dijous, 6 d’octubre de 2016

Què hem de fer amb les ADF?

El capítol número 3 del programa “Emergències” emès per TV3 el diumenge 2 d’octubre va destapar la caixa dels trons entre les Agrupacions de Defensa Forestal i entre els apagafocs en general. Es van veure imatges de membres d'ADF que semblaven més una colla d’amics inexperts davant el foc, que no pas un grup d'extinció. A més a més, no anaven el suficientment equipats per fer front a la lluita contra les flames. Fins i tot, un d’ells, anava vestit amb bambes, pantalons curts, màniga curta, sense guants i amb un barret de palla! Un barret de palla!

Mitjançant les xarxes socials, alguns ADF van criticar el mateix director del programa per emetre aquelles imatges, ja que allò “feia mal” a les ADF. Però siguem sincers, la culpa no és del director, ni molt menys! Ara no mateu al missatger! Ell tant sols va mostrar una realitat existent a casa nostra: gent poc preparada (o almenys ho semblava) i poc equipada per anar a apagar un incendi forestal.

A les poques hores de l'emissió del programa, la Junta Directiva Executiva de les ADF a Catalunya va emetre un comunicat on exposava, entre d'altres coses, què allò que es va veure en el programa “no era la manera generalitzada d’actuar” ja que la majoria d’ADF estan ben equipades i ben coordinades.

El debat està servit. És aquesta la imatge real de les ADF? Quina ha de ser la tasca de les ADF en un incendi?

Les ADF van néixer fa uns anys quan els propietaris rurals i pagesos es van unir per fer front als incendis forestals dins les seves propietats i el seu terme municipal. Però ho feien a la seva manera. Anaven amb quatre cubes amunt i avall. Amb els anys, les ADF s’han “professionalitzat” si em permeteu l'expressió. Ja no estan formades només per propietaris rurals i pagesos, sinó també per veïns de zones rurals i joves amb inquietuds per ajudar al seu poble i que fins i tot es mobilitzen per anar a centenars de quilòmetres del seu poble. Ara no tant sols porten cubes, sinó moderns camions d'extinció i van equipats, coordinats i uniformats de la millor manera per estar davant de les flames. I molts tenen una gran formació. 

En les ADF existeix molta gent molt vàlida per col·laborar en l’extinció d’incendis, sobretot pels seus coneixements del foc i del territori, uns perquè treballen la terra a diari, són pagesos i besnéts, néts i fills de pagesos, i d'altres, perquè tenen formació acadèmica i professional. Les ADF també són també com una mena de planter de bombers, ja que hi ha joves que han fet el seu “bateig de foc” com a ADF, i posteriorment han fet el salt per ser auxiliars forestals, bombers voluntaris o bombers professionals.

Però en les ADF, també hi ha molt flipat i molt John Wayne del foc. No ens enganyem, i si en parlem, parlem de les coses bones i de les dolentes. Ah! I ja no parlem d’aquelles tasques que fan les ADF que no tenen res a veure amb la prevenció i extinció d’incendis forestals, com apagar cotxes, contenidors, prevenció en correfocs urbans, etc.

I això passa perquè no existeix cap filtre per ser ADF. Per ser ADF, i tenir el carnet groc (aquell que et dona el permís necessari per actuar al front del foc), només cal  tenir 18 anys i un certificat mèdic on s'especifiqui que no tens cap limitació o impediment per a actuar en foc forestal. És a dir, amb 18 anys i un certificat, et plantes davant d’un foc forestal, fent la mateixa feina que els bombers! Massa coherent no és, sobretot si parlem en termes de seguretat, oi?

Les meves paraules potser no agradaran, però aquesta és la realitat.

Des del meu punt de vista, caldria uns mínims que ara no es compleixen. Un ADF amb carnet groc hauria de tenir una sèrie de requisits i sobretot passar unes proves teòriques i pràctiques per ser-ne membre i lògicament, després, rebre una formació obligatòria per poder actuar en un incendi forestal. I les tasques de les ADF haurien d’estar ben definides i aquell que no les complís, rebre una sanció. Si els bombers que estan a primera línea de foc han de passar uns requisits i una formació, doncs un ADF també, tant per la seva pròpia seguretat, com per la resta de grups d'emergències que també estan actuant. 

Tot i que si fos per mi, encara seria molt més agosarat. Les ADF les deixaria exclusivament dins el camp de la prevenció d'incendis (amb voluntaris o si cal amb gent retribuïda), ja que si està formada per propietaris rurals i pagesos, són ells els que han de vetllar per la seva propietat privada (el bosc) amb l'ajuda pública que els hi calgui. Aquí també encetaríem un debat que ara no toca, però de qui ha de ser la gestió del bosc? Del seu propietari, o de la societat en general què és qui en fa ús...

Però tornant a les ADF, i pel que fa a l'extinció, els més ben preparats i amb experiència (aquells pagesos que abans parlava que coneixen el territori i el foc) assessorarien els bombers, tant preventivament com durant l'extinció. I la resta d’ADF que volguessin participar en l'extinció, els faria entrar com a bombers voluntaris (si compleixen requisits i passen les proves, of course!), i de pas, es solucionaria les mancances de bombers voluntaris i tindríem molta més gent preparada, formada, equipada i llesta per fer front als incendis forestals.

Com deia abans, el debat està servit i aquest és la meva humil opinió. Segurament hi hauran d'altres, que poden ser millors que la meva, però el que està clar, que així les coses no poden continuar. 


dimecres, 15 de juny de 2016

Diferències d’accés per ser bomber voluntari i ser bomber funcionari

Enguany i després de 7 anys torna a haver-hi oposicions a bomber funcionari. Paral·lelament també està en procés una convocatòria per entrar a bomber voluntari. És a dir, que Bombers de la Generalitat amplia la plantilla, tant de funcionaris com de voluntaris.

En una emergència, les tasques, funcions i serveis d’un bomber voluntari són les mateixes que les d’un bomber funcionari. En una emergència, les tasques, funcions i serveis d’un bomber funcionari són les mateixes que les d’un bomber voluntari. Ras i curt, bombers funcionaris i voluntaris fan les mateixes tasques. I si fan les mateixes tasques, com és que el procés de selecció és diferent?

Bombers funcionaris:
- Exercici aptitudinal basat en un tests psicotècnics i un exercici de coneixements, en relació a un temari de 21 temes.
- Prova física que consisteix en 5 exercicis: Cursa de llançadora, Circuit d'agilitat, Exercici aquàtic, Pressió sobre banc, Pujada de corda
- prova de conducció de vehicles pesants
- prova d’avaluació psicològica
- proves mèdiques
- prova de coneixements de llengua catalana i llengua castellana


Bomber voluntaris:
- Exercici de coneixements, en relació a un temari de 14 temes, basat en un temari publicat.
- Prova física que consisteix en 5 exercicis: Cursa de llançadora, Circuit d'agilitat, Exercici aquàtic, Pressió sobre banc, Pujada de corda
- NO hi ha prova de conducció de vehicles pesants.
- prova d’avaluació psicològica
- proves mèdiques
- NO hi ha prova de coneixements de llengua catalana i llengua castellana.


Diferències:

Desconec si està previst que per ser bomber voluntari, es faci un exercici aptitudinal. En cas que finalment no se’n faci (ja que fins ara no es feia cap exercici d’aquest tipus), voldrà dir que les capacitats aptitudinals no importen per ser bomber voluntari, llavors perquè si importen per ser bomber funcionari? No fan uns i altres la mateixa feina?

Per ser bomber voluntari el temari a estudiar és de 14 temes, enlloc de 21. Cal dir que hi ha algun tema legislatiu que només afecta als funcionaris i és lògic que no es demani per ser bomber voluntari, però tot i així s’obvia, entre d’altres, l’Estatut de Catalunya, la prevenció i protecció contra incendis, mobilització i immobilització de pacients traumàtics, geografia física, coneixement del territori de Catalunya, i algunes qüestions relacionades amb mecànica de vehicles, física, química, construcció, etc... Com és que doncs, que uns han de saber 14 temes i els altres 21? No fan uns i altres la mateixa feina? Mateixa feina, mateixos coneixements. Ah! I ja no parlem una vegada que s’hagi aprovat la convocatòria i es faci el curs a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Fins ara les hores lectives del curs per bombers funcionari: 700 hores lectives. Bomber voluntari: curs de 208 hores. Tot i així, ara el curs de bombers voluntaris, serà de 550 hores. La diferència ha disminuït, però encara existeix. Malgrat tot, també sembla ser que tots dos col·lectius una vegada aprovin el curs tindran el títol homologat del Grau mitjà d'emergències i protecció civil.

