns polítics que en l’oposició s’han preparat per anar a Interior durant tota una legislatura, l’esforç s’ha premiat enviant-los a altres departaments (ha passat en els dos darrers canvis polítics). De fet, hi hagut directors generals que han durat tres mesos, o un any,... pocs han durat més enllà dels dos anys. A més, també s’ha forçat relleus generals en la cúpula tècnica, trencant successivament qualsevol dinàmica o projectes a mig o llarg termini.

La creació d’un cos de bombers únic per a tot el país va ser un gran pas endavant i un model avançat en el seu temps, però no ha tingut les revisions ni actualitzacions posteriors, potser per una manca de consciència política de tots els partits. Però ara estem davant d’un col·lectiu cansat i d’un moment històric on les estructures d’estat estan sobre la taula. Per això cal ser valents i exigir un acord amb la societat catalana.

Pot ser un acord parlamentari de tots els partits polítics. Potser afegint-hi sindicats, afegint-hi els comandaments, o una plataforma interna, o les empreses asseguradores, o els ciutadans. L’objectiu, una seguretat pública amb un model propi que asseguri una línia de treball del cos de bombers independentment del color polític que hi hagi en aquell moment.

Hem de superar l’època de la transició i també en les emergències posar les bases d’un nou país. La situació d’atzucac (jubilacions nombroses, reducció de les emergències, reducció del pressupost, els canvis socials, etc.) portaran a un canvi sí o sí. L’únic que està en joc és com vol la societat catalana que es produeixi el canvi, si d’una forma ordenada i planificada, o traumàticament.
CEEC, 29/10/13

dissabte, 12 d’octubre del 2013

Volem un reconeixement just de la nostra experiència adquirida

El Departament d'Ensenyament obre convocatòria per al reconeixement acadèmic com a bomber. Novament però un greuge comparatiu. Bombers funcionaris, experiència professional mínima de 2 anys i 0 serveis; bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya que acreditin 5 anys de nomenament en l'escala activa de bomber voluntari i un mínim d'intervenció en 200 serveis.

Des de fa més de 150 anys els bombers voluntaris de Catalunya s’han dedicat de forma altruista a la defensa de les persones i del patrimoni del nostre país. En els darrers trenta anys, gradualment s’han incorporat a l’estructura del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya actuant en tota classe d’emergències ocorregudes dins i fora de Catalunya, treballant conjuntament amb els bombers professionals de la Generalitat.
Recentment el Departament d’Ensenyament ha publicat la convocatòria per al reconeixement acadèmic dels aprenentatges assolits respecte del cicle formatiu de grau mitjà de prevenció, extinció d’incendis i salvaments (Resolució ENS/1973/2013, de 19 de setembre), adreçat entre d’altres, als bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya.
En aquesta convocatòria, als bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya se’ls exigeix més del doble d’anys d’experiència i un nombre determinat de serveis realitzats que no es demana a la resta de bombers. Per tant hi ha una claríssima discriminació per a les persones que formen part d’aquest Cos respecte de la resta de bombers de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona.
D’altra banda no ens consta que s’hagi donat compliment al que s’estableix a l’article 2 del Decret 172/2010, de 23 de novembre, del Consell de Bombers Voluntaris de la Generalitat. Aquest Decret estableix que entre les seves funcions hi ha, entre d’altres, “l’emissió d’informes sobre disposicions de caràcter general que afectin les persones membres del cos de bombers voluntaris”.
Per això volem que no es discrimini als bombers voluntaris i s’igualin els criteris per accedir a la convocatòria per al reconeixement acadèmic dels aprenentatges assolits en l’exercici de la nostra activitat, a la vegada que exigim al Consell de Bombers Voluntaris de la Generalitat el compliment de les seves funcions emetent un informe relatiu a l’esmentada resolució del Departament d’Ensenyament.

dijous, 26 de setembre del 2013

Eleccions a caps de parc


Ja ha començat el període per les votacions a renovar els caps de parc dels bombers voluntaris. Seguint el nostre reglament  (Decret 246/1996, de 5 de juliol),  es desenvolupa el sistema d’eleccions dels caps d’agrupació previst a l’article 36. Ara ja s’ha obert el calendari i comencen tots els formalismes i burocràcia, que acabaran entre el 9 i l’11 d’octubre de 2013, dies que es celebraran les eleccions.  

