La Unidad Militar
de Emergencias (UME) de l’exèrcit espanyol es va crear l’any 2005 amb la
finalitat d'actuar en desastres i emergències (incendis, inundacions,
terratrèmols, etc.) a l'Estat espanyol i, si és necessari, a l'estranger.
La UME, en principi
s'activa a petició de les comunitats autònomes, però està clar, que moltes
vegades s'autoconvida (ja sabem que significa la trucada d'un militar) i
apareixen sense necessitat d'haver-los cridat, només pel fet, de “demostrar”
que ells estant allà. I “casualment” la repercussió mediàtica acostuma a ser
força rellevant, sobretot en aquells mitjans de comunicació públics i afins al
govern espanyol. No importa quantes bombers de la zona estant treballant o
quants de la comarca s'hi han desplaçat, l'important és dir que la UME també està
allà.
La UME és un
projecte imposat amb una visió única d'emergències centralista i espanyolista i militaritzada.
Si el govern espanyol el que realment vol ajudar en les grans catàstrofes,
sinistres i incendis, el que ha de fer és reforçar els cossos d'emergències
existents i no crear-ne de nous. Enlloc de dividir els recursos i els diners,
s’ha de potenciar els bombers i la protecció civil, que són els veritables
experts en situacions d'emergències.
A més, una gran
unitat d’emergències com la UME, en el supòsit cas que fos realment necessària
a Espanya, cal que estigui militaritzada? És que no es podria enquadrar sota el
paraigües de la Protecció Civil i no pas del Ministeri de Defensa?
Per aquest estiu
l’exèrcit espanyol, a part de la tropa que pot actuar a primera línia en
l’extinció d’un incendi forestal, ha creat una patrulla que té com a missió el
mantenir presència dissuasòria, vigilar les zones assignades, proporcionar informació
als serveis d’extinció d’incendis i notificar incidents a les forces i cossos
de seguretat. És a dir, uns vigilants-militars del bosc.
El Ministeri de
Defensa vol que les comunitats autònomes que necessitin els seus serveis,
corrin amb les despeses per tal d’amortitzar l’exèrcit, i es calcula que el
cost d’una campanya forestal amb presència militar pot pujar entre mig milió i
un milió d’euros més. Cal realment pagar els militars o seria millor reforçar
el que tens?
És evident que,
recordant una dita popular i molt escaient per aquest tema que, cada terra fa
sa guerra, doncs a Catalunya, com diem els bombers nosaltres “ens ho fem sols”
i no volem saber res de guerra.
No podem caure en
la trampa que en una emergència el que cal és el màxim d’ajuda i no importa qui
la fa, ni sota quina bandera. La UME és un projecte que depèn del mateix
president del govern i envaeix competències. A Catalunya ja tenim bombers, adf,
agents rurals i protecció civil per incendis i emergències i els Mossos com a
agents de l’autoritat. No ens calen militars.
I no ens calen,
perquè tots sabem quina és la història dels militars a Catalunya i com ens han
tractat. Us sona un tal general Franco? Sabeu qui va afusellar el president de
la Generalitat Lluís Companys? Però no cal anar tant lluny. Només cal recordar,
aquests darrers mesos, les declaracions de comandaments militars sobre el
procés sobiranista, acompanyat de maniobres a Collserola, o vols de caces per
diverses comarques catalanes, tot plegat intimidador i amenaçant.
Catalunya no
necessita la UME. Els Bombers de la Generalitat són un referent a nivell
mundial, i l’únic que necessita Catalunya és poder gestionar tots els seus recursos
econòmics i de govern i decidir qui ens ve a ajudar i com. I si algú ve, que
ell mateix es pagui les despeses, i que no se’ns exigeixi, a sobre pagar la
factura. I naturalment, els militars no tenen lloc en aquesta ajuda, ja que
sota una campanya de solidaritat, se’ns està imposant una visió única
d’emergències, militarista, centralista i espanyolista.
Potser algú
m'acusarà de que no vull la UME perquè és l'exèrcit espanyol i jo sóc
independentista. Si, aquest és un dels motius, l'exèrcit espanyol no m'inspira
gens de confiança, al contrari. Però us convido a fer una cerca per internet,
on trobareu nombroses crítiques de gent que treballa en emergències de
qualsevol província espanyola i veureu que tampoc els volen. I ells,
precisament no són independentistes. (aquí
trobareu un exemple)
Les crítiques són
moltes: que van allà per fer-se la foto, però que alhora de treballar poc fan; que
no es coordinen amb els cossos treballant; que no estan arrelats en el
territori i no mostren empatia amb la població i la resta de cossos d'emergències: que els militars tenen el millor material i més modern, mentre la resta de
grups operatius amb prou feina subsisteixen...
La UME es va crear amb una partida inicial d'uns 700
milions d'euros, i el seu pressupost anual ronda els 130-150 milions (tot i que
cada any va a menys). Des de l'any 2005, s'han invertit prop de 1.500 milions
d'euros, i el cost d'un soldadet apagafocs costa aproximadament un 40% més que un bomber civil.
S'estan gastant
uns diners en la UME que es podrien destinar a reforçar petits cossos de
bombers locals o provincials. Si fos espanyol, estaria igualment indignat per
aquest malbarament. Espanya és un país on hi ha llocs que existeix molta
distància amb un servei d'emergències. Els diners de la UME es podrien destinar
a crear aquests cossos i suplir mancances.
En els darrers
mesos arriben notícies que molts cossos de bombers d'Espanya s'estan
privatitzant Si aquests bombers tinguessin els diners dels militars, caldria la
seva privatització? Tot i que això és un altre debat, privatitzar les
emergències és una precarització d'aquest servei essencial.
Els incendis
forestals són un dels pitjors flagells d’Espanya. Tots sabem que els focs
forestals s’apaguen a l’hivern, que la prevenció i la previsió són vitals per
evitar els focs, i que aquests recursos destinats als militars, també es
podrien destinar a aquesta finalitat. Els diners destinats a la UME podrien
destinar-se a contractar aturats per netejar boscos i fer tasques de prevenció
a l’hivern.
I torno a repetir,
cal que aquesta unitat d’emergències estigui militaritzada? Quin menyspreu més
gran per la tradicional organització i voluntariat de la societat civil... Militaritzar
les emergències és propi de governs totalitaris, de governs que es malfien de la societat civil.
El que està clar és
que ara som una comunitat autònoma de l’Estat Espanyol, i per tant, no podem
decidir res per nosaltres, el nostre marc legal ve imposat. Com a bombers, no
tenim competències en salvament marítim, emergència nuclear, aeroports o no
podem establir la nostra pròpia cooperació internacional, per posar algun
exemple.
És hora de decidir
sobre nosaltres mateixos, i entre d’altres, és hora de gestionar sobiranament
nosaltres sols les emergències. I aquestes han de ser 100% catalanes i 100%
civils!
