Consell Assessor per a la Transició Nacional i els bombers

El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) neix del compromís expressat pel president de la Generalitat, durant el debat d’investidura, de dur a terme aquesta legislatura una consulta al poble de Catalunya sobre el futur polític i nacional del país per garantir el seu desenvolupament econòmic, social i cultural i la supervivència, enfortiment i millora del seu estat de benestar.

La creació d’aquest Consell, en el mes de febrer del 2013, respon a la voluntat del Govern de dotar-se del millor assessorament jurídic i tècnic per desenvolupar aquest procés, que s’ha de basar en els principis de diàleg i legalitat i amb la voluntat del màxim consens possible.  El CATN està integrat per persones de reconegut prestigi en les diferents disciplines vinculades amb el procés de transició nacional.

El CATN ha elaborat en aquest darrer any, 19 informes sobre els passos cap a la independència i sobre les estructures d'estat necessàries per a Catalunya en el camí cap a la consulta, que han estat lliurats al Govern de la Generalitat.

L’informe número 17, entregat en data 28 de juliol, tracta de la seguretat interna internacional de Catalunya, i parla de les emergències i els bombers. Sobre aquest tema, m’he quedat sincerament una mica decebut.

Aquest document comença amb una premissa: “l’Informe es limita a examinar, sota el supòsit que Catalunya sigui un nou Estat independent, els primers mesos del procés de construcció d’aquest nou Estat. L’Informe no entra en l’anàlisi dels aspectes operatius de les estratègies polítiques i actuacions que s’hi proposen”. I tampoc entra en “les polítiques públiques que s’hauran d’adoptar a mitjà i llarg termini”. Mal fet, perquè el que realment necessita aquest govern, és que algú l’assessori en matèria de bombers i d’emergències vist l’actual desgavell que governa la Conselleria d’Interior i en especial la Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis.

La primera vegada que fa referència a bombers, és en el punt 3.1 “Evolució, descripció general, característiques i valoració del model actual” on es diu que “la gestió de les emergències i la protecció civil, està estructurat combinant cossos professionals (Bombers de la Generalitat de Catalunya, Bombers de Barcelona) i estructures voluntàries i amb presència local, com Protecció Civil o les Associacions de Defensa Forestal (ADF)”. Veiem doncs que s’obvia dins els Bombers de la Generalitat, que existeixen els bombers voluntaris, i que aquesta especificitat fa que sigui un model mixt ben singular, amb les seves avantatges i desavantatges. El que està clar, és que el model és mixt i actualment està a punt del col·lapse, tal com apunten comandaments de bombers, sindicats de bombers professionals i l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya. Desconeixo perquè els autors han obviat els bombers voluntaris, però és un fet molt greu, tant si és per ignorància com si està fet expressament.

Seguidament parla que els Bombers de la Generalitat de Catalunya són 4.500 efectius. No sé a que es refereix aquesta xifra, si només als bombers professionals o també comptant els bombers voluntaris. Si compta només els bombers professionals, la xifra més aproximada vindria a ser uns 2.400, i si compta bombers professionals més bombers voluntaris, la xifra vindria a ser uns 3.500. Cal dir que oficialment sempre es parla d’uns 2.500 bombers professionals i uns 2.300 bombers voluntaris, però aquestes xifres no són reals, perquè dins els bombers professionals es compten els que estan de segona activitat i dins els bombers voluntaris, els veterans i juvenils, i aquestes tres distincions són efectius que no surten a foc ni a cap servei i que per tant no estan operatius. A més, dins els bombers voluntaris, hi ha una important manca de bombers que estan comptabilitzats com a bombers operatius, però que fa anys que no apareixen pel parc i a la pràctica tampoc són bombers reals operatius i per tant, s’haurien de descomptar de les xifres oficials.

Així doncs, els membres del Consell Assessor per a la Transició Nacional, haurien de saber que la xifra real aproximada de bombers a Catalunya, comptant professionals i voluntaris és d’uns 3.500 efectius.

