Què ha d’incloure el nou reglament de Bombers Voluntaris?

M’ha caigut a les mans un esborrany del nou reglament de bombers voluntaris que s’està fent des del Departament d'Interior i la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments.

Aquest esborrany és un document de treball i puc dir que no s’aguanta per enlloc, ja que és pràcticament idèntic a l’actual, i enlloc de modernitzar i actualitzar els bombers voluntaris, es perpetuen les seves limitacions i mancances.

Hem de tenir clar, que el primer reglament dels bombers voluntaris data de 1982, l’actual és del 1996 i que evidentment, no ens podem hipotecar entre quinze i vint anys més, en un nou reglament que no compleixi uns mínims i que no sigui una eina realment efectiva.

Si un bomber professional i un de voluntari, fan la mateixa feina, la premissa irrenunciable ha de ser aquesta: mateixa feina, mateix univers. I aquesta igualtat s’ha de reflectir en el reglament dels bombers voluntaris.

A grans trets, la principal i pràcticament única diferència que ha d'existir entre un bomber professional i un bomber voluntari, és que un és funcionari i l’altre no. Repeteixo, dit d’una altra manera: mateixa feina, mateixos drets i mateixes obligacions.

Com molt bé, va dir el meu amic i company Linu, el Cos de Bombers ha de tenir  la capacitat de saber reinventar-se per donar als Bombers  l'excel·lent eficiència que Catalunya necessita. I reinventar-se vol dir, fer un nou reglament adequat a les necessitats i temps actuals.

El reglament 2013 dels bombers voluntaris hauria de contemplar:

-         Ser agents de l’autoritat quan s’està de servei, als efectes de garantir la protecció de les persones i els béns en situació de perill. No pot ser que un cobrador d'un peatge sigui agent de l’autoritat, i un bomber voluntari estant de servei, no ho sigui. 

-        Mateix requisit d'accés que els bombers funcionaris. Un bomber voluntari, ha de tenir, uns mínims d'exigència, i aquests han de ser els mateixos que els funcionaris. Així entre d'altres: nivell C de català i carnet de camió. I les proves físiques ha de ser les mateixes. Si la feina és la mateixa, les condicions d'accés han de ser les mateixes.

-    La convocatòria ha de ser oberta a tothom que compleixi els requisits. I una vegada s’ha aprovat, fer el curs bàsic (cosa que ara es fa al reves, primer el curs bàsic i després la convocatòria). Per això, ha de desaparèixer la figura del bomber voluntari aspirant.

-     Un dels requisits (tal com està contemplat ara i que no s’hauria de perdre) és viure prop del Parc de Bombers. El fet de viure al mateix lloc on està el parc, és una gran avantatge pel coneixement del terreny, dels recursos, etc. I a més, hauria de ser un plus per les poblacions petites, per incentivar l’arrelament i no marxar a viure/treballar a una ciutat gran.

-     El cap de Parc no ha de pintar res en l’accés dels nous bombers voluntaris. Per tant, l’entrevista s’ha de treure com a part del procés. Prou d’afavorir l’amiguisme. El procés ha de ser transparent i obert.

-   El bomber voluntari que acabi el curs bàsic ha de rebrà el títol de Formació Professional, tècnic en prevenció i extinció d'incendis i salvaments. El nivell de formació ha de ser el màxim i aquest ha de ser reconegut. Hem tenir en compte que estem en un ofici on la seguretat, el risc i el perill estant a l’ordre del dia.

-  El cap de parc ha de tenir uns requisits mínims acadèmics, de formació i d'experiència. El cap de parc, no pot ser el més simpàtic, ha de ser el més ben preparat.  Per ser cap de parc, s’hauria de ser caporal, sergent o oficial. I les seves funcions, han de ser les mateixes de comandament que els funcionaris.

-  Promocionar les categories de caporal, sergent i oficial entre els bombers voluntaris. I lògicament, per accedir a cada categoria s’hauria de tenir la titulació corresponent, tal com fan els funcionaris. Un caporal, sergent i oficial bomber voluntari no ha de ser un figura simbòlica interna. Ha de tenir funcions de comandament en un servei. I allò que contempli el reglament s’ha de complir. En 16 anys, només hi ha hagut una convocatòria per caporals bombers voluntaris, i cap per sergent i oficials. L’endemà d'aprovar-se el reglament, hi hauria d'haver una convocatòria de caporals i una de sergents (per la mitja dotzena de caporals voluntaris que existeixen).

-          Bombers voluntaris formadors a l’Escola de Bombers. No tant sols per poder formar als mateixos voluntaris, sinó a qualsevol persona del Cos de Bombers. Actualment, hi ha voluntaris amb un currículum acadèmic i una experiència laboral prou capacitada per poder fer de formador.

-          S’ha de contemplar un mínim d'hores de guàrdies presencials, així com un mínim de pràctiques i formació, com a sentit de la responsabilitat i el compromís.

-  La salut laboral ha d'estar reglamentada, així com les revisions mèdiques obligatòries, per vetllar per un estat òptim del bomber voluntari.

-        Una persona no hauria de superar com a molt, els 60 anys sent bomber voluntari de l’escala activa. Tots sabem que l’edat no perdona i en una professió on es conviu amb el risc, s’ha d'estar en perfectes condicions físiques i mentals.

-         El consell de bombers voluntaris si és l’òrgan que representa a tots els bombers voluntaris, ha de ser votat per tots els bombers voluntaris, no només pels caps de parc i de manera ponderada com passa ara. Un bomber, un vot. Democràcia 100%.

-     I el més important, la relació amb l’administració. El bomber voluntari, ha de deixar de ser aquella persona que fa de bomber “per la seva vocació benèfica social, d'una manera altruista” per esdevenir personal laboral de la Generalitat de Catalunya.

Sent personal laboral (com ho són a l’estiu els auxiliars forestals), el bomber voluntari està lligat a l’administració i té regulades les seves compensacions econòmiques, alhora que té garantits uns drets i uns deures, unes facultats i unes sancions, té garantida una assegurança, té garantida una cotització a la seguretat social i té garantit el pagament d'impostos.

El tipus de contracte podria ser de molts tipus, per un determinat nombre d'hores a complir, per anys, fins la jubilació, etc..., però el que està clar, que no pot ser que dues persones que fan de bomber, una cotitzi a la seguretat social i una altra no; una pagui impostos derivats de fer de bomber i l’altra no; una tingui una bona cobertura sanitària i econòmica i l’altra no. Aquestes diferències només es poden igualar amb un contracte laboral. 

Amb la reivindicació de contracte laboral, no estic defensant que els bombers voluntaris han de passar a cobrar més diners, que no cal, sinó simplement que amb aquesta fórmula queden garantides una sèrie de coses, anteriorment comentades, que ara no es contemplen i que són de justícia. Ah! I si em pregunteu, si un bomber voluntari ha de cobrar o no, us diré que no trobo just que dues persones que fan la mateixa feina, una tingui una nòmina i l’altra ho faci de manera gratuïta. I no és just, per la persona que cobra. La feina s’ha de valorar, respectar i pagar.

En el temps actuals, la diferència amb un bomber que treballi 100% de franc, amb un altre que tingui una compensació econòmica és que amb el segon es fidelitza el compromís i la responsabilitat i s’evita que s’abandoni el voluntariat per raons econòmiques o laborals o per altres motivacions familiars o socials. També pel fet de cobrar, sembla que queden més clars, els drets, deures i obligacions del bomber. En cas de faltar a formació, pràctiques o trucades d'emergències, hauria de ser motiu de sanció econòmica o expulsió. També ha de suposar una motivació afegida (i més en temps de crisi).

A grans trets, tot això hauria de sortir en el nou reglament. No m’agradaria que us quedéssiu només amb la idea final si s’ha de cobrar o no. Crec que actualment hi ha coses molt més importants a solucionar, si un bomber voluntari ha de cobrar o no. Per tant, de moment, mateixa feina, si! Però també, mateix accés, mateixos requisits, mateixa responsabilitat, mateixa formació, mateixa seguretat, mateixa assistència, mateixa...

En definitiva, mateixa feina, mateix univers. Mateixa feina, mateixos drets i mateixes obligacions.

I finalment dir que el fet de ser bomber voluntari, no hauria d'ajudar per poder ser bomber funcionari, per una doble raó: per afavorir deixar vacants en parcs de voluntaris i per no desmotivar als que no aconsegueixen la plaça de funcionari i deixessin de fer de bomber voluntari.

I ara sí, ja per acabar, una cosa que no paro de repetir sempre, si el nou reglament ens ha de solucionar el futur, i com a tal, per la seva màxima importància, requereix la participació del màxim de gent. Com més gent, més visió i més debat. El destí del nou reglament no pot estar només en les decisions de quatre persones sinó que ha de ser consensuat i votat per tots els bombers voluntaris sense distinció.

El procés de redacció hauria de ser un procés totalment obert, transparent, participatiu i democràtic. I una vegada enllestit, el reglament hauria de ser votat per tots els bombers voluntaris. Els bombers voluntaris han de poder decidir lliurement sobre el seu futur. És això el que estem demanant a la Catalunya del segle XXI, oi? 

Els Bombers del Figaró en perill!

El Parc de Bombers Voluntaris de Figaró-Montmany està en perill. Resulta que l'Ajuntament deixarà de pagar el cost del manteniment del parc (uns 1.000€ de lloguer). Les competències de bombers, són de la Generalitat, i totes les despeses, han de ser assumides pel govern català. En el cas de Figaró-Montmany, era l'Ajuntament qui assumia el lloguer, des de fa uns vint anys. 

Hem de tenir en compte que el 85 per cent de Figaró-Montmany és espai protegit, part del Parc natural del Montseny i que té una importància estratègica perquè està situat a l’eix de la C-17, entre els parcs de bombers de Granollers i Vic (tot garantint una resposta en cas d'una emergència en poblacions situades enmig de les capitals del Vallès Oriental i Osona). Figaró-Montmany, també cobreix dos grans espais naturals: el Montseny i els cingles de Bertí. 

Els bombers de Figaró fan unes 250 sortides a l’any i s’encarreguen de l'avituallament dels bombers de la Regió Nord quan hi ha serveis de llarga durada, com grans incendis forestals o grans focs d'indústria.

Tot i així, encara que l'Ajuntament (o la Generalitat) pogués continuar pagant les despeses, cal tenir en compte, que el Parc de Bombers del Figaró, que es troba situat davant del camp de futbol, en un garatge i en un petit local adossat que són de propietat privada, als baixos d'un edifici d'habitatges, està en mal estat i fa necessària la construcció d'un nou parc. Per tant, el que cal, no és pagar el lloguer, sinó un nou parc de bombers.

El problema no és que l'Ajuntament no tingui diners (que ho és), el problema és que això porta massa temps encallat i ningú ha fet res per posar-hi solucions.

En el mes d'octubre del 2011, el conseller d'interior del moment, Felip Puig, va visitar el parc, davant les nombroses queixes que se li havien fet, a causa del mal estat de les instal·lacions i es va comprometre a construir un nou parc, tot i que també va dir, que el Departament d'Interior es faria càrrec de les despeses. Però de moment, ni nou parc, ni despeses assumides. 

En aquella visita, el mateix alcalde que ara diu que el municipi no té diners, va dir: “Tota la vida ho hem pagat i no ens en penedim. I si Interior no ho vol pagar mentre no hi hagi el nou parc ho continuarem pagant nosaltres”.

Però clar, les paraules d'uns i altres, se les emportà el vent, i de retruc, els perjudicats són els bombers voluntaris de Figaró-Montmany. I algú hauria de tenir clar, molt clar, que si els bombers estan perjudicats, és tota la societat la que també surt perjudicada.

Revista Alerta!

Juntament amb els companys de l'ASBOVOCA, encetem una nova "empresa": una revista dedicada als bombers!

 http://issuu.com/asbovoca/docs/revista_alerta_1?mode=window 

 Espero que us agradi, i si és així, feu-ne difusió! També us convido a col·laborar-hi!!

XXè congrés de l'ASBOVOCA

El proper cap de setmana tindrà lloc a Calella, el XXè Congrés de l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya. Amb uns 500 socis, una xifra gens menyspreable, l’ASBOVOCA va ser un gran referent dins els bombers voluntaris, tot i que fa uns anys, que ha patit una mena de travessia pel desert, de la qual, ara s’està començant a sortir i a recuperar.

Molts, moltíssims bombers voluntaris es queixen que estem molt malament, però ningú fa res de res. Encallats en la crítica i en les lamentacions, sense aportar idees ni alternatives, no avancem. Penso que ara per ara, tenim una eina molt important que és l’ASBOVOCA i en la qual, els bombers voluntaris ens hauríem d’adherir i sumar esforços per anar tots a una, o com a mínim, parlar de les nostres inquietuds, problemes i del nostre futur.

Tots i totes tenim dret a dir la nostra i aquest es l'objectiu amb el que l'ASBOVOCA vol torna a formar part de la vida del Cos de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalunya.

En aquest Congrés es vol aprofundir en els diferents aspectes de la nostra tasca, en valorar les millores, plantejar els reptes de futur i coneix-se’ns entre nosaltres, intercanviar experiències, idees, projectes...

Tenim una molt bona oportunitat per compartir un cap de setmana de diàleg i de treball conjunt per poder arribar a unes conclusions que permetin millorar els parcs i a la vegada el nostre servei a la societat.

Us convido a participar-hi!

Més informació:

http://www.bombersvoluntaris.org/index.php?option=com_content&view=article&id=94&Itemid=54

O lluitem tots junts, o ens enfonsem tots junts!

El sindicat UGT ha fet públic un comunicat on demanen reflexió per evitar el naufragi del Cos de Bombers. Comparteixo plenament la majoria de les seves denúncies, tot i que novament, la seva dèria contra els voluntaris els perd. I els perd, no en el contingut, sinó en les formes.

Novament diuen que “la Generalitat de Catalunya està potenciant un model mixt, on els professionals són substituïts de forma lenta però implacable per una mà d'obra barata anomenats voluntaris, aprofitant-se en molts casos del seu altruisme i de l’ interès mercenari en d’altres”.

Ja cansa i molt, aquest patètica obsessió malaltissa cap al nostre col·lectiu. Nosaltres no som cap problema. La Generalitat no potencia un model mixt, més que res, perquè aquest model ja fa més de 150 anys que conviu en aquest país. Fart doncs, no comentaré res sobre la manera que tenen d’anomenar-nos, i menys el fet d'acusar-nos de mercenaris. És tant trist menysprear un company el qual et pot salvar la vida...

El que si vull dir i vull dir-ho ben clar, és un dels darrers paràgrafs d’aquest manifest: “convocarem els propers dies reunions amb tots els agents implicats per tirar endavant accions conjuntes que intentin evitar el naufragi del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya”

Espero que tinguin en compte, que els bombers voluntaris, també som “agents implicats” i si de veritat volen salvar del naufragi el Cos de Bombers de Catalunya, han de comptar amb el 50% dels seus membres. Els bombers voluntaris, som la meitat dels bombers a Catalunya, agradi o no agradi. I menysprear aquesta quantitat, no tant sols, no evitarà el naufragi del Cos de Bombers, sinó que l’avançarà de manera insalvable.

Companys sindicalistes, malgrat tots els vostres atacs, teniu una mà estesa per salvar el NOSTRE cos, el de tots, bombers professionals i bombers voluntaris. L’hora és greu i el moment delicat. La responsabilitat és de tots. I tingueu ben clar, que el futur Cos de Bombers de la Generalitat és un model mixt o no és cap model. O lluitem tots junts, o ens enfonsarem tots junts, vosaltres també. 

Aquí estem els bombers voluntaris!. Esperem la vostra convocatòria. Parlem? 

S'està incomplint la llei!!

Si agafem la legislació vigent, pel que fa als bombers voluntaris, i molt especialment, el Decret 246/1996, de 5 de juliol, que aprova el Reglament del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya, veurem que hi ha una sèrie d’articles que actualment s’estan incomplint i que per tant, el Departament d’Interior i la Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament, haurien de revertir aquesta situació, si no volen ser acusats de negligència i de no complir amb la llei.

