Els Bombers de la Generalitat de Catalunya estan formats per bombers funcionaris i bombers voluntaris. Tots dos tipus de bombers fan la mateixa feina, tenen la mateixa equipació, vehicles i parcs. De fet, a simple vista i en un servei, no es distingeixen els uns dels altres, si no fos perquè els voluntaris porten una petita V (de voluntari) en el casc o la paraula “bomber voluntari” a la xarretera i màniga de l’uniforme.
Però si entrem en detalls, veurem que hi ha diferències
importants en drets, seguretat, formació, assegurança, etc. Aquesta carta és
una denúncia i un crit d’alarma perquè la societat vegi la discriminació que
pateixen els voluntaris i que de retruc, pot influir en la seva seguretat. La
situació és greu ja que fa més de 20 anys que dura.
Els bombers funcionaris fan una formació de 900 hores lectives i 1.104 hores de pràctiques en un parc. Els voluntaris només 300 hores lectives, 200 hores d'habilitació i 120 de pràctiques (tot i que si mirem les bases de la convocatòria de bomber voluntari surt 200 hores lectives i 120 de pràctiques). El funcionari fa més formació i per tant, està molt més preparat que un voluntari. La formació d’un voluntari és més precària en comparació amb la d’un funcionari si tenim en compte que tots dos han fer de la mateixa feina en una emergència.
La formació d'un bomber voluntari forma part de tot el procés de selecció, que comença, des de que es convoca la convocatòria fins que s'obté el nomenament. Aquest procés està durant una mitjana de 3 anys i mig, mentre que el procés per entrar a bomber funcionari, és 1 any i poc.
Per ser bomber funcionari és requisit tenir el permís de
conducció de la categoria C (per conduir un camió de bombers). Per ser
voluntari no cal aquest requisit. Posaré dos exemples per entendre aquesta
necessitat: A vegades en un servei un parc de bombers voluntaris no ha pogut
fer sortida ja que no hi ha cap bomber que pugui conduir un camió. A vegades un
conductor bomber voluntari ha hagut de fer tota la tasca de conductor sense ser
rellevat ja que no ha pogut ser substituït per cap company de la dotació al no tenir
ningú més el carnet C.
Els bombers voluntaris, a diferència dels funcionaris, no
tenen delegats de prevenció, salut i seguretat, no tenen un “pla d’actuació i
mesures a adoptar en cas de possibles situacions d’emergència dins el propi
parc”, no tenen cap guia d’avaluació de riscos laborals, no se’ls fa cap examen
de salut anual, ni se’ls té en compte en cap estudi, anàlisi o estadística del Servei
de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos de la DPGEIS. En resum, els
voluntaris no existeixen pel que fa a salut, prevenció i seguretat laboral. Una
indefensió absoluta.
Malgrat que en el reglament dels bombers voluntaris es té
reconeguda l’ordenació jeràrquica en les categories d’oficial, sergent i caporal,
fa més de 30 anys que no s’han convocat places per aquestes categories. Els
caporals es poden comptar amb els dits d’una mà i no existeix cap sergent ni
oficial bomber voluntari. De fet, mai han existit en els més de 40 anys d’història
dels bombers voluntaris de la Generalitat.
En termes econòmics, un bomber voluntari percep una compensació
econòmica per assistència a sinistres i per serveis de rereguarda de 10€/hora.
Les hores extres d’un bomber funcionari van des dels 23€/hora fins als 34€/hora
en funció de la categoria professional. Malgrat fer la mateixa feina, un bomber
voluntari no cobra cap concepte per treball nocturn, antiguitat, ni tampoc quan
s’està realitzant el curs bàsic. Tampoc es percep res si una bombera voluntària
està de baixa per estar embarassada. I les hores dedicades per assistència a
sinistres i per serveis de rereguarda les han de tributar a la declaració de la
renda, però en canvi, no computen ni donen dret a cap prestació per a la
jubilació. Tampoc un voluntari rep cap aportació per un fons d’estalvi.
Als bombers voluntaris se’ls exigeix 650 hores anuals de
disponibilitat, les quals contradient una sentència del Tribunal de Justícia de
la Unió Europea no se’ls computen com a hores de treball, ni tampoc estan
compensades econòmicament.
Els bombers voluntaris no son agents de l’autoritat quan estant
de servei, a diferència dels funcionaris. Aquest fet es tradueix en una
indefensió jurídica als efectes de garantir la protecció de les persones i els
béns en situació de perill.
Els bombers voluntaris tampoc cotitzen a la Seguretat Social ni tenen la mateixa cobertura que els bombers funcionaris. Això comporta que no se’ls pot aplicar una pòlissa d’accidents de treball. Només tenen atenció primària en accidents de servei amb mútua i no se’ls contempla cap assistència en cas d’una malaltia professional o incapacitat.
I ja per acabar, també podríem denunciar que a vegades, els parcs de bombers voluntaris són els darrers en rebre nou material i vehicles, en fer-se obres i millores en infraestructures, etc.
És hora doncs de solucionar tots aquests greuges i precarietat. Els bombers voluntaris necessiten la complicitat de la societat per revertir la situació. És qüestió de voluntat política i com a tal ho heu d’exigir als diputats i diputades del Parlament de Catalunya. També és per la teva seguretat.