En l’informe no es torna a parlar dels bombers fins el punt 4.2.1.10. “Assumpció d’algunes tasques específiques de protecció civil i gestió d’emergències garantides fins ara pel Govern central”. Segons l’informe aquestes tasques són les que fa la UME (Unitat Militar d’Emergències). Aquí torno a veure un total desconeixement dels autors, al parlar de la UME, ja que la UME a Catalunya no fa cap tasca exclusiva i la única cosa que fa, és a petició del Govern de la Generalitat i és recolzament en incendis forestals, amb personal, i recolzament amb material i infraestructures en casos puntuals com inundacions o nevades. En l’informe s’apunta que les actuacions que caldria adoptar són la creació d’un nou Pla de Protecció Civil i Emergències amb una reestructuració, adaptada a la condició de nou estat, tant dels òrgans institucionals com dels tècnico-operatius.

Em sap greu i és greu, que no parli que els serveis de bombers han d’assumir les noves competències que tindria l'Estat Català, en matèria de salvament marítim, aeroports o centrals nuclears. En canvi si que parla i amb encert que cal establir protocols i convenis de cooperació amb els serveis d’emergència dels països veïns. Això és important, perquè per exemple, actualment per enviar ajudar o cooperació solidària fora de les fronteres d’Espanya, cal el permís de Madrid, i en algun cas, els bombers catalans no han pogut anar a ajudar perquè aquest permís s’ha denegat.

Finalment torna a parla dels bombers en el punt 5.4.2.1. “Actuacions sobre components que pertanyien a competències de l’Administració central” i és una repetició de l’anterior:

- Preparar un nou Pla de Protecció Civil i d’emergències, amb una reestructuració, adaptada a la condició de nou estat, tant dels òrgans institucionals com dels tècnico-operatius.

- Estudiar, i si escau, crear, a partir del Cos de Bombers de la Generalitat i del de l’Ajuntament de Barcelona una unitat operativa per a emergències complexes.

- Establir protocols i convenis de cooperació amb els serveis d’emergència dels països veïns.

Observem que només  es parla de tres actuacions que s’han de fer. Des del meu punt de vista, torno a repetir, i em sap greu, la desconeixença d’aquest tema dels membres del CATN.

Sobre el primer punt, abans d’un nou Pla de Protecció Civil, a nivell de Bombers de la Generalitat, cal una nova llei de bombers que actualitzi l’actual i l’adapti a un cos de bombers nacional i no pas autonòmic. Cal un reglament de bombers professionals , ja que no existeix cap, i això és fonamental per tal d'organitzar el cos a nivell organitzatiu i disciplinari i cal una reforma de l’actual reglament de bombers voluntaris per dotar els voluntaris de tots els continguts i equipar-los amb els professionals.

Sobre el segon punt, més que crear una unitat operativa per a emergències complexes, entre Bombers de la Generalitat i Bombers de Barcelona, potser cal plantejar la creació d’un sol cos nacional, on també s’ha de definir el paper dels Pompiers d’Aran, o una reorganització de les especialitats dels Bombers de la Generalitat, GRAF, GRAE, GEM, o crear-ne de noves.

I sobre el tercer punt, molt encertat establir protocols i convenis de cooperació amb els serveis d’emergència dels països veïns, però abans i de manera urgent, cal dotar als bombers catalans dels mecanismes necessaris en matèria de salvament marítim, aeroports o centrals nuclears, que són competències de les que actualment estan exclosos.

En l’informe tampoc es parla dels bombers d’empresa, i cal tenir present que també tenen la seva importància estratègica en prevenció i extinció d'incendis i de salvaments en empreses, algunes d’elles, vitals per l’economia del país i que un accident o boicot podria tenir importants conseqüències econòmiques, ambientals i socials. Per tant, també caldria comptar amb aquest sector. Com també caldria tenir present, de qui és fa càrrec dels bombers dels aeroports en mans d’AENA, que crec que haurien de ser absorbits per la Generalitat.

Ara per ara, la base de tot plegat és tenir personal i des del meu punt de vista, i també de comandaments de bombers, sindicats de bombers professionals i l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya, és que el nombre de bombers és insuficient, per tal, la principal actuació seria convocar noves places de bombers per fer front a aquesta necessitat urgent de personal.

I finalment un apunt, els membres del Consell Assessor per a la Transició Nacional, han tingut present, han previst tots els escenaris possibles, a nivell d'emergències i seguretat, que poden passar els dies previs a la celebració de la consulta, el dia de la consulta, així com els dies previs a la independència o el mateix dia de la independència? I quan dic tots els escenaris, dic tots: boicots de caire estratègics (llum, aigua, gas, carreteres), intervenció militar, atemptats...I no, no parlo de ciència ficció. Parlo d’Espanya, no ho oblidem. 