Per accedir a bomber voluntari, malgrat tenir 14 temes, un dels aspectes positius, és que aquest temari està desenvolupat ja que existeix una guia d’estudis oficial, i el que no surti allà, no caldrà estudiar-ho. En canvi, l’opositor a funcionari, a més de tenir 21 temes, s’ha de buscar la vida per tenir els apunts, ja que no enlloc estan publicats de manera oficial. No fan uns i altres la mateixa feina? Mateixa feina, mateixes oportunitats.

Per ser bomber voluntari, els exercicis físics són diferents en alguns aspectes que per accedir a bomber funcionari. En la cursa de llançadora, la famosa “cuorse navette”, els bàrems de puntuació son diferents. Així per exemple, 12 paliers, equival a una nota de 8’5 homes i 10 dones, per l’accés a bomber voluntari, i una nota de 6’5 homes i 8’5 dones per accedir a bomber funcionari. El circuit d’agilitat té diferències de recorregut i per tant de dificultat i també de puntuació. La prova aquàtica té un recorregut de 25 m dividit en quatre zones per ser bomber funcionari i un recorregut de 50 metres per accedir a bomber voluntari. L’exercici de pressió sobre banc, el pes pels voluntaris és de 40 kg-homes, i 30kg-homes per dones i pels funcionaris 60kg-homes  i 50kg-dones. I en la prova de la corda, malgrat que la marca a assolir és la mateixa, per accedir a bomber voluntari es disposa de dos intents i per ser bomber funcionari, només un. Així doncs, perquè aquestes diferències en la prova física? Uns han d’estar més preparats que els altres? No fan uns i altres la mateixa feina? Mateixa feina, mateixes proves físiques.

Per ser bomber voluntari, no cal fer la prova de conducció de vehicles pesants. És més, no cal tenir com a requisit el carnet C. Bé, en honor a la veritat, tens 5 anys per poder-lo tenir si accedeixes a ser bomber voluntari. 5 anys!! Sincerament no ho entenc. No entenc com un bomber voluntari no hagi de tenir el carnet de conduir de la categoria C per poder conduir el camió del seu parc. Tenir-lo és una condició vital, tant per la seva pròpia seguretat com la dels seus companys i la ciutadania. És il·lògic i irresponsable que un bomber no tingui com a requisit mínim saber conduir el seu propi camió. No fan uns i altres la mateixa feina? Mateixa feina, mateix permís de conduir.

Per fer de bomber voluntari no hi ha una prova de coneixements de llengua catalana i llengua castellana. El pitjor però, és que ni tant sols és exigible el Certificat de nivell B2 de llengua catalana per ser bomber voluntari. Quin poc respecte per la llengua catalana. És inadmissible que no es demani als bombers voluntaris el mateix nivell de català que es demana als bombers funcionaris. No vivim tots a Catalunya? No fan uns i altres la mateixa feina? No ens hem de comunicar tots amb la mateixa llengua? Mateixa feina, mateix nivell de català.

En resum, mateixa feina, mateixos requisits per entrar. 

Les coses no passen soles ni perquè si: sindicats de bombers, comandaments i la direcció de bombers i el consell de bomber voluntaris, amb el beneplàcit de l'associació de bombers voluntaris, perpetuen aquestes diferències. I ara si voleu, em critiqueu a mi.

pd: Cal dir però, que hi ha gent que des del consell de bombers voluntaris que ha lluitat molt per la millora de les proves d'accés a bomber voluntari, que s'han eliminat coses que feien l'accés una pràctica d'endollisme, i que ara les proves són igualitàries per a tothom, i s'assemblen molt a les de funcionaris. Tot i així, des del meu punt de vista, jo ho trobo insuficient. 



dilluns, 9 de novembre de 2015

Ja tenim assistència sanitària!!

Després de molts anys de lluita, finalment els bombers voluntaris hem aconseguit solucionar una de les nostres principals reivindicacions històriques: que se’ns garantís l’assistència sanitària en cas d’accident mentre prestem servei. 

Així, el 30 d'octubre, el conseller d’Interior, Jordi Jané, i el director gerent d’Asepeyo, Vicente Aparicio, van acordar les condicions per garantir la prestació d’assistència sanitària, a les instal·lacions sanitàries de la Mútua, als membres dels Cos de Bombers Voluntaris que pateixin un accident en exercici de les seves funcions. 