Espero que la gent que s'hi presenti ho faci amb la voluntat de canviar i millorar els bombers voluntaris, no tant sols per solucionar problemes locals, ja que, ens agradi o no, formem part de la xarxa d'un país i els principals problemes que ens afecten ho són per ser bombers de la Generalitat de Catalunya, no pas d'un poble o ciutat.

I també espero que tots aquells que volen canviar i millorar els bombers voluntaris, ara tenen una magnífica oportunitat per esdevenir caps de parc. Que no us faci por la democràcia!

Cal que tots aquells que vulguin ser caps de parc, siguin conscients de la responsabilitat i la gestió que han d’assumir, i que tenen el repte d’encapçalar, més endavant i si volen, el consell de bombers voluntaris, òrgan que ara per ara, no acaba de convèncer a molts bombers voluntaris i que molta gent demana una renovació amb gent amb més empenta i compromís.

Finalment un petit incís. Tot i que m’agrada molt el fet que els bombers voluntaris triïn democràticament el seu cap de parc, no m’agrada que no hi hagi uns requisits mínims a nivell de formació i experiència per poder optar a ser cap de parc. El cap de parc ha de ser el que vulguin els seus bombers, però aquest també hauria de ser el més ben preparat i no pas el més simpàtic. Està molt bé que es valori la capacitat de lideratge i de compromís per esdevenir cap de parc, però cal endreçar la figura del cap de parc, a dia d’avui encara difosa entre les tasques administratives i les de “comandament” dels bombers al seu càrrec.

La falta d’un criteri estricte i adequat d’accés al Cos de Bombers Voluntaris i la inapropiada fórmula d’accés a la direcció d’un parc i, inevitablement, dels serveis dins del mateix, ens han portat a una situació que fa impossible fer qualsevol tipus de millora en la qualitat del servei. No existeix en els processos selectius vigents per a l’accés a aspirant voluntari i, encara menys, per a cap de parc, cap tipus de “garantia” de solvència i adequació de la persona que aspira a ser bomber voluntari.

Els requisits de formació per ser bomber voluntari, haurien de ser els mateixos que per ser bomber funcionari. Evidentment, en el cas del cap de parc aquesta mancança s’agreuja al no existir cap tipus de formació posterior que ajudi a garantir un mínim de competències per a l’exercici del càrrec. Per tant, els requisits de formació per ser cap de cap, també haurien de ser els mateixos que per ser cap de parc bomber funcionari

Algú pot dir que aquest fet que s’hauria d’esmenar en la propera modificació del reglament, on es contempli que cal tenir formació per poder ser cap de parc. Si, però la solució també és molt senzilla. Només cal desenvolupar bé el nostre reglament, fer convocatòries per dotar els bombers voluntaris de comandaments, caporals i sergents (tal com s’especifica en la “Secció 2 Categories i funcions”).

Ara per ara, hi ha 77 parcs de bombers voluntaris. Hi hauria d’haver un caporal i sergent, com a mínim en cada parc. Si no m’erro, amb prou feines hi ha una dotzena de caporals a tota Catalunya i cap sergent.

Per tant que es modifiqui i es desenvolupi be el nostre reglament i que siguin caporals i sergents, els que puguin ser caps de parc, com passa majoritàriament a tot el món.

Ps: I jo no em presento?? No! confio plenament en el meu cap de parc, així que com ell es torna a presentar, el votaré i animaré als meus companys que ho facin. Uno di noi!   

diumenge, 22 de setembre del 2013

Sí!, és feixisme!

En el parc de bombers de Mataró fa setmanes que de l’antena hi ha penjada una estelada, com a gairebé una tercera part dels parcs de bombers.

Algú dirà que els bombers són un servei públic, pagat per tothom i que no poden fer política. Però els bombers defensen que l’estelada hi sigui, com una mostra que amb l’actual situació política pel fet de no ser un país independent, entre d'altres coses, perjudica greument els bombers catalans, com a ciutadans i també com a treballadors públics. Els bombers catalans defensen els seus drets i ho expressen amb estelades i també amb pancartes contra les retallades, com així també es veu en hospitals o escoles, per posar un exemple. 

I expressar-se és un dret reconegut i amparat sota la llibertat d’expressió. Algú pot no hi estar-hi d’acord amb el fet que hi hagi una estelada en un parc de bombers. Hi té tot el seu dret, evidentment. 

I algú d’aquests que no està d’acord va començar a difondre per les xarxes socials, una crida anònima “contra la bandera separatista” pel dissabte 21. Es van aplegar una quarantena de persones davant del parc de Mataró, i enlloc de comportar-se de manera civilitzada, van actuar com feixistes. 

¡No nos engañan, Catalunya es España!,¡Esteladas en vuestra puta casa!, ¡fuera trapos separatistas!, ¡iros a la mierda!, ¡hijos de puta sois españoles¡, ¡fuera, fuera!, ¡esto lo pagamos nosotros, cabrones!, ¡sinvergüenzas! 

Aquestes van ser algunes de les "perles" que van cridar, i les van cridar molt fort, perquè de parlar gairebé no en sabien si no era a crits. 

Coincidència o no, el seu comportament (i consignes) va ser molt similar a aquells ultradretans que van atacar la seu de la Generalitat a Madrid el passat onze de setembre. 

Els que van anar a Mataró a protestar contra l’estelada, van insultar, van coaccionar, es van encarar amb els bombers. I a més a més, van bloquejar l'accés a les instal·lacions i van fer recular un camió que tornava de servei, tot insultant els seus ocupants. A més a més, van intentar assaltar el parc i això va motivar que es tanquessin les portes i la intervenció dels Mossos d’Esquadra. I alguns periodistes que cobrien la concentració també van ser amenaçats. 

Els manifestants deien que protestaven contra un acte il·legal, ja que segons ells, l’estelada és il·legal, tot i que no hi ha cap llei que així ho digui o que estigui prohibida. 

Els manifestants van actuar com a feixistes. Amenaçar, insultar i blocar un parc de bombers és feixisme. Coaccionar drets i llibertats és feixisme. Entre els concentrats, hi havia coneguts mataronins militants de Falange, de Plataforma per Catalunya, de Ciutadans i del Partit Popular, els quals sempre han mostrat simpatia cap al franquisme i cap a polítiques totalitàries. 

Tenien tot el dret a protestar, però el seu comportament arrogant, maldestre, mal educat, groller, agressiu, incívic, barrut, superb, intolerant, insolent, com a pinxos violents i fanàtics, els ha mostrat tal com són: feixistes. No van intentar convèncer, no volien persuadir, no volien dialogar, només imposar, exigir, tot coaccionant i insultant. 

Ni educats, ni amables, ni simpàtics, ni respectuosos, ni civics...tot al contrari, la "majoria silenciosa" es va comportar intolerant i cridanera.

El món sencer va veure el civisme de la via catalana. I ara el món sencer veu com uns radicals espanyols ataquen i insulten els bombers, amb la fatxenderia i la xuleria que els caracteritza. Els bombers! El cos més ben vist per la humanitat, juntament amb metges i professors! 

El dia de la independència el món veurà que hi ha gent que tria democràcia i civisme, i hi ha gent que tria intolerància i feixisme. I el món farà costat als primers. 

¡fuera trapos separatistas, coño! #etfelicitofill!

I perquè veieu que, el que dic no és cap invent, us deixo el vídeo de la concentració:

 

http://www.youtube.com/watch?v=gBFjU2zCdJE

dijous, 19 de setembre del 2013

Comunicat de Bombers per la Independència

Davant la convocatòria d’una manifestació el proper dissabte davant el Parc de Bombers de Mataró per tenir hissada una estelada, des de Bombers per la Independència volem deixar clar, el següent:

És cert que els bombers són un servei públic pagat pels diners de tot el poble. I és una part molt nombrosa d'aquest poble català la que a l'any 2013 està reclamant el dret a decidir el seu futur polític d'una manera democràtica i pacífica.

