Nova modificació del reglament. La sisena en 40 anys.

QUÈ VOLEM DELS BOMBERS VOLUNTARIS?

El primer Reglament dels Bombers Voluntaris data de 1982. Després hi ha hagut cinc modificacions: 1989, 1996, 2000, 2015, 2020 i ara al 2025, novament es vol modificar. La sisena en 43 anys.

Ens diuen que es vol modificar novament, entre d'altres, per establir una regulació més àgil del sistema d’acreditació de la condició de bomber voluntari de la secció activa del cos de bombers voluntaris i per adequar la regulació de les compensacions, les cobertures i protecció dels bombers voluntaris a les necessitats reals del col·lectiu i dels temps actuals.

Totes aquestes modificacions més que evolucions són rectificar nyaps anteriors i és perpetuar un model que fa aigües per tot arreu. El model mixt entre bombers funcionaris i voluntaris té unes esquerdes que a mida que passen els anys (i els reglaments) es fan cada vegada més gran, abocant a tenir bombers de Champions League i bombers de tercera regional.

‪Partint de la premissa que un bomber funcionari i un bomber voluntari fan la mateixa feina, veiem una sèrie de greuges comparatius:

Requisits:

Per ser bomber funcionari: 

• Tenir la nacionalitat espanyola o la d’un dels altres estats membres de la Unió Europea 
• Posseir el títol de batxillerat o tècnic o qualsevol altre de nivell superior.
• Estar en possessió del permís de conducció de la categoria C, en vigor.
• Posseir els coneixements de nivell de suficiència de català (C1), equivalent o superior.
• Posseir els coneixements de llengua castellana corresponents al diploma d’espanyol (C1), equivalent o superior, en cas que les persones participants no tinguin la nacionalitat espanyola.
• Certificat negatiu del Registre Central de Delinqüents Sexuals i certificat negatiu d’antecedents penals del Registre Central de Penats.
• Posseir la capacitat física i psíquica necessària per exercir les funcions pròpies de les places que cal cobrir.

Per ser bomber voluntari:

a) Haver complert divuit anys.

b) Tenir la residència respecte el parc de bombers al qual es vol ser adscrit, com a màxim, a la distància o isòcrones de resposta operativa que es determinin en la resolució de convocatòria.

c) No patir cap malaltia ni discapacitat física, psíquica o sensorial que impedeixi l’exercici de les funcions pròpies de la secció

Per ser bomber funcionari has de ser espanyol de la Unió Europea. Per ser bomber voluntari, no et demanen cap tipus de nacionalitat. 

Per ser bomber funcionari és requisit posseir el títol de batxillerat o tècnic FP  o qualsevol altre de nivell superior i posseir els coneixements de nivell de suficiència de català (C1), equivalent o superior. En canvi per ser bomebr voluntari no et demanen cap titolació. 

El batxillerat o tècnic FP proporciona la base de coneixements necessaris i maduresa per al domini de la professió. Volem bombers voluntaris preparats i amb uns mínims o sense cap tipus d'estudi? De la mateixa manera que la ciutadania té el dret de poder ser atesa en la llengua oficial de Catalunya, cal assegurar-se que tot bomber voluntari tingui un bon domini de l’ús de la llengua catalana, i això es compleix acreditant el nivell C1. Però el nivell C1 tampoc és obligatori. On és el compromís del Departament amb la llengua catalana?

Per ser bomber funcionari és requisit tenir el permís de conducció de la categoria C, per conduir un camió de bombers. Per ser voluntari no cal aquest requisit. Posaré dos exemples problemàtics per entendre aquesta necessitat: A vegades en un servei un parc de bombers voluntaris no ha pogut fer sortida ja que no hi ha cap bomber que pugui conduir un camió. A vegades un conductor bomber voluntari ha hagut de fer tota la tasca de conductor sense ser rellevat ja que no ha pogut ser substituït per cap company de la dotació al no tenir ningú més el carnet C. Per poder solucionar aquests dos exemples  problemàtics cal que tothom tingui el carnet C.

I un fet també molt greu: ni tants sols en el nou reglament es demanarà el carnet de conduir B, imprescindible per poder conduir els vehicles UPC o similars. Què podem esperar realment d’un bomber voluntari si no pot ni conduir els vehicles del parc?  

A un bomber voluntari tampoc se li demana certificat negatiu del Registre Central de Delinqüents Sexuals ni certificat negatiu d’antecedents penals del Registre Central de Penats. Com es controla que no entrin delinqüents i agressors sexuals?

Formació:

Quan un funcionari i un voluntari han completat la seva formació obligatòria a l’ISPC, el primer ha completat moltes més hores que el segon, i per tant, està molt més preparat que un voluntari. La formació d’un voluntari és més precària en comparació amb la d’un funcionari si tenim en compte que tots dos han fer de la mateixa feina en una emergència. Allò que dèiem dels bombers de Champions League i bombers de tercera regional.

Estructura jeràrquica:

Malgrat que en el reglament dels bombers voluntaris es té reconeguda l’ordenació jeràrquica en les categories d’oficial, sergent i caporal, fa més de 30 anys que no s’han convocat places per aquestes categories. Els caporals es poden comptar amb els dits d’una mà (si és que encara en queda algun i no s’han jubilat tots), i no existeix cap sergent ni oficial bomber voluntari. De fet, mai han existit en els més de 40 anys d’història dels bombers voluntaris de la Generalitat. De que serveix reglamentar si després no es compleix aquest reglament?

El mateix passa amb els bombers juvenils. Tot i que la seva figura està reglamentada, fa dècades que no existeixen els bombers juvenils, ja que fa anys que no es fan noves promocions. Els bombers juvenils constitueixen un col·lectiu important tant per l’educació en prevenció com per a l’aportació de nous efectius al servei de bombers. Però això tampoc importa.

Agents de l’autoritat:

Els bombers voluntaris no son agents de l’autoritat quan estant de servei, a diferència dels funcionaris. Aquest fet es tradueix en una indefensió jurídica als efectes de garantir la protecció de les persones i els béns en situació de perill. Recordem novament que uns i altres fan la mateixa feina en una emergència, però no tenen la mateixa condició davant la llei.

PRL:

Els bombers voluntaris tampoc tenen per reglament, delegats de prevenció, salut i seguretat, ni poden estar dins el Comitè de Seguretat Laboral. Els bombers voluntaris tampoc consten en el Pla de Prevenció de Riscos Laborals (PRL) del Departament d'Interior, ni en el conjunt d’estadístiques de sinistralitat o malalties derivades de la professió. Mateixa feina, diferents condicions de PLR.

Acreditació de les funcions:

Presentada com la gran innovació i modernitat: incorporar nivells acreditació operativa dins de la Secció Activa. la proposta del reglament:

Amb l’acreditació per realitzar part de les funcions es podran dur a terme les funcions següents:

- Intervenció en l’extinció d’incendis de vegetació.

