La problemàtica i la desmotivació que existeix en els
bombers voluntaris de la Generalitat, veig que no és exclusivitat nostra. Als
Estats Units, la crisi també afecta al voluntaritat.
Article aparegut el 16 d'agost al New York Times i signat per Andrew
Brown, periodista del The Morning Call of Allentown, i per Ian Urbina, periodista expert en emergències (entre parèntesi he afegit alguna
explicació pròpia per entendre millor l’article).
“En la majoria de llocs dels Estats Units, quan es produeix
un incendi, un bomber voluntari apareix per apagar-lo. (nota pròpia: als
EUA, el 70% de bombers són voluntaris)
Però les files de voluntaris estan disminuint. El que abans
era una icona de la vida nord-americana està perdent el seu atractiu, en part
perquè el treball - alguns dirien que la vocació - és molt menys divertit del
que solia ser.
Encara hi ha més del doble de bombers voluntaris que bombers funcionaris. Però el nombre de voluntaris s'ha reduït al voltant d'un 11% des de mitjans de la dècada de 1980, mentre que el nombre de bombers professionals ha crescut més del 50%, segons la National Fire Protection Association. La causa és que els bombers voluntaris ara inverteixen la meitat del temps per buscar ingressos (nota pròpia: la majoria dels ingressos dels bombers voluntaris nord-americans per pagar-se material i equipament surt de recaptacions populars). També és més difícil encaixar el voluntariat amb la pròpia feina. Ha augmentat el nombre de llars que necessiten de dos ingressos, per això sovint, l'home es queda a casa treballant o fent feines, enlloc de marxar per una emergència. La urbanització i l'envelliment de la població rural també està tenint efectes perjudicials, ja que hi ha menys joves que puguin reemplaçar als bombers que es jubilen.
A les autoritats federals, estatals i locals els hi
agradaria atraure nous reclutes voluntaris. Hi ha molt en joc sobretot perquè
els bombers voluntaris no només salven vides sinó també diners - més de
139.800.000.000$ anualment per als governs locals, segons la National
Fire Protection Association (nota pròpia: com que són els propis bombers
voluntaris els que recapten diners per pagar el seu material i despeses, tot
això que s’estalvien els governs en invertir). El fet que per obtenir el títol
de bomber voluntari, s’hagi d’invertir més temps i més hores d’entrenament ha
creat també un problema per les autoritats federals, ja que la gent ja no
disposa de tantes hores lliures i a més a més, s’han de pagar el cost de la
formació.
Altres despeses han contribuït a la disminució de bombers
voluntaris. Des de la dècada de 1980, el preu d’un aparell de respiració
autònom ha passat de 900$ a 5.000$. Un camió de bombers val 400.000$ més del
que valia fa 30 anys. En les enquestes, els bombers citen constantment la
interminable càrrega de la recaptació de fons, que ocupa el 60% del seu temps com
a bomber, com un dels factors de dissuasió a anar a fer guàrdies .
Fins ara els parcs de bombers voluntaris organitzaven entre la seva comunitat, subhastes, rifes i bingos per obtenir ingressos per cobrir les seves despeses. En els últims anys, però, els parcs de bombers han hagut de recórrer a recaptar impostos locals i taxes als propietaris d’habitatges i les companyies d’assegurances per obtenir ingressos. Altres parcs de bombers s’han fusionat amb els dels pobles veïns per reduir les despeses.
Vincent P. McNally, un bomber voluntari i professor associat emèrit de ciències polítiques a la Universitat de St Joseph a Filadèlfia, que ha estudiat el declivi dels bombers voluntaris, quan li vam preguntar pel compromís que se l’exigeix va dir:
Fins ara els parcs de bombers voluntaris organitzaven entre la seva comunitat, subhastes, rifes i bingos per obtenir ingressos per cobrir les seves despeses. En els últims anys, però, els parcs de bombers han hagut de recórrer a recaptar impostos locals i taxes als propietaris d’habitatges i les companyies d’assegurances per obtenir ingressos. Altres parcs de bombers s’han fusionat amb els dels pobles veïns per reduir les despeses.
Vincent P. McNally, un bomber voluntari i professor associat emèrit de ciències polítiques a la Universitat de St Joseph a Filadèlfia, que ha estudiat el declivi dels bombers voluntaris, quan li vam preguntar pel compromís que se l’exigeix va dir:
"El meu cap de parc diu que els bombers voluntaris tenim tres obligacions: recaptar ingressos, anar a la formació i anar als incendis. Jo només tinc disponibilitat per anar a dos de les tres. Diga’m quina de les dues vols que faci".
Les tasques dels bombers també han canviat. En molts parcs, la gran majoria de les trucades són per a emergències mèdiques, no per incendis. Igual que els metges d’urgències, doncs, els bombers voluntaris han de tenir formació en primers auxilis. També s’envien a rescats en l’aigua, atrapaments en vehicles, vessaments de matèries perilloses i sobredosi de drogues.
Des de 1986 el nombre de trucades relacionades amb foc per a tots els bombers, voluntaris i professionals, s’ha reduït en més de 3,6 milions. El 2012, només el 5% de les trucades eren per incendis reals. No obstant això, el nombre total de serveis del cossos de bombers s’ha disparat un 167% en 26 anys, en gran part perquè els serveis mèdics han augmentat en 15,2 milions.
Tant mateix, el treball continua sent perillós. L’any passat, 97 bombers van morir, segons la National Fire Protection Association, incloent els 9 que van morir quan va explotar una planta de fertilitzants a West, Texas. A més, milers de bombers resulten ferits cada any.
Mentrestant, els governs estatals i municipals estan tractant diferents tàctiques per atraure nous reclutes.
Municipis de Florida, Nou Mèxic, Minnesota i molts altres estats ofereixen reducció d’impostos als bombers voluntaris, pagar les despeses per entrenar i formar-se, així com ofereixen dietes i despeses de viatge i allotjaments per les de guàrdia de servei. Altres han proporcionat alguna remuneració als bombers voluntaris basada en el nombre de serveis que han atès, el seu nivell de formació o els anys que han servit, o simplement se’ls paga per hores.
L'Estat de Nova York ofereixen també reduccions d'impostos, crèdits per poder pagar els impostos i 50.000$ si moren en el compliment del deure. També la majoria dels estats ofereixen compensacions a les empreses que tenen bombers voluntaris, sovint a través de programes estatals.
" Els beneficis són importants, no tant sols per compensar els voluntaris pel seu temps, sinó també per mostrar els valors del seu servei a la comunitat", diu David Finger, el director de relacions governamentals per al Consell Nacional de Bombers Voluntaris (National Volunteer Fire Council.).
Però a part de tots aquests esforços per reclutar nous bombers, una pregunta elemental: Hi ha d’haver bombers voluntaris, que tinguin l’estatus d’empleats públics i com a tals tinguis els mateixos beneficis i proteccions?
Alguns estats com Califòrnia, Missouri i Nova Jersey han dit que sí, atorgant-los beneficis com pensions subsidiàries, ajuda per a la matrícula de la universitat i beneficis en l’assegurança de vida. I a Pennsylvania s’ha donat el dret als bombers voluntaris a organitzar-se en un sindicat, decisió que clarament podria augmentar el nombre de bombers sindicalitzats (nota pròpia: als Estats Units hi ha molta dificultat per crear sindicats a causa de les polítiques governaments i les pressions dels empresaris).
Tot i així hi ha alguns voluntaris que argumentaven que no se’ls ha de categoritzar com a empleats públics, ja que a causa dels requisits de la nova llei de salut, els petits parcs de bombers podrien entrar en fallida (nota pròpia: fins ara no era obligat als Estats Units tenir una assegurança mèdica, però ara és obligat i això encareix despeses). Però l'Internal Revenue Service (l'agència federal del Govern dels Estats Units, encarregada de la recaptació fiscal i del compliment de les lleis tributàries) va dictaminar aquest any que els departaments de bombers voluntaris estan exempts de pagar l’assegurança.
Mentrestant, les càrregues que pesen sobre els bombers continuen creixent. Edward A. Mann, un cap de voluntaris a Pennsylvania, va dir que els requisits de formació segueixen augmentant, en part perquè els voluntaris estan sent cridats a fer molt més que simplement "llençar aigua al foc." Els atacs terroristes i artefactes explosius improvisats, panells solars i turbines eòliques que funcionen malament, els incendis d'etanol i gas natural, i electricitat i accidents de vehicles impulsats per hidrogen. Aquestes són només algunes de les emergències pels quals és necessària nova formació -va dir Mann, que és també el comissionat de Bombers de l'Estat de Pennsylvania-
" Malgrat tot, cada vegada que alguna cosa va malament, la gent marca el 911 (l’equivalent al telèfon d’emergències 112)", diu Mann, "i algú és enviat, oi?"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada