Carta a UGT-Bombers

A la vida has de defensar els teus interesos, però sobretot el que t'has de fer és respectar. Si et deixes trepitjar una vegada, ho faran una i una altra.

El sindicat UGT-Bombers va fer l'altra dia aquest comunicat. Parlant clar i català, és intolerable un pamflet incendiari, ple de demagògia oportunista.

És hora de dir les coses com són. I és hora de fer-se respectar.

        - ¡Vais a flipar! ¡Palabra!

UGT-Bombers us queixeu de la perversió dels bombers voluntaris. Vosaltres els sindicats heu estat còmplices d’aquesta situació. Heu estat còmplices d’aquesta perversió callant com a putes quan us ha interessat que els bombers voluntaris, us vinguéssim a fer el relleu a altes hores de la matinada o us féssim les guàrdies els festius, Nadal o Cap d’any, perquè “casualment” no hi havia prou bombers professionals.

Fa masses anys que estem reivindicant, però ara, quan en el foc forestal de Rasquera, no hi havia la minyona voluntària i que heu hagut de carregar vosaltres les motxilles de mànegues, ai las! Ara us enrecordeu de nosaltres...

 - Que te pasa hombre? Tencuentras mal o algo?-
Però no us enrecordeu per veure quines son les nostres peticions i reivindicacions. No, us enrecordeu per tirar-nos merda a sobre. En cap moment he llegit que reclameu una assegurança per nosaltres. Dieu que mateixa feina igual a mateixa formació, si, però també igual mateixes condicions laborals, igual mateixa cobertura, igual mateixa responsabilitat, igual mateix comandament...


Però anem a pams...

1) Afirmeu que “els bombers professionals s’estrenyen el cinturó per mirar d’optimitzar recursos en campanya forestal oferint-nos a l’activació solament en situació de risc, els voluntaris se’ls ofereix guàrdies de 12h de permanència sigui quina sigui la previsió de risc”.

                       -Este se cree que hace bien su trabajo, pobrecillo...-

Aquesta afirmació és insultant. Voleu fer creure que vosaltres sou els bons de la pel·lícula, que feu qualsevol sacrifici i que els voluntaris som els dolents que malbaratem i gastem.

Jo d’això en canvi, faig dues lectures:

La primera, és que els bombers professionals, oi que no tindreu el parc tancat si tampoc hi ha risc? Ja que per la mateixa regla de tres, comencem a tancar parcs de bombers professionals, allà on no hi hagi risc, o on no hi hagi un mínim de sortides? Comencem a tancar parcs de professionals que sabem que hi ha nits que no tenen cap sortida, i que els bombers es vagin a dormir a casa i no cobrin aquelles hores?

I la segona, que podríem considerar que l’estiu per si sol, ja és època de risc, i que tancar parcs de bombers és una planificació estratègica molt dolenta. Primer, perquè tenint el parc obert, ja garanteixes sis persones a punt de pujar al camió. Amb el parc tancat, has de trobar el personal i es perd un temps important. A més a més, amb el parc obert, garanteixes una disponibilitat per qualsevol servei, no només per focs forestals. A l'estiu torno a dir, els bombers voluntaris, a més de focs forestals, també anem a d'altres serveis.

Les guàrdies que vosaltres dieu que se’ns ofereix, fa anys que així és fa, no volgueu fer creure que sembli una pacte d'avui entre bombers voluntaris i el Departament.

Voler tancar parcs, amics sindicalistes és trepitjar-se la mànega entre bombers.

2) Afirmeu que “el voluntariat porta mes de 150 anys prestant la seva labor altruista i desinteressada al servei del poble de Catalunya i així creiem que ha de seguir sent”.

                   -¡Claro que sí campeón!

Em sap greu dir-vos que si per desinteressada us penseu que és treballar de franc, això ÉS MENTIDA. SEMPRE s’ha cobrat alguna quantitat o altra. Des que els bombers voluntaris depenien dels Ajuntaments fins ara, sempre hi ha hagut premis, dietes o compensacions econòmiques, digueu-ho com vulgueu, però el fet que un bomber voluntari percebi una quantitat econòmica, no és una cosa d’ara.

MAI en cap època o en cap administració un bomber voluntari s’ha jugat la vida de franc, com preteneu que ho fem ara nosaltres. Només cal que mireu els reglaments dels diferents cossos de bombers catalans. I és més, quan molts de vosaltres encara no éreu bombers, aquest sistema de compensacions econòmiques ja estava establert.

També hi ha ha parcs i bombers voluntaris, que enlloc de cobrar les compensacions econòmiques les han invertit en formació, en reparar i comprar material, en condicionar el parc de bombers, etc, no tot va a parar a la butxaca d'una sola persona, si nó en un pot comú.

Penso que se us veu el llautó. Del voluntariat, de l’altruïsme voleu fer un semi-esclavatge, voleu que siguem els vostres serfs, les vostres minyones.

Voleu que treballem de franc i que us portem les motxilles en les focs forestals? Voleu això? Fet! Perquè jo, soc bomber per vocació, no per diners, com molts de vosaltres!

Jo renuncio a qualsevol renumeració econòmica, però ara, vosaltres reclameu-me una assegurança IGUAL que la vostra, una formació IGUAL que la vostra, un material IGUAL que el vostre, uns comandaments IGUALS que els vostres. M’estic jugant la vida IGUAL que vosaltres, i si tinc el mateix risc, vull tenir la mateixa cobertura, formació i material. I això no és així. Fa vint anys que dura la broma i fa vint anys que MAI ens heu ajudat! MAI! Sou uns hipòcrites!

Sincerament que cony us importa si cobrem o no cobrem?. El que us hauria d'importar és si fem bé la nostra feina, i sobretot si estem ben formats, tenim bon material i tenim una bona cobertura en cas d'accident.

3) Afirmeu que “els bombers voluntaris han obeït a contracor les instruccions i missatges manipuladors d’un “lobby"”.

          -¡Que dice este hombre se ha vuelto loco!-

Jo no m’he deixat manipular ni enganyar per ningú. Amb aquesta afirmació esteu tractant els bombers voluntaris com si fóssim nens petits que hem actuat per por i manipulats. Novament mentiu. Aquí ningú s’ha sentit amenaçat i coaccionat. Hem estat una sola veu.

Sabeu qui actua com un “lobby”. Vosaltres! Enlloc de defensar a tothom, només us defenseu a vosaltres mateixos. Mai heu mogut un dit perquè els bombers voluntaris fóssim reconeguts i respectats. La única cosa que voleu és quedar-vos amb els diners que cobrem els voluntaris. Aquest és el kit de la qüestió.

4) Afirmeu que: "la gota que ha vesat el got, ha sigut la retirada de les esquadres forestals dels parcs de bombers voluntaris per una resolució dels serveis jurídics arrel d’una denúncia feta pels sindicats i que fa que aquests parcs no es poguessin obrir si no és per l’activació d’una emergència".

               - ¿Le damos un aplauso y le dejamos que se vaya?-

Vosaltres heu estat còmplices de dues coses molt greus.

La primera, còmplices per permetre que durant tots aquests anys hi haguessin esquadres forestals en els parcs de bombers voluntaris si sabíeu que això era irregular. Perquè si sabíeu que hi havia una irregularitat, i aquesta l’heu permès durant molts anys, ara hi hauria d’haver responsabilitats en els comandaments de bombers, però també responsabilitats en els sindicats. Però potser si fins ara la permetíeu era pels vostres propis interessos i ara, heu girat la truita, també a la vostra pròpia i exclusiva conveniència.

