Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vist a la xarxa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vist a la xarxa. Mostrar tots els missatges

dijous, 6 d’octubre del 2016

Què hem de fer amb les ADF?

El capítol número 3 del programa “Emergències” emès per TV3 el diumenge 2 d’octubre va destapar la caixa dels trons entre les Agrupacions de Defensa Forestal i entre els apagafocs en general. Es van veure imatges de membres d'ADF que semblaven més una colla d’amics inexperts davant el foc, que no pas un grup d'extinció. A més a més, no anaven el suficientment equipats per fer front a la lluita contra les flames. Fins i tot, un d’ells, anava vestit amb bambes, pantalons curts, màniga curta, sense guants i amb un barret de palla! Un barret de palla!

Mitjançant les xarxes socials, alguns ADF van criticar el mateix director del programa per emetre aquelles imatges, ja que allò “feia mal” a les ADF. Però siguem sincers, la culpa no és del director, ni molt menys! Ara no mateu al missatger! Ell tant sols va mostrar una realitat existent a casa nostra: gent poc preparada (o almenys ho semblava) i poc equipada per anar a apagar un incendi forestal.

A les poques hores de l'emissió del programa, la Junta Directiva Executiva de les ADF a Catalunya va emetre un comunicat on exposava, entre d'altres coses, què allò que es va veure en el programa “no era la manera generalitzada d’actuar” ja que la majoria d’ADF estan ben equipades i ben coordinades.

El debat està servit. És aquesta la imatge real de les ADF? Quina ha de ser la tasca de les ADF en un incendi?

Les ADF van néixer fa uns anys quan els propietaris rurals i pagesos es van unir per fer front als incendis forestals dins les seves propietats i el seu terme municipal. Però ho feien a la seva manera. Anaven amb quatre cubes amunt i avall. Amb els anys, les ADF s’han “professionalitzat” si em permeteu l'expressió. Ja no estan formades només per propietaris rurals i pagesos, sinó també per veïns de zones rurals i joves amb inquietuds per ajudar al seu poble i que fins i tot es mobilitzen per anar a centenars de quilòmetres del seu poble. Ara no tant sols porten cubes, sinó moderns camions d'extinció i van equipats, coordinats i uniformats de la millor manera per estar davant de les flames. I molts tenen una gran formació. 

En les ADF existeix molta gent molt vàlida per col·laborar en l’extinció d’incendis, sobretot pels seus coneixements del foc i del territori, uns perquè treballen la terra a diari, són pagesos i besnéts, néts i fills de pagesos, i d'altres, perquè tenen formació acadèmica i professional. Les ADF també són també com una mena de planter de bombers, ja que hi ha joves que han fet el seu “bateig de foc” com a ADF, i posteriorment han fet el salt per ser auxiliars forestals, bombers voluntaris o bombers professionals.

Però en les ADF, també hi ha molt flipat i molt John Wayne del foc. No ens enganyem, i si en parlem, parlem de les coses bones i de les dolentes. Ah! I ja no parlem d’aquelles tasques que fan les ADF que no tenen res a veure amb la prevenció i extinció d’incendis forestals, com apagar cotxes, contenidors, prevenció en correfocs urbans, etc.

I això passa perquè no existeix cap filtre per ser ADF. Per ser ADF, i tenir el carnet groc (aquell que et dona el permís necessari per actuar al front del foc), només cal  tenir 18 anys i un certificat mèdic on s'especifiqui que no tens cap limitació o impediment per a actuar en foc forestal. És a dir, amb 18 anys i un certificat, et plantes davant d’un foc forestal, fent la mateixa feina que els bombers! Massa coherent no és, sobretot si parlem en termes de seguretat, oi?

Les meves paraules potser no agradaran, però aquesta és la realitat.

Des del meu punt de vista, caldria uns mínims que ara no es compleixen. Un ADF amb carnet groc hauria de tenir una sèrie de requisits i sobretot passar unes proves teòriques i pràctiques per ser-ne membre i lògicament, després, rebre una formació obligatòria per poder actuar en un incendi forestal. I les tasques de les ADF haurien d’estar ben definides i aquell que no les complís, rebre una sanció. Si els bombers que estan a primera línea de foc han de passar uns requisits i una formació, doncs un ADF també, tant per la seva pròpia seguretat, com per la resta de grups d'emergències que també estan actuant. 

Tot i que si fos per mi, encara seria molt més agosarat. Les ADF les deixaria exclusivament dins el camp de la prevenció d'incendis (amb voluntaris o si cal amb gent retribuïda), ja que si està formada per propietaris rurals i pagesos, són ells els que han de vetllar per la seva propietat privada (el bosc) amb l'ajuda pública que els hi calgui. Aquí també encetaríem un debat que ara no toca, però de qui ha de ser la gestió del bosc? Del seu propietari, o de la societat en general què és qui en fa ús...

Però tornant a les ADF, i pel que fa a l'extinció, els més ben preparats i amb experiència (aquells pagesos que abans parlava que coneixen el territori i el foc) assessorarien els bombers, tant preventivament com durant l'extinció. I la resta d’ADF que volguessin participar en l'extinció, els faria entrar com a bombers voluntaris (si compleixen requisits i passen les proves, of course!), i de pas, es solucionaria les mancances de bombers voluntaris i tindríem molta més gent preparada, formada, equipada i llesta per fer front als incendis forestals.

Com deia abans, el debat està servit i aquest és la meva humil opinió. Segurament hi hauran d'altres, que poden ser millors que la meva, però el que està clar, que així les coses no poden continuar. 


diumenge, 6 de setembre del 2015

El PSC menteix alhora de parlar d'hectàrees cremades

Per les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre, en el programa electoral del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), surt una informació que no és del tot certa.

En el punt “Mesura 1.5: Reformes legals necessàries per a la convivència i la seguretat”, hi podem llegir:

Les retallades han incidit en les polítiques de prevenció d’incendis, els bombers ho alertaven el mes de febrer i el resultat ha estat que en els darrers mesos s’han cremat més hectàrees que en els set anys de govern de progrés”.

Ara observem les estadístiques d’incendis forestals dels “set anys de govern de progrés”, és a dir, entre 2004 i 2010 (dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural)

2004: 1.048,35 Ha
2005: 5.176,27 Ha
2006: 3.287,77 Ha
2007: 1.590,86 Ha
2008: 554,95 Ha
2009: 3.461,73 Ha
2010: 618,13 Ha
Total: 15.738,06 Ha

Veiem doncs, que en el període dels “set anys de govern de progrés”, es van cremar 15.738,06 hectàrees.

