M’ha caigut a les mans un esborrany del nou reglament de
bombers voluntaris que s’està fent des del Departament d'Interior i la Direcció
General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments.
Aquest esborrany és un document de treball i puc dir que
no s’aguanta per enlloc, ja que és pràcticament idèntic a l’actual, i enlloc de
modernitzar i actualitzar els bombers voluntaris, es perpetuen les seves
limitacions i mancances.
Hem de tenir clar, que el primer reglament dels bombers
voluntaris data de 1982, l’actual és del 1996 i que evidentment, no ens podem
hipotecar entre quinze i vint anys més, en un nou reglament que no compleixi
uns mínims i que no sigui una eina realment efectiva.
Si un bomber professional i un de voluntari, fan la
mateixa feina, la premissa irrenunciable ha de ser aquesta: mateixa feina,
mateix univers. I aquesta igualtat s’ha de reflectir en el reglament dels
bombers voluntaris.
A grans trets, la principal i pràcticament única
diferència que ha d'existir entre un bomber professional i un bomber voluntari,
és que un és funcionari i l’altre no. Repeteixo, dit d’una altra manera:
mateixa feina, mateixos drets i mateixes obligacions.
Com molt bé, va dir el meu amic i company Linu, el Cos de Bombers ha
de tenir la capacitat de saber
reinventar-se per donar als Bombers l'excel·lent
eficiència que Catalunya necessita. I reinventar-se vol dir, fer un nou
reglament adequat a les necessitats i temps actuals.
El reglament 2013 dels bombers voluntaris hauria de
contemplar:
- Ser
agents de l’autoritat quan s’està de servei, als efectes de garantir la
protecció de les persones i els béns en situació de perill. No pot ser que un
cobrador d'un peatge sigui agent de l’autoritat, i un bomber voluntari estant
de servei, no ho sigui.
- Mateix
requisit d'accés que els bombers funcionaris. Un bomber voluntari, ha de tenir,
uns mínims d'exigència, i aquests han de ser els mateixos que els funcionaris.
Així entre d'altres: nivell C de català i carnet de camió. I les proves físiques
ha de ser les mateixes. Si la feina és la mateixa, les condicions d'accés han
de ser les mateixes.
- La
convocatòria ha de ser oberta a tothom que compleixi els requisits. I una
vegada s’ha aprovat, fer el curs bàsic (cosa que ara es fa al reves, primer el
curs bàsic i després la convocatòria). Per això, ha de desaparèixer la figura
del bomber voluntari aspirant.
- Un
dels requisits (tal com està contemplat ara i que no s’hauria de perdre) és
viure prop del Parc de Bombers. El fet de viure al mateix lloc on està el parc,
és una gran avantatge pel coneixement del terreny, dels recursos, etc. I a més,
hauria de ser un plus per les poblacions petites, per incentivar l’arrelament i
no marxar a viure/treballar a una ciutat gran.
- El
cap de Parc no ha de pintar res en l’accés dels nous bombers voluntaris. Per
tant, l’entrevista s’ha de treure com a part del procés. Prou d’afavorir
l’amiguisme. El procés ha de ser transparent i obert.
- El
bomber voluntari que acabi el curs bàsic ha de rebrà el títol de Formació
Professional, tècnic en prevenció i extinció d'incendis i salvaments. El nivell
de formació ha de ser el màxim i aquest ha de ser reconegut. Hem tenir en
compte que estem en un ofici on la seguretat, el risc i el perill estant a
l’ordre del dia.
- El
cap de parc ha de tenir uns requisits mínims acadèmics, de formació i d'experiència. El cap de parc, no pot ser el més simpàtic, ha de ser el més ben
preparat. Per ser cap de parc, s’hauria
de ser caporal, sergent o oficial. I les seves funcions, han de ser les
mateixes de comandament que els funcionaris.
- Promocionar
les categories de caporal, sergent i oficial entre els bombers voluntaris. I
lògicament, per accedir a cada categoria s’hauria de tenir la titulació
corresponent, tal com fan els funcionaris. Un caporal, sergent i oficial bomber
voluntari no ha de ser un figura simbòlica interna. Ha de tenir funcions de
comandament en un servei. I allò que contempli el reglament s’ha de complir. En
16 anys, només hi ha hagut una convocatòria per caporals bombers voluntaris, i
cap per sergent i oficials. L’endemà d'aprovar-se el reglament, hi hauria
d'haver una convocatòria de caporals i una de sergents (per la mitja dotzena de
caporals voluntaris que existeixen).
-
Bombers
voluntaris formadors a l’Escola de Bombers. No tant sols per poder formar als
mateixos voluntaris, sinó a qualsevol persona del Cos de Bombers. Actualment, hi
ha voluntaris amb un currículum acadèmic i una experiència laboral prou
capacitada per poder fer de formador.
-
S’ha
de contemplar un mínim d'hores de guàrdies presencials, així com un mínim de
pràctiques i formació, com a sentit de la responsabilitat i el compromís.
- La
salut laboral ha d'estar reglamentada, així com les revisions mèdiques obligatòries,
per vetllar per un estat òptim del bomber voluntari.
- Una
persona no hauria de superar com a molt, els 60 anys sent bomber voluntari de l’escala
activa. Tots sabem que l’edat no perdona i en una professió on es conviu amb el
risc, s’ha d'estar en perfectes condicions físiques i mentals.
- El
consell de bombers voluntaris si és l’òrgan que representa a tots els bombers
voluntaris, ha de ser votat per tots els bombers voluntaris, no només pels caps
de parc i de manera ponderada com passa ara. Un bomber, un vot. Democràcia
100%.
- I
el més important, la relació amb l’administració. El bomber voluntari, ha de
deixar de ser aquella persona que fa de bomber “per la seva vocació benèfica
social, d'una manera altruista” per esdevenir personal laboral de la
Generalitat de Catalunya.
Sent personal laboral (com ho són
a l’estiu els auxiliars forestals), el bomber voluntari està lligat a
l’administració i té regulades les seves compensacions econòmiques, alhora que
té garantits uns drets i uns deures, unes facultats i unes sancions, té
garantida una assegurança, té garantida una cotització a la seguretat social i
té garantit el pagament d'impostos.
El tipus de contracte podria ser
de molts tipus, per un determinat nombre d'hores a complir, per anys, fins la
jubilació, etc..., però el que està clar, que no pot ser que dues persones que
fan de bomber, una cotitzi a la seguretat social i una altra no; una pagui
impostos derivats de fer de bomber i l’altra no; una tingui una bona cobertura
sanitària i econòmica i l’altra no. Aquestes diferències només es poden igualar
amb un contracte laboral.
Amb la reivindicació de contracte
laboral, no estic defensant que els bombers voluntaris han de passar a cobrar
més diners, que no cal, sinó simplement que amb aquesta fórmula queden
garantides una sèrie de coses, anteriorment comentades, que ara no es
contemplen i que són de justícia. Ah! I si em pregunteu, si un bomber voluntari
ha de cobrar o no, us diré que no trobo just que dues persones que fan la mateixa
feina, una tingui una nòmina i l’altra ho faci de manera gratuïta. I no és
just, per la persona que cobra. La feina s’ha de valorar, respectar i pagar.
En el temps actuals, la diferència
amb un bomber que treballi 100% de franc, amb un altre que tingui una
compensació econòmica és que amb el segon es fidelitza el compromís i la
responsabilitat i s’evita que s’abandoni el voluntariat per raons econòmiques o
laborals o per altres motivacions familiars o socials. També pel fet de cobrar,
sembla que queden més clars, els drets, deures i obligacions del bomber. En cas
de faltar a formació, pràctiques o trucades d'emergències, hauria de ser motiu
de sanció econòmica o expulsió. També ha de suposar una motivació afegida (i
més en temps de crisi).
A grans trets, tot això hauria de sortir en el nou
reglament. No m’agradaria que us quedéssiu només amb la idea final si s’ha de
cobrar o no. Crec que actualment hi ha coses molt més importants a solucionar,
si un bomber voluntari ha de cobrar o no. Per tant, de moment, mateixa feina,
si! Però també, mateix accés, mateixos requisits, mateixa responsabilitat,
mateixa formació, mateixa seguretat, mateixa assistència, mateixa...
En definitiva, mateixa feina, mateix univers. Mateixa
feina, mateixos drets i mateixes obligacions.
I finalment dir que el fet de ser bomber voluntari, no
hauria d'ajudar per poder ser bomber funcionari, per una doble raó: per afavorir
deixar vacants en parcs de voluntaris i per no desmotivar als que no
aconsegueixen la plaça de funcionari i deixessin de fer de bomber voluntari.
I ara sí, ja per acabar, una cosa que no paro de repetir
sempre, si el nou reglament ens ha de solucionar el futur, i com a tal, per la
seva màxima importància, requereix la participació del màxim de gent. Com més
gent, més visió i més debat. El destí del nou reglament no pot estar només en
les decisions de quatre persones sinó que ha de ser consensuat i votat per tots
els bombers voluntaris sense distinció.
El procés de redacció hauria de ser un procés totalment
obert, transparent, participatiu i democràtic. I una vegada enllestit, el
reglament hauria de ser votat per tots els bombers voluntaris. Els bombers
voluntaris han de poder decidir lliurement sobre el seu futur. És això el que
estem demanant a la Catalunya del segle XXI, oi?