Els bombers no som aliens a les preocupacions del poble, com el poble tampoc no és aliè a les nostres preocupacions. El fet de no ser un país independent, entre d'altres coses, perjudica greument els bombers catalans, com a ciutadans i també com a treballadors públics.

Des de setembre de 2012 que molts parcs de bombers tenen hissades estelades en les seves instal·lacions, decisió presa democràticament per cadascun dels seus components, com a mostra de solidaritat i compromís dels bombers cap a les peticions del poble català. Aquest fet no incompleix cap llei i a més, està emparat per la llibertat d'expressió.

De la mateixa manera que molts parcs de bombers han penjat l'estelada, d'altres no l'han penjat, decisió presa també democràticament pels seus membres, decisió que respectem totalment.

Entenem que el fet de voler manifestar-se davant un parc de bombers, a part de constituir un seriós risc per al desenvolupament normal del servei que prestem a la ciutadania, és una mesura que atempta contra els nostres drets i les nostres llibertats.

És per això que mostrem el nostre rebuig a aquest acte i demanem que ningú contrari a l’esperit d’aquesta manifestació assisteixi al Parc de Mataró coincidint amb aquesta convocatòria. La voluntat de Bombers per la Independència, com a sectorial de l’Assemblea Nacional de Catalunya, és treballar per un futur de llibertat per al país, no pas entrar en polèmiques. Alhora,  ens reafirmem en la voluntat de poder decidir sobre la
independència d'una manera democràtica i pacífica.

També agraïm i participem de les mostres de suport als bombers que les entitats i la ciutadania de Mataró volen fer el divendres a la tarda.

dimecres, 11 de setembre del 2013

Avui no parlo de bombers...parlo de vosaltres.

Avui no vull parlar de bombers. Avui 11 de setembre de 2013, és un dia històric per la nostra pàtria.

Avui el que vull fer és felicitar als de la meva generació, aquells que ara ja rondem la quarentena i que quan teniem vint anys, érem tant pocs que ens coneixem entre tots. Que érem titllats de radicals i que hem mantingut la flama encesa durant més de 20 anys. 

Nosaltres que tot just érem uns adolescents quan començàvem a llegir revistes, pamflets i llibres, a coneixe'ns, a agafar el testimoni d'una vella generació traïda per la transició. 

Nosaltres aquells que quan érem 4 gats, tot portant el mocador negre i una estelada com si fos ultratge, ens trobarem el tercer diumenge de juliol al Pi, per Nadal a la tomba d'en Macià, el 15 d'octubre de matinada al Fossar de Santa Eulàlia, de festa pel Jimmy d'Igualada, de concert i concert arreu de festes majors, al Fossar de les Moreres cada 11S, el 25 d'abril a València, a l'octubre al Puig, a Molló i la UCE, a Perpinyà pel novembre, a les acampades d'Arbúcies, i en nombroses cites i manifestacions, sense importar-nos quants érem ni si feia sol o pluja. Que amb prou feines ens podíem comunicar, sense mòbils, internet ni whatsApp però que coincidíem en aplecs i en trobades i xerrades dels Casals independentistes i bars del rotllo d'arreu del territori. 

Nosaltres, amb un amor irrenunciable cap a la nostra terra, molts que proveníem de centres excursionistes, d'esplais, d'agrupaments escoltes, i que després alguns hem esdevingut bombers per aquell amor cap el poble i el paisatge. 

Que arriscàvem la pell quan encartellàvem o pintàvem parets, quan la resistència era la nostra vida. Que sabíem que ser detingut per Guàrdia Civil o els maderos, podria significar tortures i pallisses... Però nosaltres no ens rendíem  i els plantàvem cara sense por!  

Nosaltres els 4 gats radicals, som els que hem forjat tot el que està passant avui!! #viacatalana i Via fora! que tot està per fer i tot és possible!! 

Va per vosaltres!

(Estelada al parc de bombers voluntaris de Matadepera. I per tot això i molt més, per mantenir la flama encesa durant tants anys, gràcies als de la meva generació, avui la majoria de bombers catalans, també recullen el nostre testimoni, mostren sense complexos la voluntat del seu poble. Sí! això és imparable! Guanyarem! )

divendres, 2 d’agost del 2013

UME? No, gràcies!