Amb l’objectiu de facilitar la gestió en la tramitació de l’assistència medicofarmacèutica prevista, la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments del Departament d’Interior va plantejar-se la possibilitat de vehicular aquests supòsits a través d’una entitat mèdica de referència a la qual els bombers voluntaris poguessin dirigir-se en cas d’accident en acte de servei. I aquesta entitat és Asepeyo, la mateixa que també cobreix els bombers funcionaris. 

 L’acord estableix que Asepeyo serà l’entitat mèdica de referència a la qual els bombers voluntaris podran adreçar-se en cas d’accident produït en exercici de les seves funcions. En la mateixa línia, garanteix una completa assistència dels accidentats a les instal·lacions sanitàries de la Mútua, ja des de la primera cura i atenció d’urgències. 

Així doncs, felicitem-nos! Finalment els nostres fruïts s'han pogut collir!

dijous, 17 de setembre de 2015

La independència de Catalunya afavorirà o empitjorarà els bombers?


Com a bomber voluntari de la Generalitat de Catalunya, em preocupa que pot passar als bombers, en cas que Catalunya sigui un país independent, i penso que sens dubte, milloraria el servei. I perquè? 
Al ser un país independent, els nostres impostos no marxarien cap a Madrid i es destinarien tots aquí, i això es traduiria que al tenir més capacitat pressupostària, augmentaria la plantilla de bombers, s’invertiria més en formació i es compraria nous vehicles i material de darrera generació. 
A més a més, s’assumirien aquelles competències que actualment no tenim, com salvament marítim, centrals nuclears i ajuda internacional, i s’eliminarien algunes duplicitats, fet que permetria un estalvi econòmic i un guany en la coordinació.
També es milloraria el marc jurídic i legislatiu que afecta els bombers com els riscos laborals, la seguretat social, les pensions, etc, coses que ara es legislen des de Madrid. 
En definitiva, una Catalunya independent permetria redefinir el model actual de bombers, establint un servei plenament organitzat com una estructura d’estat, tot perfeccionant-lo, fet que actualment no podem fer al ser una simple comunitat autònoma i no disposar de tots els recursos econòmics ni de tota la capacitat per legislar.

diumenge, 6 de setembre de 2015

El PSC menteix alhora de parlar d'hectàrees cremades

Per les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre, en el programa electoral del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), surt una informació que no és del tot certa.

En el punt “Mesura 1.5: Reformes legals necessàries per a la convivència i la seguretat”, hi podem llegir:

Les retallades han incidit en les polítiques de prevenció d’incendis, els bombers ho alertaven el mes de febrer i el resultat ha estat que en els darrers mesos s’han cremat més hectàrees que en els set anys de govern de progrés”.

Ara observem les estadístiques d’incendis forestals dels “set anys de govern de progrés”, és a dir, entre 2004 i 2010 (dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural)

2004: 1.048,35 Ha
2005: 5.176,27 Ha
2006: 3.287,77 Ha
2007: 1.590,86 Ha
2008: 554,95 Ha
2009: 3.461,73 Ha
2010: 618,13 Ha
Total: 15.738,06 Ha

Veiem doncs, que en el període dels “set anys de govern de progrés”, es van cremar 15.738,06 hectàrees.

Ara observem en els darrers mesos. Cal tenir en compte, aquest ambigüitat d’escriure intencionadament “darrer mesos”, quan de temps és “darrers mesos”? Només l’estiu? Tot l’any 2015? El 2014, més el 2015?

Com que jo entenc que els darrer mesos, és aquest any 2015, que de moment, a data de 6 de setembre són ja 8 mesos complerts, veiem els incendis més importants d’enguany (dades extretes del web de premsa dels Bombers):

