Eleccions municipals i Protecció Civil

Eleccions municipals. Analitzo en matèria de Protecció Civil i Emergències, les 11 candidatures que es presenten a Terrassa, ciutat on visc i on voto.

1. Partit dels Sociallistes de Catalunya (PSC)

El PSC NO PARLA en el seu programa electoral en cap moment ni de bombers, ni de Protecció Civil, ni de l'Associació de Defensa Forestal de Terrassa, ni d'incendis, ni de riscos, etc.

Un greu error, tenint em compte que els plans d’emergència caduquen al cap de 4 anys, i que a Terrassa, molts dels plans d’actuació municipal (PAM), estan caducats i hi ha alguns que tot i no ser obligatoris, si que estan recomanats, però no estan redactats. I el PSC és qui mana actualment...

La meva nota: 0

2. Convergència i Unió (CIU)

CIU, igual que el PSC NO PARLA en el seu programa electoral en cap moment ni de bombers, ni de Protecció Civil, ni de l'Associació de Defensa Forestal de Terrassa, ni d'incendis, ni de riscos, etc. 

La meva nota: 0

3. Partit Popular (PP)

Tot i ser els últims en penjar al web el programa electoral (el 19 maig, a 5 dies de les eleccions), allò que proposen sobre Protecció Civil, és molt breu, brevíssim. A la pàg. 30 trobem:

25- Potenciaremos y reforzaremos el funcionamiento de la actual Comisión Local de Protección Civil, con el objetivo de superar el carácter meramente informativo que mantiene en la actualidad.

Esta propuesta es compatible con los objetivos contemplados en el apartado de mecanismos y procesos de participación del Pla Estratègic de Participació Ciutadana.

Res més. Ni revisar els plans d'emergència, ni dotar de més recursos a l'Associació de Defensa Forestal de Terrassa, ni res en matèria contra incendis i altres riscos, etc... Una proposta que sembla més feta des d'alguna despatx de Madrid, que no pas del coneixement real de la ciutat i els seus riscos. 

La meva nota: 1

4. Ciutadans-Ciudadanos (C'S)

Aquests defensors acèrrims del bilingüisme només tenen en el seu web el programa en castellà. El que diuen sobre Protecció Civil (pàg 13):

“Protección civil. Mejoraremos la coordinación y la colaboración con los cuerpos y

fuerzas de seguridad del Estado, bomberos e instituciones públicas, y fomentaremos los

vínculos con la sociedad civil facilitando la colaboración con voluntarios”

Haurien de saber que les competències en Protecció Civil a Catalunya depenen de la Generalitat de Catalunya, per tant, no cal cap coordinació ni col·laboració “con los cuerpos y fuerzas de seguridad”, ja que a Terrassa només fan tasques administratives. I suposo que quan parlen de "instituciones publicas" es deuen referir a la Generalitat oi? D'això se'n diu dir, valorar i creure en el Govern de Catalunya. 

I ja que parlem del tema, saben els Ciudadanos que algunes de les competències de Protecció Civil que estan fixades en l'Estatut de Catalunya encara no han estat traspassades? Vist el respecte que tenen per les institucions catalanes, tenint en compte les vegades que marxen del Parlament i les rebequeries que fan, els hi deu importar poc que les competències no estiguin traspassades. O potser els hi importa i molt i ja els hi està bé, tal com està tot.

En definitiva, que los Ciudadanos, han fet tres línies massa genèriques sobre Protecció Civil, que demostren el seu absolut desconeixement de la matèria i en el fons tampoc aporten res de res, a no sé que visquis a Guadalajara i no a Terrassa. 

La meva nota: 0

5. Plataforma per Catalunya (PxC)

Ni m'he mirat ni em penso mirar el programa d'aquests racistes feixistes i que tenen en la seva llista a skins neonazis i convictes de Milicia Catalana, una organització terrorista d'extrema dreta que va ser la causant dels incendis forestals a la Muntanya de Montserrat de 1986. Res bo pot venir del feixisme. RES. L'únic que espero d'aquesta gent és que es dissolguin per sempre. 

La meva nota: Esborrem el feixisme! 

6. Unió de Centre per Terrassa (UCT)

Un partit que només s'ha creat per les eleccions municipals (ja es van presentar el 2011), però que no tenen actualitzat el facebook (3 març 2013 darrera actualització) i tampoc tenen pàgina web. Consultat les propostes del 2011 i mirant les seves notícies d'aquesta actual campanya, dubto que tinguin alguna proposta sobre Protecció Civil. 

 La meva nota: 0


 7. Família y Vida (PFyV)
Els catòlics pensen molt en la família, però gens en la Protecció Civil. Cap proposta en el seu programa electoral. 

La meva nota: 0

 
8. Unión Progreso y Democracia (UPyD)
Allò que més es pot assemblar a una proposta en matèria de Protecció Civil és el següent punt (pàg 7):

Aumentar medios y personal en el cuerpo de Bomberos y Policía Local. 

El desconeixement absolut. L'Ajuntament no té competències per poder augmentar la plantilla ni els mitjans del Cos de Bombers, ja que és una competència de la Generalitat de Catalunya.
El seu programa electoral està fent des d'un despatx de Madrid i no pas des dels carrers de Terrassa. 

La meva nota: 0


9. Terrassa en Comú (TeC)

Aquesta coalició que agrupa a cinc forces s'aixopluguen sota el paraigua Terrassa en Comú: EUiA, Procés Constituent, ICV, Podemos i Guanyem, presenta una sèrie de propostes

En l'Àmbit 3.11 Seguretat humana: convivència, prevenció i protecció, presenta una sèrie de punts que parlen sobre Protecció Civil, (pàg. 51-52), a partir del punt 5.

5. Incorporar en la planificació territorial i urbanística de Terrassa els criteris de prevenció dels riscos de protecció civil, especialment els d'incendis forestals, inundacions i químics, abocaments de residus incontrolats i millorar les eines tecnològiques que permetin tenir accés a tota la informació en cas d'activacions dels plans de protecció civil.
6. Continuar aprovant i actualitzant de manera continuada els plans d'autoprotecció de la ciutat, incrementant els recursos municipals destinats a aquesta matèria, tot prioritzant els afectats pel risc químic. Executar un sistema de control i autoavaluació de la implantació i compliment de les obligacions imposades en matèria de protecció civil.
7. Elaborar plans sectorials de seguretat amb perspectiva transversal i amb especial atenció a la violència masclista, la seguretat viària i la seguretat ciutadana. 
8. Revisar i millorar l'accessibilitat dels vehicles d’emergències als carrers de la ciutat. 
9. Reforçar els serveis tècnics municipals de protecció civil amb recursos econòmics i humans suficients per poder desenvolupar les competències municipals que estableix la normativa. Dotar dels recursos necessaris el centre de gestió d'emergències. 
10. Redactar una ordenança de protecció civil que permeti, entre d'altres aspectes, establir un catàleg de centres i activitats no afectats pel Decret 30/2015 però que presentin un risc significatiu pel municipi i la seva població. 
11. Elaborar  un pla específic d'informació i comunicació sobre actuacions a seguir per la ciutadania en cas de risc, que contempli les especificitats de cadascú i que prevegi diferents canals i mitjans per a que arribi la informació al màxim nombre de persones. Establir un sistema de trucades múltiples simultànies. Continuar i potenciar encara més, les tasques d'informació i prevenció amb programes específics adreçats a diferents col·lectius, per fer de Terrassa una ciutat autoprotegida.
12. Demanar a les administracions competents (Diputació i Generalitat) que incrementin els recursos destinats a disminuir el risc d'incendi forestal derivat dels efectes de les ventades de ta tardor del 2014 en els torrents i rieres que travessen el terme municipal de Terrassa.
13. Elaborar un pla específic de formació per al personal municipal i les associacions ciutadanes en matèria de protecció civil per tal que integrin les actuacions corresponents en l'organització de les activitats de cada servei, especialment en les culturals i les esportives i donar suport a les entitats que organitzen activitats que, segons la normativa, requereixin mesures de protecció per la població i dels propis participants. 

Bones propostes, tot i que no parla de l'ADF ni de mesures concretes de prevenció per fer front als incendis forestals... 

La meva nota: 7


10. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC):

Hi ha 7 punts que parlen de Protecció Civil: (pàg. 22)

232- Incorporarem en la planificació territorial i urbanística de Terrassa els criteris de prevenció dels riscos de protecció civil, especialment els d'incendi forestal, inundacions i químic, i millorarem les eines tecnològiques que permetin tenir accés a tota la informació necessària en cas d'activació dels plans de protecció civil.

233- Dotarem els serveis tècnics municipals de protecció civil amb recursos econòmics i humans suficients per poder desenvolupar les competències municipals que estableix la normativa.

234- Redactarem l’ordenança de protecció civil que permeti, entre d'altres aspectes, establir un catàleg de centres i activitats no afectats dins el decret 30/2015 però que presentin un risc significatiu pel municipi i la seva població.

235- Continuarem aprovant i actualitzant de manera continuada els plans d'autoprotecció de la ciutat, tot prioritzant els afectats pel risc químic.

236- Elaborarem un pla específic d'informació i comunicació sobre actuacions a seguir per la ciutadania en cas de risc, que contempli les especificitats de cadascú i que prevegi diferents canals i mitjans per a que arribi la informació al màxim nombre de persones.

237- Elaborarem un pla específic de formació per al personal municipal en matèria de protecció civil per tal que integrin les actuacions corresponents en l'organització de les activitats de cada servei, especialment en les culturals i les esportives.

238- Donarem suport a les entitats que organitzen activitats que, segons la normativa, requereixin mesures de protecció per la població i dels propis participants.
239- Demanarem a les administracions competents que incrementin els recursos destinats a disminuir el risc d'incendi forestal derivat dels efectes de les ventades dels darrers mesos.

Important i bones mesures dels republicans, però s'han oblidat de parlar de l'Associació de Defensa Forestal que hi ha Terrassa i d'alguna mesura per evitar els incendis forestals. 

O sóc jo, o diria que les propostes en matèria de Protecció Civil d'ERC i de Terrassa en Comú, són pràcticament iguals, on només canvia la forma verbal. Bé, iguals, tampoc, contingut i literalitat són dues coses diferents, com algú m'han remarcat, ai senyo, que ja som grandets!!. Si voleu saber el perquè d'aquesta coincidència ho haureu de demanar a les respectives formacions.  

La meva nota: 7 

11. Candidatura d'Unitat Popular (CUP)

13 propostes dins l'apartat “Protecció civil i emergències” (pàg. 39) i 3 propostes més dins l'apartat: “Espais lliures periurbans i ordenació” (pag 47)

(pàg. 39)

Vetllar per la constant actualització del Pla Bàsic d’Emergència Municipal (PBEM), del Pla

d’Actuació Municipal (PAM) i dels plans d'emergència específics.

Instar i reclamar a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que faci les tasques de manteniment i neteja a les rieres del terme municipal.

Fomentar i establir campanyes d’educació i conscienciació en matèria de protecció civil,

prevenció d’incendis urbans i forestals, mesures d’actuació en cas de risc i perill, en tots els centres educatius de la ciutat, públics i privats, des de la primària fins la universitat.

Tenir sempre les darreres eines tecnològiques que permetin accedir a tota la informació necessària en les activacions dels plans de protecció civil.

Tenir un contacte permanent amb la Direcció General de Protecció Civil, per tal de vetllar en els criteris de prevenció i elaboració dels plans dels riscos d'incendi forestals, meteorològics i accidents químics.

Oferir cursos de formació continua per al personal municipal en matèria de protecció civil.

Dotar l’Ajuntament d’una aplicació informàtica de servei de notificacions personalitzades, a través del sistema push, per fer arribar a la ciutadania d’avisos d'emergència de Protecció Civil.

Revisar el POUM per adequar-lo a les necessitats dels diferents vehicles dels serveis d’emergències.

Instar i reclamar a la Generalitat de Catalunya a que el Parc de Bombers tingui un mínim de 8 bombers per guàrdia.

Instar i reclamar a la Generalitat de Catalunya els mitjans necessaris, a nivell de vehicles i material per al Parc de Bombers.

Ampliar les mesures de prevenció i sobretot de vigilància d’incendis forestals i interpel·lar a les diferents administracions (Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya, etc) el compliment de les mateixes mesures.

Manteniment i construir més dipòsits d'aigua per ajudar en les tasques d’avituallament d’aigua en l’extinció d’incendis.

Adequar la xarxa d’hidrants i punts d’aigua a les necessitats d’extinció i risc.

(pag 47)

Introduir al Pla de l’Anella Verda l’aposta per la recuperació dels mosaics agroforestals i mesures per tal de facilitar l’establiment de ramaderia extensiva, prioritàriament ovina, caprina o bovina, que garanteixi una major vinculació entre agricultura i silvicultura així com redueixi la quantitat de càrrega de biomassa als boscos per a prevenir els incendis.

Dotar a l’Agrupació de Defensa Forestal de Terrassa, dels mitjans necessaris per a realitzar la seva activitat fonamental de protecció del territori.

Impulsar i fomentar una política de trituració de podes i rostolls, per promoure el reciclatge i substituir les cremes com a mesura d’eliminació d’aquestes restes vegetals, ja que poden ocasionar incendis forestals.

La meva nota: 9

Observem doncs, que a Terrassa, el partit que governa (PSC), juntament amb els dos partits més votats i amb més regidors (CIU i PP), no han proposat res sobre Protecció Civil. RES. El dia que passi alguna  emergència a Terrassa, espero que no siguin els primers en protestar i queixar-se de què si hi ha mala coordinació, que si no s'ha fet prevenció, que si els plans no estan actualitzats, que si bla, bla, bla...

Trobem a dos partits (ERC i la coalició TeC) amb les mateixes propostes.  

Només és la CUP, és qui més propostes ha fet en temes de Protecció Civil, i són unes propostes fetes des de la base i la participació, amb un estudi de la matèria en concret i un grau de coneixement de la realitat terrassenca.  

No tinc més preguntes senyoria. 

Jornada de models de bombers a Europa

El passat 26 de març la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments organitzava a la seu del Departament d'Interior, a Barcelona, una jornada sobre els models de serveis de bombers a Europa.  

La finalitat era comparar diferents cossos europeus, on cada representant va descriure la seva estructura i dimensions dels serveis, els tipus de bombers, les formes d'accés per cada tipus, els horaris, la formació i pràctiques, les retribucions, els indicadors de qualitat de cobertura (fire cover), és a dir, en quan temps es compromet a fer arribar una dotació de bombers per afrontar un servei determinat, com ara incendi d'un edificis, etc.

Els cossos de bombers que van participar estan dins la F-E-U (Federation of the European Union Fire Officer Associations). Van parlar representants de bombers d’Alemanya, Anglaterra, Bèlgica, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, Finlàndia, França, Irlanda, Noruega, Suècia  i Txèquia, i també de la Generalitat de Catalunya.

Una dada que va destacar tothom va ser la diferència entre els anomenats Full Time Fire Figthter (bomber professional a temps complert, és a dir, que fan guàrdia les 24 hores) i els Part Time Fire Fighter (bomber a temps parcial –BTP-, que fan un màxim de 12h de guàrdia o són mobilitzats a demanda). En aquest darrer grup, alguns dels participants també incloïa els bombers voluntaris, i entre els bombers voluntaris, també es va diferència entre els cobraven una renumeració o compensació econòmica i els que treballaven completament de franc.

La principal diferència entre un BTP i un bomber voluntari, és que el BTP passa unes hores al parc, ja que està lligat a un contracte laboral i en canvi, els bombers voluntaris, no acostumen a fer guàrdies presencials i són activats quan se’ls necessita.

Algunes de les conclusions que jo faig d’aquestes jornades és que, s’ha de partir de la base que la història i evolució de cada país o territori i la seva pròpia cultura ha marcat de forma molt important i determinant el seu model. Així doncs hem de tenir clar que no hi ha una sola realitat a nivell d’Europa pel que fa als bombers.  