I la segona cosa greu, que amb aquesta denuncia heu estat còmplices per deixar la meitat del territori català sense esquadres forestals, responen a una maniobra obscura i intencionada, pels vostres propis interessos i utilitzar els bombers voluntaris en la vostra guerra bruta contra l’administració. Us queixeu de que en el foc de Rasquera no hi érem els bombers voluntaris, i ara ens volíeu deixar amb parcs tancats i sense esquadres forestals...Molt contradictori tot plegat...

Ja veu intentar que les noves promocions de bombers voluntaris es quedessin sense curs bàsic i ara heu intentat que ens quedessim tancats sense esquadres forestals. Quina serà la propera maniobra contra nosaltres?

Ah! I potser que el got s’ha vesat per aquesta gota de tancar els parcs de bombers voluntaris a l'estiu, però sabeu com s’ha anat omplint? Entre d’altres coses, pel vostre continu menyspreu cap a nosaltres. Repasseu hemeroteques i veureu que cada vegada que sindicats parleu de bombers voluntaris és per tirar-nos merda al damunt.

5) Afirmeu que: "en el tràgic accident d’Horta de Sant Joan, un dels cinc companys morts era bomber voluntari".

                -Que nos está engañando, que no nos engañe, que nos diga la verdáaa-

Ara és quan realment us heu cobert de glòria! MAI us heu preocupat per nosaltres i ara reivindiqueu un mort com a voluntari? Esteu segur que un dels bombers morts a Horta era voluntari com ho soc jo? Em podeu ensenyar les hores fetes com a voluntari, o només m’ensenyareu les fetes com a GRAF? Esteu mentint, ja que els bombers GRAF d’Horta de Sant Joan estaven treballant com a GRAF, no com a bombers voluntaris.

Com podeu ser tant miserables i jugar amb els morts d’aquesta manera? Les vostres afirmacions son insultants! On éreu quan es va morir en David de Castellar del Vallès? On éreu?

6) Afirmeu que “arribat el moment aquesta associació va pactar amb la DG cobrir els buits que deixaven els bombers professionals a canvi de diners”.

                 -Això quina broma és?

Novament la paraula diners, diners i diners...esteu obssessionats!. Aquí ningú va pactar res a canvi de diners. Això és una calúmnia!

A mi, els buits que em preocupen que han cobert els voluntaris, son aquelles guàrdies que alguns de vosaltres vau deixar de fer, i que vau deixar parcs sota mínims de personal (campanya promoguda pels sindicats) i clar, al no haver prou bombers per un servei, llavors calia activar els voluntaris. Surt beneficiada la societat deixant un parc sota mínims?


7) Afirmeu que “alguns voluntaris han passat a cobrir llocs de treball estructurals que podrien ser absorbits sense cap cost ni càrrega de treball addicional pel personal professional en segona activitat.”

                     - ¡Este tío está flipao!-

Em podeu anomenar quins son aquests llocs de treball, quins son els bombers voluntaris que els han fet, i quin % representen aquests bombers voluntaris en la seva totalitat? Esteu segurs que un professional de segona activitat, pot fer totes les tasques que fa un bomber voluntari? Novament llançant simples afirmacions voleu fer d’un petit exemple, una criminalització de tot el col·lectiu dels bombers voluntaris. I això és intolerable, i és intolerable perquè no estem fent res il·legal! Repeteixo: res d'il·legal!

8) Afirmeu que "s’entén que la pèrdua de sobresous que en alguna ocasió iguala o supera a un sou mig d’un bomber".

                 - Si fos veritat, seria el record Guinnes!-

Novament una mentida a mitges. Novament una manipulació. Algun bomber voluntari ha cobrat més diners, el dia 30, que un bomber professional, contant el seu sou base, complements, perillositat, hores extres i el que sigui? Un bomber professional cobra PUNTUALMENT la seva feina realitzada aquell mes. Un bomber voluntari cobra les hores realitzades en un mes, entre TRES I SIS MESOS de RETARD. Ah! I la majoria d'hores que cobra un bomber voluntari son hores que ha fet en un sinistre, no jugant a voleibol durant la seva guàrdia!

9) Afirmeu que “la situació dels bombers voluntaris s’ha anant pervertint”.
             
               - es que me desorino -

Quants de vosaltres heu estat voluntaris? Quants de vosaltres us heu aprofitat d’aquest sistema pervers i heu tingut punts per oposicions o per les campanyes d’estiu? Abans us interessava, i ara no? Què ha canviat? Realment hauríeu de mirar el vostre voltant, veure quants professionals han estat voluntaris i sobretot se us hauria de caure la cara de vergonya per tractar-nos d’aquesta manera. I tractar d'aquesta manera LA MEITAT dels bombers que hi ha a Catalunya.

10) Afirmeu que “el 55% dels serveis realitzats dels bombers voluntaris són serveis no urgents”.

                   - ¿Si? ¿Seguro?-

Després de manipular amb les persones, ara ho feu amb les dades. Però perquè no especifiqueu més? Perquè no dieu de què es tracten aquests serveis? Pel fet de no donar cap més explicació, esteu donant a entendre, de manera intencionada, que la meitat dels serveis dels bombers voluntaris, pel fet de no ser urgents, no són importants.

Però on és la prevenció? El coneixement del territori? La revisió d’hidrants? La revisió de basses? La revisió de camins? Els simulacres? Les pràctiques? Esteu manipulant de manera intencionada. La majoria d’aquests serveis no urgents, són bàsics pel que fa la prevenció. Ho sabeu i manipuleu. Després parleu de dades sobre parcs de bombers voluntaris. Perquè no dieu que a la Vall d’Aran, Alta Ribargorça o Cerdanya, NOMÉS hi ha bombers voluntaris? Capitals de comarca com El Pont de Suert, Vielha, Les Borges Blanques o Puigcerdà tenen només bombers voluntaris. I ciutats turístiques importants com Sitges, Tossa de Mar o Cadaqués, per exemple, només tenen bombers voluntaris? O que els bombers voluntaris són majoria a 19 comarques de Catalunya? Veieu que això de les xifres és una cosa que és pot manipular depenen dels interessos de cadascú?

11) Afirmeu que “la despesa dels bombers voluntaris és superior als 2.800.000€ anuals”.

     -¡Al loro!

I després de manipular amb les persones i les dades, ara manipuleu amb els diners. Us queixeu que la Generalitat s’ha gastat 2 milions d’euros en els bombers voluntaris. Sabeu quan va rebre el vostre sindicat de diners públics? Us ho diré jo. Segons la Sindicatura de Comptes, la UGT va rebre 26 milions d’euros, per part del sector públic català l’any 2009. És a dir, els bombers voluntaris rebem de la Generalitat només el 7% del que rep el vostre sindicat en subvencions.

Com podeu ser tant hipòcrites si sabeu que la Generalitat paga a 6 mesos vista a un bomber voluntari. Us creieu que així ens podem fer rics? Us penseu que així podem sobreviure? Sou uns cínics, perquè la veritable raó de la denúncia, és que potser sou vosaltres els que voleu aquest tros de pastís. Sou vosaltres els que voleu arraconar els voluntaris i passar a cobrar aquestes hores...Com se’n diu d’això? Avarícia?

Critiqueu que un bomber voluntari, per hora de servei cobri 7’56 €/h quan s’està jugant la vida, quan en canvi, un formador cobra quatre i cinc vegades més. Us heu queixat alguna vegada d’aquesta despesa? Poseu el crit al cel, per un pressupost destinat a unes persones que s’estant jugant la vida, per unes persones que en teoria els hauríeu de tractar com a companys i no com a enemics. Si tant us preocupa la despesa pública, i que aquesta es malbarati en bombers voluntaris, feu un gest de solidaritat, i que el vostre sindicat, també renuncií a les subvencions que cobreu dels fons públics. Jo ja us ho he dit abans, renuncio a la meva compensació econòmica. Fareu vosaltres el mateix amb la subvenció pública?? Fareu el mateix amb les hores extres?? Amb el hores de formació??

Quants de vosaltres, us aprofiteu de l’electricitat del parc de bombers, del telèfon i del que sigui per fer el vostre “pluri”? Quants de vosaltres agafeu vehicles i gasteu benzina per anar a fer les vostres comandes? Comencem a comptar a veure qui gasta més diners públics? D’això se’n diu jugar a la puta i a la ramoneta.

12) Demaneu que: “el bomber voluntari ha de estar subjecte a la llei d’incompatibilitats evitant abusos i duplicitats de sous”.

                    -Que diu que què?
Aquesta petició tant rigorosa, també la reclameu per aquelles persones que son bombers funcionaris de l’administració i que també tenen duplicitat de sous? Jo mai he vist cap denúncia al respecte...Ho torno a dir, se us veu el llautó. Teniu una malaltia obsessiva contra els bombers voluntaris.


I ja per acabar.

Us esteu equivocant d’estratègia. Som els vostres companys i hauríem de treballar colze a colze, en els sinistres i serveis, però també alhora de solucionar els conflictes i les mancances comunes. Realment no sé que preteneu amb aquest pamflet incendiari. Si continueu amb aquesta dinàmica i actitud es trencaran les relacions personals entre uns i altres. Aquesta no és un carta que convida a solucionar un problema. És una carta que ratlla l’insult per les seves manipulacions i és una carta que vol agreujar un conflicte enlloc de voler solucionar-lo. Esteu a punt de provocar una escissió de greus conseqüències dins els bombers a Catalunya. Sereu culpables del que pugui arribar a passar. Nosaltres no som els vostres rivals, ni adversaris, ni enemics. Aneu de salvadors, quan realment ens voleu enfonsar.

Fins el moment de llegir aquest comunicat de sindicalisme groc era molt optimista i em pensava que els 5.000 bombers de la Generalitat, podríem aconseguir grans coses si anéssim plegats. Però veig que hi ha gent amb mala voluntat. Gent que està més per desfer que per construir. Gent que criminalitza a la meitat dels bombers.

Espero que sigueu rellevats dels vostres càrrecs dins el sindicat i sigueu substituïts per bombers més assenyats i amb voluntat d’ajudar-nos mútuament.

Com haig d’actuar quan em trobi amb un de vosaltres en un servei? Com?? Com??

             -Se va habe un follon que no sabe ni donde sa metio-
Sou uns irresponsables. Espero que reflexioneu i si veritat voleu ajudar-nos, ja va sent hora que feu una cosa que mai heu fet: convidar-nos a seure a la mateixa taula i tractar de solucionar els nostres problemes i mancances.

               - Bye, bye hasta otro ratito-

JOAN JOSEP MUÑOZ CAP DEL PARC DE FLIX

Entrevista publicada a El Periódico de Catalunya, el 28 de maig de 2012

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/primer-dia-vaig-pensar-aqui-prendre-mal-pero-anys-1843323

«El primer dia vaig pensar: 'Aquí hi prendré mal', però ja fa 26 anys»

El cap del parc de bombers voluntaris de Flix (Ribera d'Ebre), format per 17 persones, és operador de planta a la química Kemira. Avui té 44 anys. Quan va complir els 18, van obrir el parc i hi va entrar. La seva primera missió com a bomber va ser anar a atendre un foc a la Seu d'Urgell (Alt Urgell), a l'altra punta de Catalunya. «Vam iniciar el viatge amb formació zero, tot eren rialles, provant les sirenes... A l'arribar vam començar a veure columnes de fum, un camió bolcat, i es van acabar les rialles», recorda. L'endemà al matí es va plantejar deixar-ho. «Aquí hi prendré mal», va pensar. «Però ja han passat 26 anys».
Com altres voluntaris, en una ocasió va intentar passar les proves per ser bomber professional. «No n'estava convençut i no em vaig preparar bé, i sent voluntari, a més, podia seguir exercint al meu poble», argumenta.
«El millor d'aquesta feina és quan sents que ajudes la gent. El pitjor, quan algun company cau ferit o quan algú queda atrapat, en successos com el d'Horta de Sant Joan. O quan tenen lloc conflictes com el que hem viscut arran del foc de Rasquera. No m'agrada el que ha passat», admet.
«Si es comenta tornar a parar, jo no en vull saber res, el meu parc sortirà», assegura. Però algú ha de tornar-los la il·lusió. «Jo, per exemple, fins i tot he sacrificat les vacances en un parell d'ocasions per ser voluntari. La meva dona no es queixa perquè el pack ja anava amb mi quan ens vam casar, però al final et planteges si tot això val la pena o no», explica.

ALFONS PADROSA BOMBER PARC DE TORTOSA

Entrevista publicada a El Periódico de Catalunya, el 28 de maig de 2012

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/portaria-aquesta-vida-lobjectiu-nomes-fos-guanyar-diners-1843322

«No portaria aquesta vida si l'objectiu només fos guanyar diners»

Alfons Padrosa té 45 anys i és l'únic bomber voluntari del parc mixt de Tortosa (Baix Ebre). Fa la meitat d'anys que va firmar el seu primer contracte d'estiu com a auxiliar de bomber. El va atrapar la tasca i des d'aleshores ha compaginat diversos treballs, des d'operari en una granja de pollastres fins a tècnic electromecànic, amb el seu voluntariat.

«Com que no estic casat ni tinc fills, sempre he estat disponible. Quan tenia festa a la feina, atenia sinistres, sense dormir algunes nits, i hi ha hagut èpoques en què directament no he tingut vida pròpia», explica sense lamentacions.
Padrosa està ara a l'atur, i és clar que li anirà bé l'ingrés que percep per servei. I també, per descomptat, el que rebrà si treballa en la campanya de tres mesos d'estiu. «Però no hauria portat aquesta vida si fos per guanyar diners», assegura.
«Desgasto el meu vehicle, tinc sempre el mòbil a punt per si telefonen... I si no m'agradés la feina, si no sentís que faig un servei a la societat, no ho faria», afirma Padrosa. Al llarg de l'any, segons la normativa, un voluntari pot treballar fins a 800 hores programades, és a dir, fixades prèviament. «La realitat és que solem quedar lluny d'aquesta xifra», afirma.
L'atenció de sinistres fora de programació va a part. «Aquí no hi ha límit, depèn de si t'activen i de si hi pots anar», comenta. Creu fermament que voluntaris i professionals «no són una cosa contraposada». «Ens complementem, però nosaltres estem desprestigiats i sembla que fem nosa, que prenen la feina d'un altre, quan en realitat no és així», lamenta.

JOSEP ANTONI FRIGOLA CAP DEL PARC DE BATEA

Entrevista publicada a El Periódico de Catalunya, el 28 de maig de 2012.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/sempre-que-pogut-anat-aixo-suposa-sacrificis-1843321
«Sempre que he pogut, hi he anat, i això suposa sacrificis»

Sent de Batea (Terra Alta), no és gens estrany que Josep Antoni Frigola es dediqui a les seves vinyes. El parc de bombers del municipi, on tots són voluntaris, està integrat per set agricultors, un lampista i un guixaire. Ell és el cap. Obren les instal·lacions 12 hores diàries a l'estiu i la resta de l'any no abandonen el seu telèfon mòbil ni quan estan fent la verema. «Quan hi ha una emergència, la central de bombers, sempre que ho considera necessari, envia un missatge als voluntaris i, llavors, els que estan disponibles em fan una trucada perduda a mi com a cap de parc, de manera que si arribem al mínim de tres membres preceptius per poder fer una sortida, truco a control i ho confirmo», explica.
Aquest és el dispositiu previst per activar els voluntaris. «Si el foc és important, podem sortir només dos, amb permís, però sense engegar les sirenes, perquè quan no arribem a tres hi anem de suport i no d'emergència», explica. Frigola, com que és pagès, té una disponibilitat alta. «La majoria dels companys del parc som autònoms. És una situació laboral que et pot donar més marge per actuar que si estàs en una fàbrica», reconeix.
Té clares les prioritats. «Sempre que he pogut, hi he anat i, com tots els meus companys, he fet els sacrificis típics, com deixar la família a mig sopar -comenta Frigola-. Potser són petites coses, que poden semblar situacions insignificants, però el més important és que hi som».

Bombers voluntaris, un cos encès

Article publicat a El Periodico de Catalunya, el 28 de maig de 2012

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/bombers-voluntarisun-cos-ences-1843324


SÍLVIA BERBÍS
AMPOSTA

Sabien que acabaria passant. I va passar. Va ser a Rasquera (Ribera d'Ebre) fa dues setmanes, però l'incendi bé podria haver tingut lloc en qualsevol altre indret de Catalunya. Eren conscients que, si es mantenien ferms, la seva protesta acabaria sortint a la llum, avivada per qualsevol flama. Finalment, la seva indisponibilitat davant les emergències que es poguessin produir fora de les zones de sortida pròximes als seus parcs els va fer visibles. Fins i tot els va donar identitat a ulls d'una majoria de ciutadans desconeixedors que la meitat dels efectius del Cos de Bombers de Catalunya són voluntaris. Voluntaris, sí; altruistes, algunes vegades, però que d'aquí es desprengui una condició d'inferioritat, ni parlar-ne, diuen. A aquests bombers els crema un sentiment de marginació unit a reivindicacions laborals exposades des d'antic.
¿Per què aquest sentiment? Doncs perquè els voluntaris són els que treballen per Nadal, Cap d'Any i altres dates assenyalades, aquelles en què els professionals fan festa. Perquè són ells també els que es queden remullant el terreny cremat o desenvolupant altres tasques secundàries quan els professionals se'n van cap a casa seva.
«Podem ser els escarrassos dels bombers, però sabríem agrair un copet a l'espatlla», lamenta Josep Antoni Frigola, cap del parc de Batea (Terra Alta). Aquest és un dels 78 parcs de bombers de Catalunya que compten amb bombers voluntaris. Sumen 2.500 membres, aproximadament tants com professionals. N'hi ha molts que ja fa mitja vida que posen el seu temps lliure a disposició de qualsevol trucada d'emergència.
UNA ASSEGURANÇA DIGNA / A la seva llista de greuges acumulats hi apareix en vermell la carència d'una assegurança amb alguna mútua que els garanteixi la mateixa atenció que al company professional amb qui a vegades es juguen la vida colze a colze. «Si ell necessita una ressonància, la tindrà en dos dies, i jo no, quan resulta que estàvem junts davant el mateix foc», explica Joan Josep Muñoz, cap del parc de Flix (Ribera d'Ebre). Si estan de baixa, això sí, reben una compensació d'entre 30 i 60 euros per dia, a càrrec de la Generalitat. També els correspon una indemnització en cas de mort o invalidesa; una altra cosa és la pensió per a les seves viudes. «Per a nos-
altres, el principal és tenir una assegurança digna», assegura Alfons Padrosa, l'únic voluntari del parc mixt de Tortosa (Baix Ebre).
També critiquen el caràcter il·lògic del sistema per poder accedir a la secció activa, és a dir, a la borsa de voluntaris en activitat. «És incongruent i ineficaç», comenta Muñoz. Reclamen que se simplifiquin els passos, i que després de superar les proves mèdiques i físiques es puguin anar incorporant a les especialitzacions oportunes a mesura que vagin aprovant els mòduls preceptius del curs teòric de formació. Confien que el nou reglament que la Conselleria d'Interior s'ha compromès a aprovar en els pròxims mesos aclareixi també la qüestió de les seves categories. «Segons el reglament actual, podem aspirar a pujar a diverses categories, però no s'aplica mai, tots som soldats rasos», comenta Muñoz.
NOVA CAMPANYA FORESTAL / Al que eren reivindicacions històriques s'hi va sumar una metxa que va acabar per fer esclatar els ànims: «Van comentar que no hi hauria contractació per a la campanya d'aquest any i que els parcs obririen només en època de risc, en comptes dels tres mesos habituals», explica Muñoz. «És que l'estiu és molt complicat i sense un calendari fix d'obertura no ens podem planificar bé. Potser a alguns no els interessarà ser voluntaris si no tenen una aportació econòmica assegurada. I, a sobre, després va resultar que volien contractar més forestals de l'habitual», continua. «Si algú creu que és pels diners, que pensi si exposaria la seva vida a les flames per 7,53 euros l'hora», proposa.
Tot plegat els va acabar cremant, això i molts petits detalls que han culminat en una gran desmotivació. Si fos ara, diuen, ja no tindria lloc la plantada de Rasquera. Els han sabut greu els comentaris d'altres voluntaris. Però si al final no serveix de res la pressió que han fet, creuen que molts deixaran d'estar disponibles per sempre.

CATAC, UGT I CCOO informen (?) sobre els fets ocorreguts al foc de Rasquera

Benvolgudes companyes, benvolguts companys, 

Els sindicats del Cos de Bombers de la Generalitat volem expressar el nostre rebuig a les mesures de pressió que els òrgans de representació dels bombers voluntaris van adoptar durant el foc de la setmana passada a la Rasquera : no acudir com sempre han fet per ajudar a extingir un gran incendi forestal. 

Els bombers, tan professionals com voluntaris, mai haurien d'anteposar les seves reivindicacions a la seguretat de les persones, els béns materials i la protecció del medi ambient. No acudir deliberadament en senyal de protesta a un foc com el de la Rasquera ha sigut un acte despreciable, el qual condemnem enèrgicament. Els bombers professionals hem dut a terme diverses mesures de pressió contra la administració al llarg de la nostra història, entre les quals, per exemple, ha estat el negar-se a fer hores extres. Aquesta mesura, però, s'ha fet sempre amb el compromís de no rebaixar de forma dràstica els nivells de seguretat, i si ha hagut alguna crida extraordinària (com per exemple un foc forestal de grans dimensions) els bombers professionals hem aparcat aquesta mesura i hem acudit a complir amb el nostre deure, que està per sobre de qualsevol reivindicació. 