15 març, Sarral: 4 Ha
15 maig, Benifallet: 2 Ha
18 maig, Navès: 1 Ha
18 maig, Vilablareix: 3 Ha
18 maig, Vila-rodona: 2,5 Ha
18 maig, Vallbona de les Monges: 6,1 Ha
4 juny, Esparreguera: 3,3 Ha
4 juny, Sant Boi de Llobregat: 1,5 Ha
4 juny, Rasquera: 1,5 Ha
4 juny, Cervià de les Garrigues: 2 Ha
4 juny, Caldes de Malavella: 15 Ha
5 juny, Alguaire: 10 Ha
5 juny, Torrelles de Llobregat: 3 Ha
6 juny, Sant Fruitós de Bages: 25Ha
10 juny, Falset/Gratallops: 24,4 Ha
11 juny, Sitges: 5,5 Ha
11 juny, Pobla de Cérvoles: 2,5 Ha
30 juny, Sant Celoni: 2 Ha
30 juny, Sant Fruitós de Bages: 2,3 Ha
30 juny, Foixà: 1,5 Ha
1 juliol, Montblanc: 4 Ha
1 juliol, Esparreguera: 3 Ha
1 juliol, Collserola: 18 Ha
5 juliol, Cardedeu: 8,7 Ha
7 juliol, Artés: 4,5 Ha
13 juliol, Portbou: 13 Ha
15 juliol, Sant Salvador de Guardiola: 1,2 Ha
18 juliol, Bellver de Cerdanya: 7 Ha
20 juliol, Rabòs: 3,8 Ha
21 juliol, Girona: 36 Ha
26 juliol, Òdena: 1.293,4 Ha
5 agost, Quart: 1,6 Ha
5 agost, Solivella: 1, 2 Ha
24 agost, Calafat: 43 Ha
29 agost, Cornudella de Montsant: 31 Ha
6 setembre, Pratdip: 0,8 Ha

TOTAL 2015 (1/1 al 6/09): 1.588,3 hectàrees.

En el període dels “set anys de govern de progrés”, es van cremar 15.738,06 Ha. En 8 mesos de 2015: 1.588,3 Ha.

I si voleu ser més generosos i sumar les hectàrees cremades del 2014, com ampliant això dels “darrers mesos” 1.571,29 (2014) + 1.588,3 Ha = 3.159,59 Ha.

És a dir, que en els darrers 20 mesos, s’ha cremat només una cinquena part del que es va cremar en “set anys de govern de progrés”.

Veiem doncs, que l’afirmació “en els darrers mesos s’han cremat més hectàrees que en els set anys de govern de progrés” és totalment falsa!

Em sap greu aquesta perversió de la política, aquesta manipulació, i en especial amb un tema tant sensible com són els incendis forestals.

No seré jo qui ha de defensar el govern de CIU, perquè ja són grandets per defensar-se, i perquè penso que les retallades sí que han condicionat que els bombers tinguin menys material i menys personal, però em sap molt de greu, que des del PSC es menteixi descaradament al parlar sobre el nombre d’hectàrees cremades, i més, quan hi tinc amics que hi militen. 

dijous, 16 de juliol de 2015

Continua el descens de personal per la campanya forestal


Greenpeace-España ha presentat un informe titulat “El verano que no queremos que ocurra”, on reflexiona sobre la possibilitat que es repeteixin a l'Estat Espanyol estius com els de 1994 (450.000 ha cremades, 33 morts), a causa de la conjunció de diversos problemes estructurals amb fenòmens meteorològics extrems, en un context de pervivència de les causes del foc i l'impacte de les retallades en prevenció i extinció.

Per Greenpeace, el perill no són els incendis ni el foc, són aquells incendis d’alta intensitat, incendis incontrolables que es formen amb sis ingredients i ja tenim el còctel explosiu que donaria lloc a un Gran Incendi Forestal (GIF):
- Pervivència de les causes dels incendis
- Canvi climàtic
- Abandonament i falta de gestió del bosc
- Augment de la interfície urbà forestal
- Supressió total del foc (paradoxa de l'extinció)
- Retallades i precarització del dispositiu d'extinció

Sobre el darrer punt, els de Greenpeace també parlen dels bombers de la Generalitat i em citen a mi, (nota 31 de l'informe) per l’article que vaig publicar l’11de juny de 2014 com a font que la reducció del personal a Catalunya és un fet des de l’any 2013.

Com que citen l’article del juny del 2014, ara actualitzo la informació sobre la campanya forestal 2015 i fins i tot aporto noves dades dels darrers 15 anys.

Observarem que, malauradament i per tercer any consecutiu, el personal per la campanya forestal d’estiu va en descens.

En comparació amb el 2012, fa només tres anys, ara a l’estiu del 2015, hi ha 711 persones menys treballant dedicades a l’extinció d’incendis, un 11% menys.

Les dades detallen el nombre de bombers funcionaris, el nombre de bombers voluntaris, el personal EPAF, el personal administratiu i personal de control, i el reforç de la campanya forestal específic (auxiliars forestals, conductors, guaites, operadors de vol, etc).