La Unidad Militar de Emergencias (UME) de l’exèrcit espanyol es va crear l’any 2005 amb la finalitat d'actuar en desastres i emergències (incendis, inundacions, terratrèmols, etc.) a l'Estat espanyol i, si és necessari, a l'estranger.

La UME, en principi s'activa a petició de les comunitats autònomes, però està clar, que moltes vegades s'autoconvida (ja sabem que significa la trucada d'un militar) i apareixen sense necessitat d'haver-los cridat, només pel fet, de “demostrar” que ells estant allà. I “casualment” la repercussió mediàtica acostuma a ser força rellevant, sobretot en aquells mitjans de comunicació públics i afins al govern espanyol. No importa quantes bombers de la zona estant treballant o quants de la comarca s'hi han desplaçat, l'important és dir que la UME també està allà.

La UME és un projecte imposat amb una visió única d'emergències centralista i espanyolista i militaritzada. Si el govern espanyol el que realment vol ajudar en les grans catàstrofes, sinistres i incendis, el que ha de fer és reforçar els cossos d'emergències existents i no crear-ne de nous. Enlloc de dividir els recursos i els diners, s’ha de potenciar els bombers i la protecció civil, que són els veritables experts en situacions d'emergències.

A més, una gran unitat d’emergències com la UME, en el supòsit cas que fos realment necessària a Espanya, cal que estigui militaritzada? És que no es podria enquadrar sota el paraigües de la Protecció Civil i no pas del Ministeri de Defensa?

Per aquest estiu l’exèrcit espanyol, a part de la tropa que pot actuar a primera línia en l’extinció d’un incendi forestal, ha creat una patrulla que té com a missió el mantenir presència dissuasòria, vigilar les zones assignades, proporcionar informació als serveis d’extinció d’incendis i notificar incidents a les forces i cossos de seguretat. És a dir, uns vigilants-militars del bosc.

El Ministeri de Defensa vol que les comunitats autònomes que necessitin els seus serveis, corrin amb les despeses per tal d’amortitzar l’exèrcit, i es calcula que el cost d’una campanya forestal amb presència militar pot pujar entre mig milió i un milió d’euros més. Cal realment pagar els militars o seria millor reforçar el que tens?

És evident que, recordant una dita popular i molt escaient per aquest tema que, cada terra fa sa guerra, doncs a Catalunya, com diem els bombers nosaltres “ens ho fem sols” i no volem saber res de guerra.

No podem caure en la trampa que en una emergència el que cal és el màxim d’ajuda i no importa qui la fa, ni sota quina bandera. La UME és un projecte que depèn del mateix president del govern i envaeix competències. A Catalunya ja tenim bombers, adf, agents rurals i protecció civil per incendis i emergències i els Mossos com a agents de l’autoritat. No ens calen militars.

I no ens calen, perquè tots sabem quina és la història dels militars a Catalunya i com ens han tractat. Us sona un tal general Franco? Sabeu qui va afusellar el president de la Generalitat Lluís Companys? Però no cal anar tant lluny. Només cal recordar, aquests darrers mesos, les declaracions de comandaments militars sobre el procés sobiranista, acompanyat de maniobres a Collserola, o vols de caces per diverses comarques catalanes, tot plegat intimidador i amenaçant.

Catalunya no necessita la UME. Els Bombers de la Generalitat són un referent a nivell mundial, i l’únic que necessita Catalunya és poder gestionar tots els seus recursos econòmics i de govern i decidir qui ens ve a ajudar i com. I si algú ve, que ell mateix es pagui les despeses, i que no se’ns exigeixi, a sobre pagar la factura. I naturalment, els militars no tenen lloc en aquesta ajuda, ja que sota una campanya de solidaritat, se’ns està imposant una visió única d’emergències, militarista, centralista i espanyolista.

Potser algú m'acusarà de que no vull la UME perquè és l'exèrcit espanyol i jo sóc independentista. Si, aquest és un dels motius, l'exèrcit espanyol no m'inspira gens de confiança, al contrari. Però us convido a fer una cerca per internet, on trobareu nombroses crítiques de gent que treballa en emergències de qualsevol província espanyola i veureu que tampoc els volen. I ells, precisament no són independentistes. (aquí trobareu un exemple)

Les crítiques són moltes: que van allà per fer-se la foto, però que alhora de treballar poc fan; que no es coordinen amb els cossos treballant; que no estan arrelats en el territori i no mostren empatia amb la població i la resta de cossos d'emergències: que els militars tenen el millor material i més modern, mentre la resta de grups operatius amb prou feina subsisteixen...

