Escrit penjat al facebook de l' Associació Bombers Voluntaris Cadaqués
el 23 de juliol del 2014:
Avui
voldríem encetar un sèrie d’escrits per explicar qui som el bombers
voluntaris, que fem, quines són les nostres inquietuds, els nostres
problemes i queixes, la nostre forma d’entendre la vida. Aquí teniu la
1a part.
Bomber Voluntari ?!!! 1A PART.
Els bombers de la Generalitat de Catalunya estan formats per dos cossos: els bombers professionals o funcionaris i els bombers voluntaris, que també som molt professionals. Ambdós cossos sumen un total de 4808 bombers; 2466 professionals i 2342 voluntaris. Però aquestes dades tampoc són del tot correctes si entenem com a bomber tot aquell que pot intervenir en qualsevol sinistre. Dins d’aquests en n’hi ha de la 2a activitat o l’equivalència dels voluntaris: els B. Veterans. I d’altres com de l’Escala Especial, d’honor,...
La forma d’accés al Cos dels bombers voluntaris, en procés de modificació a l’espera de l’aprovació de la reforma del reglament dels Bombers Voluntaris, era fins ara realitzant un curs de formació de 22 dies, més unes 250 h de pràctiques i d’altres. Aprovar una convocatòria d’accés (semblant a una oposició) que consta d’una part teòrica i d’una de proves físiques. Tot plegat un mínim de 2 anys per poder accedir a l’escala activa, és a dir, bomber en disposició d’actuar.
Les competències i l´uniformitat són les mateixes. La diferència rau en el vincle que té cadascú amb la Generalitat. Els professionals són funcionaris d’aquesta i per tant treballadors a ple dret i els voluntaris... no sabria ben bé com definir-ho.
No som exactament voluntaris per que tenim moltes obligacions i pocs drets, doncs com que no som personal laboral no ens afecta riscos laborals, ni cotitzem per anys treballats (pensió,...),no tenim Mútua i ai senyor! i si prenc mal treballant com a bomber? (això és un altre tema interessant i llarg que en parlarem un altre dia). Tampoc som altruistes per se’ns indemnitza en concepte de dietes pels serveis prestats. Us asseguro que per diners un no es fa bomber voluntari, que us semblen 6´50 € per aixecar-te a les tres de la matinada a apagar un contenidor havent d’anar a treballar l’endemà pel matí? o per haver d’entrar allà d´on tothom en fuig? (tampoc som herois, ni pretenem ser-ho. Els riscos es redueixen amb saber com afrontar-los i amb les eines adequades) . Ni tampoc podem fer totes les hores que vulguem, tenim límits i evidentment i per sort de tothom no sortim cada dia 8 h. Ni tampoc crec que hagi de ser el nostre modus vivendi, però tampoc ha de ser gratuït. La nostra raó de ser és prestar un servei allà on l’administració no hi pot arribar per qüestions de viabilitat, ubicació,... A mode d’exemple nosaltres som bombers voluntaris de Cadaqués per que no podríem tenir-ne al poble d’altre manera i el nostre aïllament el fa un servei imprescindible, el qual difícilment podrien justificar d’altre forma. Els diners no neixen dels arbres, i els diners de l’administració són els dels nostres impostos i si no arriben n´haurem de pagar més. Dir al nostre favor que els bombers voluntaris hi érem abans que els professionals, fins i tot aquí a Cadaqués.
Puntualitzar que la relació entre els dos cossos, fora de fets aïllats com en totes les famílies i on hi hagin relacions humanes, és cordial i de cooperació absoluta.
Tampoc crec que siguem voluntaris per que estic obligat (que consti que trobo molt correcte aquest punt) a la realització d’un mínim de vuit pràctiques anuals i a l´ assistència a la formació continua, que es fa evidentment els nostres dies de festa o els dies que demanem festa a les nostres feines i que haurem de tornar o no cobrarem, o deixarem de guanyar. En aquest punt l’única queixa que tindria és que tot i que la formació d’ambdós cossos hauria de ser la mateixa en contingut i oferta, a la realitat no és ben bé així. Però és un altre tema que també ens portaria molta estona i que podem tractar en un altre moment.
També estem obligats a l’assistència a tots els serveis pels quals se’ns activi per la nostra condició de bombers i que n´hem de justificar l’absència donat el cas. L´incompliment d’aquestes obligacions pot comportar la revocació del nomenament com a bomber voluntari, és a dir: té’n vas al carrer ( també això ho trobo correcte). I parlo del parc de Cadaqués, desconec les dades d’altres parcs, aquí cada bomber realitza una mitjana d’unes 40 hores mensuals (Només som cinc bombers, fa molt temps que no tenim noves convocatòries i la gent s’ha anat jubilant o marxant. Un altre tema que de moment quedarà pendent de tractar). No totes aquestes hores són remunerades i inclouen manteniment del parc, formació, pràctiques, sinistres, dispositius d’urgència, simulacres, inspecció, revisions d’hidrants i instal•lacions, dispositius preventius, visites, divulgació i promoció,...I hem d’afegir que, per si no en teníem prou, vivim enganxats a un mòbil 24 hores al dia, 365 dies a l’any.
No trobeu que s’assembla molt a una feina? Llavors sóc voluntari? Definitivament NO SÓC UN VOLUNTARI, no sé el que sóc, però això segur que no. El que si sé és que creiem en aquest model i n´estem orgullosos de ser,diguem, bombers voluntaris però en cert cassos, i aquest n’és un, no hi cap “càrrega que plau no pesa” o “donar garses per perdius”.
Bomber Voluntari ?!!! 1A PART.
