dijous, 28 de juny del 2012

Quin estiu ens espera

Article publicat al Bloc dels Bombers Voluntaris de Sant Jaume dels Domenys.
http://bomberssantjaume.blogspot.com.es/
28/6/2012

Fa un parell de setmanes que va començar la Campanya Forestal del 2012 i ja portem varis focs importants.


Castellet i La Gornal ( 636Ha), Pinell de Brai ( 110Ha) i ara a Cabacés ( de moment entre 150 i 200Ha). I això que només he comptat els focs de mes de 100Ha, perque si comptem els que hi ha hagut entre 0'1 i 50Ha em faltaría espai al blog.


Sembla que aquest estiu serà molt dur, amb un foc importat cada setmana de mitjana i varis de matolls mes petits cada dia.
Ja fa uns mesos que vaig "pronosticar" que aquest ans seria com el 1994 ( i espero en última instancia que no sigui així), i de moment la cosa sembla que va per aquest camí.
Necessitem que plogui si o si per baixar el nivell de risc. Tenim una sequera molt forta, encara que no ho sembli perque el pantans estan plens, però la massa forestal si ho sap i està totalment disponible en molt del territori.


La gran majoria de foc son provocat per la ma humana, sigui per negligencia, accident o intencionats. Per negligencia, es podria envitar fent servir una mica, i només una mica, el sentit comú, el qual sembla que li falta a molta gent. Els accidents, accidents son i poc es pot fer per evitar-ho, només extremar mes les precaucions. Sobre els focs intencionats... millor em reservo lo que penso dels incendiaris no sigui que em denunciin per insults...


A tot això s'ha de sumar un altre tipus de foc que fa molts mesos que crema i sembla que ningú sap com extingir-ho, i es la "guerra" Bombers Voluntaris i Bombers Funcionaris.


Cada dia llegeixo com uns i altres ens ataquem i defensem en foros, xarxes socials, medis de comunicació ( bé, aquí no tant), etc.


Hem d'anar amb compte, com a Bombers Voluntaris, sobre lo que diem o lo que no diem. Els Bombers Funcionaris tenen les seves reivindicacions, igual que nosaltres, i son totalment lícites, i veuen el "problema" des d'una perspectiva diferent que nosaltres. Podem o no compartir-la, però l'hem de respectar igual que ells haurien de respectar la nostra.


Ahir mateix vaig llegir una entrada al blog de Un pobre bomber en la qual no ens deixaven en molt bé.
La podeu llegir Aquí si encara no ho heu fet.


I tot pel tema económic. Sembla com si a molts funcionaris els molestés que per un servei o una guardia completa als voluntaris ens compensin económicament. Però recordem que la culpa no es nostra, sino de l'Administració.


Ja he defensat moltes vegades que aquesta compensació económica potser no l'hauriem de rebre, al menys no "tan alta", i que així es demostraria qui es veritablement al que li agrada aquesta feina.


Però després de llegir moltes coses en contra dels Voluntaris per part dels Funcionaris, ara per ara no estic disposat a perdre ni un sol céntim d'aquesta compensació. Per qué?. Doncs molt sencill. Al meu parc som ara mateix 26 bombers voluntaris, entre aspirants i activa. D'aquestos 26, només 10 o 12 estem fent la campanya al parc, o responent als SMS d'urgencia, o els serveis programats. Si tenim en compte que demanen un mínim de 3 per tenir el parc obert i de momen l'hem tingut obert cada dia, menys el 23 de Juny, em surt a 1 guardia cada 4 dies de mitjana. I hem de comptar que també haig d'anar a la meva feina i compaginar-ho amb la meva vida personal. Al final de 7 dies que te la setmana, em queda només 1 per a mi i la meva familia. Un sacrifici molt gran per a ser "gratuit".