- Intervenció en assistències tècniques en actuacions relacionades amb fenòmens meteorològics adversos (inundacions, nevades, ventades)

- Intervenció en la recerca de persones al medi natural

- Divulgació de mesures de prevenció i d’autoprotecció a la població, mitjançant la realització d’activitats informatives i formatives.

Per obtenir aquesta acreditació caldrà superar la formació especifica que imparteix l’Escola de Bombers per a aquest nivell, i obtenir l’acreditació corresponent. L’acreditació del nivell d’acreditació total que faculta per la realització de totes les funcions operatives com a bomber voluntari de la Secció activa de la Generalitat de Catalunya s’haurà d’obtenir com a màxim en el decurs de dues convocatòries de cursos d’acreditació total consecutius i, en cap cas, es podrà superar el termini de 4 anys.

Dividir els bombers en funció de l'acreditació, significa tenir en un mateix parc, personal acreditat per sortir a un foc d’indústria o habitatge i personal que no està acreditat i no pot sortir. Això aboca a una fragmentació del personal i una separació entre personal qualificat al 100% per fer de bomber i personal assimilat a auxiliars i ajudants que trencaran la cohesió del torn de sortida o la reguarda, i significa un retrocés en els aspectes d’eficàcia, eficiència i compromís recollits en la carta de serveis dels Bombers de la Generalitat de Catalunya.

Si a tot això li sumem que el nou personal no pot conduir un vehicle, ja que no se l’obliga a disposar del carnet de conduir, quina és realment la qualitat i disponibilitat que pot oferir un parc de bombers voluntaris?

En resum:

En una emergència bombers funcionaris i voluntaris fan les mateixes tasques. I si fan les mateixes tasques, com és que el procés de selecció és diferent? I la formació? I l’operativitat?

Amb aquest nou reglament es perpetua un model que mai s’acaba de desenvolupar i aplicar, el fet de que no existeixin caporals o sergents voluntaris o bombers juvenils és l’exemple que ningú se’l creu.

Simplificant el procés per accedir al cos i reduir el temps de formació, no demanar una sèrie de requisits, i fragmentar el personal en funció de la seva acreditació i funcions operatives, ens aboca a tenir un personal precari sense carnet de camió, sense estudis i sense bona formació.  Ens aboca a un operativitat reduïda i a una disponibilitat limitada en funció del personal i la seva acreditació. Ens aboca a la ridiculització dels bombers voluntaris i a la seva ineficàcia.  

 

Eleccions al Parlament de Catalunya 2024: propostes d'emergències i bombers

Des de fa uns quants anys que analitzo els programes electorals dels partits polítics que es presenten a les eleccions. El 12 de maig hi ha eleccions al Parlament de Catalunya i aquestes són les propostes més en matèria d'emergències que resumeixo a continuació i on sobretot també destaco que proposen pels bombers voluntaris.

ERC:  

Sota el títol "La seguretat i les emergències al servei de la ciutadania",  té 15 grans propostes molt desenvolupades, més tres línies estratègiques a seguir, que són: 

Sistema de policia integral i de proximitat, complementar el cos de Mossos i la policia local com un sol sistema de policia, integrat també pel cos d’Agents Rurals. Garantir el nombre d’efectius necessaris de tots els cossos operatius dotant-los i disposant de les infraestructures i equipaments necessaris. I feminització dels cossos operatius per continuar amb la transformació feminista liderada pel Departament d'Interior.  

Proposen actualitzar el marc legal en matèria de seguretat i emergències a Catalunya a través de l’impuls necessari de 4 textos normatius: Elaboració de la llei del Sistema de Policia de Catalunya. Aprovació d'una nova llei de Bombers que consolidi el model de Bombers. Revisió de la Llei 4/1997 de Protecció Civil de Catalunya i impuls d’una nova llei de les agrupacions de defensa forestal (ADF). 

Propostes més concretes: 

- Fer noves promocions continuades al Cos de Bombers, per assolir l'any 2028, 3.300 bombers i bomberes funcionaris i 2.100 bombers i bombers voluntàries.

- Potenciació internacional del ISPC i la formació deslocalitzada.

- Aprovar el Pla estratègic Bombers 2025-2030.

-  Clarificar els criteris d’actuació coordinada de les ADF amb la resta de serveis de prevenció i extinció d’àmbit forestal i rural. 

Destacar que en el programa de les eleccions del 2021 es llegia: "Reconversió dels cossos de bombers voluntaris en personal laboral a través de la creació d’una empresa pública".

En el programa electoral del 2024 aquesta proposta ha desaparegut, però no perquè s'ha fet al llarg del mandat, sinó per ignorar-la. Un incompliment electoral és la cosa més greu que pot fer un partit polític. ERC, pel que fa als bombers voluntaris ha perdut tota credibilitat. 

PSC: 

Només tenen quatre propostes de tot aquest àmbit:

1. Assolir els 3.500 bombers efectius a la pròxima legislatura, dimensionant les successives convocatòries tenint en compte l’elevat nombre de jubilacions que es produirà, de manera que hi hagi un increment net anual d’efectius.

2. Assolir una plantilla de 900 Agents Rurals a finals de la legislatura, dimensionant les convocatòries per garantir un increment anual net d’efectius, descomptades les jubilacions

3 .Donar continuïtat a la tasca iniciada al Parlament de Catalunya pel Grup de treball sobre bombers voluntaris, revisant el seu encaix en el sistema de gestió d’emergències, tenint en compte els canvis legislatius esdevinguts d’ençà de la seva creació en matèria laboral i de seguretat i incorporant en l’anàlisi les darreres sentències de diversos tribunals europeus. I tot plegat amb el triple objectiu de garantir la seva seguretat, d’aportar seguretat jurídica al conjunt del sistema i d’aprofitar el valuós capital humà que representen.

4. Reconèixer el paper de les Agrupacions de Defensa Forestal en els àmbits de vigilància, prevenció i primera extinció d’incendis forestals i agrícoles i definir el seu rol en les tasques de suport a l’extinció, sempre sota el criteri i comandament de Bombers.

JUNTS+Puigdemont: 

Sota el títol 'Seguretat i defensa' té unes 50 propostes desenvolupades amb els seus objectius i accions, on es parla també d'impulsar una nova regulació de les ADF, i on podem destacar que volen fer per Bombers un nou Pla 25/30, compromesos amb el Pla 20/25. 

També volen incrementar el cos d’Agents Rurals i crear la Secretaria General de Resiliència, que englobaria les actuals DG de Protecció Civil i DG de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments.

Pel que fa als bombers voluntaris: 

- Continuarem donant suport i reforçant el model mixt de Bombers de Catalunya (cos de bombers funcionaris i cos de bombers voluntaris), de reconeguda solvència, eficàcia i eficiència en l’atenció a les emergències, i especialment davant les lleis marc estatals que pretenguin uniformitzar i, per tant, liquidar el nostre model propi. 