Tot i així, hi ha uns trets comuns, que s’està produint aquests darrers anys, com és la tendència de fusionar cossos municipals o locals cap a cossos comarcals o regionals i l’expansió dels bombers a temps parcials, com dues mesures d’estalvi econòmic. També cal dir que és en les grans ciutats urbanes on es concentren sobretot els bombers professionals i la resta, BTP o BBVV en àrees més petites o rurals.

També tots els cossos fan servir l’anomenat “Fire Cover” que són uns indicadors de qualitat de cobertura, per saber en quan temps es compromet a fer arribar una dotació de bombers per afrontar un servei determinat. Mitjançant aquests indicadors, els diferents cossos de bombers determinen en l’emplaçament d’un parc de bombers i el seu  personal, tant d’efectius com de tipus, per atendre una àrea geogràfica determinada.

Sobre els bombers voluntaris, ja he dit abans que la principal diferència és entre aquells que cobren i els que no reben cap diner. Hi ha països o territoris que no existeixen ja que segons els ponents, un bomber voluntari no pot garantir una resposta ràpida en tot moment. En aquells llocs on si existeixen, en canvi, debatien sobre aquesta premisa. Tot i així, allà on hi havia bombers voluntaris un tret comú era la problemàtica alhora d’incentivar-los.

Algunes coses que em van cridar l’atenció:

A Txèquia, majoritàriament el servei de bombers està cobert per bombers voluntaris que no cobren res, i allà no hi ha bomberes, tot són homes. A cada poble hi ha un parc de bombers voluntaris, excepte en llocs petits i rurals, on trobem una “vigilància d’incendis”, que són dos persones encarregades d’un petit vehicle per extingir qualsevol foc.  Cada cinc anys tots els bombers han de passar unes proves de formació i si no les passen, els fan fora.

A Finlàndia els requisits per ser bomber professional, BTP  i bomber voluntari són els mateixos. Els bombers són els encarregats també dels serveis sanitaris. Enlloc he pogut esbrinar el nombre de bombers voluntaris, ja que tot i existir, els engloben en el còmput dels BTP. 

A Noruega, no hi ha bombers voluntaris i un requisit per ser BTP és viure a 10 minuts del parc de bombers. Cada BTP té la seva pròpia portàtil tetra i en cas d’un servei molt important, responen si poden actuar o no. Hi ha convenis amb empreses perquè puguin “alliberar” els BTP si hi ha un servei molt important. Els bombers no fan serveis d’ambulancies, però si que s’encarreguen del salvament marítim. Existeix un carner de conduir específic per si vols ser bomber. Cada any fan proves de formació i si no les aproves, són expulsats.

A Suècia, els bombers professionals fan 2 anys de formació. Els bombers voluntaris tenen en el seu propi vehicle un “kit d’actuació”, amb extintors i equip ERA. A Suècia no hi ha obligatorietat de jubilació i la mitjana és als 67 anys.  

A Alemanya hi ha més d’un milió de bombers voluntaris i aquests tenen una pensió i l’empresa cobra una compensació quan el bomber ha deixat el seu lloc de treball per anar a un servei. Els bombers voluntaris fan guàrdies presencials de nit i els caps de setmana. Els bombers professionals estan molt especialitzats en rescats mèdics.

A Dinamarca molts ajuntaments tenen externalitzats els serveis de bombers, on una empresa privada es fa càrrec del servei. Cada Ajuntament organitza el seu propi cos o servei, establint les seves pròpies proves d’accés, requisits i formació. Els bombers es jubilen amb 65 anys

A Eslovènia, el 5% de la població són bombers voluntaris i allà cap bomber voluntari cobra res de res. Cada any han de passar unes proves d’aptitud física i cada dos anys unes d’específiques.

A Bèlgica, els bombers voluntaris no poden fer més de 24h de servei a la setmana i quan es jubilen tenen una compensació i també tenen avantatges en les mesures fiscals pel fet de ser bomber voluntari. Els bombers es jubilen entre els 62 i 65 anys o 40 anys de servei. 

A França, els bombers de Paris i Marsella són militars i el 75%  de tots els bombers francesos, són bombers voluntaris. En un servei si coincideixen bombers professionals, voluntaris i militars, mana sempre el de la zona, i si és zona de voluntaris, mana el comandament dels bombers voluntaris.

A Anglaterra només hi ha bombers professionals a les grans ciutats, a la resta són BTP. Només hi ha un sol parc de bombers voluntaris, el de Cambridgeshire, que es manté per tradició (és del 1884). Els BTP no van a serveis de matèries perilloses o rescats de persones.

A Irlanda no hi ha bombers voluntaris. El 90% Només 16 parcs tenen bombers les 24h. Els bombers es jubilen amb 55 anys, tot i que poden allargar-ho, si volen fins els 58 anys. 

I per acabar un gràfic:

Cal felicitar a l’organització per aquesta fantàstica jornada que pot servir per agafar idees per repensar i reformular el model català, que al meu parer ja està completament obsolet, en molts aspectes, com fa mesos que comento per aquí. 

Ara esperem una jornada per acabar de definir el model català. 

El model de bombers comença a canviar?

Alguna cosa es mou a Can Bombers sobre el model que tenim. Dijous 26 de març, la DGPEIS, celebra una jornada sobre els models de serveis de Bombers a Europa. Durant tot un dia, diversos comandaments de bombers d’Anglaterra, Irlanda, Dinamarca, Suècia, Noruega, Finlàndia, Txèquia, Eslovènia, Bèlgica, França i Alemanya, explicaran com funcionen i com s’organitzen i a més a més, també s’explicarà la diversitat de models existents a l’Estat espanyol, i també el model de Catalunya.

Des de fa temps que diversos agents demanen o una millor redefinició del model o fins i tot un canvi. Hi ha qui creu que el model mixt, de bombers professionals i bombers voluntaris, està més que esgotat i cal establir un nou model. Hi ha també que va més enllà i fins i tot proposa un model 100% professional.

El que em sembla és que l’actual model de Bombers de la Generalitat té els dies comptats, ja que si no, no es farien aquestes jornades, que per cert, seran l'ocasió excel·lent per conèixer altres models, i agafar idees (bé, de fet, per això es fan, no?). A més, també penso que el model té els dies comptats,  si parem atenció a les darreres declaracions dels seus màxims dirigents polítics. Tant el conseller Ramon Espadaler, com el Director General, Ramon Parés, darrerament insisteixen que les condicions entre bombers professionals i voluntaris "mai" seran "idèntiques", perquè la relació no és pròpiament laboral.

Digueu-me mal pensat, però jo en aquestes paraules interpreto que els  bombers voluntaris han de passar a ser personal laboral perquè hi ha coses que no es poden solucionar si no ho són.

Sigui el que sigui, el que és important és que alguna cosa s’està movent. Està clar que l’actual model ha arribat al col·lapse i cal una nova redefinició. Tot i així, també adverteixo d'una cosa, sigui quin sigui el nou model que es proposi i que si algun dia es tira endavant, mai serà del tot operatiu, funcional ni meravellós,  si no és el model de Cos de Bombers Nacional, i no pas autonòmic, i amb una estructura d'Estat al darrera. Ja m'enteneu, oi?

ps: dijous aniré a la jornada, of course!!

ps(2): Després de dijous i tant aviat com pugui, penjaré al blog, les intervencions i conclusions.

La trista realitat de Sitges

Aquesta és la realitat de Sitges.
Faig "copiar-enganxar" del facebook d'un bomber voluntari de Sitges:

Allà per l'any 92-93 es va reobrir el Parc de Bombers Voluntaris de Sitges. L’equip el formava un camió de més de 20 anys d’antiguitat i un personal jove amb molta il·lusió i més ganes de portar-lo endavant. Es va convertir en un més dels 150 parcs que formen la xarxa de Parcs de Bombers de la Generalitat, del quals 77 són exclusivament de voluntaris.

A partir de l'any 2000, els integrants del parc en veure les mancances i el nul interès per part de la Generalitat en dotar el nostre parc amb vehicles més moderns i material adequat per poder oferir un bon servei, ens vam posar en contacte amb l'Ajuntament de la nostra ciutat per tal de poder solucionar aquest dèficit. Fins aquest moment el personal del parc havíem estat pagant una quota mensual per poder fer front a les necessitats diàries i el manteniment del edifici. Poder pintar-lo, poder comprar uns sofàs, fer-ne cursos de formació, adquirir material d'oficina, fins i tot per poder beure aigua quan ateníem els focs. Tot allò que la nostra estimada Generalitat ens negava. Així doncs l'Ajuntament de Sitges s'involucrà en la compra de material divers de bomber, una ambulància i una bomba urbana lleugera, per poder accedir als estrets carrers del centre del poble. Potser la gent no recordi què Sitges no sempre ha tingut una ambulància de 24 h. Érem nosaltres qui realitzàvem l’assistència sanitària urgent fins que arribava l’ambulància de Vilanova.
Va canviar l'alcalde i la nostra relació amb l'Ajuntament es va fer més estreta gràcies a la signatura d'un conveni pel bon funcionament de l’Associació de Bombers Voluntaris de Sitges. Amb aquest conveni nosaltres deixaríem de pagar les quotes mensuals. Això va culminar amb l’adquisició d’una bomba urbana pesada i la renovació de l’ambulància, ja que estava caducada. A més de tots aquets avenços materials, també vam evolucionar en matèria de prevenció a la Vila, tals com retens preventius en els Castells de focs i correfocs, també a les curses populars, en les jornades d’emergències a la comarca, en la implantació de plans d’emergència, visites de les escoles al parc de bombers, simulacres a les escoles, suport vital bàsic al Institut i formació sobre la utilització dels extintors i com no, en la participació al Carnaval. Aquesta participació va començar amb un vehicle d'aigua per les Rues i ha anat evolucionant cada vegada més fins l'any passat on teníem la presència de més de 40 bombers, 7 camions, 2 ambulàncies amb infermeria, a més de la cobertura de 7 retens durant tots els dies des de que comença l’Arribo fins l'Enterro, passant per la inspecció de les carrosses i la formació dels seus conductors en la utilització dels extintors en cas de necessitat.
El temps ha canviat i el present d’ aquell Parc és molt trist ja que estem desprotegits per part de la Generalitat. També han canviat les lleis a nivell estatal. Les dietes que generem en els serveis que realitzem les hem de tributar en les nostres rendes com si fos rendiment de treball. Ja que no som personal laboral de la Generalitat no tenim mútua de treball, així doncs en cas d'accident durant un servei hem d’anar a la cua de la Seguretat Social, i ens podem fer fora de les nostres feines per una baixa produïda durant un acte de servei. Des de fa més de dos anys que no rebem formació. D’altra banda, el manteniment del parc és nul, ens retiren el material. No hi ha reposició dels uniformes, ens trobem amb bombers sense equips de protecció. Ja no disposem de vehicle 4x4 i el camió forestal no pot ni pujar el Camí de la Fita.
Malgrat totes aquestes deficiències hem estat aguantant. Però durant els últims 3 anys l'Ajuntament, no ha tingut temps de signar la renovació d’aquell conveni. Des de fa un any tampoc ha pogut concertar-nos una visita als nous museus de la Vila per tal de conèixer les instal·lacions ni tant sols ens ha pogut aconseguir uns planells dels aparcaments públics soterrats, en cas d’haver d’intervenir amb garanties d’un bon resultat.
Abans de l’estiu ja vam posar en coneixement del Sr. Batlle aquestes mancances en un escrit on quedava reflectit que de continuar amb aquesta situació els Bombers Voluntaris de Catalunya estem en perill d’extinció. Tant el govern com la oposició van recolzar-nos durant l’últim ple de l’Ajuntament abans de vacances, la qual cosa agraïm.
Ara deixo unes preguntes en l’aire perquè cadascun les agafi com vulgui. Són fins i tot reflexions.
Quina diferència hi ha hagut entre els preventius que realitzàvem nosaltres els Bombers Voluntaris de Sitges i els que han realitzat els Bombers funcionaris vinguts de fora? Les Rues infantils han estat cobertes amb ambulància amb infermeria? I l'Arribo? I l'Enterro? El dissabte de Carnaval hi havia bombers a Sitges? Hi havia bombers a Sitges desprès de les Rues de Diumenge i Dimarts? I a partir d’ara? Què hi ha desprès del Carnaval? Fins a quin punt ens compensa deixar la nostra família a casa els caps de setmana i marxar a fer guàrdia al parc? Cal que arrisquem la nostra feina i la nostra salut per anar a fer qualsevol servei? Què fa diferent que es signi un conveni? Què es gestionin unes visites?
Estem cansats d’escoltar el ara m'hi poso, demà m’ho miro, treballem per gestionar-ho,... Són respostes que potser arribin massa tard. Si no fem res ja no tindrem un cos de Bombers Voluntaris a Sitges a qui donar-li tota aquesta informació.
Tot això, cal recordar que tota la plantilla de Bombers de Sitges som voluntaris. Persones que tenim la nostra feina, la nostra família, compromisos, i volem tenir cura sobre la nostra salut. L'esperit de sacrifici s’acaba i si arriba el dia que es tornin a tancar les portes del Parc de Bombers, una cosa està clara, hi ha uns responsables Municipals que no han sabut gestionar un cos de Bombers Voluntaris, que durant anys s'ha deixat la pell per la seguretat d'aquest poble i dels seus veïns i només demanava col·laboració i continuació en la relació Ajuntament/Bombers.