Si, es una situació que m'he buscat jo voluntariament, però no hem puc quedar de braços creuats veient com el meu païs es crema, com la casa del meu veí està en flames, com aquell conegut meu està atrapat entre la ferralla del seu cotxe. I per això vaig cada dia que puc al meu parc.
I per això crec que haig de rebre una compensació. Aquest estiu se que tindré mes d'una discussió amb la meva dona per anar tant al parc i no veuren's. Però es lo que he escogit.


Tornant a les paraules que escriuen alguns funcionaris a la xarxa, només dir-vos que no hi hem d'entrar en aquest joc de ara jo dic això de tu i tu em contestes una altre cosa per així poder contestarte jo un altre cop.
Oblidem-nos de tot això. Que diguin lo que vulguin, que al final nosaltres ens hem de preocupar de nosaltres mateixos i punt.


Estic fart de llegir com el funcionaris i el voluntaris ens posem a parir a la xarxa. Ja està be. Dediquem-nos cadascun a lo seu i llestos. Jo continuaré treballant pel SEM i quan pugui aniré al parc, i si la Generalitat em paga per això, doncs no diré que no. I si no em paga, doncs també continuaré anant.


Per cert, si algun bomber funcionari llegeix això, des de el mes de Novembre del 2011, als voluntaris no ens han pagat ni un sol céntim. Si que es cert que totes aquestes hores es van acumulant, però com es pot veure, no cobrem al mes, per lo tant, no es pot viure de bomber voluntari. I continuem anant igualment al parc, a foc, a accidents, a lo que faci falta. Ens agradi o no, el model català es mixte i els voluntaris som mes necessaris de lo que ens pensem.


Lo dit, aquest estu serà molt calent, amb varis fronts de focs oberts. Uns a les muntanyes i als camps, i altres a internet.
I en tots els casos som nosaltres els que podem apagar-los, així que al menys intente-m'ho

divendres, 15 de juny del 2012

El primer bomber de Barcelona que arriba a 100 anys


Article publicat al diaria Ara 10/06/2012
Aquesta setmana serà moguda per a Pere Senserrich. Dimecres es convertirà en el primer treballador del cos de Bombers de Barcelona que fa 100 anys. Li esperen festes i homenatges amb la família, a la residència on viu i amb els seus excompanys de feina. Però a ell mai li ha agradat penjar-se medalles: "Si jo no hi volia arribar als 100..."
Pere Senserrich encara és un home valent i enèrgic. "Amb gènit ", que diu ell. El dia que l'anem a veure està enfadat perquè algú li ha collit les faves d'una manera tan maldestra que li ha arrasat la plantació. El Pere s'encarrega de l'hort de la residència Betània, a Vallvidrera. Tot el dia remena per fora. "M'estimo més això que estar-me a dalt amb els vells", deixa anar com si ell no fos l'home més gran de la residència. L'any passat li van detectar un herpes zòster i va estar uns mesos fotut. Ara torna a estar en forma: "Però ja m'ho va dir el metge: fins als 99 jo era un jove. Aquest és el meu primer any de vell".
Fill de masovers
Va néixer el 13 de juny del 1912 a Can Fatjó, una masia de Sant Just Desvern. Els seus pares eren els masovers de la finca fins que se'n van anar a viure a Vallvidrera. Allà va conèixer Maria Comajuncosa, la dona de la seva vida, amb qui va tenir dos fills -la Montserrat i el Pere- i amb qui va fer un trajecte de més de 70 anys junts. El 2007 es va quedar vidu i va ser llavors quan va decidir entrar a la residència Betània.
No s'hauria de moure de Vallvidrera, des d'on diu que hi ha "la millor vista del món". No s'hauria de moure de la seva estimada Betània, on ja havia fet moltes obres de paleta i havia plantat la majoria d'arbres. Pere Senserrich va pertànyer al cos de Bombers de Barcelona durant 41 anys i va arribar a ser-ne el cap de guàrdia. Recorda, sobretot, les riuades del Vallès del 62, quan va passar nou dies fora de casa i quan en una sola nit van trobar 84 cossos sense vida.
"És molt dur veure tanta gent morta. Només hi ha una cosa que ho compensi: trobar algú viu entre la runa. Fa tanta il·lusió!" Recorda com si fos ara l'accident d'un avió al Montseny el 1970 i l'explosió del carrer Capità Arenas de Barcelona el 1976. "Com a cap de guàrdia jo entrava a tot arreu el primer i mai vaig tenir por. Això sí, la meva dona m'havia hagut de rentar molts vestits plens de sang".
El coratge és un dels seus valors. També la dedicació al treball. Compaginava la feina de bomber amb la de paleta i els diumenges feia de jardiner. Com tants homes de l'època, treballava per donar un futur als seus fills millor del que ell havia pogut tenir. Per mantenir la família, amb prou feines la veia. "Des dels 15 anys he treballat quinze i setze hores al dia. Catorze el dia que menys. A mi no m'hauries trobat mai en un bar. Hi entrava si tenia set, i fora. Ara la gent em sembla que pensa més en el sou a final de mes que en la feina. A mi m'agradava ser bomber". La seva vida és la residència, les seves flors, els seus arbres i el seu hort, amb tomàquets, faves, pebrots i albergínies. De tant en tant, toca sortida amb una colla de bombers jubilats: "Llavors sí que prenc una copa de conyac per no fer el ridícul". Pere Senserrich no beu ni fuma, però tampoc vol donar cap consell per arribar als 100 anys.
-I a partir d'ara què, Pere? ¿El puc venir a veure quan en faci 105?
-Jo ja he arribat massa lluny. Ho tinc tot arreglat per marxar. Els ulls els he donat a la clínica Barraquer i tot el cos a l'Hospital Clínic. Quan ho vaig veure, em va agradar. Vaig pensar: aquí hi estaré bé.
ALBERT OM