2015

Bombers Funcionaris: 2.424

Bombers Voluntaris: 2.218

EPAF: 36

personal administratiu i de suport: 305

Reforç campanya forestal: 844

Total: 5.827 (respecte al 2014: - 188)



2014

Bombers Funcionaris: 2.466

Bombers Voluntaris: 2.342

EPAF: 36

personal administratiu i de suport: 331

Reforç campanya forestal: 840

Total: 6.015 (respecte al 2013: - 256)



2013

Bombers Funcionaris: 2.517

Bombers Voluntaris: 2.488

EPAF: 36

personal administratiu i de suport: 334

Reforç campanya forestal: 896

Total: 6.271 (respecte al 2012: - 296)



2012

Bombers Funcionaris: 2.556

Bombers Voluntaris: 2.532

EPAF: 34

personal administratiu i de suport: 334

Reforç campanya forestal: 1.111

Total: 6.567 (respecte al 2011: +25)



2011

Bombers Funcionaris: 2.580

Bombers Voluntaris: 2.548

EPAF: 34

personal administratiu i de suport: 343

Reforç campanya forestal: 1.037

Total: 6.542 (respecte al 2010: +14)



2010

Bombers Funcionaris: 2.451

Bombers Voluntaris: 2.478

EPAF: 36

personal administratiu i de suport: 356

Reforç campanya forestal: 1.207

Total: 6.528 (respecte al 2009: +79)



2009

Bombers Funcionaris: 2.420

Bombers Voluntaris: 2.583

EPAF: 37

personal administratiu i de suport: 335

Reforç campanya forestal: 1.074

Total: 6.449 (respecte al 2008: +50)



2008

Bombers Funcionaris: 2.344

Bombers Voluntaris: 2.445

EPAF: 37

personal administratiu i de suport: 293

Reforç campanya forestal: 1.280

Total: 6.399 (respecte al 2007: +147)



2007
Bombers Funcionaris: 2.344

Bombers Voluntaris: 2.354

EPAF: 37

personal administratiu i de suport: 180

Reforç campanya forestal: 1.337

Total: 6.252



2006

Bombers Funcionaris: 2.346

Bombers Voluntaris: 2.263

EPAF: 37

personal administratiu i de suport: dada no informada

Reforç campanya forestal: 1.324

Total: 5.970



2005

Bombers Funcionaris: 2.196

Bombers Voluntaris: 2.322

EPAF: 37

personal administratiu i de suport: dada no informada

Reforç campanya forestal: 1.557

Total: 6.112



2004

Bombers Funcionaris: 2.082

Bombers Voluntaris: 2.126

EPAF: 41

personal administratiu i de suport: dada no informada

Reforç campanya forestal: 1.382

Total: 5.631



2003

Bombers Funcionaris: 2.066

Bombers Voluntaris: 2.132

EPAF: 41

personal administratiu i de suport: dada no informada

Reforç campanya forestal: 1.166

Total: 5.405



2002

Bombers Funcionaris: 1.960

Bombers Voluntaris: 2.056

EPAF: 41

personal administratiu i de suport: dada no informada

Reforç campanya forestal: 1.279

Total: 5.336



2001

Bombers Funcionaris: 1.833

Bombers Voluntaris: 2.184

EPAF: dada no informada

personal administratiu i de suport: dada no informada

Reforç campanya forestal: 1.277

Total: 5.294



2000

Bombers Funcionaris: 1.816

Bombers Voluntaris: 2.130

EPAF: dada no informada

personal administratiu i de suport: dada no informada

Reforç campanya forestal: 1.342

Total: 5.288

(les dades estan extretes dels dossier de presentació de les campanyes forestals del Departament d'Interior i la DGPEIS )



dijous, 25 de juny de 2015

Denúncia de l'APTB-Catalunya

Copio/enganxo el següent comunicat, el qual subscric moltes de les coses que denuncia:

L’APTB‐CATALUNYA, INTEGRADA PELS COMANDAMENTS SUPERIORS DELS BOMBERS DE LA GENERALITAT, DENUNCIA UN GREU DETERIORAMENT DEL COS
• Més del 70% dels alts comandaments operatius de Bombers clamen per la deixadesa i la irresponsabilitat dels polítics del Departament d’Interior, que han comportat que el Cos de Bombers estigui agonitzant.
• Els conflictes amb els gestors del Departament d’Interior i la mala gestió dels recursos afecta la planificació i al futur del Cos pels propers anys.
• A Catalunya hi ha duplicitats entre cossos de seguretat i diferents serveis (degut a un conflicte de competències), situació que determinats cossos aprofiten per fer tasques que no els pertoca.
• A mitjans de juny ja no hi ha cap mànega de recanvi al magatzem de Bombers per anar a apagar foc.
• Els comandaments de Bombers demanen que els gestors polítics donin confiança als comandaments operatius que dirigeixen Bombers per poder redreçar al situació, i que no tornin a utilitzar al Cos de Bombers com a arma de desgast polític.

QUI SOM l’ASSOCIACIÓ DE PROFESSIONALS I TÈCNICS DE BOMBERS DE CATALUNYA?
L’APTB de Catalunya agrupa professionals i tècnics de cossos de bombers. A Catalunya representa al 80% dels alts comandaments del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya.
Els alts comandaments de Bombers exercim de Caps de Regió, Caps de Divisió i Caps de Guàrdia i treballem el dia a dia amb els Sots‐Caps de Guàrdia, amb la resta de comandaments dels parcs i amb tot el conjunt de bombers, bombers voluntaris i els altres cossos d’emergències.

PER QUÈ HEM FET AQUEST COMUNICAT DE PREMSA?
Fins ara hem estat amatents i pacients a les explicacions i voluntats dels nostres alts caps, els nostres màxims comandaments operatius, i els gestors polítics que ens han dirigit des de la Conselleria d’Interior. Darrerament, però, s’han traspassat 3 línies vermelles que ens han obligat a adoptar una postura activa en defensa del Cos de Bombers davant la deixadesa i la irresponsabilitat dels responsables polítics del Departament.
Evidentment els nostres màxims comandaments de bombers coneixen aquesta situació i l’han posat sobre la taula dels gestors polítics reiterades vegades, però no se n’han sortit de redreçar aquesta situació.

Per això estem aquí. I no ens agrada estar aquí perquè aquesta no és la nostra tasca ni responsabilitat. Però ho fem,amb una extrema preocupació, per consciència i ètica com a funcionaris que creiem en el servei públic.


Conflicte de competències
Estem patint dia a dia conflictes amb els companys de Mossos, de les ADF, de les associacions de Protecció Civil, perquè a nivell polític i a nivell d’equips de gestió no es respecten les competències establertes per Llei per cada un d’aquests col∙lectius. La norma diu qui s’encarrega de fer què. Però en el dia a dia hi ha una guerra de colzes entre cossos de seguretat i emergències que és impròpia d’un país ordenat i de seny. La nostra feina és vetllar per la ciutadania, no perdre el temps en baralles partidistes guiades sota una estratègia política d’un partit o altre.
Que ningú digui que no n’està al cas. Hi ha una guerra en determinats cossos que estan en expansió per fer serveis o tasques que no els pertoca. Responsabilitats o competències que Bombers ha estat desenvolupant els darrers 30 anys sembla que ara estiguin en litigi. La norma és clara. Però la gestió dels recursos, nefasta per alguns i deliberada per altres, fa que Bombers s’estigui aprimant, perdent força, reduint la seva capacitat de treball, talment com si algú volgués que es morís de gana.
Els Bombers de la Generalitat té un capital humà i una experiència en emergències que no poden tenir, precisament per la mateixa naturalesa del Cos de Bombers, cap altra organització ni col∙lectiu. Un prestigi reconegut arreu d’Europa. Però el més important és l’estima que tenim per l’uniforme que portem i pel servei que donem a la ciutadania. Una vocació de servei que es tradueix en una de les notes de satisfacció més altes atorgades per la societat.
Qui permet que Bombers s’estigui morint? Qui vol reduir aquest servei públic que funciona i deixar‐lo agònic?
Però bombers no tan sols pateix un conflicte de competències extern. En els darrers temps la direcció política del departament ha permès una desautorització sistemàtica del Cos, tant dels seus comandaments com del darrer bomber arribat al cos. Una desautorització feta precisament per aquelles estructures del departament que més obligades estan a donar‐nos suport.
La direcció de serveis, els serveis de contractació, la subdirecció de recursos humans sembla que hagin fet tot el possible per crear conflictes interns, per generar mal ambient als parcs, per descapitalitzar econòmicament el Cos i que hagin allunyat als comandaments del cos de la presa de qualsevol decisió de gestió dels recursos humans o materials. I sense aquesta participació dels comandaments en la presa de decisions s’han comès grans errors de planificació i de gestió de recursos que costaran de refer en el futur.
Aquesta és una primera línia vermella que ja fa anys que s’ha traspassat.