El cost econòmic d'un cos de bombers 100% funcionari a Catalunya

Un dels debats que desperta més passions entre els Bombers de la Generalitat, és sobre els bombers voluntaris. Hi ha molts bombers professionals que reneguen dels voluntaris i per ells, el seu model hauria de ser un model 100% professionals, és a dir, tots funcionaris.

Cal dir que poques vegades he llegit o escoltat arguments amb una mica de cara i ulls, perquè la majoria de vegades els “anti-voluntaris” només defensen el seu corporativisme i les seves declaracions són més pròpies d’un lobby que no pas arguments realment operatius o estratègics. “Haver aprovat unes oposicions” és el que et diuen quan ja no saben què dir, i és queden tant amples.

Però cal realment que Catalunya tingui un model amb el 100% de bombers professionals?. Que suposaria que a Catalunya tots els bombers fossin 100% funcionaris en termes econòmics? Això és el que vull exposar a continuació.  

Recordem que actualment hi ha 77 parcs de bombers voluntaris i 73 parcs de bombers funcionaris i segons la informació donada pel Departament d’Interior de la darrera campanya forestal, a Catalunya hi havia 2.466 bombers funcionaris i 2.342 bombers voluntaris (tot i que aquesta darrera xifra, ja us dic jo que no és real, perquè estan comptabilitzats els bombers voluntaris veterans i els juvenils, que no són operatius. I si comptessin tots els bombers de l’escala activa, que realment són operatius, m’atreviria a dir que actualment hi ha uns 1.400 bombers voluntaris).

Així doncs, trobem que hi ha 77 parcs de bombers voluntaris. Com que no seré jo la persona que digui que algun d’aquests parcs caldria tancar-lo per motius purament operatius, donem per suposat que tots els 77 parcs de voluntaris continuarien oberts i caldria omplir-los de bombers funcionaris. I quants bombers necessitem?

Tenint en compte que els parcs de bombers funcionaris estan organitzats en 4 torns de 24 hores i que la dotació mínima per fer un servei és de 3 bombers, calculem que caldria un mínim de 5 bombers per torn (3 de guàrdia mínim i un parell que també estarien a la guàrdia, o per cobrir mínims en un altre parc, o fent vacances, etc...).

Per tant, 5 bombers per 4 torns, dona un resultat de 20 bombers. I 20 bombers per 77 parcs tenim la magnífica xifra de 1.540 bombers.

Aquests 1.540 bombers lògicament haurien de ser contractats de nou, ja que l’actual plantilla de bombers funcionaris està molt precària i segons els sindicats, ara per ara, caldrien uns 300 bombers nous, només per cobrir les jubilacions dels darrers 5 anys.

I com seria la contractació d’aquests 1.540 bombers nous? Fent una convocatòria oberta d’oposició-concurs? “Reciclant” els actuals bombers voluntaris i passant-los per decret a bombers funcionaris? O fent una oposició “només” per bombers voluntaris?