Si voleu llegir l'informe:  
http://presidencia.gencat.cat/web/.content/ambits_actuacio/consells_assessors/catn/informes_publicats/inf_17_seguretat_interna_internacional.pdf

I si voleu llegir la resta d'informes:
http://presidencia.gencat.cat/ca/ambits_d_actuacio/consells-assessors/consell_assessor_per_a_la_transicio_nacional_catn/informes_publicats/
 

La crisi dels bombers voluntaris és mundial...

La problemàtica i la desmotivació que existeix en els bombers voluntaris de la Generalitat, veig que no és exclusivitat nostra. Als Estats Units, la crisi també afecta al voluntaritat.

Article aparegut el 16 d'agost al New York Times i signat per Andrew Brown, periodista del The Morning Call of Allentown, i per Ian Urbina, periodista expert en emergències (entre parèntesi he afegit alguna explicació pròpia per entendre millor l’article). 

“En la majoria de llocs dels Estats Units, quan es produeix un incendi, un bomber voluntari apareix per apagar-lo.  (nota pròpia: als EUA, el 70% de bombers són voluntaris)

Però les files de voluntaris estan disminuint. El que abans era una icona de la vida nord-americana està perdent el seu atractiu, en part perquè el treball - alguns dirien que la vocació - és molt menys divertit del que solia ser.

Encara hi ha més del doble de bombers voluntaris que bombers funcionaris. Però el nombre de voluntaris s'ha reduït al voltant d'un 11% des de mitjans de la dècada de 1980, mentre que el nombre de bombers professionals ha crescut més del 50%, segons la National Fire Protection Association. La causa és que els bombers voluntaris ara inverteixen la meitat del temps per buscar ingressos (nota pròpia: la majoria dels ingressos dels bombers voluntaris nord-americans per pagar-se material i equipament surt de recaptacions populars). També és més difícil encaixar el voluntariat amb la pròpia feina. Ha augmentat el nombre de llars que necessiten de dos ingressos, per això sovint, l'home es queda a casa treballant o fent feines, enlloc de marxar  per una emergència. La urbanització i l'envelliment de la població rural també està tenint efectes perjudicials, ja que hi ha menys joves que puguin reemplaçar als bombers que es jubilen.

A les autoritats federals, estatals i locals els hi agradaria atraure nous reclutes voluntaris. Hi ha molt en joc sobretot perquè els bombers voluntaris no només salven vides sinó també diners - més de 139.800.000.000$ anualment per als governs locals, segons  la National Fire Protection Association (nota pròpia: com que són els propis bombers voluntaris els que recapten diners per pagar el seu material i despeses, tot això que s’estalvien els governs en invertir). El fet que per obtenir el títol de bomber voluntari, s’hagi d’invertir més temps i més hores d’entrenament ha creat també un problema per les autoritats federals, ja que la gent ja no disposa de tantes hores lliures i a més a més, s’han de pagar el cost de la formació.  

Altres despeses han contribuït a la disminució de bombers voluntaris. Des de la dècada de 1980, el preu d’un aparell de respiració autònom ha passat de 900$ a 5.000$. Un camió de bombers val 400.000$ més del que valia fa 30 anys. En les enquestes, els bombers citen constantment la interminable càrrega de la recaptació de fons, que ocupa el 60% del seu temps com a bomber, com un dels factors de dissuasió a anar a fer guàrdies .

Fins ara els parcs de bombers voluntaris organitzaven entre la seva comunitat, subhastes, rifes i bingos per obtenir ingressos per cobrir les seves despeses. En els últims anys, però, els parcs de bombers han hagut de recórrer a recaptar impostos locals i taxes als propietaris d’habitatges i les companyies d’assegurances per obtenir ingressos. Altres parcs de bombers s’han fusionat amb els dels pobles veïns per reduir les despeses.

Vincent P. McNally, un bomber voluntari i professor associat emèrit de ciències polítiques a la Universitat de St Joseph a Filadèlfia, que ha estudiat el declivi dels bombers voluntaris, quan li vam preguntar pel compromís que se l’exigeix va dir:

"El meu cap de parc diu que els bombers voluntaris tenim tres obligacions: recaptar ingressos, anar a la formació i anar als incendis. Jo només tinc disponibilitat per anar a dos de les tres. Diga’m quina de les dues vols que faci".

Les tasques dels bombers també han canviat. En molts parcs, la gran majoria de les trucades són per a emergències mèdiques, no per incendis. Igual que els metges d’urgències, doncs, els bombers voluntaris han de tenir formació en primers auxilis. També s’envien a rescats en l’aigua, atrapaments en vehicles, vessaments de matèries perilloses i  sobredosi de drogues.

Des de 1986 el nombre de trucades relacionades amb foc per a tots els bombers, voluntaris i professionals, s’ha reduït en més de 3,6 milions. El 2012, només el 5% de les trucades eren per incendis reals. No obstant això, el nombre total de serveis del cossos de bombers s’ha disparat un 167% en 26 anys, en gran part perquè els serveis mèdics han augmentat en 15,2 milions.

Tant mateix, el treball continua sent perillós. L’any passat, 97 bombers van morir, segons la National Fire Protection Association, incloent els 9 que van morir quan va explotar una planta de fertilitzants a West, Texas. A més, milers de bombers resulten ferits cada any.

Mentrestant, els governs estatals i municipals estan tractant diferents tàctiques per atraure nous reclutes.

Municipis de Florida, Nou Mèxic, Minnesota i molts altres estats ofereixen reducció d’impostos als bombers voluntaris, pagar les despeses per entrenar i formar-se, així com ofereixen dietes i despeses de viatge i allotjaments per les de guàrdia de servei. Altres han proporcionat alguna remuneració als bombers voluntaris basada en el nombre de serveis que han atès, el seu nivell de formació o els anys que han servit, o simplement se’ls paga per hores.

L'Estat de Nova York ofereixen també reduccions d'impostos, crèdits per poder pagar els impostos i 50.000$ si moren en el compliment del deure. També la majoria dels estats ofereixen compensacions a les empreses que tenen bombers voluntaris, sovint a través de programes estatals.

" Els beneficis són importants, no tant sols per compensar els voluntaris pel seu temps, sinó també per mostrar els valors del seu servei a la comunitat", diu David Finger, el director de relacions governamentals per al Consell Nacional de Bombers Voluntaris (National Volunteer Fire Council.).

Però a part de tots aquests esforços per reclutar nous bombers, una pregunta elemental: Hi ha d’haver bombers voluntaris, que tinguin l’estatus d’empleats públics i com a tals tinguis els mateixos beneficis i proteccions?

Alguns estats com Califòrnia, Missouri i Nova Jersey han dit que sí, atorgant-los beneficis com pensions subsidiàries, ajuda per a la matrícula de la universitat i beneficis en l’assegurança de vida. I a Pennsylvania s’ha donat el dret als bombers voluntaris a organitzar-se en un sindicat, decisió que clarament podria augmentar el nombre de bombers sindicalitzats (nota pròpia: als Estats Units hi ha molta dificultat per crear sindicats a causa de les polítiques governaments i les pressions dels empresaris).

Tot i així hi ha alguns voluntaris que argumentaven que no se’ls ha de categoritzar com a empleats públics, ja que a causa dels requisits de la nova llei de salut, els petits parcs de bombers podrien entrar en fallida (nota pròpia: fins ara no era obligat als Estats Units tenir una assegurança mèdica, però ara és obligat i això encareix despeses). Però l'Internal Revenue Service (l'agència federal del Govern dels Estats Units, encarregada de la recaptació fiscal i del compliment de les lleis tributàries) va dictaminar aquest any que els departaments de bombers voluntaris estan exempts de pagar l’assegurança.

Mentrestant, les càrregues que pesen sobre els bombers continuen creixent. Edward A. Mann, un cap de voluntaris a Pennsylvania, va dir que els requisits de formació segueixen augmentant, en part perquè els voluntaris estan sent cridats a fer molt més que simplement "llençar aigua al foc." Els atacs terroristes i artefactes explosius improvisats, panells solars i turbines eòliques que funcionen malament, els incendis d'etanol i gas natural, i electricitat i accidents de vehicles impulsats per hidrogen. Aquestes són només algunes de les emergències pels quals és necessària nova formació -va dir Mann, que és també el comissionat de Bombers de l'Estat de Pennsylvania-

" Malgrat tot, cada vegada que alguna cosa va malament, la gent marca el 911 (l’equivalent al telèfon d’emergències 112)", diu Mann, "i algú és enviat, oi?"

Article: http://www.nytimes.com/2014/08/17/sunday-review/the-disappearing-volunteer-firefighter.html?partner=rss&emc=rss&_r=1