dimecres, 6 de juny del 2012

Ja fa tres setmanes de Rasquera...


El malestar dels bombers voluntaris fa mesos que s’està covant. Molta gent es pensa que tot va esclatar arran de l’incendi de Rasquera (15 maig), quan els bombers voluntaris van al·legar que no tenien disponibilitat per anar (una cosa, que recordo que és totalment legal).

Però ja feia més d’un mes que ja hi havia hagut mobilitzacions i sobretot reunions, entre el Consell de Bombers Voluntaris (l’òrgan representant dels 2.500 bombers voluntaris) i la Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS).

Com a exemples d’aquestes mobilitzacions és la negativa dels bombers voluntaris a participar en el VIII Concurs de Rescat en accidents de Trànsit celebrat la darrera setmana d’abril a Terrassa, o també la negativa d’aquells bombers voluntaris a fer més guàrdies de conductors (d’ambulància i de comandaments), acordat també a finals d’abril.

D’altres exemples són els escrits adreçats a la DGPEIS per una banda sol·licitant que els bombers voluntaris tinguessin una assegurança, més formació i millor material, i d’altra, exigint mesures disciplinàries cap aquells representants sindicals dels bombers funcionaris que amb les seves declaracions oficials i oficioses estaven menyspreant els bombers voluntaris, a principis d’abril.

(Faig un punt i apart, i recordo que els sindicats de bombers, amb les seves declaracions i actituds, han estat en part responsables que la mala maror entre els bombers voluntaris augmentés de manera espectacular. No sé si agrair o reprotxar als sindicats la seva “estratègia” cap als bombers voluntaris. No sé si se’ns volen carregar o no, però està clar, que “gràcies” a ells, han donat visibilitat pública a la meitat dels bombers de Catalunya, i ara, tothom ja sap, que és un bomber voluntari, i el més important, que som la meitat dels bombers catalans).

Tornant als fets, la poca visió estratègia de deixar els parcs de bombers voluntaris sense esquadres forestals va fer que el conflicte s’aguditzés.

I aquí també m’agradaria puntualitzar que sota l’excusa d’un document jurídic els parcs de bombers voluntaris no podran tenir esquadres forestals. Fins avui, aquest document sembla que estigui sota secret de sumari, ja que pràcticament ningú l’ha vist, i aquelles persones que han demanat tenir una còpia, des de la DGPEIS se’ls hi ha negat. Per tant, ho veig més com una obscura maniobra per discriminar els bombers voluntaris que no pas una altra cosa.

I una altra pregunta, si durant tots aquests anys s’ha permès que esquadres forestals estiguessin en parcs de bombers, ara hi haurà responsabilitats al comprovar-se que això no es podia fer?

Deixant de banda puntualitzacions i preguntes, torno a fer cronologia. Ens trobem a pocs dies de l’incendi de Rasquera. Amb la intenció de calmar els ànims, el Director General, el sr. Jordi Gassió es compromet a complir una sèrie de punts:

1- Començar a treballar en la modificació del reglament de BBVV. Compromís que en el termini de 15 dies, us farem arribar un esborrall que un text refós de les modificacions que em vareu presentar i el reglament actual. Aquest esborrall, s’ha de considerar com a document base i d’inici de treball conjunt entre la DG i el Cos de BBVV.

2- Depuració des de la DG del personal que no acompleixi els criteris operatius com a Bomber Voluntari. Compromís que en el termini de 15 dies, es presentarà un resum del
compliment dels BBVV en l’assistència a sinistres, pràctiques, etc... i que posteriorment a presentar-ho al Consell de BBVV s’iniciaran els tràmits de revocament del nomenament a qui no compleixi.

3- Incloure a 7 membres dels BBVV (un per RE) dins els grups de treball per la definició de la futura llei de bombers de Catalunya. S’iniciarà el procés de pluja d’idees en 2 setmanes.

4- Estudiar la possibilitat d’incloure un reglament de Bombers Juvenils dins el  reglament dels Bombers Voluntaris.

5- A nivell de Formació, esperem que es recuperi l’Escola de Bombers i Protecció Civil dins de ISPC, i revisarem les necessitats formatives dels BBVV.

6- Establir la figura i determinar les funcions del responsable de BBVV dins l’organigrama de la DGPEIS. Aquesta figura ja està contemplada en el nou decret
d’estructura.

7- Autoritzar l’obertura dels parcs de BBVV per la campanya d’estiu del 11 de juny a l’11 de setembre. Aquesta proposta sí es acceptada pels BBVV s’ha d’acabar de perfilar.

Però el 15 de maig, té lloc l’incendi de Rasquera. Durant 48 hores els responsables del Departament d’Interior i els de la DGPEIS neguen que hi hagués cap conflicte davant els insistents periodistes que preguntaven perquè no hi havia bombers voluntaris a Rasquera. En una època on vivim permanentment comunicats i on la tecnologia i les xarxes socials superen l’instant, tant el Departament d’Interior com la DGPEIS van quedar en evidència i no va tenir més remei que acceptar la realitat: els bombers voluntaris estaven en lluita.

Però el que no van tenir cap més remei, va ser seure amb els representants del bombers voluntaris, el 17 de maig en una reunió feta al parc de Gelida. Allà, el secretari general d’Interior i el Director General de la DGPEIS es van comprometre a aplicar els 7 punts que feia una setmana que ja s’havien pactat.

Ara, la meves grans preguntes: Si una de les raons de les mobilitzacions va ser el tema de l’assegurança, com és que no es va acordar res de res? Com és que només es van ratificar aquests 7 punts, si en teoria ja feia una setmana que el senyor Gassió ja s’havia compromès?

Em sembla que m’he perdut alguna cosa o algú no vol explicar-ho tot...

I sobre els 7 punts, quinze dies després com estant evolucionant?

Sobre l’1,2 i 3, ser que s’està treballant i s’està avançant.

Sobre el 4, sincerament és el que menys m’importa ara mateix i per tant, no sé que pinta en aquestes negociacions aquest punt.