La UME  es va crear amb una partida inicial d'uns 700 milions d'euros, i el seu pressupost anual ronda els 130-150 milions (tot i que cada any va a menys). Des de l'any 2005, s'han invertit prop de 1.500 milions d'euros, i el cost d'un soldadet apagafocs costa aproximadament un 40%  més que un bomber civil.

S'estan gastant uns diners en la UME que es podrien destinar a reforçar petits cossos de bombers locals o provincials. Si fos espanyol, estaria igualment indignat per aquest malbarament. Espanya és un país on hi ha llocs que existeix molta distància amb un servei d'emergències. Els diners de la UME es podrien destinar a crear aquests cossos i suplir mancances.

En els darrers mesos arriben notícies que molts cossos de bombers d'Espanya s'estan privatitzant Si aquests bombers tinguessin els diners dels militars, caldria la seva privatització? Tot i que això és un altre debat, privatitzar les emergències és una precarització d'aquest servei essencial.

Els incendis forestals són un dels pitjors flagells d’Espanya. Tots sabem que els focs forestals s’apaguen a l’hivern, que la prevenció i la previsió són vitals per evitar els focs, i que aquests recursos destinats als militars, també es podrien destinar a aquesta finalitat. Els diners destinats a la UME podrien destinar-se a contractar aturats per netejar boscos i fer tasques de prevenció a l’hivern.

I torno a repetir, cal que aquesta unitat d’emergències estigui militaritzada? Quin menyspreu més gran per la tradicional organització i voluntariat de la societat civil... Militaritzar les emergències és propi de governs totalitaris, de governs que es malfien de la societat civil.   

El que està clar és que ara som una comunitat autònoma de l’Estat Espanyol, i per tant, no podem decidir res per nosaltres, el nostre marc legal ve imposat. Com a bombers, no tenim competències en salvament marítim, emergència nuclear, aeroports o no podem establir la nostra pròpia cooperació internacional, per posar algun exemple.


És hora de decidir sobre nosaltres mateixos, i entre d’altres, és hora de gestionar sobiranament nosaltres sols les emergències. I aquestes han de ser 100% catalanes i 100% civils! 

dimecres, 31 de juliol del 2013

dilluns, 22 de juliol del 2013

Resum jornada debat bombers voluntaris Martorell

JORNADA DE DEBAT DELS BOMBERS VOLUNTARIS
MARTORELL 8 DE JUNY 2013

Els representants dels Bombers Voluntaris al Consell de Bombers Voluntaris de Catalunya i l’ASBOVOCA van convocar una assemblea per establir unes directrius que siguin assumides pels nostres representants.

Ordre del dia:

1-Assegurança
2-Reglament
3-Relleu generacional
4-Formació
5-Model de bombers voluntaris
6-Uniformitat
7-Relació amb els sindicats
8-Possibles mobilitzacions
9-Precs i preguntes

(Cada punt va ser presentat per un ponent i després es va obrir un torn de paraules). 

1-Assegurança
Per Macià Arbonés, cap de parc d’Alcover i membre del Consell. Va exposar unes estadística sobre sinistralitat i com està el tema actual, tot destacant la nostra manca de cobertura i la deixadesa per part de la DGPEIS en aquest aspecte, sobretot ja que han baixat les compensacions econòmiques en cas de baixa per accident. Macià va exposar que ara el més important és que caldria fer un estudi per poder presentar-lo a les companyies d’assegurances i convèncer a la DGPEIS per millorar l’assegurança. Com a conclusions es va arribar a la idea que cal una assegurança que ens cobreixi absolutament tots els serveis i inclòs els accidents “in itenere”. Sobre aquest tipus d’accident es va parlar del cas d’un company de Sant Climent de Llobregat, el qual la DGPEIS no li vol reconèixer i per tant no li cobreix. Els representants del Consell es van comprometre a seguir el seu cas i ajudar-lo. Entre el debat també es va acordar que cal pujar la quantitat econòmica de les indemnitzacions. La idea més generalitzada és que cal que es fes un estudi per saber exactament i realment el cost d’una mútua i que si calia, una part de les compensacions econòmiques anessin destinades a sufragar les despeses de l’assegurança. Tot i així, Arbonés va apuntar que la DGPEIS no sap quants bombers voluntaris hi ha operatius realment i per tant, el que primer cal és saber quants som i quants accidents tenim per poder fer l’estudi. Una altra idea és que l’assegurança podria combinar també cobrir la medicina alternativa.