- Dotar els bombers voluntaris dels recursos humans, materials i tecnològics que permetin dur a terme eficaçment les seves intervencions. 

- Reforçar l’estructura de Bombers Voluntaris, actualitzant-ne  el reglament i dotant-los d’una  assegurança de salut.

COMUNS: 

Sota el títol "Millorar el sistema de protecció civil i emergències", té 12 propostes en aquest àmbit, on es destaca aprovar una nova llei de protecció civil de Catalunya, i del servei de prevenció i extinció d’incendis i salvaments i integrar les ADF com a membres de ple dret de l’equip d’intervenció. 

També proposen aplicar les recomanacions de l’informe “El Cos de Bombers de la Generalitat i el sistema d’emergències de Catalunya” del síndic de greuges (maig 2019), impulsant un pacte de país sobre el cos de bombers i el sistema d’emergències de Catalunya i dotant de  recursos econòmics el Projecte Bombers 2025.Internalització del servei 112. 

Pel que fa als bombers voluntaris, la proposta estrella: 

- Regularització extraordinària i voluntària dels actuals bombers voluntaris de la Generalitat com a personal laboral, en places a extingir al moment en què es vagi produint la seva jubilació.

CUP:  

Té per una banda un apartat de gestió forestal i de prevenció d'incendi forestals, amb deu propostes i per l'altre unes 50 propostes desenvolupades de 'Model de seguretat', dividit en 'seguretat per totes i tots' i en 'una proposta de sistema d'emergències'.   

Diuen que cal un diàleg obert i sincer amb totes les parts implicades: Bombers funcionaris i voluntaris, agents rurals, personal de l’administració, des del respecte i el reconeixement de les parts per poder preservar el model d’emergències propi de Catalunya, garantir al seu conjunt el reconeixement, la dignitat i les condicions materials necessàries per fer les seves tasques, donar resposta a les mancances del model actual i poder articular el sistema d’emergències enfront incendis necessari per a la Catalunya del S. XXI. 

També proposen que cal seguir apostant i treballant per la feminització del cos de bombers. Dignificació de parcs, implantar parcs professionals a tot el territori. Establir un pla continu de renovació de materials, equips i materials. Estudi de la creació d'una empresa pública de manteniment i reparacions. Millora en la contractació i la externalització dels recursos.  

Proposen internalitzar el 112, acabar amb les empreses privades que es lucren d’aquest servei essencial i millorar les condicions dels treballadors i treballadores del 112. 

i també proposen revisar la Llei de protecció civil per adaptar-la a la realitat de les diferents tipologies de municipis, tant en l’àmbit de població, d’indústries i turisme.

Bombers voluntaris: 

- Sobre el model mixt cal abordar les mancances d’aquest model i treballar perquè personal voluntari no estigui obligat a treballar de forma obligatòria. Cal alhora que tot el personal voluntari estigui dignificat i sigui  respectat. Cal que es garanteixi que disposen de les condicions materials necessàries per poder fer les seves  tasques. Cal garantir també que tenen la mateixa cobertura que la resta de personal d’emergències davant  incidents, baixes o accidents. Cal, doncs, donar seguretat jurídica, formació i les condicions materials necessàries a tot el voluntariat. La CUP es compromet a reprendre en la legislatura vinent el grup de treball sobre bombers voluntaris per poder concretar el futur d’aquest model amb la resta d’actors.

ALIANÇA CATALANA:

Aquest partit d'extrema dreta, obessionat en les seves propostes racistes i xenòfobes i malgrat diuen salvar Catalunya, i tot tenint en compte que les emergències són una estructura d'estat no tenen cap proposta en matèria d'emergències ni protecció civil. Volen salvar Catalunya i no parlen en cap moment de cap mesura de protecció civil, ni plans d'emergència, ni de gestió de catàstrofes industrials o naturals. Cap mesura per fer front al canvi climàtic. Cap mesura per millorar Bombers, Agents Rurals, ADF. Fuck nazis! 

Alhora, PP, VOX i Ciudadanos: tampoc tenen cap proposta en aquest àmbit de les emergències i la Protecció Civil. 

pd: Aneu a votar. Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres. 

ELS GREUGES DELS BOMBERS VOLUNTARIS

Els Bombers de la Generalitat de Catalunya estan formats per bombers funcionaris i bombers voluntaris. Tots dos tipus de bombers fan la mateixa feina, tenen la mateixa equipació, vehicles i parcs. De fet, a simple vista i en un servei, no es distingeixen els uns dels altres, si no fos perquè els voluntaris porten una petita V (de voluntari) en el casc o la paraula “bomber voluntari” a la xarretera i màniga de l’uniforme.

Però si entrem en detalls, veurem que hi ha diferències importants en drets, seguretat, formació, assegurança, etc. Aquesta carta és una denúncia i un crit d’alarma perquè la societat vegi la discriminació que pateixen els voluntaris i que de retruc, pot influir en la seva seguretat. La situació és greu ja que fa més de 20 anys que dura.

Els bombers funcionaris fan una formació de 900 hores lectives i 1.104 hores de pràctiques en un parc. Els voluntaris només 300 hores lectives, 200 hores d'habilitació i 120 de pràctiques (tot i que si mirem les bases de la convocatòria de bomber voluntari surt 200 hores lectives i 120 de pràctiques). El funcionari fa  més formació i per tant, està molt més preparat que un voluntari. La formació d’un voluntari és més precària en comparació amb la d’un funcionari si tenim en compte que tots dos han fer de la mateixa feina en una emergència. 

La formació d'un bomber voluntari forma part de tot el procés de selecció, que comença, des de que es convoca la convocatòria fins que s'obté el nomenament. Aquest procés està durant una mitjana de 3 anys i mig, mentre que el procés per entrar a bomber funcionari, és 1 any i poc. 

Per ser bomber funcionari és requisit tenir el permís de conducció de la categoria C (per conduir un camió de bombers). Per ser voluntari no cal aquest requisit. Posaré dos exemples per entendre aquesta necessitat: A vegades en un servei un parc de bombers voluntaris no ha pogut fer sortida ja que no hi ha cap bomber que pugui conduir un camió. A vegades un conductor bomber voluntari ha hagut de fer tota la tasca de conductor sense ser rellevat ja que no ha pogut ser substituït per cap company de la dotació al no tenir ningú més el carnet C.

Els bombers voluntaris, a diferència dels funcionaris, no tenen delegats de prevenció, salut i seguretat, no tenen un “pla d’actuació i mesures a adoptar en cas de possibles situacions d’emergència dins el propi parc”, no tenen cap guia d’avaluació de riscos laborals, no se’ls fa cap examen de salut anual, ni se’ls té en compte en cap estudi, anàlisi o estadística del Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos de la DPGEIS. En resum, els voluntaris no existeixen pel que fa a salut, prevenció i seguretat laboral. Una indefensió absoluta.