Veiem els aspectes més rellevants d’aquest incompliment:

Pel que fa al personal, hi ha molts, molts bombers voluntaris, que no compleixen amb l’article 13.2 i per tant, haurien d’anar al carrer, especialment el punt b): “Per haver faltat per tres vegades en un mateix any a les pràctiques obligatòries, a les reunions del personal convocades o a qualsevol  altra activitat pròpia del respectiu parc, sense causa justificada”.  Cal tenir seriositat i compromís. Hem de tenir present que un dels acords presos entre el Director General i els representants dels bombers voluntaris, en la famosa reunió a Gelida, després del fets de Rasquera, era la depuració del personal que no acompleixi els criteris operatius com a Bomber Voluntari. Un acord que sembla paper mullat...

Pel que fa a la roba i vestuari, s’està incomplint l’article 16.1, b) i c) (renovar els uniformes en cas de dany, pèrdua o desgast). Molts bombers voluntaris no reben un nou uniformi o equipament de vestuari, quan aquest s’ha perdut o desgastat. I en una feina, on la pròpia protecció és vital per la teva seguretat, és vergonyós no poder uniformar-te. 

Pel que fa a les compensacions econòmiques, tots sabem que hi ha un abús.  Segons l’article 17.bis 4: Correspon el control de la correcta aplicació del  procediment regulat en  aquest decret als comandaments de la respectiva regió. Per tant, malauradament, molts caps de regió, son còmplices d’aquest abús, i haurien de vetllar per la correcta aplicació de les hores que fa cada bomber voluntari. 

Pel que fa a la formació, s’està incomplint l’article 29.2: “La formació a què tenen dret els bombers voluntaris és la de capacitació per a les funcions següents: bàsica de bomber, de caporal, de sergent i d'oficial. Tenen a més  dret a formació permanent i de perfeccionament”.  Els bombers voluntaris, fa anys i panys, que no rebem formació ni de caporal, ni de sergent, ni d'oficial, més que res, perquè tampoc es convoquen places d’aquest tipus. A més, a més, les places ofertes per formació permanent i de perfeccionament són algunes vegades escasses i no tothom pot accedir a la formació necessària i mínima que hauria de tenir un bomber voluntari.

Pel que fa a les categories, l’article 33.1 diu que “El cos de bombers voluntaris de la Generalitat s'ordena jeràrquicament en les  següents categories, de major a menor:  Oficial, Sergent, Caporal i Bomber". Els caporals bombers voluntaris es poden comptar amb les mans, i els sergents i oficials són cap ni un. És inadmissible que els bombers voluntaris, no tinguem els comandaments que marca la llei. És inadmissible que faci uns 15 anys que no hi hagi cap convocatòria per la categoria de caporal, i que per tant, no se’n pugui fer de cap altre.   

Pel que fa a les funcions del cap de Parc, segons l’article 41, jo entenc que a més de ser un gestor administratiu del parc, té funcions de comandament. Això implica que, malgrat que actualment no s’està incomplint res, moralment s’hauria de canviar el procediment d’escollir el cap de parc, i que aquest hauria de tenir uns requisits mínims en titulació, formació i experiència, de la mateixa manera que s’exigeix als bombers professionals. Mateixa feina, mateixa responsabilitat, mateixa formació i mateixos requisits. El cap de parc, no hauria de ser el més simpàtic, sinó el més ben preparat i això actualment no passa.

I una darrera qüestió. Segons l’article 5.3, cada any ha d’haver-hi una convocatòria de bombers voluntaris…Esperem amb candeletes la convocatòria del 2013.

I sobretot que aquesta nova convocatòria sigui amb les mateixes exigències que pels bombers professionals. Mateixa feina, mateixa responsabilitat, mateixa formació i mateixos requisits.

Això només és el que NO s’està fent. En un altre article, ja diré el que s’hauria de fer i no estar contemplat o s’ha de canviar, per un bon funcionament dels bombers voluntaris. Recordo que en el mes de maig, Felip Puig, va dir que “el departament d’Interior elaborarà en els propers mesos un nou reglament de Bombers Voluntaris que comptarà amb les opinions i la participació dels membres d’aquest col·lectiu”. Suposo que va dir, “mesos” i no “anys”, perquè al pas que anem, aquesta promesa passarà al calaix de les promeses incomplertes dels consellers d’interior.