2-Reglament
Per Xavier Marrasé, cap de parc dels bombers voluntaris de Sant Jaume dels Domenys i membre del grup de treball per la modificació del reglament. Marrasé va explicar que cal fer un nou reglament dels bombers voluntaris, però que primer cal una nova llei de bombers i que això anirà per llarg. Va exposar totes les reunions que s’estan fent des de l’any 2011 al voltant del reglament i que a l’agost del 2012 es va crear una Comissió de treball per la modificació  del Reglament del Cos  de Bombers Voluntaris de Catalunya i que des de la data, ja s’han fet cinc reunions, en les quals s’està treballant en unes modificacions puntuals en el reglament, tal com es va comprometre l’antic Director General, arran dels fets de Rasquera. També va comentar que hi ha alguns punts que estan creant un malestar dins el col·lectiu, però que de moment tot són propostes i esborranys i que no hi ha res en ferm i que s’està treballant. Ara per ara, a l’espera de la llei de bombers, del reglament es modificaran els punts d’accés i revocacions i alguna altra petitesa. La conclusió general és que cal actualitzar el reglament, i que cal la màxima participació i transparència.

3-Relleu generacional
Per Joan Roma, president de l’ASBOVOCA. Es van donar unes xifres del nombre de bombers de països occidentals on es constata que en la majoria, el model està constituït majoritàriament per voluntariat dins una estructura mixta i que tenen bombers juvenils, “infantils” o “cadets” que constitueixen un col·lectiu important tant per l’educació en prevenció com per a l’aportació de nous efectius al servei de bombers. També es constata que a casa nostra, l’índex de bombers voluntaris per habitant és clarament desfavorable en comparació amb els països esmentats i que observant el nombre bombers actuals es preveu una davallada del nombre d’efectius en els propers anys, si no hi ha polítiques actives d’entrada, promoció i reconeixement dels bombers voluntaris. Per tal de garantir la continuïtat dels bombers voluntaris a Catalunya, es van proposar una sèrie de mesures:  Pacte entre Generalitat, patronals, sindicats i bombers voluntaris per clarificar el model de bombers de Catalunya i garantir-ne la continuïtat. Potenciació dels bombers juvenils. Periodicitat en les convocatòries de noves places de bombers voluntaris. Acords amb empreses per a garantir l’activació dels bombers voluntaris. Acords per a garantir la cobertura assistencial dels bombers voluntaris.

4-Formació
Per Francesc Carola, cap del parc de Camprodon i membre del Consell. Va detallar el tipus de formació que s’ofereix des de la DGPEIS. Posterior al debat, les conclusions sobre aquest punt, és que va queda palès que tothom està molt d’acord en que la formació hauria de ser obligatòria i continuada per a tots. Que totes les regions poden demanar cursos a mida segons les necessitats i l’Escola de Bombers intentarà desenvolupar-ho segons les seves possibilitats. Que els bombers voluntaris també han de ser formadors i que amb l’escola s’està creant una comissió de formació. I finalment que existeixin pràctiques tutelades.