Sobre el punt 5, el 22 de maig es va aprovar per decret la reestructuració de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Però això, al ser una cosa tant complexa i que afecta a dues grans institucions com son els Mossos i Bombers, no va ser fruït d’un pacte amb els bombers voluntaris, i per tant, aquest punt, no cal colar-lo com un reivindicació aconseguida pel nostre col·lectiu.

Penso que és molt important que es recuperi l’Escola de Bombers, però més important és que la nova escola revisi la necessitat formativa dels bombers voluntaris, i el que és encara més important: que s’ofertin més cursos i sobretot més places. Caldria un estudi per veure quin és el nivell de formació dels bombers voluntaris, quins són els bombers que tenen més formació i quins no, quina formació manca, i també fer un estudi sobre la disponibilitat dels bombers voluntaris alhora de fer formació (ja que sempre els cursos s’oferten en cap de setmana i això fa que siguin places reduïdes. Potser oferint cursos entre setmana, hi hauria bombers voluntaris que també els podrien fer).

Sobre el punt 6, en el decret, 243/2007, de 6 de novembre, d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació l’article 79 ja especificava que hi hauria la Unitat de Bombers Voluntaris. Consultant l’organigrama de la DGPEIS, aquesta persona és el senyor Hector Serrat (antigament ho havia estat el senyor Josep Arola).

La intenció del Director General és que en un nou decret de reestructuració de la DGPEIS, és que aquesta unitat de bombers voluntaris, tingui rang de subdirecció, però com diuen a les pel·lícules de guerra: “sense novetats en el front”. A més a més, quan hi haurà nou decret? Chi lo sa!

I sobre el punt 7, s’ha aconseguit que els parcs de bombers voluntaris puguin obrir durant la campanya forestal, amb un retén (pagat de 12 hores), d’un mínim de 3 bombers i un màxim de 5. Ja vaig dir que és important que els parcs de bombers voluntaris estiguessin oberts, ja que això garanteix una disponibilitat immediata per anar a qualsevol servei, no només incendis forestals.

Ja han passat tres setmanes després de l’incendi de Rasquera i els bombers voluntaris hem avançat gaire? Depèn...Per aquells que volien retens (pagats) al parc durant l’estiu, diran que si, per aquells que la seva prioritat era l’assegurança diran que no, i en general, promeses de nou reglament i de nova llei de bombers, però que a efectes pràctics, no sabem quan estaran acabats i si ni tant sols ho podrà aprovar el Govern en aquesta legislatura.

Penso que avancem a pas de tortuga i penso que ens estem creient promeses d’unes persones que tampoc tenen la potestat veritable de fer-les realitat a curt termini. Però per una vegada, faré cas als meus companys i seré optimista.

Per mi, és bàsic l’assegurança i és bàsic un nou reglament, però també és bàsica una nova llei de bombers i un nou replantejament de l’actual model mixt. Però de tot això ja en parlaré un altre dia.


Ps: Avís als representants del Consell dels Bombers Voluntaris: Caldria una mica més d’informació del que aneu acordant amb la DGPEIS. No estaria malament un correu setmanal als parcs (per a tothom, (encara que digui que no hi ha novetats). La desinformació porta als rumors, els rumors porten a les mentides i les mentides porten als conflictes. Per tant, per evitar malentesos i conflictes, més informació si us plau!

divendres, 1 de juny del 2012

«La Història no parla de Bombers»

El diari terrassenc "La Torre" em va entrevistar fa uns dies.

http://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/17734/historia/parla/bombers

«La Història no parla de Bombers»

Entrevista a Marc Ferrer, bomber i historiador

 
Marc Ferrer, bomber voluntari. Foto: Albert Prieto

La història dels bombers és l'especialitat del terrassenc Marc Ferrer. Té, entre els seus objectius, el de donar als Bombers el lloc que mereixen. Va néixer a Terrassa l'any 1974, i des dels 20 anys està relacionat amb el món dels Bombers. El seu primer contacte amb els incendis va ser l'any 1994, quan Catalunya va ser arrasada pel foc i Marc Ferrer es va presentar com a voluntari. Des del 1996 va ser a l'Agrupació de Defensa Forestal de Viladecavalls i des del 1999 va ser auxiliar forestal. Ferrer és des del 2005 bomber voluntari al parc de Matadepera.