Malgrat que en el reglament dels bombers voluntaris es té reconeguda l’ordenació jeràrquica en les categories d’oficial, sergent i caporal, fa més de 30 anys que no s’han convocat places per aquestes categories. Els caporals es poden comptar amb els dits d’una mà i no existeix cap sergent ni oficial bomber voluntari. De fet, mai han existit en els més de 40 anys d’història dels bombers voluntaris de la Generalitat.

En termes econòmics, un bomber voluntari percep una compensació econòmica per assistència a sinistres i per serveis de rereguarda de 10€/hora. Les hores extres d’un bomber funcionari van des dels 23€/hora fins als 34€/hora en funció de la categoria professional. Malgrat fer la mateixa feina, un bomber voluntari no cobra cap concepte per treball nocturn, antiguitat, ni tampoc quan s’està realitzant el curs bàsic. Tampoc es percep res si una bombera voluntària està de baixa per estar embarassada. I les hores dedicades per assistència a sinistres i per serveis de rereguarda les han de tributar a la declaració de la renda, però en canvi, no computen ni donen dret a cap prestació per a la jubilació. Tampoc un voluntari rep cap aportació per un fons d’estalvi.

Als bombers voluntaris se’ls exigeix 650 hores anuals de disponibilitat, les quals contradient una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea no se’ls computen com a hores de treball, ni tampoc estan compensades econòmicament.

Els bombers voluntaris no son agents de l’autoritat quan estant de servei, a diferència dels funcionaris. Aquest fet es tradueix en una indefensió jurídica als efectes de garantir la protecció de les persones i els béns en situació de perill.

Els bombers voluntaris tampoc cotitzen a la Seguretat Social ni tenen la mateixa cobertura que els bombers funcionaris. Això comporta que no se’ls pot aplicar una pòlissa d’accidents de treball. Només tenen atenció primària en accidents de servei amb mútua i no se’ls contempla cap assistència en cas d’una malaltia professional o incapacitat. 

I ja per acabar, també podríem denunciar que a vegades, els parcs de bombers voluntaris són els darrers en rebre nou material i vehicles, en fer-se obres i millores en infraestructures, etc.

És hora doncs de solucionar tots aquests greuges i precarietat. Els bombers voluntaris necessiten la complicitat de la societat per revertir la situació. És qüestió de voluntat política i com a tal ho heu d’exigir als diputats i diputades del Parlament de Catalunya. També és per la teva seguretat. 

pd: Fa just 10 anys vaig fer aquest article que era una carta als Reis Mags on demanava que es milloressin una sèrie de coses. Com podeu comprovar, 10 anys després hi ha coses que segueixen igual. Fa bastanta pena, oi? per no dir vergonya...

Llei Marc de bombers a Espanya

7.000 bombers de tot l'Estat es van manifestar a Madrid el passat 20 d’octubre per reclamar i avalar el Projecte de Llei que ha presentat al Congrés dels Diputats la formació política Podemos.

Què és aquest projecte de llei? És una reinvindicació històrica de la “Coordinadora Unitaria de Bomberos Profesionales” on es vol establir uns criteris i un marc normatiu comú per a tot el territori espanyol, garantint una organització i funcionament homogeni per tots els bombers. Es vol també que els bombers hagin de ser funcionaris de carrera, i tinguin la consideració d'agents de l'autoritat en l'exercici de les seves funcions. Una de les intencions és crear la Direcció General de Bombers, sota la dependència de la Subsecretaría de l'Interior i que existeixi una Comissió Estatal de Coordinació dels serveis de bombers. Es vol refermar que els municipis de més de 20.000 habitants hagin de comptar, com a mínim, amb un parc de bombers. En el projecte també es vol regular la mort en servei i la segona activitat. En definitiva, una Llei Marc que reguli els bombers a tota Espanya.

I què hi tenim a dir els bombers catalans, en aquesta llei? Primer cal precisar que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de serveis de prevenció i extinció d'incendis, així doncs, una llei superior espanyola, podria deixar sense efecte algun article o contingut de l’actual llei catalana 5/1994, de 4 de maig, que regula els serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya.

Per tant, caldria estar a l’aguait sobre si ens podria afectar de manera negativa, sobretot pel que fa a l’actual model mixt de bombers professionals i bombers voluntaris. (Confesso que tampoc m’he mirat amb lupa i deteniment l’esborrany de llei i l’he comparat amb la normativa catalana, perquè, entre d’altres, crec que caldria l’assessorament d’algun jurista).

Sincerament, a aquestes alçades de la pel·lícula de les relacions entre Espanya i Catalunya, els bombers catalans hem de tenir clar, que cap solució vindrà d’Espanya. 

Recordo per exemple, que segons l’article 132 de l’Estatut d’Autonomia “correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de protecció civil”. En base a aquest article, el govern de Catalunya va presentar l’any 2017 un recurs al Tribunal Constitucional contra diversos articles de la "Ley 17/2015, de 9 de julio, del Sistema Nacional de Protección Civil", impulsada pel govern espanyol, ja que plantejava dubtes sobre qui havia d’assumir les competències de coordinació de la Protecció Civil a Catalunya. Però el Tribunal Constitucional va rebutjar, per unanimitat, el recurs del Govern de la Generalitat i la sentència considera que l’Estat ha de coordinar tota la protecció civil, en tot moment, tant quan hi ha emergència, com quan es planifica o s’estableixen mesures preventives. Aquesta sentència és doncs un atac més a les competències de l’Estatut. 

I també vull remarcar que l'Estatut, no està desplegat del tot, ja que segons l’article 132,  correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de salvament marítim i en matèria de seguretat nuclear, i cap de les dues competències no s’ha traspassat, 12 anys després de la seva aprovació.

Així doncs, creieu que aquesta llei espanyola de bombers ens pot arribar a respectar?

Desitjo els millor pels bombers espanyols i aquesta llei que volen fer és una bona mesura per endreçar la seva situació legal i laboral ja que la fragmentació de cossos és una característica dels serveis d'extinció d'incendis a Espanya. Però a Catalunya hauríem de traçar el nostre propi cami. 

Els bombers catalans realitzem els nostres serveis en un marc acotat de competències, limitat de mitjans i pressupostos i encasellats estructuralment pel fet de viure en una autonomia controlada, amenaçada i ocupada. Recordo també el mal que va fer a bombers, l’aplicació del 155 i la intervenció econòmica de les finances de la Generalitat.

Sí, a Catalunya encara tenim moltes mancances. Volem millorar el servei de bombers? Treballem doncs per a la construcció de la República Catalana, perquè només amb un estat propi, els bombers catalans disposarem de totes les eines jurídiques, legislatives i pressupostàries necessàries per oferir un servei de bombers com cal.

