'Quo vadis' Bombers?

Interessant article del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC). Tot i que parla a nivell general del model de bombers a Catalunya i el trobo molt encertat, alguna frase a l'estil: "també cal debatre l'encaix dels bombers voluntaris en el nou model", hagués brodat l'article. 

Hi ha un incendi i els bombers hi van. S'apaga i tot va bé. Sí? Darrerament veiem en alguns camions frases pintades de l'estil "Treballem pel poble, no pels polítics". Una protesta més en contra les retallades.

O potser no. Podem estar d’acord o no amb el contingut, però denota un malestar que es porta gestant internament de fa temps, bastant temps.

Una de les característiques del servei de bombers a Catalunya és la manca de model, la poca organització amb què s’ha dotat i que tampoc se li ha exigit des de la societat. Això fa que, malgrat el dia a dia es resol bé, internament el funcionament del cos es deteriora.

Les jubilacions comencen a ser importants i seran massives a curt termini. Faltaran comandaments. Els vehicles i materials envelleixen sense renovació degut a les retallades. I no s’afronten canvis interns significatius per no fer enfadar ningú, precisament, degut a la manca de model. Si fem una anàlisi dels darrers anys, ha canviat successivament el color polític en el Departament d’Interior però la dinàmica habitual ha estat situar en totes les direccions generals persones sense coneixement i experiència en el sector bé sense coneixements de gestió d’administració o empresa.

Fins i tot s’ha donat la paradoxa que alguns polítics que en l’oposició s’han preparat per anar a Interior durant tota una legislatura, l’esforç s’ha premiat enviant-los a altres departaments (ha passat en els dos darrers canvis polítics). De fet, hi hagut directors generals que han durat tres mesos, o un any,... pocs han durat més enllà dels dos anys. A més, també s’ha forçat relleus generals en la cúpula tècnica, trencant successivament qualsevol dinàmica o projectes a mig o llarg termini.

La creació d’un cos de bombers únic per a tot el país va ser un gran pas endavant i un model avançat en el seu temps, però no ha tingut les revisions ni actualitzacions posteriors, potser per una manca de consciència política de tots els partits. Però ara estem davant d’un col·lectiu cansat i d’un moment històric on les estructures d’estat estan sobre la taula. Per això cal ser valents i exigir un acord amb la societat catalana.

Pot ser un acord parlamentari de tots els partits polítics. Potser afegint-hi sindicats, afegint-hi els comandaments, o una plataforma interna, o les empreses asseguradores, o els ciutadans. L’objectiu, una seguretat pública amb un model propi que asseguri una línia de treball del cos de bombers independentment del color polític que hi hagi en aquell moment.

Hem de superar l’època de la transició i també en les emergències posar les bases d’un nou país. La situació d’atzucac (jubilacions nombroses, reducció de les emergències, reducció del pressupost, els canvis socials, etc.) portaran a un canvi sí o sí. L’únic que està en joc és com vol la societat catalana que es produeixi el canvi, si d’una forma ordenada i planificada, o traumàticament.

CEEC, 29/10/13

Volem un reconeixement just de la nostra experiència adquirida

El Departament d'Ensenyament obre convocatòria per al reconeixement acadèmic com a bomber. Novament però un greuge comparatiu. Bombers funcionaris, experiència professional mínima de 2 anys i 0 serveis; bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya que acreditin 5 anys de nomenament en l'escala activa de bomber voluntari i un mínim d'intervenció en 200 serveis.

Des de fa més de 150 anys els bombers voluntaris de Catalunya s’han dedicat de forma altruista a la defensa de les persones i del patrimoni del nostre país. En els darrers trenta anys, gradualment s’han incorporat a l’estructura del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya actuant en tota classe d’emergències ocorregudes dins i fora de Catalunya, treballant conjuntament amb els bombers professionals de la Generalitat.

Recentment el Departament d’Ensenyament ha publicat la convocatòria per al reconeixement acadèmic dels aprenentatges assolits respecte del cicle formatiu de grau mitjà de prevenció, extinció d’incendis i salvaments (Resolució ENS/1973/2013, de 19 de setembre), adreçat entre d’altres, als bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya.