I com hauria de ser aquesta convocatòria? Una sola on entressin de cop els 1.540 nous bombers? De manera gradual en una sèrie d’anys?

Lògicament això són idees, idees meves i aquí tothom podria dir la seva i per tant, millor deixem aquest debat, i centrem-nos en l’aspecte econòmic.

Quin cost suposaria aquests 1.540 nous bombers per cobrir els parcs de voluntaris? Si hem d’equipar a tots aquest nous bombers, hem de saber que  nivell d’equipació, un bomber de la Generalitat genera una despesa d’uns 3.000€ per bomber (2 cascs, 3 epi’s -urbà, forestal i pluja-, 3 camises, 2 parells de botes, forro polar, 1 sabates, 1 bambes, 3 pantalons, 2 parells de mitjons, 2 parells de guants, xandall, lots, etc...).

Per tant 3.000€ per 1.540 bombers = 4’6 milions d’euros. Au, ja tenim la primera xifra: 4’6M€  

Aquests 1.540 bombers, els hi caldria formació, no? Quan li costa a l’administració formar a una persona com a bomber? Pel cap baix, ja us ho dic, uns 4.000€ (curs bàsic de 700 hores). Si ho multipliquem per 1.540 bombers, tenim una despesa de 6’1 milions d’euros.

Així doncs, ja tenim una segona despesa inicial d’uns 6'1 milions d’euros, que si li sumem a la primera resulta uns 10’7M€.

I a nivell de sou? La despesa per la Generalitat d’un bomber de l’escala bàsica, és de 2.300€ (el sou brut). Si multipliquem 2.300€ per 1.540 bombers, surt una despesa mensual de 3.542.000€ i si això ho multipliquem per 14 pagues: 49.588.000€ anuals. Si tenim en compte, que a banda del sou base poden completar la nòmina amb variables com, per exemple, un complement per major dedicació i fent hores extra programades o no programades, podem arrodonir aquesta xifra en uns 50 milions d’euros.

Així doncs, en números rodons, funcionaritzar els parcs de bombers voluntaris, suposarien una despesa mínima inicial de 60'7 milions d’euros (50M nòmines + 6'1M formació + 4’6 equipament).

Observem que cada any, el pressupost de bombers se li hauria d’afegir uns 50 milions d’euros, si volguéssim tenir una plantilla exclusiva de bombers professionals. I això suposaria incrementar en un 30% mínim els pressupost de la DGPEIS, és a dir, augmentar-los una tercera part. (La mitjana dels pressupostos de Bombers dels darrers 5 anys, ronda els 163 milions d’euros. La del 2014 va ser 161’06M€ ).

Aquests 60'7 milions d’euros, és una quantitat mínima, ja que caldria afegir el procés de convocatòria, les renumeracions del tribunal i personal, el lloguer de les instal·lacions, etc... També i molt probablement també caldria condicionar i reformar algun parc de bombers voluntaris per tenir personal les 24 hores i els 365 dies a l’any. I ja no parlem dels vehicles i del material, que segurament també s’hauria de renovar. Per tant, aquests 60'7M€, ja els hi podeu anar sumant més i més i més diners...

Una cosa també a tenir en compte. En aquests 77 parcs de bombers voluntaris, caldria un cap de parc, i també caldria caporals i sergents. Desconec si actualment hi ha suficients caporals i sergents per poder cobrir 77 parcs de més, però em temo que vist com està el pati, caldria una nova promoció de caporals i sergents, amb el que comportaria noves despeses, tant en el procés selectiu, en la formació, i posteriorment en les nòmines, que caldria afegir als prop de 50M€, en concepte de complements de destinació i complements específics. Com a última dada el sou brut mínim d’un sergent cap de parc és d’uns 3.400€/mes.

En definitiva, si a Catalunya volem tenir els bombers 100% professionals (funcionaris), cal una inversió per part de l’administració, mínima d’uns 60 milions d’euros.

I ara, el quid de la qüestió. Molts dels “anti-voluntaris” tenen com a únic argument, que els bombers voluntaris cobrem i que per tant, rebre diners és incompatible amb ser voluntari, que és una estafa, que és un sou encobert, i bla, bla, bla...

Com tots sabeu, els bombers voluntaris reben una sèrie de compensacions econòmiques, entre d’altres, per hora treballada en un servei o per assistència a cursos o pràctiques. L’any passat, la Generalitat va tenir una “despesa de personal de bombers voluntaris” per aquestes compensacions de 2 milions d’euros. Veiem doncs, que “mantenir” els bombers voluntaris val 2M€ i en canvi, aquesta despesa es multiplica com a mínim per 30, si volguéssim convertir els parcs de bombers voluntaris en funcionaris.

Exposades doncs les xifres, ara us deixo per vosaltres, si a nivell econòmic, per a l’administració (i per tant, pel contribuent) és més barat, si bombers voluntaris o funcionaris. I en el cas que calgués en termes realment operatius, un cos de bombers 100% professionals, també us deixo per a vosaltres com i d’on haurien de sortir un mínim de 60 milions d’euros que s’haurien d’afegir als pressupostos de la DGPEIS, i sobretot si en termes econòmics aquesta operació seria viable i si pot ser assumida per l’administració de cop o fins i tot en un procés gradual en uns quants anys.

Un altre dia parlarem en termes operatius si són viables els bombers voluntaris. 

El Partit Popular, els bombers i l'estelada

El 21 de gener, el Parlament de Catalunya va debatre i votar una proposició de llei del Partit Popular que demanava modificar la llei dels serveis de prevenció i extinció d'incendis perquè no puguin penjar-se estelades als parcs de bombers i a més a més, establir un règim de sancions per als bombers que utilitzin la marca del Cos per fer política en pro de la independència. 

Aquesta proposta va ser rebutjada per àmplia majoria parlamentària. CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP hi van presentar esmenes a la totalitat en considerar que la norma limita la llibertat d'expressió. El PSC també van rebutjar el text, però van insistir en la necessitat que els serveis públics siguin "neutrals". Els de C's es van abstenir de la votació. 

Cal dir que la proposta del PP és una mala interpretació de la Llei de Banderes 39/1981, que regula únicament la presència de la bandera d'Espanya en els edificis públics, i no prohibeix pas que n'hi hagi d'altres, com ara l'estelada. A més, les banderes independentistes que hi ha actualment en diferents parcs no pengen dels pals oficials i s'hi han col·locat amb el vist-i-plau majoritari dels bombers de cada parc. I també és cert, que en alguns parcs de bombers, no s’ha penjat cap estelada, perquè així s’ha decidit per majoria dels seus membres. 

La gravetat de tot plegat, és que el PP vol canviar la llei de Bombers per tal que no es pengin estelades!! La Llei no es vol canviar per què hi hagi més competències per bombers, per què hi hagi millores en l'estructura organitzativa, per què hi hagi es regulin nous protocols, etc, No! El PP vol canviar la llei, per una bandereta i a més a més, sancionar aquells bombers que en facin ús! Els mateixos que van anar a París, en defensa de la llibertat d'expressió, volen canviar la llei de Bombers per prohibir símbols!

Al Partit Popular l’importa una merda els bombers catalans, parlant clar i català. I li importa una merda, perquè sempre que parla de bombers, ho fa pel tema de l’estelada. 

La Comissió d’Interior és un òrgan de treball del Parlament per realitzar el seguiment especialitzat dels àmbits de seguretat ciutadana, seguretat pública i trànsit, emergències i protecció civil i prevenció, extinció d'incendis i salvament. 

 Fent un seguiment del diari de sessions de la Comissió d’Interior de les dues darreres legislatures, des de l’any 2010, fins l’actualitat, és a dir, dels darrers 5 anys, veurem que el Partit Popular, mai ha presentat cap proposta ni cap iniciativa per tal de solucionar les mancances del Cos de Bombers. Bé, cap no... 

A l’abril del 2013, a la Comissió d’Interior, es va debatre sobre el compliment de la legislació que regula la presència de banderes en estaments oficials, per una proposta presentada pel PP, ja que en el parc de bombers de Girona onejava una estelada. La proposta del PP va quedar rebutjada per 17 vots en contra i 4 a favor. Veiem doncs, que la única preocupació del PP sobre els Bombers és pel tema de l’estelada...

Els bombers voluntaris ja tenen retencions en concepte d'IRPF.

A partir d’aquest 2015, els bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya tindrem retenció en concepte d'IRPF a les compensacions econòmiques que percebem.

Els bombers voluntaris no som personal funcionari ni laboral dins la Generalitat, però mitjançant l'article 17 del Decret 246/1996, de 5 de juliol (actual Reglament del Cos de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalunya) s'estableixen una sèrie de compensacions econòmiques.

a) Incapacitat temporal produïda per accidents en acte de servei. (durant els primers 30 dies 31’91€ i a partir del 31è dia: 52’50€)

b) Per assistència a pràctiques. (16€/pràctica al mes)

c) Per assistència a cursos. (7’90€/curs)

d) Per les despeses generades per l’assistència a sinistres i serveis de rereguarda. (6’59€/hora de servei)

e) Per les despeses generades per la realització de tasques complementàries de manteniment d’instal·lacions, materials i vehicles. (79’16€/mes)

f) Per les despeses generades per l’assistència a reunions del Consell de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalunya. (60,10€/reunió).

Rebre aquestes compensacions econòmiques han estat des de sempre, una de les excuses per criticar els bombers voluntaris, ja que hi ha gent que diu que pel fet de ser bomber VOLUNTARI no s’hauria de cobrar. No entraré a debatre aquest tema, ja que al llarg del meu blog, ja l’he comentat més d’una vegada. Aquí teniu un exemple (http://socbombervoluntari.blogspot.com.es/2012/08/primer-argument-bombers-voluntaris-la.html) i aquí en teniu un altre: http://socbombervoluntari.blogspot.com.es/2013/05/les-retallades-han-arribat-als-bombers.html 

A més a més també es criticava als bombers voluntaris pel fet de cobrar compensacions econòmiques perquè no cotitzàvem IRPF i això era ser un estafadors, un insolidaris i  realitzar pràctiques mafioses. Si, aquestes són algunes perles, que alguns sindicalistes ens havien dedicat, com si el fet de no pagar l’IRPF fos culpa nostra.

Però ara aquesta fet ha canviat, i a partir del 2015, doncs, els bombers voluntaris també tindrem retencions en concepte d'IRPF per rebre compensacions econòmiques.

Ara però, encara queda molta feina a fer. Si realment volem regular i fer justa la tasca feta com a bomber voluntari i les compensacions econòmiques, ara el que caldria fer (com passa en d’altres països que tenen bombers voluntaris) és acabar de perfilar una bona assegurança mèdica i també que les hores realitzades com a bomber voluntari, i que per tant, són retribuïdes i retingudes en l’IRPF, siguin després cotitzades en una pensió de jubilació.