Fa uns minuts he enviat un email a l'Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya (ASBOVOCA), comunicant la meva baixa com a soci, després d’uns quants anys de participar, tant en la darrera junta com dirigint la revista “Alerta!”, ja que penso que ja no hi tinc lloc.
Avui hi ha hagut assemblea per renovar president i junta, i com que l'actual direcció escollida no em mereix la més mínima confiança, he decidit donar-me de baixa.
Aviso que el que exposaré a continuació, és dur, però els que em coneixeu sabeu que jo sóc clar i directe. Com que fins ara he estat una de les cares visibles de l’ASBOVOCA, el millor per tothom és deixar les coses clares i la xocolata espessa.
Fa mesos que estava bastant absent dins l'ASBOVOCA. D’ençà que va dimitir el president, jo automàticament també vaig dimitir com a director de la revista Alerta! i tampoc vaig voler participar del que per mi ha estat tota una comèdia fins avui mateix.
La dimissió del president es va produir arran de tota la lluita que està portant el col·lectiu de bombers voluntaris per tal de millorar les nostres mancances i tenir unes condicions dignes. Després de molts anys al capdavant va creure donar pas a un nou relleu i una nova gent.
Pel que fa a mi, en el nou procés de canvi, tenia dues opcions, o intentar canviar les coses o plegar. Primerament vaig optar per continuar a la junta i en la següent assemblea així ho vaig comunicar a tota una sèrie de gent que també va voler renovar l’Associació.
Però les coses no han sortit tal com pensava i finalment, enlloc d’intentar canviar les coses, vaig decidir per l’altra opció més fàcil, perquè no tenia gens de ganes de posar-me al mateix nivell d'una gent que s'han omplert la boca d'unitat i l'únic que han fet ha estat separar i menysprear.
Em sento dolgut ja que l'ASBOVOCA era molt meva, però sóc fidel als meus principis i no puc estar al costat de persones que m'han traït, que m'han insultat i que fins i tot m'han amenaçat. I aquesta manca absoluta de respecte no ha estat només contra la meva persona, sinó contra altres bombers voluntaris (entre ells el meu cap de parc i companys del meu parc) els quals, tot i que es pugui discrepar, cal garantir el dret al debat i al respecte, cosa que els que ara van de "mandamás" mai han fet. Perquè si jo sóc fidel a algú, és als meus amics i companys, encara que no pensi com ells. El que em sap greu de tot plegat, és que segurament comparteixo la majoria d’objectius de l’ASBOVOCA, però no comparteixo les formes ni les maneres, ni el tarannà dels actuals responsables.
Aquest estiu s’ha actuat amb una “opa” hostil contra tothom que no pensava com ells, mentint descaradament, insultant a tort i a dret i amenaçant a qui els replicava, acompanyats d'una claca que aplaudia tot allò que feien i deien com si estiguessin en el Coliseum de Roma. I mentre alguns s’ho miraven sense badar boca, callant d’una manera que els feia còmplices de tot aquest disbarat.
Sí, aquest ha estat tristament l'ambient d'aquests darrers mesos dins l'ASBOVOCA, on alguns exercint de comissaris polítics han convertit l'estiu en una cacera de bruixes. I lògicament amb gent així el millor que puc fer és separar-me.
Avui hi ha hagut assemblea i democràticament s’ha escollit els nous càrrecs. I com que, repeteixo, he estat absent i tampoc he volgut participar de tot el procés, si els socis creuen que això és el millor per l’ASBOVOCA, els hi respecto, però que amb mi ja no hi comptin més.
Em sap greu i ho lamento molt, ja que deixo molts bons amics dins l'Associació, dels quals admiro la seva paciència, i respecto que vulguin confiar en els escollits, però jo no ho puc fer i em dono de baixa per coherència amb les meves idees i manera de ser.
Cadascú és lliure de triar el seu camí i jo he triat aquest. Només el temps dirà si aquesta decisió ha estat encertada o no.
Seguiré lluitant pel millor dels bombers, a nivell personal i allà on cregui necessari.
Bon vent i barca nova!
Em sap greu.
Em sap greu.
