Avui no parlo de bombers...parlo de vosaltres.

Avui no vull parlar de bombers. Avui 11 de setembre de 2013, és un dia històric per la nostra pàtria.

Avui el que vull fer és felicitar als de la meva generació, aquells que ara ja rondem la quarentena i que quan teniem vint anys, érem tant pocs que ens coneixem entre tots. Que érem titllats de radicals i que hem mantingut la flama encesa durant més de 20 anys. 

Nosaltres que tot just érem uns adolescents quan començàvem a llegir revistes, pamflets i llibres, a coneixe'ns, a agafar el testimoni d'una vella generació traïda per la transició. 

Nosaltres aquells que quan érem 4 gats, tot portant el mocador negre i una estelada com si fos ultratge, ens trobarem el tercer diumenge de juliol al Pi, per Nadal a la tomba d'en Macià, el 15 d'octubre de matinada al Fossar de Santa Eulàlia, de festa pel Jimmy d'Igualada, de concert i concert arreu de festes majors, al Fossar de les Moreres cada 11S, el 25 d'abril a València, a l'octubre al Puig, a Molló i la UCE, a Perpinyà pel novembre, a les acampades d'Arbúcies, i en nombroses cites i manifestacions, sense importar-nos quants érem ni si feia sol o pluja. Que amb prou feines ens podíem comunicar, sense mòbils, internet ni whatsApp però que coincidíem en aplecs i en trobades i xerrades dels Casals independentistes i bars del rotllo d'arreu del territori. 

Nosaltres, amb un amor irrenunciable cap a la nostra terra, molts que proveníem de centres excursionistes, d'esplais, d'agrupaments escoltes, i que després alguns hem esdevingut bombers per aquell amor cap el poble i el paisatge. 

Que arriscàvem la pell quan encartellàvem o pintàvem parets, quan la resistència era la nostra vida. Que sabíem que ser detingut per Guàrdia Civil o els maderos, podria significar tortures i pallisses... Però nosaltres no ens rendíem  i els plantàvem cara sense por!  

Nosaltres els 4 gats radicals, som els que hem forjat tot el que està passant avui!! #viacatalana i Via fora! que tot està per fer i tot és possible!! 

Va per vosaltres!

(Estelada al parc de bombers voluntaris de Matadepera. I per tot això i molt més, per mantenir la flama encesa durant tants anys, gràcies als de la meva generació, avui la majoria de bombers catalans, també recullen el nostre testimoni, mostren sense complexos la voluntat del seu poble. Sí! això és imparable! Guanyarem! )