En aquesta convocatòria, als bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya se’ls exigeix més del doble d’anys d’experiència i un nombre determinat de serveis realitzats que no es demana a la resta de bombers. Per tant hi ha una claríssima discriminació per a les persones que formen part d’aquest Cos respecte de la resta de bombers de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona.

D’altra banda no ens consta que s’hagi donat compliment al que s’estableix a l’article 2 del Decret 172/2010, de 23 de novembre, del Consell de Bombers Voluntaris de la Generalitat. Aquest Decret estableix que entre les seves funcions hi ha, entre d’altres, “l’emissió d’informes sobre disposicions de caràcter general que afectin les persones membres del cos de bombers voluntaris”.

Per això volem que no es discrimini als bombers voluntaris i s’igualin els criteris per accedir a la convocatòria per al reconeixement acadèmic dels aprenentatges assolits en l’exercici de la nostra activitat, a la vegada que exigim al Consell de Bombers Voluntaris de la Generalitat el compliment de les seves funcions emetent un informe relatiu a l’esmentada resolució del Departament d’Ensenyament.

SIGNEU LA PETICIÓ!, dirigida a la Consellera d'Ensenyament, Sra. Irene Rigau, i a la directora de Institut de Seguretat Pública,  Sra. Núria Aymerich

http://www.change.org/petitions/generalitat-de-catalunya-consellera-d-ensenyament-sra-irene-rigau-institut-de-seguretat-p%C3%BAblica-directora-sra-n%C3%BAria-aymerich-bombers-voluntaris-de-la-generalitat-de-catalunya-volem-un-reconeixement-just-de-la-nostra-experi%C3%A8ncia-adquirida?share_id=gNwgCIXWFk&utm_campaign=twitter_link&utm_medium=twitter&utm_source=share_petition

Eleccions a caps de parc

Ja ha començat el període per les votacions a renovar els caps de parc dels bombers voluntaris. Seguint el nostre reglament  (Decret 246/1996, de 5 de juliol),  es desenvolupa el sistema d’eleccions dels caps d’agrupació previst a l’article 36. Ara ja s’ha obert el calendari i comencen tots els formalismes i burocràcia, que acabaran entre el 9 i l’11 d’octubre de 2013, dies que es celebraran les eleccions.  

Espero que la gent que s'hi presenti ho faci amb la voluntat de canviar i millorar els bombers voluntaris, no tant sols per solucionar problemes locals, ja que, ens agradi o no, formem part de la xarxa d'un país i els principals problemes que ens afecten ho són per ser bombers de la Generalitat de Catalunya, no pas d'un poble o ciutat.

I també espero que tots aquells que volen canviar i millorar els bombers voluntaris, ara tenen una magnífica oportunitat per esdevenir caps de parc. Que no us faci por la democràcia!

Cal que tots aquells que vulguin ser caps de parc, siguin conscients de la responsabilitat i la gestió que han d’assumir, i que tenen el repte d’encapçalar, més endavant i si volen, el consell de bombers voluntaris, òrgan que ara per ara, no acaba de convèncer a molts bombers voluntaris i que molta gent demana una renovació amb gent amb més empenta i compromís.

Finalment un petit incís. Tot i que m’agrada molt el fet que els bombers voluntaris triïn democràticament el seu cap de parc, no m’agrada que no hi hagi uns requisits mínims a nivell de formació i experiència per poder optar a ser cap de parc. El cap de parc ha de ser el que vulguin els seus bombers, però aquest també hauria de ser el més ben preparat i no pas el més simpàtic. Està molt bé que es valori la capacitat de lideratge i de compromís per esdevenir cap de parc, però cal endreçar la figura del cap de parc, a dia d’avui encara difosa entre les tasques administratives i les de “comandament” dels bombers al seu càrrec.

La falta d’un criteri estricte i adequat d’accés al Cos de Bombers Voluntaris i la inapropiada fórmula d’accés a la direcció d’un parc i, inevitablement, dels serveis dins del mateix, ens han portat a una situació que fa impossible fer qualsevol tipus de millora en la qualitat del servei. No existeix en els processos selectius vigents per a l’accés a aspirant voluntari i, encara menys, per a cap de parc, cap tipus de “garantia” de solvència i adequació de la persona que aspira a ser bomber voluntari.

