Estiu del 2014, sense bombers voluntaris?

Fa mesos que l’olla dels bombers voluntaris està fent xup-xup i està a punt d’explotar si la DGPEIS no hi posa remei. 

Aquest estiu és possible que alguns parcs de bombers voluntaris no puguin obrir o no puguin cobrir serveis fora de la seva principal zona d’actuació i influència per manca de bombers voluntaris. De fet, ja fa un parell de mesos, que en algun servei, alguns parcs de bombers voluntaris de Lleida i Tarragona no han pogut estar operatius, ja que no han trobat personal. 

Aquesta manca de bombers es tradueix bàsicament per dos motius i que són dues cares de la mateixa moneda: manca de convocatòries d’accés i desmotivació. Els bombers voluntaris tenen una manca real d’efectius. Amb el pas dels anys molts bombers voluntaris ho han deixat de ser-ho (per múltiples raons), i el fet que no hi hagi convocatòries anuals i amb un mínim de personal per cobrir les baixes reals, ha anat agreujant la situació. 

Però cal apuntar que molts d’aquests bombers que ja no venen pel parc, ho fan perquè s’han desmotivat, i els pocs que queden, tampoc tenen molta il·lusió per una sèrie de menyspreus i deixadeses per part, tant de la DGPEIS, com per sindicats i companys professionals i també per comandaments. Això està comportant que cadascú anteposi la seva pròpia seguretat i interessos laborals i familiars al fet de ser bomber voluntari. 

La pregunta que es fa tothom és ben clar: “Ens hem de continuar jugant la vida, si no existeixen unes mínimes garanties de seguretat, de que es compleixin reglaments i drets, de que tinguem bona assegurança, en definitiva de que es vetlli per la dignitat dels bombers voluntaris? 

A continuació exposo una sèrie de factors que produeixen aquesta desmotivació (no hi ha un ordre a seguir, ni cap més important que l’altre, sinó que tot suma): 

• Retallades en les indemnitzacions per incapacitat temporal. I la quantitat de les indemnitzacions per invalidesa o mort són insuficients.
• Retards importants de mesos i mesos alhora de percebre les indemnitzacions per baixa i les compensacions econòmiques. 
• Impossibilitat de conciliar la pròpia feina laboral amb ser bomber voluntari: és obligatori 12 hores de descans després de treballar i també entre serveis de llarga durada o reguardes.  
• La modificació del reglament fa tres anys que dura. Malgrat que la intenció era canviar coses puntuals, s’han canviat articles sense el consens dels bombers voluntaris i no s’ha aprofitat la modificació per canviar coses més importants i necessàries, que pel fet de no fer-ho, se’ns hipoteca durant uns quants anys més. 
• Cap expectativa real de modificar la Llei de Bombers, ni de fer cap estudi sobre el model mixt i les seves mancances i solucions. 
• Nul suport de la DGPEIS a bombers voluntaris que han hagut de plegar a causa de incompatibilitat laboral o amenaces en les seves empreses. 
• Nul suport de la DGPEIS a bombers voluntaris que han patit accidents laborals en servei. Enlloc d’assessorar-los se’ls ha "jutjat" inquisitorialment. 
• Poca oferta formativa i de pràctiques cap als bombers voluntaris.  I si comparem el còmput d’hores, els bombers voluntaris fem menys que els professionals. 
• Cap convocatòria de caporals i sergents voluntaris, en un clar incompliment del Reglament. 
• En alguns serveis, els bombers voluntaris NO s’activen per ordre directe del cap de guàrdia, quan la seva presència ajudaria i reforçaria els parcs de bombers professionals. Aquest fet NO és anecdòtic i cada vegada més és una realitat en les regions metropolitanes. 
• Poc reconeixement pel fet de ser bomber voluntari en el Grau Mitjà de prevenció, extinció d’incendis i salvaments. 
• Comunicats i declaracions per part dels sindicats de bombers professionals cap als bombers voluntaris, errònies i manipulades, que l'únic que aconsegueixen és no aportar res i crispar la situació entre companys en una actitud de menyspreu absolut i un intent de dinamitar el model mixt. I des de la DGPEIS no ha hagut mai una resposta contundent cap aquesta manca de companyerisme. 
• Els bombers voluntaris no tenim delegats de prevenció, salut ni seguretat en cap òrgan de representació dins la DGPEIS, ni tampoc passem exàmens de salut anuals, ni se'ns té en compte en cap estadística ni estudi del Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos de la DGPEIS. Estem abandonats pel que fa a polítiques de prevenció i seguretat laboral. 

És per tot això, que molts bombers voluntaris, que fins ara no han dubtat a sacrificar-ho tot per ajudar la societat, ara s’estan plantejant si cal continuar, ja que totes aquestes mancances i menyspreus, suposa problemes i inconvenients tant en l’àmbit laboral com el familiar. 

Que a ningú li agafi per sorpresa, si aquest estiu, algun parc de bombers voluntaris, no pot fer un servei o un relleu per manca de personal, per tots els motius que he exposat anteriorment. 

I la responsabilitat no serà ni dels caps de parcs, ni dels propis bombers voluntaris sinó dels qui té la solució a tots aquests problemes: la DGPEIS.

L'ús de l'estelada i la mala estratègia d'alguns

Enèsima manifestació dels bombers professionals en defensa dels seus drets. Però aquesta vegada s’han manifestat d’una manera peculiar, com ha titllat algun periodista...

Després de la manifestació que ha recorregut el centre de Barcelona, quan han arribat al Parlament, s’ha fet una performance, on quatre bombers amb el rostre cobert per una caputxa han 'mort' penjats amb la soga al coll. Les ordres de mort, les donaven una paròdia del president Mas, d’Oriol Junqueras, i del conseller d'Interior, Ramon Espadaler. al davant d'un pal on onejava una estelada. Un cop els polítics executaven els bombers, una casa de cartró calava foc. I, com que no hi havia bombers per apagar el foc, els seus habitants morien cremats.

Dues consideracions.

Primera fer servir l’estelada com símbol de mort és fer el joc al discurs espanyolista de l’ultradreta i el feixisme. Però clar, tampoc m’estranya, ja que alguns d’aquests organitzadors, els hi ha faltat temps per anar a plorar al PP i a C’S explicant les seves reivindicacions...Casualment, els únics partits que han més bandera han fet de les reivindicacions dels bombers professionals han estat PSC, PP i C’S, els tres partits que s’han caracteritzat pel seu talant poc democràtic de rebutjar la consulta del 9 de novembre.

Ja és trist, que els bombers professionals que portin pancartes que diguin “som estructura d’estat” vagin a buscar els tres partits que precisament no volen saber res de que Catalunya tingui cap estructura d’estat i que siguin els còmplices de l’espoli fiscal, del genocidi lingüístic i cultural i l’opressió nacional que pateix Catalunya. L’estelada és símbol de llibertat i mai símbol de mort, i estaria bé que es mesuressin segons quins gestos que l’únic que fan és acontentar una minoria radicalitzada i provocar un rebuig de la majoria del poble català...

I la segona consideració. La performance finalitzava que els habitants d’una casa morien perquè no hi havia prou bombers per atendre’ls. Aquesta és una altra cançó de l’enfadós que fa temps que s’està repetint: “a Catalunya no hi ha prou bombers”. Doncs que voleu que us digui...Si a Catalunya es comptes eficaç i eficientment amb els bombers voluntaris, que recordem que som pràcticament la meitat dels bombers del país, si que hi haurien prou bombers, o almenys, els mínims estarien respectats. El que passa, és que, i potser ja és hora de dir-ho, que molts comandaments de bombers, estant començant a obviar i a oblidar, el fet d’avisar i mobilitzar els bombers voluntaris, i clar, llavors sembla que hi ha pocs bombers...professionals caldria dir...

És cert que als bombers professionals els hi cal augmentar la plantilla, i de manera urgent, però també és cert, que a Catalunya hi ha un model mixt de bombers, el qual, alguns dirigents, alguns comandaments i alguns sindicalistes estant fent tot el possible per dinamitar-lo. Jo només vull dir dues coses: primer, que no hi ha cap país del món, on el 100% dels bombers siguin professionals, ja que ni econòmicament ni organitzativament és inviable. I segon, que hi ha molts països, que estant començant a privatitzar els seus serveis d’emergències. Alguns polítics catalans els hi agrada la idea, als representants dels treballadors suposo que no, però que vagin amb compte, perquè amb la seva política de cremar-ho tot, estan aplanant el camí cap a la privatització...

Em sap greu que bombers i comandaments, caiguin en el parany d’un lobby representant per algun sindicat que solament defensen els seus interessos perquè veuen perillar els seus privilegis. Però per sort, encara hi ha alguns bombers i comandaments que comencen a veure de quin pal van segons quins sindicats. Amb aquests es podrà dialogar i construir un nou Cos de Bombers de l’Estat Català. Amb la resta, que únicament busquen perpetuar la seva ganga i bicoca d’estatus de funcionari, els continuaré perseguint, assenyalant i denunciant.

Resum concentració bombers voluntaris a UGT

A les 16h de la tarda del 28 de març ens vam concentrar davant la parada de metro de Drassanes de Barcelona i des d’allà vam marxar plegats Rambla amunt, fins Nou de la Rambla i des d’allà cap a la Rambla del Raval. En el moment de l’inici de la marxa, érem 97 bombers vinguts de tot arreu de Catalunya, més una mitja dotzena d’ADF.

La marxa va transcorre sense cap incident ni sense cap molèstia per a la ciutadania.

En arribar a la seu de la UGT, vam entrar a la reunió els impulsors del manifest, representats del Consell i un parell més de bombers voluntaris.

Ens va rebre el secretari de política institucional i de la Federació de Serveis Públics de la UGT, Carlos Villalante, el qual es va disculpar en nom del secretari general de la UGT de Catalunya, Josep Maria Alvarez, que també hagués volgut rebre’ns, però que ens aquells moments es trobava en un altre acte i era impossible la seva presència.

La reunió es va desenvolupar en un to distès, per part nostra vam ser correctes però contundents. Li vam dir que fos conscient de la legitimat del nostre manifest, avalat per més del 75% de les agrupacions de bombers voluntaris i per tots els caps de parc representants al Consell, i que també fos conscient que els bombers voluntaris som pràcticament la meitat dels bombers a Catalunya. Li vam expressar el nostre rebuig per la política d’UGT-Bombers i vam demanar una rectificació pública i que UGT-Bombers substituís els seus actuals interlocutors per l’historial que porten de menyspreu constant contra els bombers voluntaris.

Carlos Villalante va ser en tot moment molt receptiu a les nostres reivindicacions, en algun moment va voler excusar els autors del manifest sindical i també va dir que el model estava col•lapsat i que UGT-Bombers només defensava les seves reivindicacions. En aquest punt, nosaltres li vam comunicar que trobàvem molt bé que cadascú defenses allò que cregués oportú, però que no acceptaven més acusacions demagògiques i errònies que malmetien la convivència entre bombers i que fossin molt conscients del que això podria arribar a suposar.

Carlos Villalante es va comprometre a cercar totes les vies possibles pel diàleg i que hi hagués una major comunicació amb UGT-Bombers, tot i que ens va advertir que tampoc podia respondre si UGT-Bombers seguiria les seves recomanacions, però que el sindicat era conscient de la mobilització d’avui.

Al sortir de la trobada es va explicar això mateix al centenar de bombers que ens estaven donant suport al carrer i entre tots vam parlar una mica del que calia fer a partir d’ara. Es va decidir donar un marge de temps de resposta a UGT, però alhora es va dir que tothom, especialment caps de parc i el Consell, es prestés atenció, per una banda a qualsevol menyspreu vingués d’on vingués i per altra, que es prestés atenció als comandaments de bombers, ja que estàvem detectant que no se’ns activava en molts serveis quan la nostra presència era important. També es va dir, que seria molt positiu que en les properes setmanes convocar a tothom a una gran assemblea de bombers voluntaris i poder configurar un òrgan comú d’organització.

fotos: https://www.facebook.com/media/set/?set=a.1468412100054901.1073741838.1432670436962401&type=1

Manifest en defensa dels bombers voluntaris i del model mixt

MANIFEST EN DEFENSA DELS BOMBERS VOLUNTARIS I DEL MODEL MIXT

Els 14 caps de parc de bombers voluntaris representants al Consell de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalunya, de les Regions: Metropolitana Nord, Metropolitana Sud, Centre, Lleida, Girona, Tarragona i Terres de l'Ebre; juntament amb el suport de 77 agrupacions de bombers voluntaris de: Àger, Agramunt, Alcover, Almacelles, Almenar, Alp, Arenys de Mar, Artesa de Segre, Badalona, Balaguer, Batea, Begues, Bellver de Cerdanya, Borges Blanques, Caldes de Montbui, Cambrils, Camprodon, Castellar del Vallès, Castellfollit del Boix, Cervera, Coll de Nargó, Collbató, Cornudella, Espot, Esterri d'Àneu, Falset,Flix, Gelida, Gironella, Granadella, Guissona, Horta de Sant Joan, Hospitalet/Vandellòs, Igualada, Isona i Conca Dellà, La Llacuna, La Seu d'Urgell, Llavorsí, Lleida, Llivia, Malgrat de Mar, Manresa, Montferrer, Montmany-Figaró, Montserrat, Oliana, Organyà, Piera, Pinós, Poble de Segur, Pont de Suert, Ponts, Portbou, Prades, Puig-Reig, Puigcerdà, Ribes de Freser, Sallent, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Climent de Llobregat, Sant Llorenç de Morunys, Sant Llorenç Savall, Santa Coloma Cervelló, Santa Coloma Queralt, Seròs, Sitges, Solsona, Sort, Tàrrega, Tivissa, Torà, Tordera, Tortosa, Tremp, Valls, Vila-rodona Viladecavalls; i amb el suport de l'Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya (ASBOVOCA), fem públic el següent MANIFEST:

En relació al comunicat difós pel sindicat UGT-Bombers, titulat "Treballs de bombers voluntaris & treballs de bombers professionals" on exposen que cal negar la sortida de bombers voluntaris en una dotació de bombers professionals (funcionaris) en arguments basats en la seguretat dels treballadors:

El comunicat d'UGT-Bombers està ple d'afirmacions errònies i manipulades. que l'únic que aconsegueixen és no aportar res i crispar la situació entre companys en una actitud de menyspreu absolut i un intent de dinamitar el model mixt, que malgrat les seves mancances és un model que funciona.

En plenes reivindicacions laborals dels bombers funcionaris, UGT-Bombers, enlloc de buscar la complicitat dels bombers voluntaris, els fa servir de boc expiatori i acusa als bombers voluntaris de tots els seus mals, en un clar error estratègic de manual i una ceguesa absoluta. UGT-Bombers està fent una estratègia de confusió ben definida contra els bombers voluntaris.

Els bombers voluntaris fa anys que reivindiquen més formació, més vigilància de salut, una assegurança digna, i UGT-Bombers mai se n'han preocupat, només ha calumniat contra el col·lectiu de bombers voluntaris negant sistemàticament que els bombers voluntaris estiguin representats dins el "Comitè de Salut i Prevenció de Riscos", per tant UGT-Bombers també són còmplices de qualsevol accident o mancança que podem patir els bombers voluntaris.

Aquest escrit com l'actitud dels darrers mesos de la UGT-Bombers és una manca absoluta de respecte i de poc companyerisme cap a unes persones que no dubten en deixar-ho tot (família, amics, feina, etc) per anar a un servei i jugar-se la vida, de la mateixa manera que se la juguen els bombers professionals.

El Cos de Bombers té moltes mancances i és hora de començar a construir-ne un de nou, però teixint ponts de diàleg entre tothom i no creuant acusacions demagògiques que malmeten la convivència entre bombers.

La tasca dels bombers és una tasca que obliga, entre d'altres coses, a treballar en equip i amb la confiança del teu company. L'actitud irresponsable de la UGT-Bombers genera desconfiança entre bombers funcionaris i voluntaris i es pot traduir en un risc durant un servei entre els propis bombers o amb la ciutadania.

Exigim una rectificació immediata de la UGT-Bombers i unes polítiques de la nostra Direcció General a enfortir el model mixt i a treballar per un millor Cos de Bombers.

Catalunya, 27 de març de 2014. 

UGT-Bombers mentides d'uns mals companys

Novament UGT-Bombers ha escrit un comunicat criminalitzant els bombers voluntaris:

TREBALLS DE BOMBERS VOLUNTARIS & BOMBERS PROFESSIONALS.

Davant del fet que un bomber voluntari formi part de la dotació de guàrdia o treballi amb un  bomber professional, des del punt de vista de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (PRL), voldríem fer unes consideracions:

-Un bomber voluntari no pot conduir un vehicle de bombers amb professionals, o el que és el mateix, una persona que no té cap vinculació contractual amb l'Administració, no es pot fer responsable de la seguretat del professional alhora de conduir.

-L'Administració no té cap vigilància de la salut sobre el bomber voluntari, per tant, no sabem com és la seva condició física, psíquica ni estat de salut, sent responsabilitat del responsable de torn impedir binomis de treball que poden significar un possible risc contra la seguretat i salut dels treballadors. No es pot obligar a cap professional que formi un binomi d'atac amb un bomber voluntari en un sinistre.

-No podem saber ni garantir la seva presència ni permanència dins del grup de treball durant un servei de llarga durada.

-Tampoc podem saber si compleixen amb els períodes de descans d'obligat compliment per tots els treballadors al cos de bombers.