El nou reglament hauria de tenir present que cal modificar l’accés als bombers voluntaris i els caps de parc, per fer-ho més competent, que caldria ser agents de l’autoritat, que caldria tenir una assegurança digna, que hauria d’estar contemplada la vigilància de la salut, que el curs bàsic i tota la formació, hauria de ser igual que els professionals...uf!! En resum: mateixa feina, mateixa responsabilitat, mateixa formació, mateixos requisits, mateixa seguretat, mateixa assistència.

Una oportunitat perduda

A continuació, una reflexió del Cap de Parc dels Bombers Voluntaris de Matadepera, al voltant de la poca participació i del "boicot" d'una enquesta que es va fer des del Parc de Matadepera amb la intenció de fer un estudi sobre el nostre col·lectiu.

La comparteixo 100%. Som els bombers voluntaris, els que moltes vegades ens posem nosaltres mateixos, pals a les rodes. Ens quedem sempre en la crítica, però cal aportar idees i alternatives. I sobretot, cal deixar fer, si algú té iniciativa. 

La carta:

Al llarg d’aquest passat 2012, el Parc de Bombers de Matadepera ha promogut una sèrie d’iniciatives encaminades a traslladar les opinions i inquietuds dels membres del Cos de Bombers Voluntaris de la Generalitat a la Direcció de Bombers i als representants dels Bombers Voluntaris del Consell. Una d’aquestes iniciatives era una enquesta enviada als Parcs de Bombers Voluntaris via correu electrònic amb la qual es pretenia recollir el màxim de respostes possibles i posteriorment fer públics els resultats, juntament amb un estudi el més acurat possible de totes i cada una de les preguntes en ella realitzades. Aquestes aportacions servirien per enriquir  el nou Reglament i la nova llei de Bombers. Al mateix temps, i aprofitant el congrés de l’ASBOVOCA, preteníem fer una exposició d’aquest estudi i, evidentment, entregar un document relatiu als resultats obtinguts als representants del Consell i a la Direcció de Bombers.

Volem agraïr a tots/es aquells/es bombers voluntaris que han volgut expressar la seva opinió exercint amb responsabilitat el dret a aportar la seva opinió, les seves inquietuds i tot allò que arrel de les seves vivències i experiències com a bombers voluntaris creien que calia deixar plasmat en aquesta enquesta.

Malauradament, el resultat d’aquesta experiència no ha estat favorable ja que no s’ha arribat a un nombre significatiu d’enquestes contestades, impedint que els resultats obtinguts tinguin la validesa i consistència que requereix un estudi com el que es pretenia realitzar. Des del Parc de Matadepera hem realitzat consultes i el nombre a assolir per poder donar validesa significativa a l’enquesta rondaria els 300 exemplars, xifra bastant superior a les enquestes remeses.

Davant aquesta manca de participació en el que considerem una oportunitat de plasmar per escrit què volen els bombers voluntaris que sigui el Cos de Bombers en el futur, queda preguntar què ha fallat. Realitzant una autocrítica, és possible que l’enquesta tingués mancances i/o errors en el seu contingut, amb la qual cosa no s’hagi cridat l’atenció del personal al qual anava dirigida. Una altra possibilitat podria haver estat el no saber comunicar la importància i la necessitat de contestar aquesta enquesta, de manera que els enquestats no han trobat la motivació adequada per invertir part del seu temps en aquesta tasca. Però el que probablement més ens hagi afectat com a col·lectiu, és que també s’ha reconegut que en alguns casos no s’hagi fet prou difusió per part dels Caps de Parc degut a discrepàncies amb aquesta convocatòria.

Ja siguin aquests o altres motius no considerats en aquest escrit, el que ha quedat palès és que s’ha perdut l’ocasió de poder traslladar als nostres representants i dirigents com volem encaixar dins el sistema, quines són les nostres inquietuds i quines les nostres mancances, així com la necessitat de la nostra participació en la redacció de la nova llei de Bombers.

Signat: Marcel·lí Bosch, Cap de Parc dels Bombers Voluntaris de Matadepera