És evident que alguna cosa s'ha fet malament amb els bombers voluntaris. Desitgem que els nostres companys voluntaris puguin millorar les condicions de la seva tasca, la qual és lloable i necessària pel país. Però alhora que la seva tasca dels bombers voluntaris és important i necessària i així ho reconeixem, els seus representants fan una guerra bruta per continuar amb un model de voluntariat que no podem compartir: alguns bombers voluntaris estan reben compensacions econòmiques que a vegades són incompatibles amb l'essència del que ha de ser una persona voluntària: una dedicació altruista, realitzar un servei a la societat sense demanar contraprestacions. 

També volem condemnar l'actitud del Govern: primer nega el conflicte, i 24 hores després negocia amb els representants dels bombers voluntaris per tal de continuar amb un model de voluntariat que sovint és incompatible amb la naturalesa del que ha de ser una tasca voluntària. 

Avui, estem a les portes de la campanya forestal. És moment d'estar alerta i garantir la seguretat de les persones i del medi ambient. Ens devem a aquesta causa per sobre de tot, i per això els bombers treballarem fins l'extenuació per protegir el país. Però el 15 de setembre, un cop acabada la campanya forestal, treballarem per tal de tenir un model mixt de bombers professionals i voluntaris just, equitatiu, i proporcional. 

CATAC, UGT I CCOO
26 de maig de 2012. 

Analitzem paràgraf per paràgraf:

1er:

Tothom és lliure d'expressar o no la seva opinió sobre unes reivindicacions i unes accions,  però ara ho veig com un oportunisme. Fa masses anys que els bombers voluntaris reivindiquem i fa masses anys que esperava algun comunicat de solidaritat enlloc de rebuig. Ho trobo molt trist.

2on:

És cert, el que diuen, "Els bombers, tan professionals com voluntaris, mai haurien d'anteposar les seves reivindicacions a la seguretat de les persones, els béns materials i la protecció del medi ambient". És per això, que en l'incendi de Rasquera, els bombers voluntaris vam anteposar primer la nostra pròpia seguretat. Treballar en segons quines condicions no es pot treballar, ni amb poca formació, ni amb material precari, i sobretot sense una assegurança digna. Però això els bombers voluntaris, que recordem que també tenen una feina, uns estudis i una família, van avantposar la seva pròpia seguretat i van dir que no estaven disponibles, ja que la seva prioritat va ser la seva pròpia seguretat i la seva feina, estudis i família.

També caldria recordar que els bombers voluntaris, sempre hem deixat la nostra feina, estudis i família, per anar qualsevol servei, a qualsevol hora, i a qualsevol dia. (Qui estaria disposat ha marxar d'un dinar de Nadal per anar a apagar un contenidor de paper?. Doncs nosaltres ho hem fet!)

3er: 

Es diu que "és evident que alguna cosa s'ha fet malament amb els bombers voluntaris". Aquí haig de rectificar: "alguna cosa no", TOT, tot s'ha fet malament i fa anys que es fa malament i fa anys que reivindiquem i fa anys que NINGÚ ens escolta, ni comandaments, ni sindicats, ni polítics!

La política de "qui dia passa any empeny" s'està portant a terme amb els bombers voluntaris des de 1999, any de la darrera gran mobilització dels bombers voluntaris. Si consulteu hemeroteques, veureu que les reivindicacions son pràcticament les mateixes de fa 13 anys! 13! i la majoria no s'han solucionat.

Una "perla" que cal comentar d'aquest 3er paràgraf: "alguns bombers voluntaris estan reben compensacions econòmiques que a vegades són incompatibles amb l'essència del que ha de ser una persona voluntària. Això és la vostra opinió personal que està feta amb la intenció de desprestigiar. Les compensacions econòmiques que rebem estan RECONEGUDES per l'ADMINISTRACIÓ. No robem ni fem cap xantatge. Els bombers voluntaris tenim més de 150 anys, de fet, l'origen dels bombers, rau en bombers voluntaris i SEMPRE, s'ha rebut una compensació econòmica. Llegiu reglaments del segle XIX i veureu que no és un invent d'avui en dia. No vull entrar en el debat de que si una persona voluntària ha de rebre una compensació econòmica o no. És molt trist, que vosaltres parleu de diners, quan nosaltres, parlem d'assegurança, formació i material. 

4rt:

Mira en aquest paràgraf  hi estic d'acord en la crítica a l'actitud del Govern, tot i que si hem d'entrar en "naturaleses incompatibles", en trobarem moltes, com per exemple, seria una naturalesa incompatible un funcionari fent el "pluri" des del parc de bombers estant de guàrdia, tot aprofitant la infraestructura i material del parc, o també seria una naturalesa incompatible que un funcionari tingui una altra feina, quan hi ha moltes persones en situació d'atur. Oi que m'enteneu? Veieu que per aquí no s'hi pot anar, que potser vosaltres acabareu reben més que nosaltres? No és lícit que ens ataqueu només per les nostres compensacions econòmiques, quan hi ha algú que encara la fa de més grosses i mai els heu denunciat.

5è:

Us agafo la paraula: "Però el 15 de setembre, un cop acabada la campanya forestal, treballarem per tal de tenir un model mixt de bombers professionals i voluntaris just, equitatiu, i proporcional". M'agradaria que treballéssim colze a colze, plegats, asseguts en la mateixa taula i participant en les negociacions de tu a tu, cosa que fins ara no s'ha fet. Si hi ha la "voluntat" de solucionar un  problema, s'ha de comptar amb els "voluntaris". 
A partir d'ara en TOTES les negociacions entre bombers i el Departament d'Interior, hi ha d'haver representants de bombers voluntaris.
I un model just i equitatiu i proporcional vol dir bombers igualats amb les mateixos condicions, la mateixa formació i el mateix material, les mateixes obligacions i els mateixos drets. No poden existir, bombers de primera divisió i bombers de segona divisió.

I ja per acabar...

Recordo que el fet que un bomber voluntari comuniqui que no està disponible per anar a un foc, està contemplat i reconegut, per tant, NINGÚ va cometre cap delicte, NINGÚ va saltar-se cap llei ni va violar cap reglament. Potser moralment no és acceptable, però clar, si comencem a parlar de moralitats...

En honor a la veritat, els companys sindicalistes es deixen d'explicar moltes coses, com per exemple, d'on surt part del malestar dels bombers voluntaris. Però com que estic més per la unitat que per la divisió, vull mirar endavant i no enrere, passaré pàgina, creuaré "el riu", sense fer cap "parada" i continuaré endavant...

Companys de CATAC, UGT i CCOO si de veritat voleu defensar TOTS els treballadors el que hauríeu de fer és denunciar la perversió que s'està fent dels bombers voluntaris i del sistema de semi-esclavatge al voltant del voluntariat. Si se'ns demana les mateixes obligacions, també volem els mateixos drets. No pot ser que un servei uns treballin amb totes les garanties i d'altres en estat precari, i si a sobre voleu que treballin de franc? D'això se'n diu ser un serf. Mireu les condicions dels bombers voluntaris en la resta de països d'Europa i us adonareu de la nostra precària situació laboral (sense assegurança, sense conveni, sense cotitzar, sense...) (perquè al cap i a la fi, som voluntaris, però estem treballant). Sempre s'han rebut compensacions econòmiques i el fet de només denunciar això i no pas altres mancances és ser molt pervers, i més si prové d'un sindicat que hauria de vetllar per tothom.

Companys de CATAC, UGT i CCOO enlloc de defensar les mancances dels bombers voluntaris, esteu atacant els pocs "drets" que hem aconseguit. I aquests "drets" no van contra els vostres interessos, i això ho sabeu.

Avui en dia és insostenible l'actual model mixt i cal una revisió i una reestructuració a fons. Alguna cosa no funciona quan hi ha parcs de bombers voluntaris que tenen més sortides que parcs de bombers professionals. O potser si que funciona. El que està clar, és que els bombers voluntaris se'ns ha tractat moltes vegades amb menyspreu, com l'auxiliar del professional, la minyona del comandament i això s'ha d'acabar. Cal recordar la situació dels companys de Badalona? I ho torno a repetir: mateixes obligacions, mateixos drets i mateixes garanties!

Companys de CATAC, UGT i CCOO, segurament que moltes vegades heu utilitzat l'expressió "entre bombers no ens hem de trepitjar la mànega". Doncs això és el que us demano. Als bombers professionals i als voluntaris: unitat. Tenim moltes més reivindicacions i problemes que ens uneixen que no pas que ens separem. Som més de 5.000 bombers que si estiguéssim units, seriem una força imparable. No hem de deixar que ens manipulin a uns i altres per interessos obscurs i particulars d'una minoria. Qui surt beneficat de burxar en un o altre cos per enfrontar-nos? A qui li va bé que hi hagi aquests estires i afluixes? 

Realment no ens adonem tots plegats que ens estem equivocant d'estratègia? 

Que l'estiu ens sigui plàcid i que ens porti la calma i la unitat que necessitem tots els bombers (professionals i voluntaris).  

Per un model de bombers, just, equitatiu i proporcional! 

Carta als voluntaris (per la UGT)

A continuació exposo una carta plena de falsetats i demagògia. Una carta que busca l'enfrontament, enlloc de solucionar un problema. Una carta que tindrà la seva merescuda resposta...

Carta als voluntaris, de la UGT. 26 de maig.

Els representants sindicals del Cos de Bombers professional de la Generalitat de Catalunya, volem manifestar amb aquestes línees el nostre malestar per l’ imatge donada pel col•lectiu de Bombers Voluntaris durant el foc de Rasquera de la setmana passada.

Mai podríem imaginar que negar-se a acudir a una crida extraordinària, en un foc forestal de les magnituds del foc de Rasquera, es pogués fer servir com a mesura de pressió davant d’unes reivindicacions.

Podem entendre que voluntaris de zones mes llunyanes al l’incendi es neguessin a anar a foc com ja ha passat en anteriors ocasions (focs del 94 i 98), però no podem entendre com els bombers voluntaris més pròxims al incendi es van atrevir a no socórrer als seus veïns en una situació d’emergència tan dramàtica com la viscuda als boscos i masos de Rasquera i El Perelló.

El nostre col•lectiu s’ha caracteritzat els últims anys per una forta conflictivitat laboral, arribant a l’extrem de negar-nos a la realització d’hores extres de caràcter estructural, com va passar al 98 o recentment desprès de l’accident d’Horta de Sant Joan, però mai davant d’una situació d’emergència en la que la nostra resposta sempre ha sigut en general exemplar. Entenem que aquest tarannà és i ha de ser una premissa i una condició inherent al bomber, tingui la vinculació que tingui amb l’Administració.

És per tot això que trobem lamentable que el Conseller més autoritari que hem tingut en les últimes dècades, capaç de reprimir les “hordes bàrbares” de la revolta Civil amb violència inusitada, cedeixi de forma dòcil i servil al xantatge i l’extorsió mes vil que hagin vist les emergències arreu del mon.

Mentre els bombers professionals s’estrenyen el cinturó per mirar d’optimitzar recursos en campanya forestal oferint-nos a l’activació solament en situació de risc, els voluntaris se’ls ofereix guàrdies de 12h de permanència sigui quina sigui la previsió de risc. Aquesta negociació perpetua un model de voluntariat insostenible e incompatible amb el que ha de ser una tasca voluntària: l’altruisme.

Esperem i desitgem que aquesta submissió no serveixi com a exemple per altres col•lectius de l’emergència que vulguin fer servir aquesta tàctica per aconseguir els seus objectius. De ser així estaríem entrant en una perillosa i diabòlica espiral.

El voluntariat porta mes de 150 any prestant la seva labor altruista i desinteressada al servei del poble de Catalunya i així creiem que ha de seguir sent, dins d’un sistema mixta on la resposta a la emergència la donin professionals i voluntaris en funció de les isòcrones i d’altres paràmetres d’eficiència.

Entenem que la majoria d’aquest col•lectiu continua prestant aquest servei d’aquesta manera tan noble i desinteressada, sobretot a la Catalunya rural i que han obeït a contracor les instruccions i missatges manipuladors d’un “lobby” de poder representat per una associació que solament defensa els interessos d’uns pocs que veuen perillar els seus privilegis i sobretot una bona font d’ingressos, lliure d’impostos.

Sota una sèrie de reivindicacions, s’amaga la veritable reivindicació que és la de mantenir obert alguns parcs voluntaris de forma permanent, per tal de cobrar guàrdies de permanència. La gota que ha vesat el got, ha sigut la retirada de les esquadres forestals dels parcs de bombers voluntaris per una resolució dels serveis jurídics arrel d’una denúncia feta pels sindicats i que fa que aquests parcs no es poguessin obrir si no és per l’activació d’una emergència.

Entenem que aquesta és una mesura lògica, i més quan tots estem mirant d’optimitzar els recursos per tal de no malbaratar-los en permanències innecessàries quan la situació de risc no requereix aquesta activació.

Són molts anys que la part social del Cos de Bombers professionals de la Generalitat venim reclamant la regulació del Cos de Bombers Voluntaris per tal de donar garanties de seguretat, tant als voluntaris com als professionals, i sobretot al ciutadà, que és el receptor del servei. Fins i tot varem arribar a un acord amb aquesta associació per mirar de pressionar a la DG, desprès del tràgic accident d’Horta de Sant Joan, en el que un dels cinc companys morts era bomber voluntari. Per tal de tirar endavant les reformes necessàries per regular el voluntariat, varem acordar amb aquesta associació com a mesura de protesta, la no realització d’hores estructurals, ni serveis complementaris, però arribat el moment aquesta associació va pactar amb la DG cobrir els buits que deixaven els bombers professionals a canvi de diners, oblidant-se del pacte i de la memòria dels companys. Aquest episodi ha marcat un abans i un desprès en les relacions entre els dos col•lectius. Estem convençuts que aquest capítol el desconeixen la majoria dels voluntaris de Catalunya.

La regulació del Cos de Bombers Voluntaris és justa i necessària per mirar d’acabar amb els abusos que fa l’administració dels voluntaris, i la que fan un grapat de voluntaris de aquesta situació per aconseguir un sobresou.