-El responsable com a tal i atribuint a raons de seguretat el podrà apartar de l'equip de treball. 

-En cas que un superior ens obligui al contrari, podem persistir en la negativa legal contra una ordre directa que pot afectar la seguretat dels treballadors, i demanar que es responsabilitzi per escrit de tot l'anterior. 

Tots aquests arguments basats en la seguretat dels treballador, són raons de pes com per negar  la sortida a servei d'un bomber voluntari en una dotació de bombers professionals.

ugt-bombers 

Aquest comunicat està ple d'afirmacions falses contra els bombers voluntaris  i és una actitud de menyspreu absolut i un intent de dinamitar el model mixt, que malgrat les seves mancances és un model que funciona.

UGT-Bombers enlloc de solidaritzar-se i reivindicar les mancances dels bombers voluntaris, l'únic que fa és carregar-se els bombers voluntaris. La seva única solució és negar-nos la sortida i no aporta cap alternativa si és que existeix un problema real.

Sempre és més fàcil destruir que construir i aquesta és l'actitud barroera de la UGT, que encoberta sota unes egoistes reivindicacions laborals i un fals paternalisme, tornen a difamar i criminalitzar els bombers voluntaris.

UGT-Bombers s'està caracteritzant per una manca absoluta de respecte i manca de companyerisme cap a unes persones que no dubten en deixar-ho tot (família, amics, feina, etc) per anar a un servei i jugar-se la vida, de la mateixa manera que se la juguen els bombers professionals.
UGT-Bombers neguen sistemàticament que els bombers voluntaris estiguem representats dins el "Comitè de Salut i Vigilància laboral", per tant ells són els veritables responsables de qualsevol accident o mancança que podem patir els bombers voluntaris.

UGT-Bombers són responsables de generar desconfiança entre bombers professionals i voluntaris i es pot traduir en un risc durant un servei, que afecti als mateixos bombers, com a la ciutadania.

No teniu vergonya!

Terrassa sota mínims

El director del diari La Torre del Palau de Terrassa em va demanar un article explicant la situació que viuen els bombers de Terrassa. L'article es va publicar a principis de febrer en el seu format paper i a finals de mes en la seva pàgina web. 

Aquest és l'article:

Terrassa sota mínims

Terrassa té parc de bombers des de 1879 i al llarg de 130 anys se les ha vist de tots colors: van començar sent voluntaris amb condicions precàries, després es van modernitzar però la guerra civil i la postguerra els va fer tornar a passar per situacions greus de manca de personal i material. Als anys 60, van ser absorbits per la Diputació, cosa que va comportar la seva professionalitació i des de l'any 1980 que depenen de la Generalitat.

Sota l'administració catalana, també hi ha hagut alts i baixos, on fins i tot l'alcalde Manel Royes va reclamar la seva municipalització si no es resolien una sèrie de mancances. Avui, els bombers terrassencs són un referent pel que fa l'excarceració, rescatar persones en accidents de trànsit, ja que són campions de Catalunya, d'Espanya i els tercers millors del món. Però els campions egarencs com la resta de bombers professionals de Catalunya, fa mesos que estan de reivindicacions. Entre d'altres qüestions denuncien que gairebé cada dia estant sota mínims: no tenen el personal mínim necessari per donar servei a la ciutat i als pobles que també depenen del parc de Terrassa.

Aquest fet es deu a què fa anys que, amb les retallades com a rerefons, no es convoquen oposicions d'accés al cos i això comporta que no hi hagi un relleu de les jubilacions. Pels bombers la manca de personal és un fet molt greu i inadmissible, ja que aquesta situació operativa comporta una reducció important en la capacitat de resposta en cas d'emergències, i alhora, augmenta els riscs i minva la seguretat tant de la ciutadania com dels propis professionals.

A més a més, també per les retallades, costa substituir i renovar el material trencat o vell, eines i equips de protecció individual, i la manca de diners també condiciona un bon manteniment dels vehicles, el que està comportant una precarització del servei d'extinció d'incendis. Però malgrat que les mancances són evidents, des d'Interior es diu que no hi haurà oposicions fins al 2020, i que la seva política està condicionada pels pressupostos.

Fa mesos que s'està negociant, però Interior es mostra reaci a assumir les reivindicacions dels sindicats i el que proposa per tal de paliar les baixes de personal, és que es facin més hores i contractar interins, dues alternatives que no convencen als professionals del foc i l'aigua. Davant aquesta situació els ànims cada vegada estan més crispats, sobretot si tenim en compte que hi ha dies que s'han hagut de tancar parcs de bombers per manca de personal.