Ara observem en els darrers mesos. Cal tenir en compte, aquest ambigüitat d’escriure intencionadament “darrer mesos”, quan de temps és “darrers mesos”? Només l’estiu? Tot l’any 2015? El 2014, més el 2015?

Com que jo entenc que els darrer mesos, és aquest any 2015, que de moment, a data de 6 de setembre són ja 8 mesos complerts, veiem els incendis més importants d’enguany (dades extretes del web de premsa dels Bombers):

15 març, Sarral: 4 Ha
15 maig, Benifallet: 2 Ha
18 maig, Navès: 1 Ha
18 maig, Vilablareix: 3 Ha
18 maig, Vila-rodona: 2,5 Ha
18 maig, Vallbona de les Monges: 6,1 Ha
4 juny, Esparreguera: 3,3 Ha
4 juny, Sant Boi de Llobregat: 1,5 Ha
4 juny, Rasquera: 1,5 Ha
4 juny, Cervià de les Garrigues: 2 Ha
4 juny, Caldes de Malavella: 15 Ha
5 juny, Alguaire: 10 Ha
5 juny, Torrelles de Llobregat: 3 Ha
6 juny, Sant Fruitós de Bages: 25Ha
10 juny, Falset/Gratallops: 24,4 Ha
11 juny, Sitges: 5,5 Ha
11 juny, Pobla de Cérvoles: 2,5 Ha
30 juny, Sant Celoni: 2 Ha
30 juny, Sant Fruitós de Bages: 2,3 Ha
30 juny, Foixà: 1,5 Ha
1 juliol, Montblanc: 4 Ha
1 juliol, Esparreguera: 3 Ha
1 juliol, Collserola: 18 Ha
5 juliol, Cardedeu: 8,7 Ha
7 juliol, Artés: 4,5 Ha
13 juliol, Portbou: 13 Ha
15 juliol, Sant Salvador de Guardiola: 1,2 Ha
18 juliol, Bellver de Cerdanya: 7 Ha
20 juliol, Rabòs: 3,8 Ha
21 juliol, Girona: 36 Ha
26 juliol, Òdena: 1.293,4 Ha
5 agost, Quart: 1,6 Ha
5 agost, Solivella: 1, 2 Ha
24 agost, Calafat: 43 Ha
29 agost, Cornudella de Montsant: 31 Ha
6 setembre, Pratdip: 0,8 Ha

TOTAL 2015 (1/1 al 6/09): 1.588,3 hectàrees.

En el període dels “set anys de govern de progrés”, es van cremar 15.738,06 Ha. En 8 mesos de 2015: 1.588,3 Ha.

I si voleu ser més generosos i sumar les hectàrees cremades del 2014, com ampliant això dels “darrers mesos” 1.571,29 (2014) + 1.588,3 Ha = 3.159,59 Ha.

És a dir, que en els darrers 20 mesos, s’ha cremat només una cinquena part del que es va cremar en “set anys de govern de progrés”.

Veiem doncs, que l’afirmació “en els darrers mesos s’han cremat més hectàrees que en els set anys de govern de progrés” és totalment falsa!

Em sap greu aquesta perversió de la política, aquesta manipulació, i en especial amb un tema tant sensible com són els incendis forestals.

No seré jo qui ha de defensar el govern de CIU, perquè ja són grandets per defensar-se, i perquè penso que les retallades sí que han condicionat que els bombers tinguin menys material i menys personal, però em sap molt de greu, que des del PSC es menteixi descaradament al parlar sobre el nombre d’hectàrees cremades, i més, quan hi tinc amics que hi militen. 

dijous, 16 de juliol del 2015

Continua el descens de personal per la campanya forestal


Greenpeace-España ha presentat un informe titulat “El verano que no queremos que ocurra”, on reflexiona sobre la possibilitat que es repeteixin a l'Estat Espanyol estius com els de 1994 (450.000 ha cremades, 33 morts), a causa de la conjunció de diversos problemes estructurals amb fenòmens meteorològics extrems, en un context de pervivència de les causes del foc i l'impacte de les retallades en prevenció i extinció.

Per Greenpeace, el perill no són els incendis ni el foc, són aquells incendis d’alta intensitat, incendis incontrolables que es formen amb sis ingredients i ja tenim el còctel explosiu que donaria lloc a un Gran Incendi Forestal (GIF):
- Pervivència de les causes dels incendis
- Canvi climàtic
- Abandonament i falta de gestió del bosc
- Augment de la interfície urbà forestal
- Supressió total del foc (paradoxa de l'extinció)
- Retallades i precarització del dispositiu d'extinció

Sobre el darrer punt, els de Greenpeace també parlen dels bombers de la Generalitat i em citen a mi, (nota 31 de l'informe) per l’article que vaig publicar l’11de juny de 2014 com a font que la reducció del personal a Catalunya és un fet des de l’any 2013.

Com que citen l’article del juny del 2014, ara actualitzo la informació sobre la campanya forestal 2015 i fins i tot aporto noves dades dels darrers 15 anys.

Observarem que, malauradament i per tercer any consecutiu, el personal per la campanya forestal d’estiu va en descens.

En comparació amb el 2012, fa només tres anys, ara a l’estiu del 2015, hi ha 711 persones menys treballant dedicades a l’extinció d’incendis, un 11% menys.

Les dades detallen el nombre de bombers funcionaris, el nombre de bombers voluntaris, el personal EPAF, el personal administratiu i personal de control, i el reforç de la campanya forestal específic (auxiliars forestals, conductors, guaites, operadors de vol, etc).