Algú podria pensar que els beneficis que reporta el voluntariat a la societat és la prestació d’un servei complementari mes barat per donar resposta de forma esporàdica i puntual a les emergències del territori (entorn rural), i així ha estat durant molt de temps posant bombers voluntaris allà on no era rentable un parc de bombers professionals.

La situació s’ha anant pervertint quant aquest servei s’anava acostant a les grans concentracions urbanes, convertint la necessitat en vici. Alguns voluntaris han passat a cobrir llocs de treball estructurals que podrien ser absorbits sense cap cost ni càrrega de treball addicional pel personal professional en segona activitat. Tenint en compte que són jornades de treball de 24 hores remunerades a 7’56 € la hora i que no estan subjectes a cap control de la seguretat social ni retenció fiscal IRPF, s’entén que la pèrdua de sobresous que en alguna ocasió iguala o supera a un sou mig d’un bomber professional, hagi desencadenat la ira d’aquest “lobby” de poder.

Si ens posem a analitzar les dades que ens facilita el Departament d’Interior, ens trobem que de les 8.677 sortides dels parcs voluntaris realitzades el 2011, el 55% d’aquestes són serveis no urgents. Però ens trobem que el país no està repartit de forma equitativa, cridant l’atenció que en Regions com la REG, més del 70% de les intervencions són de caràcter no urgent i d’altres com la REMN, amb 11 parcs supera en intervencions a Lleida amb 26 parcs.

Si poguéssim fer aquest anàlisi per parcs, veuríem més clarament on està concentrat l’origen del conflicte. A aquest servei s’han de sumar les cobertures estructurals en guàrdies de 12 i 24 hores a les que abans ens referíem i que suposen una despesa superior als 2.800.000€ anuals (segons dades del Departament d’interior).

Tenint en compte que el bomber voluntari té la seva feina per la qual cotitza a la SS i no pels diners que cobra com a bomber voluntari, és normal que en una situació de crisis, amb la caixa de la Seguretat Social buidant-se i amb les taxes d’atur pels núvols, cada vegada hagin més veus que reclamin una contractació laboral per aquelles tasques estructurals que no poden ser absorbides pel propi col•lectiu de bombers professionals, retornant al bomber Voluntari als serveis urgents, recuperant la imatge d’altruisme i abnegació que tant admirem i respectem la resta de bombers i tota la societat en general.

És per tot això que la regulació del voluntariat es una necessitat urgent i ha de començar per la aplicació de la llei de Prevenció de Riscos Laborals, amb la vigilància de la salut i control de les condicions físiques, amb uns processos de selecció que respectin els principis de equitat, mèrits i capacitats deixant de banda el model actual.

Amb unes proves adaptades a les necessitats de la feina de bombers, amb una formació equiparable a la de la resta de bombers professionals i amb uns equipaments i dotacions dignes (mateixa feina = mateixa formació). El bomber voluntari ha de estar subjecte a la llei d’incompatibilitats evitant abusos i duplicitats de sous, i ha de allunyar-se de la servitud municipal i territorial per posar-se al servei exclusiu del interès general.

Donat que per la seva naturalesa de Voluntaris no es poden abordar moltes d’aquestes necessitat que són solament d’aplicació a les normatives laborals, s’haurien de buscar formules per vincular aquest col•lectiu al compliment de la llei i de la normativa, per tal de fer compatible les seves tasques de voluntaris i les seves professions.

Estem segurs que aquestes línees generaran més polèmica i controvèrsia, però estem convençuts que solament trobarem solucions afrontant el problema amb valentia, sense demagògies ni tebieses, amb objectivitat i amb treball en comú, mirant de recuperar el veritable significat del voluntari i deixant de banda els “lobbys” de poder que solament persegueixen els seus interessos personals.

Una altre vegada han pagat justos per pecadors i estem convençuts que el 90% del col•lectiu del Cos de Bombers Voluntari està lliure de culpa i realitza una feina de manera altruista i per la seva vocació benefica i social.

Així no Artigas, així no...

Carta publicada en el Periódico de Catalunya el 23 de maig del 2012 i signada per LLuís Artigas (St.Boi de Llobregat) 

Bombers voluntaris  

Sóc bomber de la Generalitat i no puc deixar de denunciar els fets indecents que el foc de Rasquera ens ha mostrat. I no parlo d'hectàrees cremades, sinó que la majoria dels anomenats bombers voluntaris es neguessin a assistir al foc per vaga. És vergonyós que unes persones que es diuen bombers es neguin a prestar servei en una emergència. No estem parlant d'obrers que deixen de produir, ni de mestres que deixen de fer classe, sinó d'una situació d'emergència en què estan en perill els béns i les persones. Aquesta indecència ha servit com a mesura de pressió per arribar a un acord obscè amb Interior. Mentre es retalla en educació i sanitat, els bombers voluntaris cobraran per guàrdies (10 hores) a raó de set euros l'hora i cinc bombers per parc (78 parcs) durant la campanya d'estiu. Algunes de les seves reivindicacions són legítimes; aquesta, no. El model de bombers català, malgrat les aparences, ja fa anys que trontolla. Potser és l'hora d'ensenyar totes les cartes. 

El que penso: 

Aquest article està escrit des del ressentiment i l'odi i no hauria de merèixer cap resposta ja que ell solet es desqualifica, però diré el que penso, ja que començo a estar una mica fart de tanta demagògia. 

1.- Els "anomenats" bombers voluntaris, som bombers reconeguts per la llei, concretament per la Llei 5/1994, de 4 de maig i pel Decret 246/1996, de 4 de juny (i modificat posteriorment pel Decret 68/2000, de 8 de febrer). Més que res, ho vull aclarir, perquè es pot malinterpretar que això de ser bomber voluntari és una cosa que està fora de la llei. 

2.- Ningú es va negar a anar al foc. Simplement es va dir, i que és una cosa contemplada, acceptada i reconeguda, que "no hi havia disponibilitat per anar al foc". Una cosa és no voler anar i l'altra, molt diferent, no poder. Per tant, NINGÚ va cometre cap delicte, NINGÚ va saltar-se cap llei ni va violar cap reglament. 

3.- I perquè no hi havia disponibilitat per anar al foc. Tothom tindrà els seus motius, els meus ja els vaig exposar en aquest article. Penso que fins que no tingui una assegurança digna, és possible que no tingui certa disponibilitat. Recordem que la feina de bomber implica una riscos i que aquests riscos haurien d'estar coberts amb una assegurança que ara mateix no ens contempla. Ah! I jo els dies de l'incendi de Rasquera estava treballant. (treballo a la DG de Protecció Civil i pel meu horari m'hagués estat impossible anar-hi).

 4.- Els bombers voluntaris no vam fer vaga. Més que res, perquè no som treballadors (ni funcionaris, ni laborals, ni interins) i no tenim reconegut aquest dret. 

5.- M'agradaria que en Lluís Artigas, expliqués que vol dir un "acord obscè" entre Interior i els bombers voluntaris. És el fet que Interior acordi que els bombers voluntaris hagin de tenir un nou reglament? Encara vol que visquem amb un reglament de fa 16 anys que ha quedat desfasat? O el fet que s'hagin compromès a solucionar el tema de l'assegurança?

6.- I ara aquí ve la "perla" de l'Artigas: "Mentre es retalla en educació i sanitat, els bombers voluntaris cobraran". Ui si! Artigas ets un manipulador. Així de clar t'ho dic. Estàs fent creure que els diners retallats en educació i sanitat van destinats als bombers voluntaris i això és mentida. El teu comentari està fet amb tota la intenció de confondre i fer mal. És cert que els bombers voluntaris cobrem, però cobrem poc i malament. I això t'ha de preocupar? Amb aquests diners, cap bomber voluntari s'ha fet ric i si ho pretén és impossible. Primer perquè té un màxim d'hores al mes, i segon perquè quan es cobra hi ha una demora d'entre tres i sis mesos (de mitjana). Cadascú sabrà a què destina els seus diners, però a mi els diners que puc arribar a guanyar com a bomber voluntari, em serveixen per pagar-me el desplaçament i els dinars de les guàrdies. Però sincerament, tampoc t'haig de donar més explicacions, quan tu saps tota la veritat i només et dediques a manipular. 

7- És molt trist que vulguis fer enemics amb aquesta carta. Què pretens realment? Què pretens? El teu article destructiu, espero que no serveixi de model, i que la gran majoria de bombers professional et vegin com un simple provocador. I sobretot, espero que tots els bombers voluntaris no caiguen en aquesta trampa provocadora i s'enceti un conflicte entre nosaltres.

I ja per acabar dues recomanacions: 

1) Abans de tornar a pixar fora de test, reflexiona Mira al teu voltant i te n'adonaràs que els bombers voluntaris som els teus companys, no els teus enemics.

2) Si de veritat, vols ensenyar totes les cartes, ensenya-les. Et repto a ensenyar totes les cartes, però ves al tanto, que d'asos amagats que et poden perjudicar n'hi ha per donar i vendre. Però tranquil, que jo no ho faré pas. No tinc cap malicia contra cap bomber, en canvi tu, amb aquest article ho sembla.

Bombers professionals i bombers voluntaris tenim moltes reivindicacions en comú. Nosaltres no som enemics, som companys i ens hauríem d'estar ajudant mútuament. Tu amb aquesta actitud no ho fas. 

Informem o desinformem. 2ª part

Extret del blog "Casa al món", de Joan Roma, caporal bomber voluntari del Parc de Sant Llorenç Savall. 20 de maig.

 

http://joanroma.cat/

 

 

Informem o desinformem. 2ª part

 

Sembla que la primera part ha estat ben acollida. No soc gens bon escriptor, però el que he escrit m'ha sortit del fons i ho he fet amb tota sinceritat. Si alguna persona s'ofèn em sabrà greu, però en cap cas és la meva intenció.

Aquesta segona part correspon a la crònica del dia 18 de maig publicada a la versió impresa del suplement "Vivir" de La Vanguàrdia en versió castellana, pàgines 1 i 2. No la tinc digitalitzada així que si la voleu llegir haureu d'anar a la font original. www.lavanguardia.es

Tornant a l’article, el titular del mateix ataca i m’ofèn, però el desenvolupament ja ratlla el surrealisme. Citaré textualment algunes parts del mateix per intentar aclarir conceptes i resoldre falsedats:

1)   “Parte de los bomberos voluntarios temen que sus asignaciones economicas desciendan”.

a)    En cap moment de cap reunió s’ha plantejat aquest com el motiu principal del problema.

2)   “parte de la buena imagen de los bomberos voluntarios”

a)    Per a la gran majoria de la població de Catalunya no tenim imatge, ni bona ni dolenta, ja que no saben de la nostra existència perquè anem amb els vehicles del mateix color i portem la mateixa roba que els professionals. Fins i tot quan la Generalitat va voler visualitzar públicament les dones bomberes, no va contemplar les voluntàries i va editar un vídeo en el que directament les ignorava.

3)   “discrepancias entre ciertos veteranos de este voluntariado”

a)    Jo no em crec que certs veterans puguin mobilitzar un col·lectiu de 2500 bombers distribuïts arreu de Catalunya. Ni tan sols els sindicats ho han aconseguit.

4)   “Esa orden hará que ciertos voluntarios que ocupan puestos más o menos fijos como conductores o jefes de almacén de los parques vean disminuidos sus ingresos”

a)    Es torna a insistir amb "certs voluntaris" i en el tema econòmic però el cert és que en cap parc hi ha “jefe de almacén” ni “puesto fijo” de conductor.

5)   “el Departamento......contrata escuadras de bomberos”

a)    La Generalitat contracta auxiliars d’oficis Forestals per a la campanya d’estiu, però mai ha contractat bombers només per a l’estiu. Per a ser bomber s’ha de passar unes proves i un període de formació molt diferent del de les persones que formaran part de les esquadres forestals. Potser si la periodista hagués contrastat la font, hauria pogut informar correctament.

6)   “Se trata de instalaciones de mayor o menor entidad que cuentan con un jefe de cuartelillo, tambén voluntario”

a)    Un parc de bombers és un parc de bombers independentment de com sigui l’edifici, hi ha millors definicions que "cuartelillo". És com si jo volgués definir un periòdic així: “Són papers impresos de major o menor qualitat que tenen un responsable d’impressores, també periodista”.

7)   “Así bajarán los ingresos de ciertos voluntarios que ocupan puestos de carácter más estructural”

a)    Portem ja tres paràgrafs de la crònica i ja han tornat a sortir les paraules màgiques “ciertos” i “ingresos” fins a quatre vegades, el tema comença a ésser obsessiu. Els periodistes coneixen realment la problemàtica? Jo crec que la seva font d’informació és parcial i interessada i s’ha publicat sense contrastar.

b)   Si realment hi ha llocs de caràcter estructural ocupats per voluntaris, s’ha d’informar a la Direcció quins són i no llençar la pedra per amagar la mà.

8)   “(El Voluntario) percibe ocho euros por hora de Servicio como indemnización”

a)    Quasi l’encerta !!! realment són 7,53 € l’hora de servei, a cobrar al cap d’entre tres i sis mesos.

9)   “Los voluntarios reciben cantidades que pueden superar los 1.000 Euros en un mes y hasta el doble ocasionalmente”

a)    Ja comença a fer-se’m pesat això de parlar tant de diners, però tornem-hi:

i)     Les hores de servei d’un bomber voluntari tenen un límit màxim mensual que oscil·la entre 100 i 150, per tant estarem en una franja d’entre 753€ i 1.129,50€ , mai el doble.

ii)    Aquí ja no parla de “ciertos” voluntarios, ara ja som tots els que ens embutxaquem entre 1000 i 2000 euros al mes segons els periodistes.

iii)  Cal que recordi que la compensació es per hora de servei?

iv)  El que no sap, o no vol saber el/la periodista, és que molts (i no “ciertos”) d’aquests voluntaris, dipositen l’import de les compensacions al fons comú del parc i així poden comprar material que el servei no proporciona, pagar-se una assegurança, pagar-se formació, anar a congressos i jornades, etc... i també fer alguna merescuda calçotada amb les famílies –que també pateixen la nostra tasca-.

v)    Tinc al meu davant els certificats de 2011 per a la declaració de renda de tres bombers del meu parc, emesos per la Generalitat de Catalunya. El total de percepcions compensatòries de cadascun d’ells oscil·la entre els 800 i 1000 Euros de tot l’any 2011. Cal que digui més?