Els requisits de formació per ser bomber voluntari, haurien de ser els mateixos que per ser bomber funcionari. Evidentment, en el cas del cap de parc aquesta mancança s’agreuja al no existir cap tipus de formació posterior que ajudi a garantir un mínim de competències per a l’exercici del càrrec. Per tant, els requisits de formació per ser cap de cap, també haurien de ser els mateixos que per ser cap de parc bomber funcionari

Algú pot dir que aquest fet que s’hauria d’esmenar en la propera modificació del reglament, on es contempli que cal tenir formació per poder ser cap de parc. Si, però la solució també és molt senzilla. Només cal desenvolupar bé el nostre reglament, fer convocatòries per dotar els bombers voluntaris de comandaments, caporals i sergents (tal com s’especifica en la “Secció 2 Categories i funcions”).

Ara per ara, hi ha 77 parcs de bombers voluntaris. Hi hauria d’haver un caporal i sergent, com a mínim en cada parc. Si no m’erro, amb prou feines hi ha una dotzena de caporals a tota Catalunya i cap sergent.

Per tant que es modifiqui i es desenvolupi be el nostre reglament i que siguin caporals i sergents, els que puguin ser caps de parc, com passa majoritàriament a tot el món.

Ps: I jo no em presento?? No! confio plenament en el meu cap de parc, així que com ell es torna a presentar, el votaré i animaré als meus companys que ho facin. Uno di noi!   

Sí!, és feixisme!

En el parc de bombers de Mataró fa setmanes que de l’antena hi ha penjada una estelada, com a gairebé una tercera part dels parcs de bombers.

Algú dirà que els bombers són un servei públic, pagat per tothom i que no poden fer política. Però els bombers defensen que l’estelada hi sigui, com una mostra que amb l’actual situació política pel fet de no ser un país independent, entre d'altres coses, perjudica greument els bombers catalans, com a ciutadans i també com a treballadors públics. Els bombers catalans defensen els seus drets i ho expressen amb estelades i també amb pancartes contra les retallades, com així també es veu en hospitals o escoles, per posar un exemple. 

I expressar-se és un dret reconegut i amparat sota la llibertat d’expressió. Algú pot no hi estar-hi d’acord amb el fet que hi hagi una estelada en un parc de bombers. Hi té tot el seu dret, evidentment. 

I algú d’aquests que no està d’acord va començar a difondre per les xarxes socials, una crida anònima “contra la bandera separatista” pel dissabte 21. Es van aplegar una quarantena de persones davant del parc de Mataró, i enlloc de comportar-se de manera civilitzada, van actuar com feixistes. 

¡No nos engañan, Catalunya es España!,¡Esteladas en vuestra puta casa!, ¡fuera trapos separatistas!, ¡iros a la mierda!, ¡hijos de puta sois españoles¡, ¡fuera, fuera!, ¡esto lo pagamos nosotros, cabrones!, ¡sinvergüenzas! 

Aquestes van ser algunes de les "perles" que van cridar, i les van cridar molt fort, perquè de parlar gairebé no en sabien si no era a crits. 

Coincidència o no, el seu comportament (i consignes) va ser molt similar a aquells ultradretans que van atacar la seu de la Generalitat a Madrid el passat onze de setembre. 

Els que van anar a Mataró a protestar contra l’estelada, van insultar, van coaccionar, es van encarar amb els bombers. I a més a més, van bloquejar l'accés a les instal·lacions i van fer recular un camió que tornava de servei, tot insultant els seus ocupants. A més a més, van intentar assaltar el parc i això va motivar que es tanquessin les portes i la intervenció dels Mossos d’Esquadra. I alguns periodistes que cobrien la concentració també van ser amenaçats. 

Els manifestants deien que protestaven contra un acte il·legal, ja que segons ells, l’estelada és il·legal, tot i que no hi ha cap llei que així ho digui o que estigui prohibida. 

Els manifestants van actuar com a feixistes. Amenaçar, insultar i blocar un parc de bombers és feixisme. Coaccionar drets i llibertats és feixisme. Entre els concentrats, hi havia coneguts mataronins militants de Falange, de Plataforma per Catalunya, de Ciutadans i del Partit Popular, els quals sempre han mostrat simpatia cap al franquisme i cap a polítiques totalitàries. 