Els bombers de la Generalitat de Catalunya estan formats per dos cossos: els bombers professionals o funcionaris i els bombers voluntaris, que també som molt professionals. Ambdós cossos sumen un total de 4808 bombers; 2466 professionals i 2342 voluntaris. Però aquestes dades tampoc són del tot correctes si entenem com a bomber tot aquell que pot intervenir en qualsevol sinistre. Dins d’aquests en n’hi ha de la 2a activitat o l’equivalència dels voluntaris: els B. Veterans. I d’altres com de l’Escala Especial, d’honor,...
La forma d’accés al Cos dels bombers voluntaris, en procés de modificació a l’espera de l’aprovació de la reforma del reglament dels Bombers Voluntaris, era fins ara realitzant un curs de formació de 22 dies, més unes 250 h de pràctiques i d’altres. Aprovar una convocatòria d’accés (semblant a una oposició) que consta d’una part teòrica i d’una de proves físiques. Tot plegat un mínim de 2 anys per poder accedir a l’escala activa, és a dir, bomber en disposició d’actuar.
Les competències i l´uniformitat són les mateixes. La diferència rau en el vincle que té cadascú amb la Generalitat. Els professionals són funcionaris d’aquesta i per tant treballadors a ple dret i els voluntaris... no sabria ben bé com definir-ho.
No som exactament voluntaris per que tenim moltes obligacions i pocs drets, doncs com que no som personal laboral no ens afecta riscos laborals, ni cotitzem per anys treballats (pensió,...),no tenim Mútua i ai senyor! i si prenc mal treballant com a bomber? (això és un altre tema interessant i llarg que en parlarem un altre dia). Tampoc som altruistes per se’ns indemnitza en concepte de dietes pels serveis prestats. Us asseguro que per diners un no es fa bomber voluntari, que us semblen 6´50 € per aixecar-te a les tres de la matinada a apagar un contenidor havent d’anar a treballar l’endemà pel matí? o per haver d’entrar allà d´on tothom en fuig? (tampoc som herois, ni pretenem ser-ho. Els riscos es redueixen amb saber com afrontar-los i amb les eines adequades) . Ni tampoc podem fer totes les hores que vulguem, tenim límits i evidentment i per sort de tothom no sortim cada dia 8 h. Ni tampoc crec que hagi de ser el nostre modus vivendi, però tampoc ha de ser gratuït. La nostra raó de ser és prestar un servei allà on l’administració no hi pot arribar per qüestions de viabilitat, ubicació,... A mode d’exemple nosaltres som bombers voluntaris de Cadaqués per que no podríem tenir-ne al poble d’altre manera i el nostre aïllament el fa un servei imprescindible, el qual difícilment podrien justificar d’altre forma. Els diners no neixen dels arbres, i els diners de l’administració són els dels nostres impostos i si no arriben n´haurem de pagar més. Dir al nostre favor que els bombers voluntaris hi érem abans que els professionals, fins i tot aquí a Cadaqués.
Puntualitzar que la relació entre els dos cossos, fora de fets aïllats com en totes les famílies i on hi hagin relacions humanes, és cordial i de cooperació absoluta.
Tampoc crec que siguem voluntaris per que estic obligat (que consti que trobo molt correcte aquest punt) a la realització d’un mínim de vuit pràctiques anuals i a l´ assistència a la formació continua, que es fa evidentment els nostres dies de festa o els dies que demanem festa a les nostres feines i que haurem de tornar o no cobrarem, o deixarem de guanyar. En aquest punt l’única queixa que tindria és que tot i que la formació d’ambdós cossos hauria de ser la mateixa en contingut i oferta, a la realitat no és ben bé així. Però és un altre tema que també ens portaria molta estona i que podem tractar en un altre moment.
També estem obligats a l’assistència a tots els serveis pels quals se’ns activi per la nostra condició de bombers i que n´hem de justificar l’absència donat el cas. L´incompliment d’aquestes obligacions pot comportar la revocació del nomenament com a bomber voluntari, és a dir: té’n vas al carrer ( també això ho trobo correcte). I parlo del parc de Cadaqués, desconec les dades d’altres parcs, aquí cada bomber realitza una mitjana d’unes 40 hores mensuals (Només som cinc bombers, fa molt temps que no tenim noves convocatòries i la gent s’ha anat jubilant o marxant. Un altre tema que de moment quedarà pendent de tractar). No totes aquestes hores són remunerades i inclouen manteniment del parc, formació, pràctiques, sinistres, dispositius d’urgència, simulacres, inspecció, revisions d’hidrants i instal•lacions, dispositius preventius, visites, divulgació i promoció,...I hem d’afegir que, per si no en teníem prou, vivim enganxats a un mòbil 24 hores al dia, 365 dies a l’any.
No trobeu que s’assembla molt a una feina? Llavors sóc voluntari? Definitivament NO SÓC UN VOLUNTARI, no sé el que sóc, però això segur que no. El que si sé és que creiem en aquest model i n´estem orgullosos de ser,diguem, bombers voluntaris però en cert cassos, i aquest n’és un, no hi cap “càrrega que plau no pesa” o “donar garses per perdius”.
( Apunt personal: I
segons l'avantprojecte de la Llei del Voluntariat, en la seva
disposició addicional diu: "Les disposicions d’aquesta Llei no seran
d’aplicació al voluntariat de protecció civil i al voluntariat en
matèria de prevenció, extinció d’incendis i salvaments
de Catalunya, que els hi serà d’aplicació la seva normativa
específica". Per tant, dins la llei del voluntariat, queda clar que els
bombers voluntaris NO som voluntaris)