5-Model de bombers voluntaris
Per Marcel·lí Bosch, cap de parc de Matadepera, on va exposar la situació actual, tot destacant que els bombers voluntaris ens toca adaptar-nos a les necessitats que el territori o el moment requereixin. Va defensar que el personal voluntari aporta coneixements, flexibilitat horària i disponibilitat i assumeix un compromís i uns riscos que caldria compensar. La intenció del ponent era doble, per una banda deixar en evidencia la inoperància del model actual i les evidents dificultats del col·lectiu per tirar endavant modificacions reglamentaries que donin resposta a les deficiències del reglament actual, i per  altre generar una pluja d'idees sobre el que hauria de ser el futur model de Bombers de Catalunya. de debat de que es disposava. Les conclusions del debat es que hi ha una radicalització en les propostes del futur model i que aquestes bàsicament són tres: un model continuista que aposta per fer alguna millora reglamentària, un segon model que aposta per assolir els seus objectius mitjançant una proposta de servei 100% voluntària i gratuïta (sense compensacions per al personal), i un tercer model basat en la professionalització del voluntariat mitjançant el pas a un cos de Bombers a Temps Parcial. El que es desprèn d'aquestes conclusions es que cal generar debat entorn aquest futur model. Cal que hi  hagi pluja d'idees, que aquestes obrin noves visions i que, amb elles, sorgeixin alternatives que acostin a tot el col·lectiu entorn al Cos de Bombers que aquest país necessita.

6-Uniformitat
Per Albert Bucar, cap de parc de Sant Antoni de Vilamajor i membre del Consell. Va presentar que és molt important que caldria que cada parc de bombers voluntaris es poses l’escut del seu cos a la camisa, per tal d’identificar-se i sobretot com homenatge al seu poble i reconeixement públic. No va haver-hi gaire consens en el debat, ja que alguns dels assistents veien amb bons ulls la proposta i en canvi per d’altres, pensaven que era reduccionista i localista  i que en definitiva, formem part del cos de la Generalitat i que no cal més distincions.

7-Relació amb els sindicats
Per Òscar Sànchez, bomber de Gelida. Va comentar les trobades que alguns bombers voluntaris i gent de l’ASBOVOCA està fent amb Comissions Obreres (CCOO), amb la finalitat de rebaixar les tensions entre els sindicats i els bombers voluntaris i intentar arribar a acords que afectin els dos col·lectius, sota la premissa, que en definitiva tot som companys i que la unió fa la força. Un clam majoritari dels assistents, va dir que no calia parlar amb els sindicats de res, ja que hi ha una desconfiança absoluta per tots aquests anys d’atacs, mentides i menyspreus que els bombers voluntaris han patit pels sindicats. També es va lamentar que la carta signada pels sindicats i dirigida als bombers voluntaris per tal de sumar-nos a les lluites que fan els professionals, no fos del tot sincera i que en cap moment hi hagués una disculpa per part dels sindicats. El ponent i jo mateix, com a assistents a aquestes reunions amb CCOO, vam lamentar que la gent no volgués parlar amb els sindicats, tot i que compreníem els motius, i que ara, els sindicats estaven recollint la desconfiança després d’anys d’anar sembrant odi.

8-Possibles mobilitzacions
Per Marc Ferrer, bomber del parc de Matadepera. Es va preguntar si davant totes les inquietuds i mancances si era convenient sortir al carrer i començar a reclamar allò que volem. Si bé una bona part dels assistents pensaven que ja era l’hora de sortir al carrer, es va consensuar donar uns mesos de marge al nou director general, i després de la campanya valorar si cal mobilitzar-se en el supòsit que no s’hagués aconseguit res.

Torn de paraula del sots-inspector Pasqual Gàmez
Abans dels precs i preguntes es va donar la paraula al sots-inspector Pasqual Gàmez, el qual aquella mateixa setmana passaria a ser l’enllaç entre el Consell i la DGPEIS. Es va presentar i va comunicar que li havia semblat una jornada molt positiva, que ell havia pres moltes notes de les reivindicacions i inquietuds i que estava a la nostra disposició per allò que volguéssim, i que ens ajudaria en tot el pogués.

9-Precs i preguntes
Destacar que molta gent, volia saber si aquesta assemblea serviria realment per alguna cosa, si els membres del consell eren conscients de la importància del moment i que calia apretar al màxim la DGPEIS per acabar amb el continu menyspreu.


Signat: Marc Ferrer i Murillo. Bomber voluntari de Matadepera i moderador del debat. (Aquest resum s’ha fet amb la col·laboració dels ponents)


Van participar noranta-sis persones en un debat ric i molt participatiu.