Tenien tot el dret a protestar, però el seu comportament arrogant, maldestre, mal educat, groller, agressiu, incívic, barrut, superb, intolerant, insolent, com a pinxos violents i fanàtics, els ha mostrat tal com són: feixistes. No van intentar convèncer, no volien persuadir, no volien dialogar, només imposar, exigir, tot coaccionant i insultant. 

Ni educats, ni amables, ni simpàtics, ni respectuosos, ni civics...tot al contrari, la "majoria silenciosa" es va comportar intolerant i cridanera.

El món sencer va veure el civisme de la via catalana. I ara el món sencer veu com uns radicals espanyols ataquen i insulten els bombers, amb la fatxenderia i la xuleria que els caracteritza. Els bombers! El cos més ben vist per la humanitat, juntament amb metges i professors! 

El dia de la independència el món veurà que hi ha gent que tria democràcia i civisme, i hi ha gent que tria intolerància i feixisme. I el món farà costat als primers. 

¡fuera trapos separatistas, coño! #etfelicitofill!

I perquè veieu que, el que dic no és cap invent, us deixo el vídeo de la concentració:

 

http://www.youtube.com/watch?v=gBFjU2zCdJE

Comunicat de Bombers per la Independència

Davant la convocatòria d’una manifestació el proper dissabte davant el Parc de Bombers de Mataró per tenir hissada una estelada, des de Bombers per la Independència volem deixar clar, el següent:

És cert que els bombers són un servei públic pagat pels diners de tot el poble. I és una part molt nombrosa d'aquest poble català la que a l'any 2013 està reclamant el dret a decidir el seu futur polític d'una manera democràtica i pacífica.

Els bombers no som aliens a les preocupacions del poble, com el poble tampoc no és aliè a les nostres preocupacions. El fet de no ser un país independent, entre d'altres coses, perjudica greument els bombers catalans, com a ciutadans i també com a treballadors públics.

Des de setembre de 2012 que molts parcs de bombers tenen hissades estelades en les seves instal·lacions, decisió presa democràticament per cadascun dels seus components, com a mostra de solidaritat i compromís dels bombers cap a les peticions del poble català. Aquest fet no incompleix cap llei i a més, està emparat per la llibertat d'expressió.

De la mateixa manera que molts parcs de bombers han penjat l'estelada, d'altres no l'han penjat, decisió presa també democràticament pels seus membres, decisió que respectem totalment.

Entenem que el fet de voler manifestar-se davant un parc de bombers, a part de constituir un seriós risc per al desenvolupament normal del servei que prestem a la ciutadania, és una mesura que atempta contra els nostres drets i les nostres llibertats.

És per això que mostrem el nostre rebuig a aquest acte i demanem que ningú contrari a l’esperit d’aquesta manifestació assisteixi al Parc de Mataró coincidint amb aquesta convocatòria. La voluntat de Bombers per la Independència, com a sectorial de l’Assemblea Nacional de Catalunya, és treballar per un futur de llibertat per al país, no pas entrar en polèmiques. Alhora,  ens reafirmem en la voluntat de poder decidir sobre la
independència d'una manera democràtica i pacífica.

També agraïm i participem de les mostres de suport als bombers que les entitats i la ciutadania de Mataró volen fer el divendres a la tarda.

Avui no parlo de bombers...parlo de vosaltres.

Avui no vull parlar de bombers. Avui 11 de setembre de 2013, és un dia històric per la nostra pàtria.

Avui el que vull fer és felicitar als de la meva generació, aquells que ara ja rondem la quarentena i que quan teniem vint anys, érem tant pocs que ens coneixem entre tots. Que érem titllats de radicals i que hem mantingut la flama encesa durant més de 20 anys. 

Nosaltres que tot just érem uns adolescents quan començàvem a llegir revistes, pamflets i llibres, a coneixe'ns, a agafar el testimoni d'una vella generació traïda per la transició. 

Nosaltres aquells que quan érem 4 gats, tot portant el mocador negre i una estelada com si fos ultratge, ens trobarem el tercer diumenge de juliol al Pi, per Nadal a la tomba d'en Macià, el 15 d'octubre de matinada al Fossar de Santa Eulàlia, de festa pel Jimmy d'Igualada, de concert i concert arreu de festes majors, al Fossar de les Moreres cada 11S, el 25 d'abril a València, a l'octubre al Puig, a Molló i la UCE, a Perpinyà pel novembre, a les acampades d'Arbúcies, i en nombroses cites i manifestacions, sense importar-nos quants érem ni si feia sol o pluja. Que amb prou feines ens podíem comunicar, sense mòbils, internet ni whatsApp però que coincidíem en aplecs i en trobades i xerrades dels Casals independentistes i bars del rotllo d'arreu del territori. 

Nosaltres, amb un amor irrenunciable cap a la nostra terra, molts que proveníem de centres excursionistes, d'esplais, d'agrupaments escoltes, i que després alguns hem esdevingut bombers per aquell amor cap el poble i el paisatge. 

Que arriscàvem la pell quan encartellàvem o pintàvem parets, quan la resistència era la nostra vida. Que sabíem que ser detingut per Guàrdia Civil o els maderos, podria significar tortures i pallisses... Però nosaltres no ens rendíem  i els plantàvem cara sense por!  

Nosaltres els 4 gats radicals, som els que hem forjat tot el que està passant avui!! #viacatalana i Via fora! que tot està per fer i tot és possible!! 

Va per vosaltres!

(Estelada al parc de bombers voluntaris de Matadepera. I per tot això i molt més, per mantenir la flama encesa durant tants anys, gràcies als de la meva generació, avui la majoria de bombers catalans, també recullen el nostre testimoni, mostren sense complexos la voluntat del seu poble. Sí! això és imparable! Guanyarem! )

UME? No, gràcies!

La Unidad Militar de Emergencias (UME) de l’exèrcit espanyol es va crear l’any 2005 amb la finalitat d'actuar en desastres i emergències (incendis, inundacions, terratrèmols, etc.) a l'Estat espanyol i, si és necessari, a l'estranger.

La UME, en principi s'activa a petició de les comunitats autònomes, però està clar, que moltes vegades s'autoconvida (ja sabem que significa la trucada d'un militar) i apareixen sense necessitat d'haver-los cridat, només pel fet, de “demostrar” que ells estant allà. I “casualment” la repercussió mediàtica acostuma a ser força rellevant, sobretot en aquells mitjans de comunicació públics i afins al govern espanyol. No importa quantes bombers de la zona estant treballant o quants de la comarca s'hi han desplaçat, l'important és dir que la UME també està allà.

La UME és un projecte imposat amb una visió única d'emergències centralista i espanyolista i militaritzada. Si el govern espanyol el que realment vol ajudar en les grans catàstrofes, sinistres i incendis, el que ha de fer és reforçar els cossos d'emergències existents i no crear-ne de nous. Enlloc de dividir els recursos i els diners, s’ha de potenciar els bombers i la protecció civil, que són els veritables experts en situacions d'emergències.

A més, una gran unitat d’emergències com la UME, en el supòsit cas que fos realment necessària a Espanya, cal que estigui militaritzada? És que no es podria enquadrar sota el paraigües de la Protecció Civil i no pas del Ministeri de Defensa?

Per aquest estiu l’exèrcit espanyol, a part de la tropa que pot actuar a primera línia en l’extinció d’un incendi forestal, ha creat una patrulla que té com a missió el mantenir presència dissuasòria, vigilar les zones assignades, proporcionar informació als serveis d’extinció d’incendis i notificar incidents a les forces i cossos de seguretat. És a dir, uns vigilants-militars del bosc.

El Ministeri de Defensa vol que les comunitats autònomes que necessitin els seus serveis, corrin amb les despeses per tal d’amortitzar l’exèrcit, i es calcula que el cost d’una campanya forestal amb presència militar pot pujar entre mig milió i un milió d’euros més. Cal realment pagar els militars o seria millor reforçar el que tens?

És evident que, recordant una dita popular i molt escaient per aquest tema que, cada terra fa sa guerra, doncs a Catalunya, com diem els bombers nosaltres “ens ho fem sols” i no volem saber res de guerra.

