El meu nom es David Jiménez i sóc bomber voluntari de la
secció activa, adscrit al parc de Sant Climent de Llobregat (REMS).
Com a membre de la secció activa, el passat dia 14 d’abril
de 2014, vaig anar al meu parc per tal de donar resposta a una sèrie de serveis
apícoles pendents (el meu parc s’encarrega dels temes apícoles a la REMS).
Al voltant de les 17.05 d’aquell dia, vaig donar entrada al
meu control central, del nostre vehicle, desprès de donar resposta a quatre serveis
apícoles. Un company havia de fer-me el relleu perquè jo marxés i la dotació continuaria fent
serveis apícoles.
Sobre les 17.25 vaig sortir del parc amb la meva motocicleta
i a uns 800 m
del parc,anant cap al meu domicili, vaig patir un accident de trànsit
greu, que va comportar unafractura i policontusions.
Els meus companys de parc, van passar uns minuts més tard
amb el vehicle 5.14.53 cap a un servei i es van aturar per veure com hem trobava,
continuant en veure que em duia l’ambulància cap al hospital.
En el trajecte cap al hospital, vaig fer una trucada a
control per tal que notifiques al cap de guàrdia el meu accident, la resposta del qual va ser,
mitjançant l’operador de sala, que ho comuniqués al dia següent a les oficines
de la REMS (personalment crec que es podria haver interessat per veure que havia passat, ja que
no deixava de ser un bomber que havia patit un accident en sortir del parc).
Un company del parc va trucar al meu cap de parc per
comunicar-li el que havia passat, però va haver de deixar un missatge a la bústia de veu, ja
que no agafava el telèfon. Uns dies més tard, vaig apropar-me a la REMS per tal
de comunicar l’accident i veure que havia de fer, ja que desconeixia el
protocol per aquest casos.
Vaig fer tots els tràmits que em van demanar i fins aquí tot
va continuar normal. Avui [mes de febrer] fa 10 mesos que encara sóc de baixa per
aquell malaurat accident, ja que la meva mà dreta està trigant més del compte en
recuperar-se, si es que finalment ho fa.
NINGÚ de la “casa” m’ha fet un truc per preguntar com hem
trobo, si necessito qualsevol cosa, per informar-me o adreçar-me a cap algun
metge del ICS, etc, és a dir, per interessar-se per un bomber voluntari accidentat.
Fa un parell de mesos [finals del 2013] vaig registrar un
escrit dirigit al Director General, Sr. Ramón Parès en el qual demanava alguna
resposta a les meves preguntes e inquietuds, ja que en diverses vegades he hagut de trucar jo
al departament de personal o de parlar amb el Sr. Pasqual Gàmez (aprofito per
agrair l’atenció de Pasqual Gàmez i de la Sònia Díaz) per tal de veure si el meu accident
tenia cobertura legal o no, ja que
ningú semblava poder aclarir-ho.
Finalment el director, Sr. Parès, va contestar el meu
escrit, informant-me que rebria la compensació econòmica corresponent pel meu
accident.
Malgrat finalment tindré aquesta compensació econòmica, vull
traslladar la meva sensació d’abandonament per part del cos de bombers de la
Generalitat i la seva direcció. Els bombers voluntaris, com a personal
voluntari que som, dediquem part del nostre temps, el temps que dedicaríem a
les nostres famílies o amics, a fer un acte de servei per la societat catalana.
Aquest acte voluntari, que per mi representa fer una tasca
que m’agrada i que faig perquè vull, comporta arriscar la meva vida i/o
integritat física, si cal, per tal d’ajudar a salvaguardar vides humanes a focs
de vivenda, accidents de trànsit, focs forestals, etc, ja que moltes vegades
fem serveis en els quals la escassa formació del personal, les ganes i la sort,
juguen molt al nostre favor, més que el saber fer.
Per tant, tenint en compte que potser som un personal, el
voluntari, amb mancances de material, que deixa la seva vida quotidiana, la
seva família, el seu temps de lleure per ajudar i treballar pels ciutadans en
moments de risc i que som conscients que potser un dia tindrem un accident amb conseqüències greus, l’únic
consol que ens queda es pensar que l’Administració per la qual “treballem” ens recolzarà i
farà el que faci falta per que tornem a la nostre normalitat i amb els menys perjudicis
possibles.
Doncs bé, jo he comprovat que aquesta part final de la
història es un somni, perquè no he vist aquest recolzament per enlloc.
Només he vist com alguns membres del Consell i de l’ASBOVOCA
han lluitat per mi i per aconseguir un reconeixement digne per la resta de
companys que en un futur puguin patir una desgracia, així com l’atenció rebuda per part del
Sr. Pasqual Gàmez i la Sra.
Sònia Díaz (són els únics de la direcció amb qui he tingut
el plaer de parlar), tot sigui dit una vegada han tingut coneixement del meu accident per part
meva, per què repeteixo, ningú havia agafat cartes en l’assumpte.
Ara, a totes les persones que tenen en les seves mans la
possibilitat de canviar aquesta actitud els voldria preguntar:
Tant costa agafar el telèfon e interessar-se per un membre
del cos de bombers voluntaris? (aquesta pregunta es adreçada des del meu cap de
parc, fins a la figura més alta del nostre organigrama, operatiu i administratiu)
Tinc la sort de ser funcionari de l’Administració i per
tant, malgrat vaig perdre alguns diners els primers mesos per no ser un
accident laboral, he cobrat el meu sou cada mes, però no tots els companys
voluntaris ho son; que hauria passat si en comptes de funcionari, fos un aturat?
No hauria pogut trobar feina durant aquest temps de baixa?, i si fos un autònom? Qui m’hauria tirat cap en davant el meu
negoci?, o un assalariat de l’empresa privada?, potser m’haurien fet fora a la feina per
una baixa tan llarga?
El més típic que podem trobar al cos de bombers voluntaris,
es rebre un avís de sinistre i que has d’anar de casa, de la feina, etc, cap al
parc de bombers per fer una sortida el més aviat possible, o potser aniràs a un
foc forestal a l’altre costat de Catalunya, on estaràs treballant un munt
d’hores a la muntanya i després retornaràs al parc, però clar, desprès de més
de 30 hores fora i treballant de valent, has de tornar a casa amb tot elcansament...
i resulta que els bombers voluntaris no tenim una assegurança que ens doni cobertura
a l’anada cap al parc per una activació o el retornar a casa després de moltes hores
treballant a un sinistre?
Si hi ha un acord amb els metges del ICS, perquè no es porta
a terme en el meu cas? Només es vàlid per enviar-me al ICAM (per ser tractat,
fa sis mesos, com un “caradura” que vol estafar amb la baixa?)
Realment tenim al nostre cos el millor que pot tenir
qualsevol empresa, administració, etc: tenim la voluntat i les ganes de fer
d’un col·lectiu que es mou per la seva passió, per la seva bona fe, per les
seves ganes d’ajudar a un desconegut en un moment tràgic de la seva vida. Som
gent que sona el telèfon i sortim corrents per fer de BOMBERS!
Però realment aquest col·lectiu som conscients que potser
tenim molt a perdre fent aquesta tasca? Que tenim una manca d’ assegurança
dignes de la nostra tasca?
Segurament, si la mà m’ho permet, continuaré sent i fent de
bomber voluntari, però considero que l’administració, malgrat la crisi actual,
s’ha d’actualitzar vers el nostre col·lectiu o potser un dia serà massa tard
per algun dels nostres companys.
Senyors de l’administració no podem permetre que això torni
a succeir, els hi prego que treballin per millorar la nostra situació
(assegurança digna, formació adequada i reglada i reconeixement públic dels
bombers voluntaris) i que no tingui que veure’s cap bomber voluntari en una
situació com la meva o pitjor, perquè nosaltres fem el que hem de fer, que es
ser i fer de bombers voluntaris, facin vostès el que els hi toca:
arreglar-ho!!!
Finalment voldria agrair la lluita, el treball i el
recolzament donat pel Macià Arbonès,
Magì Moyès, a l’ASBOVOCA, Marc Ferrer i l’Oscar Sánchez.
[Aquesta carta va ser llegida públicament i adreçada pel
David el 23 de febrer en el
XXIè Congrés de l’Asbovoca, celebrat a Agramunt]
David Jiménez. Bomber voluntari de Sant Climent de
Llobregat