2015

Bombers Funcionaris: 2.424

Bombers Voluntaris: 2.218

EPAF: 36

personal administratiu i de suport: 305

Reforç campanya forestal: 844

Total: 5.827 (respecte al 2014: - 188)



2014

Bombers Funcionaris: 2.466

Bombers Voluntaris: 2.342

EPAF: 36

personal administratiu i de suport: 331

Reforç campanya forestal: 840

Total: 6.015 (respecte al 2013: - 256)



2013

Bombers Funcionaris: 2.517

Bombers Voluntaris: 2.488

EPAF: 36

personal administratiu i de suport: 334

Reforç campanya forestal: 896

Total: 6.271 (respecte al 2012: - 296)



2012

Bombers Funcionaris: 2.556

Bombers Voluntaris: 2.532

EPAF: 34

personal administratiu i de suport: 334

Reforç campanya forestal: 1.111

Total: 6.567 (respecte al 2011: +25)



2011

Bombers Funcionaris: 2.580

Bombers Voluntaris: 2.548

EPAF: 34

personal administratiu i de suport: 343

Reforç campanya forestal: 1.037

Total: 6.542 (respecte al 2010: +14)



2010

Bombers Funcionaris: 2.451

Bombers Voluntaris: 2.478

EPAF: 36

personal administratiu i de suport: 356

Reforç campanya forestal: 1.207

Total: 6.528 (respecte al 2009: +79)



2009

Bombers Funcionaris: 2.420

Bombers Voluntaris: 2.583

EPAF: 37

personal administratiu i de suport: 335

Reforç campanya forestal: 1.074

Total: 6.449 (respecte al 2008: +50)



2008

Bombers Funcionaris: 2.344

Bombers Voluntaris: 2.445

EPAF: 37

personal administratiu i de suport: 293

Reforç campanya forestal: 1.280

Total: 6.399 (respecte al 2007: +147)



2007
Bombers Funcionaris: 2.344

Bombers Voluntaris: 2.354

EPAF: 37

personal administratiu i de suport: 180

Reforç campanya forestal: 1.337

Total: 6.252



2006

Bombers Funcionaris: 2.346

Bombers Voluntaris: 2.263

EPAF: 37

personal administratiu i de suport: dada no informada

Reforç campanya forestal: 1.324

Total: 5.970



2005

Bombers Funcionaris: 2.196

Bombers Voluntaris: 2.322

EPAF: 37

personal administratiu i de suport: dada no informada

Reforç campanya forestal: 1.557

Total: 6.112



2004

Bombers Funcionaris: 2.082

Bombers Voluntaris: 2.126

EPAF: 41

personal administratiu i de suport: dada no informada

Reforç campanya forestal: 1.382

Total: 5.631



2003

Bombers Funcionaris: 2.066

Bombers Voluntaris: 2.132

EPAF: 41

personal administratiu i de suport: dada no informada

Reforç campanya forestal: 1.166

Total: 5.405



2002

Bombers Funcionaris: 1.960

Bombers Voluntaris: 2.056

EPAF: 41

personal administratiu i de suport: dada no informada

Reforç campanya forestal: 1.279

Total: 5.336



2001

Bombers Funcionaris: 1.833

Bombers Voluntaris: 2.184

EPAF: dada no informada

personal administratiu i de suport: dada no informada

Reforç campanya forestal: 1.277

Total: 5.294



2000

Bombers Funcionaris: 1.816

Bombers Voluntaris: 2.130

EPAF: dada no informada

personal administratiu i de suport: dada no informada

Reforç campanya forestal: 1.342

Total: 5.288

(les dades estan extretes dels dossier de presentació de les campanyes forestals del Departament d'Interior i la DGPEIS )



dijous, 25 de juny del 2015

Denúncia de l'APTB-Catalunya

Copio/enganxo el següent comunicat, el qual subscric moltes de les coses que denuncia:

L’APTB‐CATALUNYA, INTEGRADA PELS COMANDAMENTS SUPERIORS DELS BOMBERS DE LA GENERALITAT, DENUNCIA UN GREU DETERIORAMENT DEL COS
• Més del 70% dels alts comandaments operatius de Bombers clamen per la deixadesa i la irresponsabilitat dels polítics del Departament d’Interior, que han comportat que el Cos de Bombers estigui agonitzant.
• Els conflictes amb els gestors del Departament d’Interior i la mala gestió dels recursos afecta la planificació i al futur del Cos pels propers anys.
• A Catalunya hi ha duplicitats entre cossos de seguretat i diferents serveis (degut a un conflicte de competències), situació que determinats cossos aprofiten per fer tasques que no els pertoca.
• A mitjans de juny ja no hi ha cap mànega de recanvi al magatzem de Bombers per anar a apagar foc.
• Els comandaments de Bombers demanen que els gestors polítics donin confiança als comandaments operatius que dirigeixen Bombers per poder redreçar al situació, i que no tornin a utilitzar al Cos de Bombers com a arma de desgast polític.

QUI SOM l’ASSOCIACIÓ DE PROFESSIONALS I TÈCNICS DE BOMBERS DE CATALUNYA?
L’APTB de Catalunya agrupa professionals i tècnics de cossos de bombers. A Catalunya representa al 80% dels alts comandaments del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya.
Els alts comandaments de Bombers exercim de Caps de Regió, Caps de Divisió i Caps de Guàrdia i treballem el dia a dia amb els Sots‐Caps de Guàrdia, amb la resta de comandaments dels parcs i amb tot el conjunt de bombers, bombers voluntaris i els altres cossos d’emergències.

PER QUÈ HEM FET AQUEST COMUNICAT DE PREMSA?
Fins ara hem estat amatents i pacients a les explicacions i voluntats dels nostres alts caps, els nostres màxims comandaments operatius, i els gestors polítics que ens han dirigit des de la Conselleria d’Interior. Darrerament, però, s’han traspassat 3 línies vermelles que ens han obligat a adoptar una postura activa en defensa del Cos de Bombers davant la deixadesa i la irresponsabilitat dels responsables polítics del Departament.
Evidentment els nostres màxims comandaments de bombers coneixen aquesta situació i l’han posat sobre la taula dels gestors polítics reiterades vegades, però no se n’han sortit de redreçar aquesta situació.

Per això estem aquí. I no ens agrada estar aquí perquè aquesta no és la nostra tasca ni responsabilitat. Però ho fem,amb una extrema preocupació, per consciència i ètica com a funcionaris que creiem en el servei públic.


Conflicte de competències
Estem patint dia a dia conflictes amb els companys de Mossos, de les ADF, de les associacions de Protecció Civil, perquè a nivell polític i a nivell d’equips de gestió no es respecten les competències establertes per Llei per cada un d’aquests col∙lectius. La norma diu qui s’encarrega de fer què. Però en el dia a dia hi ha una guerra de colzes entre cossos de seguretat i emergències que és impròpia d’un país ordenat i de seny. La nostra feina és vetllar per la ciutadania, no perdre el temps en baralles partidistes guiades sota una estratègia política d’un partit o altre.
Que ningú digui que no n’està al cas. Hi ha una guerra en determinats cossos que estan en expansió per fer serveis o tasques que no els pertoca. Responsabilitats o competències que Bombers ha estat desenvolupant els darrers 30 anys sembla que ara estiguin en litigi. La norma és clara. Però la gestió dels recursos, nefasta per alguns i deliberada per altres, fa que Bombers s’estigui aprimant, perdent força, reduint la seva capacitat de treball, talment com si algú volgués que es morís de gana.
Els Bombers de la Generalitat té un capital humà i una experiència en emergències que no poden tenir, precisament per la mateixa naturalesa del Cos de Bombers, cap altra organització ni col∙lectiu. Un prestigi reconegut arreu d’Europa. Però el més important és l’estima que tenim per l’uniforme que portem i pel servei que donem a la ciutadania. Una vocació de servei que es tradueix en una de les notes de satisfacció més altes atorgades per la societat.
Qui permet que Bombers s’estigui morint? Qui vol reduir aquest servei públic que funciona i deixar‐lo agònic?
Però bombers no tan sols pateix un conflicte de competències extern. En els darrers temps la direcció política del departament ha permès una desautorització sistemàtica del Cos, tant dels seus comandaments com del darrer bomber arribat al cos. Una desautorització feta precisament per aquelles estructures del departament que més obligades estan a donar‐nos suport.
La direcció de serveis, els serveis de contractació, la subdirecció de recursos humans sembla que hagin fet tot el possible per crear conflictes interns, per generar mal ambient als parcs, per descapitalitzar econòmicament el Cos i que hagin allunyat als comandaments del cos de la presa de qualsevol decisió de gestió dels recursos humans o materials. I sense aquesta participació dels comandaments en la presa de decisions s’han comès grans errors de planificació i de gestió de recursos que costaran de refer en el futur.
Aquesta és una primera línia vermella que ja fa anys que s’ha traspassat.


Gestió dels recursos públics
En aquest moment a ningú se li escapa que els recursos financers del nostre país han disminuït de forma marcada, per aquesta raó avui encara és més important administrar‐los correctament, de manera eficient i a partir de les competències de cada organització. A Bombers fa anys que patim la retallada de personal i recursos bàsics per fer la nostra feina, la majoria de nosaltres fins ara no ens queixat en els termes que avui ens fan redactar aquest comunicat, perquè entenem el context de crisi en el que estem, però una cosa és que no n’hi hagi diners per ningú i l’altra que només n’hi hagi per alguns, i a sobre que aquests alguns no siguin els responsables del servei.
No entenem qui decideix que s’equipin 40 mossos d’esquadra amb material per rescat de muntanya i subaquàtic per fer unes tasques que ja està fent bombers i que les està fent bé. Els bombers de rescats i salvaments (GRAE) han de posar material propi perquè la Conselleria d’Interior diu que no té diners per equipar‐los, però a la vegada la mateixa Conselleria d’Interior permet la despesa en equipar a algú per fer una tasca de la qual no en té la competència? No ho entenem.
No entenem que no hi hagi mànegues per apagar incendis al magatzem de bombers i sí que n’hi hagi per equipar als camions de bombers pintats de groc dels companys ADF. Creiem en les ADF, però en les ADF que fan 90% de prevenció i 10% de suport a l’extinció. No volem un doble cos de bombers forestals basat en voluntaris i propietaris de boscos. Que a hores d’ara al magatzem de Bombers no hi hagi cap mànega per apagar foc de recanvi implica que molts camions no portin les mànegues mínimes que considerem necessàries. O hi ha diners, com a mínim pel servei públic, o no n’hi ha per ningú. Qui assumeix la decisió que la prioritat d’equipar amb mànegues sigui per una associació i no per al cos de bombers que és servei públic? .
No entenem tampoc que el Departament d’Interior hagi substituït un rènting de vehicles tot terreny per un rènting de vehicles tipus tot camí i fins i tot tipus turisme, deixant un 20% dels parcs de bombers funcionaris sense vehicle tot terreny, com si disposar d’un tot terreny fos un luxe de nous rics. Qui ha pres aquesta decisió oblida que els bombers no sempre atenem els serveis amb camions (alguns d’ells de més de 15 anys, tot sigui dit), que molt cops hi ha recerques d’avis i nens perduts, fins i tot en zones metropolitanes, que quan hi ha incendis forestals és imprescindible disposar d’un tot terreny, que quan neva qui fa rescats són els bombers i quan hi ha aiguats o ventades i cal accedir per camins impenetrables plens d’arbres caiguts, els camions no sempre poden accedir a tot arreu. I malauradament ja tenim experiències negatives en aquest sentit.
No entenem que als magatzems hi manquin elements dels nostres equipaments de protecció individuals, pantalons, ulleres, botes, guants. No entenem que es posi per davant l’oferta econòmica de la valoració tècnica en aspectes tan crítics per als bombers com són el manteniment dels equips de respiració autònoma, les càmeres tèrmiques o els analitzadors de gasos. I que aquests elements bàsics d’intervenció vagin desapareixent dels parcs per manca de pressupostos de reparació, òbviament, sense que es pugui ni plantejar la possibilitat de compra per ampliar‐ne la cobertura territorial.
Aquesta és una segona línia vermella que fa un temps que s’està traspassant...


Menyspreu polític al cos de bombers
La marxa sobtada del Conseller d’Interior ens ha deixat xocats. La seva fugida, fruit de problemes a nivell de partits, l’entenem com un menysteniment cap a Bombers i a la resta de col∙lectius que tenen una alta responsabilitat a l’estiu. Com pot el capità abandonar el vaixell quan la nau s’acosta a una forta tempesta?
Per llei, el conseller d’interior és el màxim comandament de les emergències de Catalunya i aquest no és un títol nobiliari. Té la responsabilitat de liderar als màxims responsables operatius dels Mossos, dels Bombers o d’altres cossos d’emergència davant les crisis. La seva responsabilitat inclou entre d’altres, donar suport a les decisions operatives quan aquestes poden posar en conflicte el bé col∙lectiu respecte als béns individuals.
Ens imaginem que en els propers quinze dies hi pugui haver un gran incendi forestal dels que de tant en tant ens toca patir? Quin rol podrà jugar un nou conseller si d’alguna manera encara no haurà pogut conèixer ni l’organigrama de la resposta a l’emergència?
Aquest fet és clarificador i preocupant de la visió que alguns polítics al tenen envers els Serveis Públics dels quals són responsables.
Aquesta tercera línia vermella fa encara més necessari comptar amb polítics que tinguin clar que la seguretat del ciutadà és polièdrica i que per garantir‐la és imprescindible un bon cos de policia, un bon cos de bombers, uns bons serveis sanitaris, tots ells amb els mitjans humans necessaris, les eines i l’equipament de seguretat suficient per garantir la seguretat dels actuants i la dels ciutadans als que hem de garantir.
Per això estem aquí, no volem ser còmplices ni mantenir‐nos callats davant aquesta falta de consideració cap als cossos de seguretat i d’emergències que afrontem un dels moments més complicats de l’any, població estacional i incendis forestals, que requereixen de lideratges amb seny i clars.
Els funcionaris hem de donar exemple, el nostre sou és pagat per tota la ciutadania, som els primers que hem de retre comptes de què fem, com i per què. Els nostres caps i els nostres gestors han de liderar el donar exemple i darrere, que no pateixin, que per treballar i redreçar la situació tots farem pinya, des del primer bomber al darrer inspector.

QUÈ PROPOSEM AL NOU EQUIP GESTOR?
El Cos de Bombers no potser una arma de desgast polític entre interessos partidistes. Som un servei públic, com l’educació o la sanitat, que ha de tenir un full de ruta consensuat entre els agents socials i els partits, tots, amb un equip directiu professional i tècnic, que conegui què gestiona i no estigui a l’empara de les voluntats partidistes.
I sobretot necessitem un equip directiu que marqui el rumb de Bombers seguint el model d’emergències d’aquest país. Per això necessitem que l’equip de bombers que lidera el cos, els nostres màxims comandaments, rebin la confiança i el suport per part dels gestors polítics i de l’administració, per tal que puguin avançar i solucionar els greus problemes que arrosseguem des de fa anys.
Els grans reptes a resoldre urgentment:
‐ Definir el Model de Cos de Bombers, per garantir estabilitat a llarg termini.
‐ Actualitzar la Norma: cal un nou decret que reculli l’actual estructura de la Guàrdia,
‐ Resoldre la manca de personal:calen noves convocatòries de places per a bombers i comandaments, així com un dimensionament adequat de l’estructura de suport tècnic i administratiu.
‐ Evitar la descapitalització: cal reprendre la compra de tots aquells materials i eines bàsics, la mancança dels quals pugui implicar desprotecció dels actuants o dels ciutadans,
‐ Respectar les competències: cal blindar les funcions i tornar a potenciar l’I+D que ens ha caracteritzat en els darrers 15 anys per tal de garantir la millora sistemàtica.
El pitjor que li pot passar a una organització és que la seva millor gent, la més preparada i motivada, estigui tant frustrada per la desorganització i manca de rumb clar que el seu descontentament acabi perjudicant a la pròpia organització.
Reclamem del nou Conseller d’Interior, i per això ens oferim a treballar plegats de manera constructiva en el que ens proposi, les dues següents necessitats:
‐ un Equip de Direcció sòlid, compacte i valent i
‐ un Equip de Gestió competent, assenyat i amb la voluntat de servei al país,

Dues demandes que entenem que són el que el Cos de Bombers i la societat es mereixen.

APTBCAT ‐ 23 de juny de 2015

dijous, 19 de febrer del 2015

La trista realitat de Sitges

Aquesta és la realitat de Sitges.
Faig "copiar-enganxar" del facebook d'un bomber voluntari de Sitges:



Allà per l'any 92-93 es va reobrir el Parc de Bombers Voluntaris de Sitges. L’equip el formava un camió de més de 20 anys d’antiguitat i un personal jove amb molta il·lusió i més ganes de portar-lo endavant. Es va convertir en un més dels 150 parcs que formen la xarxa de Parcs de Bombers de la Generalitat, del quals 77 són exclusivament de voluntaris.
A partir de l'any 2000, els integrants del parc en veure les mancances i el nul interès per part de la Generalitat en dotar el nostre parc amb vehicles més moderns i material adequat per poder oferir un bon servei, ens vam posar en contacte amb l'Ajuntament de la nostra ciutat per tal de poder solucionar aquest dèficit. Fins aquest moment el personal del parc havíem estat pagant una quota mensual per poder fer front a les necessitats diàries i el manteniment del edifici. Poder pintar-lo, poder comprar uns sofàs, fer-ne cursos de formació, adquirir material d'oficina, fins i tot per poder beure aigua quan ateníem els focs. Tot allò que la nostra estimada Generalitat ens negava. Així doncs l'Ajuntament de Sitges s'involucrà en la compra de material divers de bomber, una ambulància i una bomba urbana lleugera, per poder accedir als estrets carrers del centre del poble. Potser la gent no recordi què Sitges no sempre ha tingut una ambulància de 24 h. Érem nosaltres qui realitzàvem l’assistència sanitària urgent fins que arribava l’ambulància de Vilanova.
Va canviar l'alcalde i la nostra relació amb l'Ajuntament es va fer més estreta gràcies a la signatura d'un conveni pel bon funcionament de l’Associació de Bombers Voluntaris de Sitges. Amb aquest conveni nosaltres deixaríem de pagar les quotes mensuals. Això va culminar amb l’adquisició d’una bomba urbana pesada i la renovació de l’ambulància, ja que estava caducada. A més de tots aquets avenços materials, també vam evolucionar en matèria de prevenció a la Vila, tals com retens preventius en els Castells de focs i correfocs, també a les curses populars, en les jornades d’emergències a la comarca, en la implantació de plans d’emergència, visites de les escoles al parc de bombers, simulacres a les escoles, suport vital bàsic al Institut i formació sobre la utilització dels extintors i com no, en la participació al Carnaval. Aquesta participació va començar amb un vehicle d'aigua per les Rues i ha anat evolucionant cada vegada més fins l'any passat on teníem la presència de més de 40 bombers, 7 camions, 2 ambulàncies amb infermeria, a més de la cobertura de 7 retens durant tots els dies des de que comença l’Arribo fins l'Enterro, passant per la inspecció de les carrosses i la formació dels seus conductors en la utilització dels extintors en cas de necessitat.
El temps ha canviat i el present d’ aquell Parc és molt trist ja que estem desprotegits per part de la Generalitat. També han canviat les lleis a nivell estatal. Les dietes que generem en els serveis que realitzem les hem de tributar en les nostres rendes com si fos rendiment de treball. Ja que no som personal laboral de la Generalitat no tenim mútua de treball, així doncs en cas d'accident durant un servei hem d’anar a la cua de la Seguretat Social, i ens podem fer fora de les nostres feines per una baixa produïda durant un acte de servei. Des de fa més de dos anys que no rebem formació. D’altra banda, el manteniment del parc és nul, ens retiren el material. No hi ha reposició dels uniformes, ens trobem amb bombers sense equips de protecció. Ja no disposem de vehicle 4x4 i el camió forestal no pot ni pujar el Camí de la Fita.
Malgrat totes aquestes deficiències hem estat aguantant. Però durant els últims 3 anys l'Ajuntament, no ha tingut temps de signar la renovació d’aquell conveni. Des de fa un any tampoc ha pogut concertar-nos una visita als nous museus de la Vila per tal de conèixer les instal·lacions ni tant sols ens ha pogut aconseguir uns planells dels aparcaments públics soterrats, en cas d’haver d’intervenir amb garanties d’un bon resultat.
Abans de l’estiu ja vam posar en coneixement del Sr. Batlle aquestes mancances en un escrit on quedava reflectit que de continuar amb aquesta situació els Bombers Voluntaris de Catalunya estem en perill d’extinció. Tant el govern com la oposició van recolzar-nos durant l’últim ple de l’Ajuntament abans de vacances, la qual cosa agraïm.

Ara deixo unes preguntes en l’aire perquè cadascun les agafi com vulgui. Són fins i tot reflexions.
Quina diferència hi ha hagut entre els preventius que realitzàvem nosaltres els Bombers Voluntaris de Sitges i els que han realitzat els Bombers funcionaris vinguts de fora? Les Rues infantils han estat cobertes amb ambulància amb infermeria? I l'Arribo? I l'Enterro? El dissabte de Carnaval hi havia bombers a Sitges? Hi havia bombers a Sitges desprès de les Rues de Diumenge i Dimarts? I a partir d’ara? Què hi ha desprès del Carnaval? Fins a quin punt ens compensa deixar la nostra família a casa els caps de setmana i marxar a fer guàrdia al parc? Cal que arrisquem la nostra feina i la nostra salut per anar a fer qualsevol servei? Què fa diferent que es signi un conveni? Què es gestionin unes visites?
Estem cansats d’escoltar el ara m'hi poso, demà m’ho miro, treballem per gestionar-ho,... Són respostes que potser arribin massa tard. Si no fem res ja no tindrem un cos de Bombers Voluntaris a Sitges a qui donar-li tota aquesta informació.

Tot això, cal recordar que tota la plantilla de Bombers de Sitges som voluntaris. Persones que tenim la nostra feina, la nostra família, compromisos, i volem tenir cura sobre la nostra salut. L'esperit de sacrifici s’acaba i si arriba el dia que es tornin a tancar les portes del Parc de Bombers, una cosa està clara, hi ha uns responsables Municipals que no han sabut gestionar un cos de Bombers Voluntaris, que durant anys s'ha deixat la pell per la seguretat d'aquest poble i dels seus veïns i només demanava col·laboració i continuació en la relació Ajuntament/Bombers.

dimarts, 19 d’agost del 2014

La crisi dels bombers voluntaris és mundial...


La problemàtica i la desmotivació que existeix en els bombers voluntaris de la Generalitat, veig que no és exclusivitat nostra. Als Estats Units, la crisi també afecta al voluntaritat.

Article aparegut el 16 d'agost al New York Times i signat per Andrew Brown, periodista del The Morning Call of Allentown, i per Ian Urbina, periodista expert en emergències (entre parèntesi he afegit alguna explicació pròpia per entendre millor l’article). 

“En la majoria de llocs dels Estats Units, quan es produeix un incendi, un bomber voluntari apareix per apagar-lo.  (nota pròpia: als EUA, el 70% de bombers són voluntaris)

Però les files de voluntaris estan disminuint. El que abans era una icona de la vida nord-americana està perdent el seu atractiu, en part perquè el treball - alguns dirien que la vocació - és molt menys divertit del que solia ser.

Encara hi ha més del doble de bombers voluntaris que bombers funcionaris. Però el nombre de voluntaris s'ha reduït al voltant d'un 11% des de mitjans de la dècada de 1980, mentre que el nombre de bombers professionals ha crescut més del 50%, segons la National Fire Protection Association. La causa és que els bombers voluntaris ara inverteixen la meitat del temps per buscar ingressos (nota pròpia: la majoria dels ingressos dels bombers voluntaris nord-americans per pagar-se material i equipament surt de recaptacions populars). També és més difícil encaixar el voluntariat amb la pròpia feina. Ha augmentat el nombre de llars que necessiten de dos ingressos, per això sovint, l'home es queda a casa treballant o fent feines, enlloc de marxar  per una emergència. La urbanització i l'envelliment de la població rural també està tenint efectes perjudicials, ja que hi ha menys joves que puguin reemplaçar als bombers que es jubilen.
A les autoritats federals, estatals i locals els hi agradaria atraure nous reclutes voluntaris. Hi ha molt en joc sobretot perquè els bombers voluntaris no només salven vides sinó també diners - més de 139.800.000.000$ anualment per als governs locals, segons  la National Fire Protection Association (nota pròpia: com que són els propis bombers voluntaris els que recapten diners per pagar el seu material i despeses, tot això que s’estalvien els governs en invertir). El fet que per obtenir el títol de bomber voluntari, s’hagi d’invertir més temps i més hores d’entrenament ha creat també un problema per les autoritats federals, ja que la gent ja no disposa de tantes hores lliures i a més a més, s’han de pagar el cost de la formació.  

Altres despeses han contribuït a la disminució de bombers voluntaris. Des de la dècada de 1980, el preu d’un aparell de respiració autònom ha passat de 900$ a 5.000$. Un camió de bombers val 400.000$ més del que valia fa 30 anys. En les enquestes, els bombers citen constantment la interminable càrrega de la recaptació de fons, que ocupa el 60% del seu temps com a bomber, com un dels factors de dissuasió a anar a fer guàrdies .

Fins ara els parcs de bombers voluntaris organitzaven entre la seva comunitat, subhastes, rifes i bingos per obtenir ingressos per cobrir les seves despeses. En els últims anys, però, els parcs de bombers han hagut de recórrer a recaptar impostos locals i taxes als propietaris d’habitatges i les companyies d’assegurances per obtenir ingressos. Altres parcs de bombers s’han fusionat amb els dels pobles veïns per reduir les despeses.


Vincent P. McNally, un bomber voluntari i professor associat emèrit de ciències polítiques a la Universitat de St Joseph a Filadèlfia, que ha estudiat el declivi dels bombers voluntaris, quan li vam preguntar pel compromís que se l’exigeix va dir:

"El meu cap de parc diu que els bombers voluntaris tenim tres obligacions: recaptar ingressos, anar a la formació i anar als incendis. Jo només tinc disponibilitat per anar a dos de les tres. Diga’m quina de les dues vols que faci".

Les tasques dels bombers també han canviat. En molts parcs, la gran majoria de les trucades són per a emergències mèdiques, no per incendis. Igual que els metges d’urgències, doncs, els bombers voluntaris han de tenir formació en primers auxilis. També s’envien a rescats en l’aigua, atrapaments en vehicles, vessaments de matèries perilloses i
 sobredosi de drogues.

Des de 1986 el nombre de trucades relacionades amb foc per a tots els bombers, voluntaris i professionals, s’ha reduït en més de 3,6 milions. El 2012, només el 5% de les trucades eren per incendis reals. No obstant això, el nombre total de serveis del cossos de bombers s’ha disparat un 167% en 26 anys, en gran part perquè els serveis mèdics han augmentat en 15,2 milions.


Tant mateix, el treball continua sent perillós. L’any passat, 97 bombers van morir, segons la National Fire Protection Association, incloent els 9 que van morir quan va explotar una planta de fertilitzants a West, Texas. A més, milers de bombers resulten ferits cada any.


Mentrestant, els governs estatals i municipals estan tractant diferents tàctiques per atraure nous reclutes.


Municipis de Florida, Nou Mèxic, Minnesota i molts altres estats ofereixen reducció d’impostos als bombers voluntaris, pagar les despeses per entrenar i formar-se, així com ofereixen dietes i despeses de viatge i allotjaments per les de guàrdia de servei. Altres han proporcionat alguna remuneració als bombers voluntaris basada en el nombre de serveis que han atès, el seu nivell de formació o els anys que han servit, o simplement se’ls paga per hores.


L'Estat de Nova York ofereixen també reduccions d'impostos, crèdits per poder pagar els impostos i 50.000$ si moren en el compliment del deure. També la majoria dels estats ofereixen compensacions a les empreses que tenen bombers voluntaris, sovint a través de programes estatals.


"
Els beneficis són importants, no tant sols per compensar els voluntaris pel seu temps, sinó també per mostrar els valors del seu servei a la comunitat", diu David Finger, el director de relacions governamentals per al Consell Nacional de Bombers Voluntaris (National Volunteer Fire Council.).

Però a part de tots aquests esforços per reclutar nous bombers, una pregunta elemental: Hi ha d’haver bombers voluntaris, que tinguin l’estatus d’empleats públics i com a tals tinguis els mateixos beneficis i proteccions?


Alguns estats com Califòrnia, Missouri i Nova Jersey han dit que sí, atorgant-los beneficis com pensions subsidiàries, ajuda per a la matrícula de la universitat i beneficis en l’assegurança de vida. I a Pennsylvania s’ha donat el dret als bombers voluntaris a organitzar-se en un sindicat, decisió que clarament podria augmentar el nombre de bombers sindicalitzats (nota pròpia: als Estats Units hi ha molta dificultat per crear sindicats a causa de les polítiques governaments i les pressions dels empresaris).


Tot i així hi ha alguns voluntaris que argumentaven que no se’ls ha de categoritzar com a empleats públics, ja que a causa dels requisits de la nova llei de salut, els petits parcs de bombers podrien entrar en fallida (nota pròpia: fins ara no era obligat als Estats Units tenir una assegurança mèdica, però ara és obligat i això encareix despeses). Però l'Internal Revenue Service (l'agència federal del Govern dels Estats Units, encarregada de la recaptació fiscal i del compliment de les lleis tributàries) va dictaminar aquest any que els departaments de bombers voluntaris estan exempts de pagar l’assegurança.


Mentrestant, les càrregues que pesen sobre els bombers continuen creixent. Edward A. Mann, un cap de voluntaris a Pennsylvania, va dir que els requisits de formació segueixen augmentant, en part perquè els voluntaris estan sent cridats a fer molt més que simplement "llençar aigua al foc."
Els atacs terroristes i artefactes explosius improvisats, panells solars i turbines eòliques que funcionen malament, els incendis d'etanol i gas natural, i electricitat i accidents de vehicles impulsats per hidrogen. Aquestes són només algunes de les emergències pels quals és necessària nova formació -va dir Mann, que és també el comissionat de Bombers de l'Estat de Pennsylvania-

"
Malgrat tot, cada vegada que alguna cosa va malament, la gent marca el 911 (l’equivalent al telèfon d’emergències 112)", diu Mann, "i algú és enviat, oi?"

dijous, 24 de juliol del 2014

Què es un bomber voluntari (segons BBVV Cadaqués)

Escrit penjat al facebook de l' Associació Bombers Voluntaris Cadaqués
el 23 de juliol del 2014:

Avui voldríem encetar un sèrie d’escrits per explicar qui som el bombers voluntaris, que fem, quines són les nostres inquietuds, els nostres problemes i queixes, la nostre forma d’entendre la vida. Aquí teniu la 1a part.
Bomber Voluntari ?!!! 1A PART.
Els bombers de la Generalitat de Catalunya estan formats per dos cossos: els bombers professionals o funcionaris i els bombers voluntaris, que també som molt professionals. Ambdós cossos sumen un total de 4808 bombers; 2466 professionals i 2342 voluntaris. Però aquestes dades tampoc són del tot correctes si entenem com a bomber tot aquell que pot intervenir en qualsevol sinistre. Dins d’aquests en n’hi ha de la 2a activitat o l’equivalència dels voluntaris: els B. Veterans. I d’altres com de l’Escala Especial, d’honor,...
La forma d’accés al Cos dels bombers voluntaris, en procés de modificació a l’espera de l’aprovació de la reforma del reglament dels Bombers Voluntaris, era fins ara realitzant un curs de formació de 22 dies, més unes 250 h de pràctiques i d’altres. Aprovar una convocatòria d’accés (semblant a una oposició) que consta d’una part teòrica i d’una de proves físiques. Tot plegat un mínim de 2 anys per poder accedir a l’escala activa, és a dir, bomber en disposició d’actuar.
Les competències i l´uniformitat són les mateixes. La diferència rau en el vincle que té cadascú amb la Generalitat. Els professionals són funcionaris d’aquesta i per tant treballadors a ple dret i els voluntaris... no sabria ben bé com definir-ho.
No som exactament voluntaris per que tenim moltes obligacions i pocs drets, doncs com que no som personal laboral no ens afecta riscos laborals, ni cotitzem per anys treballats (pensió,...),no tenim Mútua i ai senyor! i si prenc mal treballant com a bomber? (això és un altre tema interessant i llarg que en parlarem un altre dia). Tampoc som altruistes per se’ns indemnitza en concepte de dietes pels serveis prestats. Us asseguro que per diners un no es fa bomber voluntari, que us semblen 6´50 € per aixecar-te a les tres de la matinada a apagar un contenidor havent d’anar a treballar l’endemà pel matí? o per haver d’entrar allà d´on tothom en fuig? (tampoc som herois, ni pretenem ser-ho. Els riscos es redueixen amb saber com afrontar-los i amb les eines adequades) . Ni tampoc podem fer totes les hores que vulguem, tenim límits i evidentment i per sort de tothom no sortim cada dia 8 h. Ni tampoc crec que hagi de ser el nostre modus vivendi, però tampoc ha de ser gratuït. La nostra raó de ser és prestar un servei allà on l’administració no hi pot arribar per qüestions de viabilitat, ubicació,... A mode d’exemple nosaltres som bombers voluntaris de Cadaqués per que no podríem tenir-ne al poble d’altre manera i el nostre aïllament el fa un servei imprescindible, el qual difícilment podrien justificar d’altre forma. Els diners no neixen dels arbres, i els diners de l’administració són els dels nostres impostos i si no arriben n´haurem de pagar més. Dir al nostre favor que els bombers voluntaris hi érem abans que els professionals, fins i tot aquí a Cadaqués.
Puntualitzar que la relació entre els dos cossos, fora de fets aïllats com en totes les famílies i on hi hagin relacions humanes, és cordial i de cooperació absoluta.
Tampoc crec que siguem voluntaris per que estic obligat (que consti que trobo molt correcte aquest punt) a la realització d’un mínim de vuit pràctiques anuals i a l´ assistència a la formació continua, que es fa evidentment els nostres dies de festa o els dies que demanem festa a les nostres feines i que haurem de tornar o no cobrarem, o deixarem de guanyar. En aquest punt l’única queixa que tindria és que tot i que la formació d’ambdós cossos hauria de ser la mateixa en contingut i oferta, a la realitat no és ben bé així. Però és un altre tema que també ens portaria molta estona i que podem tractar en un altre moment.

També estem obligats a l’assistència a tots els serveis pels quals se’ns activi per la nostra condició de bombers i que n´hem de justificar l’absència donat el cas. L´incompliment d’aquestes obligacions pot comportar la revocació del nomenament com a bomber voluntari, és a dir: té’n vas al carrer ( també això ho trobo correcte). I parlo del parc de Cadaqués, desconec les dades d’altres parcs, aquí cada bomber realitza una mitjana d’unes 40 hores mensuals (Només som cinc bombers, fa molt temps que no tenim noves convocatòries i la gent s’ha anat jubilant o marxant. Un altre tema que de moment quedarà pendent de tractar). No totes aquestes hores són remunerades i inclouen manteniment del parc, formació, pràctiques, sinistres, dispositius d’urgència, simulacres, inspecció, revisions d’hidrants i instal•lacions, dispositius preventius, visites, divulgació i promoció,...I hem d’afegir que, per si no en teníem prou, vivim enganxats a un mòbil 24 hores al dia, 365 dies a l’any.
No trobeu que s’assembla molt a una feina? Llavors sóc voluntari? Definitivament NO SÓC UN VOLUNTARI, no sé el que sóc, però això segur que no. El que si sé és que creiem en aquest model i n´estem orgullosos de ser,diguem, bombers voluntaris però en cert cassos, i aquest n’és un, no hi cap “càrrega que plau no pesa” o “donar garses per perdius”.

( Apunt personal: I segons l'avantprojecte de la Llei del Voluntariat, en la seva disposició addicional diu: "Les disposicions d’aquesta Llei no seran d’aplicació al voluntariat de protecció civil i al voluntariat en matèria de prevenció, extinció d’incendis i salvaments de Catalunya, que els hi serà d’aplicació la seva normativa específica". Per tant, dins la llei del voluntariat, queda clar que els bombers voluntaris NO som voluntaris)

dimecres, 11 de juny del 2014

Personal de les campanyes forestals: en descens...

Aquesta és l'estadística del personal de bombers que afronta les campanyes d'estiu dels darrers anys. Són dades oficials extretes dels dossiers de premsa de bombers que es fan quan es presenten les campanyes a començaments d'estiu.
Estan detallat el nombre de bombers funcionaris, el nombre de bombers voluntaris, altres (personal administratiu + EPAF, que en aquests anys són una mitjana de 36 persones) i el reforç de la campanya forestal específic (auxiliars forestals, conductors, guaites, etc...).
El que queda clar, que des de fa dos anys, la tendència és menys personal.






2014
Bombers Funcionaris: 2.466
Bombers Voluntaris: 2.342
Altres: 367
Reforç campanya forestal: 840
Total: 6.015

2013
Bombers Funcionaris: 2.517
Bombers Voluntaris: 2.488
Altres: 370
Reforç campanya forestal: 896
Total: 6.271


2012
Bombers Funcionaris: 2.556
Bombers Voluntaris: 2.532
Altres: 368
Reforç campanya forestal: 1.111
Total: 6.567

2011
Bombers Funcionaris: 2.580
Bombers Voluntaris: 2.548
Altres: 377
Reforç campanya forestal: 1.037
Total: 6.542

2010
Bombers Funcionaris: 2.451
Bombers Voluntaris: 2.478
Altres: 392
Reforç campanya forestal: 1.207
Total: 6.528

2009
Bombers Funcionaris: 2.420
Bombers Voluntaris: 2.583
Altres: 372
Reforç campanya forestal: 1.074
Total: 6.449

2008
Bombers Funcionaris: 2.344
Bombers Voluntaris: 2.445
Altres: 330
Reforç campanya forestal: 1.280
Total: 6.399

2007
Bombers Funcionaris: 2.344
Bombers Voluntaris: 2.354
Altres: 217
Reforç campanya forestal: 1.337
Total: 6.252