I enmig de tot plegat, ens trobem que a Terrassa, hi ha dies que només són sis bombers per 240.000 habitants cobrint Terrassa, Ullastrell, Matadepera, Viladecavalls i Vacarisses, una xifra rídicula de bombers i que en cas de dos serveis simultanis, pot comportar que no es pugui atendre una emergència com s'estableix en els protocols. Cal dir que a Matadepera i Viladecavalls, existeixen parcs de bombers voluntaris que primer cobreixen les necessitats de la seves poblacions i després si cal donen cobertura a Terrassa, però per la seva condició de voluntaris no hi ha una cobertura 100% assegurada les 24h. i per tant la seva presència no compensa les mancances de personal a Terrassa. La situació es pot resumir amb una dita popular de la cultura tèxtil: els bombers tenen mala peça al teler, i la ciutadania encara més, ja que la seguretat no es pot deixar a l'atzar.

Competències de bombers, estranys a casa nostra...

A principis de gener, el Partit Popular de Catalunya va presentar una queixa (proposta de resolució en llenguatge parlamentari) a la Comissió d’Interior del Parlament de Catalunya, ja que tenen constància que hi ha vegades que des del telèfon 112 no s’ha avisat en cas d’emergència a la Guàrdia Civil o a la Policia Nacional en aquells casos que tenen competència pròpies o compartides. 

L’excusa del PP és que aquest fet pot posar en joc la integritat física i la seguretat dels ciutadans, i que els cossos espanyols disposen de recursos altament especialitzats. 

No entraré a debatre si el 112 ha avisat o no a aquests cossos espanyols, cosa que dubto que no ho hagi fet, ja que tenim un 112 amb unes persones molt professionals, ben qualificades i que segueixen tots els protocols. 

Tampoc entraré a debatre si les policies espanyoles disposen de recursos altament especialitzats, cosa que ja avanço que si que en tenen, ja que disposen de molt més pressupost que no pas els cossos de seguretat i emergències de Catalunya. 

El que em sap greu és que la principal preocupació del PP no sigui que Catalunya tingui plenes competències en seguretat i emergències, ja que d’aquesta manera evitaríem dualitats i despeses dobles i innecessàries.

Degut a l’espoli que pateix Catalunya i degut a la manca de sobirania política, els catalans no tenim plenes competències en seguretat i emergències. Així per exemple, en salvament marítim, aeroports, seguretat nuclear i solidaritat internacional aquestes estan compartides o depenen de l’Estat Espanyol. 

I això en què es tradueix? És un secret a veus que Catalunya és un dels paradisos de la delinqüència internacional precisament pels diferents cossos policials que existeixen i que no es coordinen entre ells, especialment amb els Mossos d’Esquadra. I no és cap secret a veus, que la Policia Nacional de manera paternalista investiga actuacions dels Mossos, tot intentant desprestigiar-los. 

I pel que fa a emergències, per exemple, bombers de la Generalitat ha d'esperar en un sinistre que vinguin primer els cossos especialitzats en emergències i rescat d'Espanya, i si aquests volen, després podran actuar o no. Ja us podeu imaginar la situació: "-Escolti víctima, jo tinc els coneixements i la formació necessària per salvar-la, però no ho puc fer, ja que no tinc les competències, estic esperant ordres de Madrid..." 

Fa tres anys que no hi ha noves promocions de Bombers (ni de Mossos), i això s’està traduint en un greu risc de l’eficàcia en matèries d’emergència i seguretat. Tot i així, a pesar de les retallades de sous i equipaments de Bombers i Mossos, des d’Espanya no paren de destinar noves promocions de la Policia Nacional, de la Guàrdia Civil, de la UME i del CNI cap a Catalunya. Que això coincideixi amb l'augment considerable i important del sentiment independentista i de la convocatòria de la consulta és imaginació meva... 

Al PP no li preocupa que el 112 no avisi a la Guàrdia Civil ni a la Policia Nacional. Si de veritat estiguessin preocupats per la integritat física i la seguretat dels ciutadans reclamarien que la Generalitat de Catalunya assumís totes les competències en seguretat i emergències, ja que amb això, a part d'estalviar-nos molts diners, guanyaríem en rapidesa, coordinació i efectivitat, però l’Estat Espanyol, amb la complicitat de la quinta columna que té a Catalunya, el que vol és perpetuar el seu control i domini sobre els catalans, ja sigui en matèria lingüística, en matèria econòmica o ja sigui en emergències.