Com a historiador, s'ha dedicat a la recerca i difusió de la història dels Bombers a Catalunya. És coautor dels llibres 'Bombers de Catalunya, història i present" i "Història del Cos de Bombers de Terrassa". També edita la revista digital "L'Apagafocs", que ja ha publicat catorze números amb continguts de la història dels Bombers a Catalunya i a les diferents localitats catalanes. Un dels somnis de Marc Ferrer és obrir un museu de la història dels Bombers, tot i que reconeix que és una tasca difícil perquè hi ha molt poc material antic conservat als parcs.
-Quina és la importància històrica dels Bombers a Terrassa?
El cos de Bombers de Terrassa és un dels més antics del Vallès, del 1879. I el de Matadepera, que ara celebra els 30 anys, és un dels primers parcs voluntaris de Catalunya. A Terrassa el parc de Bombers és present a la història de la ciutat des dels seus orígens, sobretot en focs d'indústria. A principis del segle XX la majoria d'indústries es van cremar, tard o d'hora; i als anys setanta, coincidint amb la crisi del tèxtil, casualitat o no, moltes fàbriques es van cremar i van aprofitar per tancar. També hi ha un paper rellevant dels bombers en tots els esdeveniments sociopolítics, com la Guerra Civil o les riuades, sobretot les del 1962.

-La seva especialitat és el paper dels bombers en la Guerra Civil.
A l'inici de la guerra els Bombers van tenir molta feina amb la crema d'esglésies. Terrassa no va ser una ciutat bombardejada, però dos bombers terrassencs van participar en una expedició catalana a Madrid per donar suport, el juliol de 1937. Un bomber va ser mort per les tropes republicanes el dia que les tropes feixistes entraven a Terrassa: les circumstàncies del fet encara són confuses. Era un bomber que havia marxat al front amb el bàndol republicà i va ser assassinat per republicans. He investigat i algunes fonts apunten a una revenja personal, però mai n'he tret aigua clara. Després hi ha haver un bomber afusellat per Franco al Camp de la Bota per militar a la CNT.
-Els Bombers són els grans oblidats en la Història?
Sempre m'ha molestat que el paper dels bombers no estigui explicat quan es parla d'aquests episodis. Si mires llibres d'història, de la guerra o de bombardejos, dels bombers ningú no en parla. Els focs no es van apagar sols, i de sota els edificis enderrocats per les bombes eren els bombers els qui rescataven la gent. Tampoc mai no surten els bombers a les pel·lícules, i quan hi surten ho fan amb els típics clixés de "tios" forts o que es despullen; parlen del mite sexual però no expliquen la seva feina.
-D'on ve la seva afició a la història dels bombers?
Per la convergència de les dues aficions. Tenia molt clar que volia estudiar Història. Pel 125è aniversari dels Bombers de Terrassa vaig proposar fer un llibre de la seva història. Vaig començar a investigar i només hi havia tres llibres publicats a Catalunya sobre la història dels Bombers, i amb pinzellades molt genèriques. Després vaig fer de professor d'història de Bombers a les noves promocions.
-I què s'hi troba en estudiar aquest àmbit de la Història?
De mica en mica descobreixes coses que no sabies. Hi ha històries locals que entren en contradicció amb altres històries locals. És un trencaclosques que esperem que algun dia es pugui resoldre. El problema és que als parcs hi ha molt poca documentació física, perquè s'ha llençat o s'ha perdut. Ens hem de remetre a la premsa de l'època, a actes i papers municipals i a la tradició oral, que es perd perquè la gent es fa gran, confon dates i els records s'acaben esborrant de la memòria.