Pd: segons la Coordinadora Unitaria de Bomberos Profesionales, els grups parlamentaris del congrés espanyol entenen la necessitat d'aquesta llei i tenen, entre d’altres, el suport d’Esquerra Republicana. M’agradaria saber si això és cert, i en cas que fos cert, si els d’ERC han estudiat les repercussions d’aquesta llei a les nostres competències estatutàries. Els polítics republicans haurien d’estar treballant per crear lleis pròpies d’estructures d’estat i començar a desconnectar de l’Estat Espanyol i els seus cants de sirena.
Pd2: la creació d'un sol cos unificat de bombers a Espanya, és l'aspiració màxima de diverses associacions i sindicats espanyols de bombers. De moment ja hi ha un projecte de Llei Marc...Esperem no acabar sent engolits. 

El projecte de llei el podeu consultar aquí: 
http://www.congreso.es/public_oficiales/L12/CONG/BOCG/B/BOCG-12-B-328-1.PDF

Ja tenim assistència sanitària!!

Després de molts anys de lluita, finalment els bombers voluntaris hem aconseguit solucionar una de les nostres principals reivindicacions històriques: que se’ns garantís l’assistència sanitària en cas d’accident mentre prestem servei. 

Així, el 30 d'octubre, el conseller d’Interior, Jordi Jané, i el director gerent d’Asepeyo, Vicente Aparicio, van acordar les condicions per garantir la prestació d’assistència sanitària, a les instal·lacions sanitàries de la Mútua, als membres dels Cos de Bombers Voluntaris que pateixin un accident en exercici de les seves funcions. 

Amb l’objectiu de facilitar la gestió en la tramitació de l’assistència medicofarmacèutica prevista, la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments del Departament d’Interior va plantejar-se la possibilitat de vehicular aquests supòsits a través d’una entitat mèdica de referència a la qual els bombers voluntaris poguessin dirigir-se en cas d’accident en acte de servei. I aquesta entitat és Asepeyo, la mateixa que també cobreix els bombers funcionaris. 

 L’acord estableix que Asepeyo serà l’entitat mèdica de referència a la qual els bombers voluntaris podran adreçar-se en cas d’accident produït en exercici de les seves funcions. En la mateixa línia, garanteix una completa assistència dels accidentats a les instal·lacions sanitàries de la Mútua, ja des de la primera cura i atenció d’urgències. 

Així doncs, felicitem-nos! Finalment els nostres fruïts s'han pogut collir!

Què és un bomber voluntari?

- QUÈ ÉS UN BOMBER VOLUNTARI?

Són bombers voluntaris les persones que, per la seva vocació benèficosocial, presten serveis d'una manera altruista dins l'estructura de qualsevol dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i salvaments a Catalunya. No tenen la consideració de funcionaris ni de personal laboral i es regeixen pel corresponent reglament. El reglament, actualment vigent, es va aprovar l'any 1996 mitjançant el Decret 246/1996, de 4 de juny, modificat pel Decret 68/2000, de 8 de febrer, i  des de principis del 2015 per una nova modificació, regulada pel Decret 8/2015, de 27 de gener. 

Els bombers voluntaris de la Generalitat depenen de l'organització i de la supervisió del Departament d'Interior, sota el comandament superior del conseller, i tenen una estructura i una organització jerarquitzada.
La formació, el perfeccionament i la capacitació dels bombers voluntaris correspon a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya
Els membres del cos de bombers voluntaris de la Generalitat s'agrupen en les seccions següents:
Secció Activa: formada pels bombers voluntaris que actuen en el lloc del sinistre i fan serveis de prevenció i d'altres de no urgents.
Secció Especial: formada pels bombers voluntaris especialistes en diferents tecnologies que pels seus coneixements i experiència poden assessorar i/o participar de forma directa en els serveis.
Secció de Bombers Veterans: formada pels bombers voluntaris que, amb l'aportació de la seva experiència i coneixements, tenen la missió d'assessorar en totes les tasques pròpies dels bombers.
Secció d'Honor: constituïda per persones, col·lectius, agrupacions o institucions, nacionals o estrangeres, que han contribuït de manera rellevant en serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de la Generalitat.
Secció Juvenil: formada per joves que, en un futur, volen ser bombers voluntaris

- QUANTS BOMBERS VOLUNTARIS HI HA A CATALUNYA?

Actualment hi ha 77 parcs de bombers voluntaris i 73 parcs de bombers funcionaris. En el mes de març de 2015, el nombre de bombers voluntaris era de 2.342 , i el de bombers funcionaris és de 2.466. 

Per tant el % de bombers voluntaris és del 48’7% del nombre total de bombers que hi ha a Catalunya.

Capitals de comarca com El Pont de Suert, Vielha, Les Borges Blanques o Puigcerdà tenen només bombers voluntaris. I ciutats turístiques importants com Sitges, Tossa de Mar o Cadaqués, només tenen bombers voluntaris. A la regió de Lleida, per exemple, els bombers voluntaris representen el 77% del nombre total.

- QUI POT SER BOMBER VOLUNTARI?

Qualsevol persona que hagi fet 18 anys. A més ha de  tenir la residència dins el terme municipal del parc de bombers al qual l'aspirant vol que l'adscriguin, o bé tenir-la a una distància inferior a 15 quilòmetres de radi.

No patir cap deficiència psíquica ni física que li impedeixi executar les funcions pròpies de la Secció.

Després cal superar un procés de selecció (amb proves teòriques i físiques) i un reconeixement mèdic. 

Superades les proves, els aspirants són nomenats bombers voluntaris de la Secció Activa en pràctiques, i han de superar encara el curs bàsic de bombers, que dura uns 6 mesos i es fa cada cap de setmana. 

Finalment, el Director General de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvaments (per delegació del conseller/a d'Interior) els nomena membres del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya, de la Secció Activa.
En el mes de març de 2015 el conseller Espadaler va anunciar una nova convocatòria de 300 places de bombers voluntaris i actualment s'està treballant per definir les noves bases de requisits i procés de selecció per aquesta nova promoció. 

- ELS BOMBERS VOLUNTARIS COBREN?

En el reglament dels bombers voluntaris està estipulat que es rebin unes compensacions econòmiques, que no tenen caràcter de retribució salarial sinó que indemnitzen pels conceptes següents:

- Per les despeses generades per l’assistència a sinistres i serveis de rereguarda amb un màxim de mil hores en còmput anual: 8'66€ per hora de servei
- Per assistència a les pràctiques: 18'28€ (màxim 1 pràctica al mes) 
- Per assistència a cursos de formació: 9'03€ 
- Per les despeses generades per la realització de tasques complementàries de manteniment d’instal·lacions, materials i vehicles amb un màxim de dotze hores mensuals per parc: 103'92€ per mes per parc.

Les hores que un bomber voluntari està en el parc “esperant” que passi alguna cosa, no es cobren, excepte quan son activats per un reten o rereguarda (que també es cobren a 8'66€). 
A final de cada mes, es suma el còmput total d’hores i el bomber ho cobra amb una demora d’entre quatre i sis mesos (de mitjana).

