El capítol número 3 del programa “Emergències” emès per TV3 el diumenge 2 d’octubre
va destapar la caixa dels trons entre les Agrupacions de Defensa Forestal i entre els apagafocs en general. Es van veure imatges de membres d'ADF que
semblaven més una colla d’amics inexperts davant el foc, que no pas un grup d'extinció.
A més a més, no anaven el suficientment equipats per fer front a la lluita
contra les flames. Fins i tot, un d’ells, anava vestit amb bambes, pantalons
curts, màniga curta, sense guants i amb un barret de palla! Un barret de palla!
Mitjançant
les xarxes socials, alguns ADF van criticar el mateix director del programa per
emetre aquelles imatges, ja que allò “feia mal” a les ADF. Però siguem sincers,
la culpa no és del director, ni molt menys! Ara no mateu al missatger! Ell tant
sols va mostrar una realitat existent a casa nostra: gent poc preparada (o
almenys ho semblava) i poc equipada per anar a apagar un incendi forestal.
A
les poques hores de l'emissió del programa, la Junta Directiva Executiva de les
ADF a Catalunya va emetre un comunicat on exposava, entre d'altres coses, què allò que es va veure en el programa “no era la manera generalitzada d’actuar”
ja que la majoria d’ADF estan ben equipades i ben coordinades.
El
debat està servit. És aquesta la imatge real de les ADF? Quina ha de ser la
tasca de les ADF en un incendi?
Les
ADF van néixer fa uns anys quan els propietaris rurals i pagesos es
van unir per fer front als incendis forestals dins les seves propietats i el seu terme municipal. Però
ho feien a la seva manera. Anaven amb quatre cubes amunt i avall. Amb els anys,
les ADF s’han “professionalitzat” si em permeteu l'expressió. Ja no estan
formades només per propietaris rurals i pagesos, sinó també per veïns de zones
rurals i joves amb inquietuds per ajudar al seu poble i que fins i tot es
mobilitzen per anar a centenars de quilòmetres del seu poble. Ara no tant sols
porten cubes, sinó moderns camions d'extinció i van equipats, coordinats i
uniformats de la millor manera per estar davant de les flames. I molts tenen una gran formació.
En
les ADF existeix molta gent molt vàlida per col·laborar en l’extinció d’incendis,
sobretot pels seus coneixements del foc i del territori, uns perquè treballen la terra a diari, són pagesos i besnéts, néts i
fills de pagesos, i d'altres, perquè tenen formació acadèmica i professional. Les ADF també són també com una mena de planter de bombers, ja que hi
ha joves que han fet el seu “bateig de foc” com a ADF, i posteriorment han fet el
salt per ser auxiliars forestals, bombers voluntaris o bombers professionals.
Però
en les ADF, també hi ha molt flipat i molt John Wayne del foc. No ens enganyem,
i si en parlem, parlem de les coses bones i de les dolentes. Ah! I ja no parlem
d’aquelles tasques que fan les ADF que no tenen res a veure amb la prevenció i
extinció d’incendis forestals, com apagar cotxes, contenidors, prevenció en
correfocs urbans, etc.
I
això passa perquè no existeix cap filtre per ser ADF. Per ser ADF, i tenir el
carnet groc (aquell que et dona el permís necessari per actuar al front del foc),
només cal tenir 18 anys i un certificat
mèdic on s'especifiqui que no tens cap limitació o impediment per a actuar en
foc forestal. És a dir, amb 18 anys i un certificat, et plantes davant d’un foc
forestal, fent la mateixa feina que els bombers! Massa coherent no és, sobretot
si parlem en termes de seguretat, oi?
Les
meves paraules potser no agradaran, però aquesta és la realitat.
Des
del meu punt de vista, caldria uns mínims que ara no es compleixen. Un ADF amb
carnet groc hauria de tenir una sèrie de requisits i sobretot passar unes
proves teòriques i pràctiques per ser-ne membre i lògicament, després, rebre una
formació obligatòria per poder actuar en un incendi forestal. I les tasques de
les ADF haurien d’estar ben definides i aquell que no les complís, rebre una
sanció. Si els bombers que estan a primera línea de foc han de passar uns requisits i una formació, doncs un ADF també, tant per la seva pròpia seguretat, com per la resta de grups d'emergències que també estan actuant.
Tot
i que si fos per mi, encara seria molt més agosarat. Les ADF les deixaria
exclusivament dins el camp de la prevenció d'incendis (amb voluntaris o si cal
amb gent retribuïda), ja que si està formada per propietaris rurals i pagesos,
són ells els que han de vetllar per la seva propietat privada (el bosc) amb l'ajuda pública que els hi calgui. Aquí també encetaríem un debat que ara no toca, però de qui ha de ser la gestió del bosc? Del seu propietari, o de la societat en general què és qui en fa ús...
Però tornant a les ADF, i pel
que fa a l'extinció, els més ben preparats i amb experiència (aquells pagesos
que abans parlava que coneixen el territori i el foc) assessorarien els bombers,
tant preventivament com durant l'extinció. I la resta d’ADF que volguessin
participar en l'extinció, els faria entrar com a bombers voluntaris (si
compleixen requisits i passen les proves, of course!), i de pas, es
solucionaria les mancances de bombers voluntaris i tindríem molta més gent
preparada, formada, equipada i llesta per fer front als incendis forestals.
Com
deia abans, el debat està servit i aquest és la meva humil opinió. Segurament
hi hauran d'altres, que poden ser millors que la meva, però el que està clar, que així les coses no poden continuar.
