Entrevista publicada a El Periódico de Catalunya, el 28 de maig de 2012.
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/sempre-que-pogut-anat-aixo-suposa-sacrificis-1843321
«Sempre que he pogut, hi he anat, i això suposa sacrificis»
Sent de Batea (Terra Alta), no és gens estrany que Josep Antoni Frigola es dediqui a les seves vinyes. El parc de bombers del municipi, on tots són voluntaris, està integrat per set agricultors, un lampista i un guixaire. Ell és el cap. Obren les instal·lacions 12 hores diàries a l'estiu i la resta de l'any no abandonen el seu telèfon mòbil ni quan estan fent la verema. «Quan hi ha una emergència, la central de bombers, sempre que ho considera necessari, envia un missatge als voluntaris i, llavors, els que estan disponibles em fan una trucada perduda a mi com a cap de parc, de manera que si arribem al mínim de tres membres preceptius per poder fer una sortida, truco a control i ho confirmo», explica.
Aquest és el dispositiu previst per activar els voluntaris. «Si el foc és important, podem sortir només dos, amb permís, però sense engegar les sirenes, perquè quan no arribem a tres hi anem de suport i no d'emergència», explica. Frigola, com que és pagès, té una disponibilitat alta. «La majoria dels companys del parc som autònoms. És una situació laboral que et pot donar més marge per actuar que si estàs en una fàbrica», reconeix.
Té clares les prioritats. «Sempre que he pogut, hi he anat i, com tots els meus companys, he fet els sacrificis típics, com deixar la família a mig sopar -comenta Frigola-. Potser són petites coses, que poden semblar situacions insignificants, però el més important és que hi som».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada