Eleccions a caps de parc

Ja ha començat el període per les votacions a renovar els caps de parc dels bombers voluntaris. Seguint el nostre reglament  (Decret 246/1996, de 5 de juliol),  es desenvolupa el sistema d’eleccions dels caps d’agrupació previst a l’article 36. Ara ja s’ha obert el calendari i comencen tots els formalismes i burocràcia, que acabaran entre el 9 i l’11 d’octubre de 2013, dies que es celebraran les eleccions.  

Espero que la gent que s'hi presenti ho faci amb la voluntat de canviar i millorar els bombers voluntaris, no tant sols per solucionar problemes locals, ja que, ens agradi o no, formem part de la xarxa d'un país i els principals problemes que ens afecten ho són per ser bombers de la Generalitat de Catalunya, no pas d'un poble o ciutat.

I també espero que tots aquells que volen canviar i millorar els bombers voluntaris, ara tenen una magnífica oportunitat per esdevenir caps de parc. Que no us faci por la democràcia!

Cal que tots aquells que vulguin ser caps de parc, siguin conscients de la responsabilitat i la gestió que han d’assumir, i que tenen el repte d’encapçalar, més endavant i si volen, el consell de bombers voluntaris, òrgan que ara per ara, no acaba de convèncer a molts bombers voluntaris i que molta gent demana una renovació amb gent amb més empenta i compromís.

Finalment un petit incís. Tot i que m’agrada molt el fet que els bombers voluntaris triïn democràticament el seu cap de parc, no m’agrada que no hi hagi uns requisits mínims a nivell de formació i experiència per poder optar a ser cap de parc. El cap de parc ha de ser el que vulguin els seus bombers, però aquest també hauria de ser el més ben preparat i no pas el més simpàtic. Està molt bé que es valori la capacitat de lideratge i de compromís per esdevenir cap de parc, però cal endreçar la figura del cap de parc, a dia d’avui encara difosa entre les tasques administratives i les de “comandament” dels bombers al seu càrrec.

La falta d’un criteri estricte i adequat d’accés al Cos de Bombers Voluntaris i la inapropiada fórmula d’accés a la direcció d’un parc i, inevitablement, dels serveis dins del mateix, ens han portat a una situació que fa impossible fer qualsevol tipus de millora en la qualitat del servei. No existeix en els processos selectius vigents per a l’accés a aspirant voluntari i, encara menys, per a cap de parc, cap tipus de “garantia” de solvència i adequació de la persona que aspira a ser bomber voluntari.

Els requisits de formació per ser bomber voluntari, haurien de ser els mateixos que per ser bomber funcionari. Evidentment, en el cas del cap de parc aquesta mancança s’agreuja al no existir cap tipus de formació posterior que ajudi a garantir un mínim de competències per a l’exercici del càrrec. Per tant, els requisits de formació per ser cap de cap, també haurien de ser els mateixos que per ser cap de parc bomber funcionari

Algú pot dir que aquest fet que s’hauria d’esmenar en la propera modificació del reglament, on es contempli que cal tenir formació per poder ser cap de parc. Si, però la solució també és molt senzilla. Només cal desenvolupar bé el nostre reglament, fer convocatòries per dotar els bombers voluntaris de comandaments, caporals i sergents (tal com s’especifica en la “Secció 2 Categories i funcions”).

Ara per ara, hi ha 77 parcs de bombers voluntaris. Hi hauria d’haver un caporal i sergent, com a mínim en cada parc. Si no m’erro, amb prou feines hi ha una dotzena de caporals a tota Catalunya i cap sergent.

Per tant que es modifiqui i es desenvolupi be el nostre reglament i que siguin caporals i sergents, els que puguin ser caps de parc, com passa majoritàriament a tot el món.

Ps: I jo no em presento?? No! confio plenament en el meu cap de parc, així que com ell es torna a presentar, el votaré i animaré als meus companys que ho facin. Uno di noi!