Està establert que un bomber voluntari no cobri més de 100 hores al mes en assistència a serveis, per tant, com a molt, podria arribar a cobrar en un mes 866€. Aquest supòsit pràcticament no es dona, ja que un bomber voluntari és difícil que generi tantes hores en un mes.

Per tant, si una persona vol ser bomber voluntari només pels diners, ho té força malament: pocs diners i cobrats amb molt de retard.
Cal dir que des del 2015, d’acord amb la Llei reguladora de l’IRPF (Llei 35/2006, de 28 de novembre) que els bombers voluntaris han declarar a la RENDA i fan retenció en concepte d'IRPF de les compensacions econòmiques que percebeixen.
Les compensacions econòmiques estan fixades per l'ORDRE INT/215/2015, de 25 de juny, per la qual es fixen les quanties de les compensacions corresponents a les prestacions de les persones membres del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya. 

- ELS BOMBERS VOLUNTARIS TENEN ASSEGURANÇA?

Tenen el mateix tipus de cobertura, en cas d’invalidesa o mort, que els bombers funcionaris. 
Però a més existeix una compensació econòmica per incapacitat temporal produïda per accidents en acte de servei de les persones membres del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya de les seccions activa i especial, que es fixa en 36,47 euros per dia durant els primers 30 dies naturals d'incapacitat temporal.
Aquesta compensació econòmica es fixa en 60 euros per dia a partir del dia 31 d'incapacitat temporal. 
Tot i que està estipulat que aquest import es percebrà a partir del primer dia d'incapacitat
temporal, a la pràctica, poden passar mesos fins que un bomber rebi alguna indemnització pel fet de fer-se mal en un servei. 
I des del 30 d'octubre del 2015, tenim l'assistència sanitària en cas d’accident mentre prestem servei, gràcies a un acord signat entre la Generalitat i la Mútua Asepeyo, tot garantint una completa assistència dels accidentats a les instal·lacions sanitàries de la Mútua, ja des de la primera cura i atenció d’urgències. 

- ELS BOMBERS VOLUNTARIS FAN EL MATEIX QUE ELS BOMBERS FUNCIONARIS?

Si. Tenen la mateixa formació, equipament, material i vehicles. Estan igual de preparats que un bomber funcionari per anar a qualsevol servei. La única diferència és que uns son voluntaris i els altres funcionaris. També cal dir que els bombers funcionaris realitzen un curs bàsic de bombers de 700 hores i el dels bombers voluntaris és de 208 hores. 

- EL BOMBERS VOLUNTARIS SON UN REFORÇ DELS FUNCIONARIS?

No. Els bombers voluntaris no fan tasques de reforç o auxiliar. Si en un servei on només hi ha bombers voluntaris, no sempre hi van també funcionaris, a o la inversa. Quan en un servei el primer parc de sortida, necessita reforç, els comandaments envien reforços, independentment si son voluntaris o funcionaris. Tothom s’ajuda a tothom, però els voluntaris no han d’estar un grau per sota dels funcionaris. En un servei però, el comandament sempre recaurà en un bomber funcionari, tal com està estipulat per llei.

- UN BOMBER VOLUNTARI ÉS AGENT DE L’AUTORITAT?

No. Només ho és un bomber funcionari. Tot i així, cal dir que hi ha una comissió per  reformar l'artícle 10 de la Llei 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d’incendis i salvaments de Catalunya, per incorporar els bombers voluntaris a la condició d’agent de l’autoritat

Jornada de models de bombers a Europa

El passat 26 de març la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments organitzava a la seu del Departament d'Interior, a Barcelona, una jornada sobre els models de serveis de bombers a Europa.  

La finalitat era comparar diferents cossos europeus, on cada representant va descriure la seva estructura i dimensions dels serveis, els tipus de bombers, les formes d'accés per cada tipus, els horaris, la formació i pràctiques, les retribucions, els indicadors de qualitat de cobertura (fire cover), és a dir, en quan temps es compromet a fer arribar una dotació de bombers per afrontar un servei determinat, com ara incendi d'un edificis, etc.

Els cossos de bombers que van participar estan dins la F-E-U (Federation of the European Union Fire Officer Associations). Van parlar representants de bombers d’Alemanya, Anglaterra, Bèlgica, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, Finlàndia, França, Irlanda, Noruega, Suècia  i Txèquia, i també de la Generalitat de Catalunya.

Una dada que va destacar tothom va ser la diferència entre els anomenats Full Time Fire Figthter (bomber professional a temps complert, és a dir, que fan guàrdia les 24 hores) i els Part Time Fire Fighter (bomber a temps parcial –BTP-, que fan un màxim de 12h de guàrdia o són mobilitzats a demanda). En aquest darrer grup, alguns dels participants també incloïa els bombers voluntaris, i entre els bombers voluntaris, també es va diferència entre els cobraven una renumeració o compensació econòmica i els que treballaven completament de franc.

La principal diferència entre un BTP i un bomber voluntari, és que el BTP passa unes hores al parc, ja que està lligat a un contracte laboral i en canvi, els bombers voluntaris, no acostumen a fer guàrdies presencials i són activats quan se’ls necessita.

Algunes de les conclusions que jo faig d’aquestes jornades és que, s’ha de partir de la base que la història i evolució de cada país o territori i la seva pròpia cultura ha marcat de forma molt important i determinant el seu model. Així doncs hem de tenir clar que no hi ha una sola realitat a nivell d’Europa pel que fa als bombers.  

Tot i així, hi ha uns trets comuns, que s’està produint aquests darrers anys, com és la tendència de fusionar cossos municipals o locals cap a cossos comarcals o regionals i l’expansió dels bombers a temps parcials, com dues mesures d’estalvi econòmic. També cal dir que és en les grans ciutats urbanes on es concentren sobretot els bombers professionals i la resta, BTP o BBVV en àrees més petites o rurals.

També tots els cossos fan servir l’anomenat “Fire Cover” que són uns indicadors de qualitat de cobertura, per saber en quan temps es compromet a fer arribar una dotació de bombers per afrontar un servei determinat. Mitjançant aquests indicadors, els diferents cossos de bombers determinen en l’emplaçament d’un parc de bombers i el seu  personal, tant d’efectius com de tipus, per atendre una àrea geogràfica determinada.

Sobre els bombers voluntaris, ja he dit abans que la principal diferència és entre aquells que cobren i els que no reben cap diner. Hi ha països o territoris que no existeixen ja que segons els ponents, un bomber voluntari no pot garantir una resposta ràpida en tot moment. En aquells llocs on si existeixen, en canvi, debatien sobre aquesta premisa. Tot i així, allà on hi havia bombers voluntaris un tret comú era la problemàtica alhora d’incentivar-los.

Algunes coses que em van cridar l’atenció:

A Txèquia, majoritàriament el servei de bombers està cobert per bombers voluntaris que no cobren res, i allà no hi ha bomberes, tot són homes. A cada poble hi ha un parc de bombers voluntaris, excepte en llocs petits i rurals, on trobem una “vigilància d’incendis”, que són dos persones encarregades d’un petit vehicle per extingir qualsevol foc.  Cada cinc anys tots els bombers han de passar unes proves de formació i si no les passen, els fan fora.

A Finlàndia els requisits per ser bomber professional, BTP  i bomber voluntari són els mateixos. Els bombers són els encarregats també dels serveis sanitaris. Enlloc he pogut esbrinar el nombre de bombers voluntaris, ja que tot i existir, els engloben en el còmput dels BTP. 

A Noruega, no hi ha bombers voluntaris i un requisit per ser BTP és viure a 10 minuts del parc de bombers. Cada BTP té la seva pròpia portàtil tetra i en cas d’un servei molt important, responen si poden actuar o no. Hi ha convenis amb empreses perquè puguin “alliberar” els BTP si hi ha un servei molt important. Els bombers no fan serveis d’ambulancies, però si que s’encarreguen del salvament marítim. Existeix un carner de conduir específic per si vols ser bomber. Cada any fan proves de formació i si no les aproves, són expulsats.

A Suècia, els bombers professionals fan 2 anys de formació. Els bombers voluntaris tenen en el seu propi vehicle un “kit d’actuació”, amb extintors i equip ERA. A Suècia no hi ha obligatorietat de jubilació i la mitjana és als 67 anys.  

A Alemanya hi ha més d’un milió de bombers voluntaris i aquests tenen una pensió i l’empresa cobra una compensació quan el bomber ha deixat el seu lloc de treball per anar a un servei. Els bombers voluntaris fan guàrdies presencials de nit i els caps de setmana. Els bombers professionals estan molt especialitzats en rescats mèdics.

A Dinamarca molts ajuntaments tenen externalitzats els serveis de bombers, on una empresa privada es fa càrrec del servei. Cada Ajuntament organitza el seu propi cos o servei, establint les seves pròpies proves d’accés, requisits i formació. Els bombers es jubilen amb 65 anys

A Eslovènia, el 5% de la població són bombers voluntaris i allà cap bomber voluntari cobra res de res. Cada any han de passar unes proves d’aptitud física i cada dos anys unes d’específiques.

A Bèlgica, els bombers voluntaris no poden fer més de 24h de servei a la setmana i quan es jubilen tenen una compensació i també tenen avantatges en les mesures fiscals pel fet de ser bomber voluntari. Els bombers es jubilen entre els 62 i 65 anys o 40 anys de servei. 

A França, els bombers de Paris i Marsella són militars i el 75%  de tots els bombers francesos, són bombers voluntaris. En un servei si coincideixen bombers professionals, voluntaris i militars, mana sempre el de la zona, i si és zona de voluntaris, mana el comandament dels bombers voluntaris.

A Anglaterra només hi ha bombers professionals a les grans ciutats, a la resta són BTP. Només hi ha un sol parc de bombers voluntaris, el de Cambridgeshire, que es manté per tradició (és del 1884). Els BTP no van a serveis de matèries perilloses o rescats de persones.

A Irlanda no hi ha bombers voluntaris. El 90% Només 16 parcs tenen bombers les 24h. Els bombers es jubilen amb 55 anys, tot i que poden allargar-ho, si volen fins els 58 anys. 

I per acabar un gràfic:

Cal felicitar a l’organització per aquesta fantàstica jornada que pot servir per agafar idees per repensar i reformular el model català, que al meu parer ja està completament obsolet, en molts aspectes, com fa mesos que comento per aquí. 

Ara esperem una jornada per acabar de definir el model català. 

El cost econòmic d'un cos de bombers 100% funcionari a Catalunya

Un dels debats que desperta més passions entre els Bombers de la Generalitat, és sobre els bombers voluntaris. Hi ha molts bombers professionals que reneguen dels voluntaris i per ells, el seu model hauria de ser un model 100% professionals, és a dir, tots funcionaris.

Cal dir que poques vegades he llegit o escoltat arguments amb una mica de cara i ulls, perquè la majoria de vegades els “anti-voluntaris” només defensen el seu corporativisme i les seves declaracions són més pròpies d’un lobby que no pas arguments realment operatius o estratègics. “Haver aprovat unes oposicions” és el que et diuen quan ja no saben què dir, i és queden tant amples.

Però cal realment que Catalunya tingui un model amb el 100% de bombers professionals?. Que suposaria que a Catalunya tots els bombers fossin 100% funcionaris en termes econòmics? Això és el que vull exposar a continuació.  

Recordem que actualment hi ha 77 parcs de bombers voluntaris i 73 parcs de bombers funcionaris i segons la informació donada pel Departament d’Interior de la darrera campanya forestal, a Catalunya hi havia 2.466 bombers funcionaris i 2.342 bombers voluntaris (tot i que aquesta darrera xifra, ja us dic jo que no és real, perquè estan comptabilitzats els bombers voluntaris veterans i els juvenils, que no són operatius. I si comptessin tots els bombers de l’escala activa, que realment són operatius, m’atreviria a dir que actualment hi ha uns 1.400 bombers voluntaris).

Així doncs, trobem que hi ha 77 parcs de bombers voluntaris. Com que no seré jo la persona que digui que algun d’aquests parcs caldria tancar-lo per motius purament operatius, donem per suposat que tots els 77 parcs de voluntaris continuarien oberts i caldria omplir-los de bombers funcionaris. I quants bombers necessitem?

Tenint en compte que els parcs de bombers funcionaris estan organitzats en 4 torns de 24 hores i que la dotació mínima per fer un servei és de 3 bombers, calculem que caldria un mínim de 5 bombers per torn (3 de guàrdia mínim i un parell que també estarien a la guàrdia, o per cobrir mínims en un altre parc, o fent vacances, etc...).

Per tant, 5 bombers per 4 torns, dona un resultat de 20 bombers. I 20 bombers per 77 parcs tenim la magnífica xifra de 1.540 bombers.

Aquests 1.540 bombers lògicament haurien de ser contractats de nou, ja que l’actual plantilla de bombers funcionaris està molt precària i segons els sindicats, ara per ara, caldrien uns 300 bombers nous, només per cobrir les jubilacions dels darrers 5 anys.

I com seria la contractació d’aquests 1.540 bombers nous? Fent una convocatòria oberta d’oposició-concurs? “Reciclant” els actuals bombers voluntaris i passant-los per decret a bombers funcionaris? O fent una oposició “només” per bombers voluntaris?

I com hauria de ser aquesta convocatòria? Una sola on entressin de cop els 1.540 nous bombers? De manera gradual en una sèrie d’anys?

Lògicament això són idees, idees meves i aquí tothom podria dir la seva i per tant, millor deixem aquest debat, i centrem-nos en l’aspecte econòmic.

Quin cost suposaria aquests 1.540 nous bombers per cobrir els parcs de voluntaris? Si hem d’equipar a tots aquest nous bombers, hem de saber que  nivell d’equipació, un bomber de la Generalitat genera una despesa d’uns 3.000€ per bomber (2 cascs, 3 epi’s -urbà, forestal i pluja-, 3 camises, 2 parells de botes, forro polar, 1 sabates, 1 bambes, 3 pantalons, 2 parells de mitjons, 2 parells de guants, xandall, lots, etc...).

Per tant 3.000€ per 1.540 bombers = 4’6 milions d’euros. Au, ja tenim la primera xifra: 4’6M€  

Aquests 1.540 bombers, els hi caldria formació, no? Quan li costa a l’administració formar a una persona com a bomber? Pel cap baix, ja us ho dic, uns 4.000€ (curs bàsic de 700 hores). Si ho multipliquem per 1.540 bombers, tenim una despesa de 6’1 milions d’euros.

Així doncs, ja tenim una segona despesa inicial d’uns 6'1 milions d’euros, que si li sumem a la primera resulta uns 10’7M€.

I a nivell de sou? La despesa per la Generalitat d’un bomber de l’escala bàsica, és de 2.300€ (el sou brut). Si multipliquem 2.300€ per 1.540 bombers, surt una despesa mensual de 3.542.000€ i si això ho multipliquem per 14 pagues: 49.588.000€ anuals. Si tenim en compte, que a banda del sou base poden completar la nòmina amb variables com, per exemple, un complement per major dedicació i fent hores extra programades o no programades, podem arrodonir aquesta xifra en uns 50 milions d’euros.

Així doncs, en números rodons, funcionaritzar els parcs de bombers voluntaris, suposarien una despesa mínima inicial de 60'7 milions d’euros (50M nòmines + 6'1M formació + 4’6 equipament).

Observem que cada any, el pressupost de bombers se li hauria d’afegir uns 50 milions d’euros, si volguéssim tenir una plantilla exclusiva de bombers professionals. I això suposaria incrementar en un 30% mínim els pressupost de la DGPEIS, és a dir, augmentar-los una tercera part. (La mitjana dels pressupostos de Bombers dels darrers 5 anys, ronda els 163 milions d’euros. La del 2014 va ser 161’06M€ ).

Aquests 60'7 milions d’euros, és una quantitat mínima, ja que caldria afegir el procés de convocatòria, les renumeracions del tribunal i personal, el lloguer de les instal·lacions, etc... També i molt probablement també caldria condicionar i reformar algun parc de bombers voluntaris per tenir personal les 24 hores i els 365 dies a l’any. I ja no parlem dels vehicles i del material, que segurament també s’hauria de renovar. Per tant, aquests 60'7M€, ja els hi podeu anar sumant més i més i més diners...

Una cosa també a tenir en compte. En aquests 77 parcs de bombers voluntaris, caldria un cap de parc, i també caldria caporals i sergents. Desconec si actualment hi ha suficients caporals i sergents per poder cobrir 77 parcs de més, però em temo que vist com està el pati, caldria una nova promoció de caporals i sergents, amb el que comportaria noves despeses, tant en el procés selectiu, en la formació, i posteriorment en les nòmines, que caldria afegir als prop de 50M€, en concepte de complements de destinació i complements específics. Com a última dada el sou brut mínim d’un sergent cap de parc és d’uns 3.400€/mes.

En definitiva, si a Catalunya volem tenir els bombers 100% professionals (funcionaris), cal una inversió per part de l’administració, mínima d’uns 60 milions d’euros.

I ara, el quid de la qüestió. Molts dels “anti-voluntaris” tenen com a únic argument, que els bombers voluntaris cobrem i que per tant, rebre diners és incompatible amb ser voluntari, que és una estafa, que és un sou encobert, i bla, bla, bla...

Com tots sabeu, els bombers voluntaris reben una sèrie de compensacions econòmiques, entre d’altres, per hora treballada en un servei o per assistència a cursos o pràctiques. L’any passat, la Generalitat va tenir una “despesa de personal de bombers voluntaris” per aquestes compensacions de 2 milions d’euros. Veiem doncs, que “mantenir” els bombers voluntaris val 2M€ i en canvi, aquesta despesa es multiplica com a mínim per 30, si volguéssim convertir els parcs de bombers voluntaris en funcionaris.

Exposades doncs les xifres, ara us deixo per vosaltres, si a nivell econòmic, per a l’administració (i per tant, pel contribuent) és més barat, si bombers voluntaris o funcionaris. I en el cas que calgués en termes realment operatius, un cos de bombers 100% professionals, també us deixo per a vosaltres com i d’on haurien de sortir un mínim de 60 milions d’euros que s’haurien d’afegir als pressupostos de la DGPEIS, i sobretot si en termes econòmics aquesta operació seria viable i si pot ser assumida per l’administració de cop o fins i tot en un procés gradual en uns quants anys.

Un altre dia parlarem en termes operatius si són viables els bombers voluntaris. 

Personal de les campanyes forestals: en descens...

Aquesta és l'estadística del personal de bombers que afronta les campanyes d'estiu dels darrers anys. Són dades oficials extretes dels dossiers de premsa de bombers que es fan quan es presenten les campanyes a començaments d'estiu.
Estan detallat el nombre de bombers funcionaris, el nombre de bombers voluntaris, altres (personal administratiu + EPAF, que en aquests anys són una mitjana de 36 persones) i el reforç de la campanya forestal específic (auxiliars forestals, conductors, guaites, etc...).
El que queda clar, que des de fa dos anys, la tendència és menys personal.

2014

Bombers Funcionaris: 2.466

Bombers Voluntaris: 2.342

Altres: 367

Reforç campanya forestal: 840

Total: 6.015

2013

Bombers Funcionaris: 2.517

Bombers Voluntaris: 2.488

Altres: 370

Reforç campanya forestal: 896

Total: 6.271

2012

Bombers Funcionaris: 2.556

Bombers Voluntaris: 2.532

Altres: 368

Reforç campanya forestal: 1.111

Total: 6.567

2011

Bombers Funcionaris: 2.580

Bombers Voluntaris: 2.548

Altres: 377

Reforç campanya forestal: 1.037

Total: 6.542

2010

Bombers Funcionaris: 2.451

Bombers Voluntaris: 2.478

Altres: 392

Reforç campanya forestal: 1.207

Total: 6.528

2009

Bombers Funcionaris: 2.420

Bombers Voluntaris: 2.583

Altres: 372

Reforç campanya forestal: 1.074

Total: 6.449

2008

Bombers Funcionaris: 2.344

Bombers Voluntaris: 2.445

Altres: 330

Reforç campanya forestal: 1.280

Total: 6.399

2007

Bombers Funcionaris: 2.344

Bombers Voluntaris: 2.354

Altres: 217

Reforç campanya forestal: 1.337

Total: 6.252