No podem caure en la trampa que en una emergència el que cal és el màxim d’ajuda i no importa qui la fa, ni sota quina bandera. La UME és un projecte que depèn del mateix president del govern i envaeix competències. A Catalunya ja tenim bombers, adf, agents rurals i protecció civil per incendis i emergències i els Mossos com a agents de l’autoritat. No ens calen militars.

I no ens calen, perquè tots sabem quina és la història dels militars a Catalunya i com ens han tractat. Us sona un tal general Franco? Sabeu qui va afusellar el president de la Generalitat Lluís Companys? Però no cal anar tant lluny. Només cal recordar, aquests darrers mesos, les declaracions de comandaments militars sobre el procés sobiranista, acompanyat de maniobres a Collserola, o vols de caces per diverses comarques catalanes, tot plegat intimidador i amenaçant.

Catalunya no necessita la UME. Els Bombers de la Generalitat són un referent a nivell mundial, i l’únic que necessita Catalunya és poder gestionar tots els seus recursos econòmics i de govern i decidir qui ens ve a ajudar i com. I si algú ve, que ell mateix es pagui les despeses, i que no se’ns exigeixi, a sobre pagar la factura. I naturalment, els militars no tenen lloc en aquesta ajuda, ja que sota una campanya de solidaritat, se’ns està imposant una visió única d’emergències, militarista, centralista i espanyolista.

Potser algú m'acusarà de que no vull la UME perquè és l'exèrcit espanyol i jo sóc independentista. Si, aquest és un dels motius, l'exèrcit espanyol no m'inspira gens de confiança, al contrari. Però us convido a fer una cerca per internet, on trobareu nombroses crítiques de gent que treballa en emergències de qualsevol província espanyola i veureu que tampoc els volen. I ells, precisament no són independentistes. (aquí trobareu un exemple)

Les crítiques són moltes: que van allà per fer-se la foto, però que alhora de treballar poc fan; que no es coordinen amb els cossos treballant; que no estan arrelats en el territori i no mostren empatia amb la població i la resta de cossos d'emergències: que els militars tenen el millor material i més modern, mentre la resta de grups operatius amb prou feina subsisteixen...

La UME  es va crear amb una partida inicial d'uns 700 milions d'euros, i el seu pressupost anual ronda els 130-150 milions (tot i que cada any va a menys). Des de l'any 2005, s'han invertit prop de 1.500 milions d'euros, i el cost d'un soldadet apagafocs costa aproximadament un 40%  més que un bomber civil.

S'estan gastant uns diners en la UME que es podrien destinar a reforçar petits cossos de bombers locals o provincials. Si fos espanyol, estaria igualment indignat per aquest malbarament. Espanya és un país on hi ha llocs que existeix molta distància amb un servei d'emergències. Els diners de la UME es podrien destinar a crear aquests cossos i suplir mancances.

En els darrers mesos arriben notícies que molts cossos de bombers d'Espanya s'estan privatitzant Si aquests bombers tinguessin els diners dels militars, caldria la seva privatització? Tot i que això és un altre debat, privatitzar les emergències és una precarització d'aquest servei essencial.

Els incendis forestals són un dels pitjors flagells d’Espanya. Tots sabem que els focs forestals s’apaguen a l’hivern, que la prevenció i la previsió són vitals per evitar els focs, i que aquests recursos destinats als militars, també es podrien destinar a aquesta finalitat. Els diners destinats a la UME podrien destinar-se a contractar aturats per netejar boscos i fer tasques de prevenció a l’hivern.

I torno a repetir, cal que aquesta unitat d’emergències estigui militaritzada? Quin menyspreu més gran per la tradicional organització i voluntariat de la societat civil... Militaritzar les emergències és propi de governs totalitaris, de governs que es malfien de la societat civil.   

El que està clar és que ara som una comunitat autònoma de l’Estat Espanyol, i per tant, no podem decidir res per nosaltres, el nostre marc legal ve imposat. Com a bombers, no tenim competències en salvament marítim, emergència nuclear, aeroports o no podem establir la nostra pròpia cooperació internacional, per posar algun exemple.

És hora de decidir sobre nosaltres mateixos, i entre d’altres, és hora de gestionar sobiranament nosaltres sols les emergències. I aquestes han de ser 100% catalanes i 100% civils!