Gestió dels recursos públics
En aquest moment a ningú se li escapa que els recursos financers del nostre país han disminuït de forma marcada, per aquesta raó avui encara és més important administrar‐los correctament, de manera eficient i a partir de les competències de cada organització. A Bombers fa anys que patim la retallada de personal i recursos bàsics per fer la nostra feina, la majoria de nosaltres fins ara no ens queixat en els termes que avui ens fan redactar aquest comunicat, perquè entenem el context de crisi en el que estem, però una cosa és que no n’hi hagi diners per ningú i l’altra que només n’hi hagi per alguns, i a sobre que aquests alguns no siguin els responsables del servei.
No entenem qui decideix que s’equipin 40 mossos d’esquadra amb material per rescat de muntanya i subaquàtic per fer unes tasques que ja està fent bombers i que les està fent bé. Els bombers de rescats i salvaments (GRAE) han de posar material propi perquè la Conselleria d’Interior diu que no té diners per equipar‐los, però a la vegada la mateixa Conselleria d’Interior permet la despesa en equipar a algú per fer una tasca de la qual no en té la competència? No ho entenem.
No entenem que no hi hagi mànegues per apagar incendis al magatzem de bombers i sí que n’hi hagi per equipar als camions de bombers pintats de groc dels companys ADF. Creiem en les ADF, però en les ADF que fan 90% de prevenció i 10% de suport a l’extinció. No volem un doble cos de bombers forestals basat en voluntaris i propietaris de boscos. Que a hores d’ara al magatzem de Bombers no hi hagi cap mànega per apagar foc de recanvi implica que molts camions no portin les mànegues mínimes que considerem necessàries. O hi ha diners, com a mínim pel servei públic, o no n’hi ha per ningú. Qui assumeix la decisió que la prioritat d’equipar amb mànegues sigui per una associació i no per al cos de bombers que és servei públic? .
No entenem tampoc que el Departament d’Interior hagi substituït un rènting de vehicles tot terreny per un rènting de vehicles tipus tot camí i fins i tot tipus turisme, deixant un 20% dels parcs de bombers funcionaris sense vehicle tot terreny, com si disposar d’un tot terreny fos un luxe de nous rics. Qui ha pres aquesta decisió oblida que els bombers no sempre atenem els serveis amb camions (alguns d’ells de més de 15 anys, tot sigui dit), que molt cops hi ha recerques d’avis i nens perduts, fins i tot en zones metropolitanes, que quan hi ha incendis forestals és imprescindible disposar d’un tot terreny, que quan neva qui fa rescats són els bombers i quan hi ha aiguats o ventades i cal accedir per camins impenetrables plens d’arbres caiguts, els camions no sempre poden accedir a tot arreu. I malauradament ja tenim experiències negatives en aquest sentit.
No entenem que als magatzems hi manquin elements dels nostres equipaments de protecció individuals, pantalons, ulleres, botes, guants. No entenem que es posi per davant l’oferta econòmica de la valoració tècnica en aspectes tan crítics per als bombers com són el manteniment dels equips de respiració autònoma, les càmeres tèrmiques o els analitzadors de gasos. I que aquests elements bàsics d’intervenció vagin desapareixent dels parcs per manca de pressupostos de reparació, òbviament, sense que es pugui ni plantejar la possibilitat de compra per ampliar‐ne la cobertura territorial.
Aquesta és una segona línia vermella que fa un temps que s’està traspassant...


Menyspreu polític al cos de bombers
La marxa sobtada del Conseller d’Interior ens ha deixat xocats. La seva fugida, fruit de problemes a nivell de partits, l’entenem com un menysteniment cap a Bombers i a la resta de col∙lectius que tenen una alta responsabilitat a l’estiu. Com pot el capità abandonar el vaixell quan la nau s’acosta a una forta tempesta?
Per llei, el conseller d’interior és el màxim comandament de les emergències de Catalunya i aquest no és un títol nobiliari. Té la responsabilitat de liderar als màxims responsables operatius dels Mossos, dels Bombers o d’altres cossos d’emergència davant les crisis. La seva responsabilitat inclou entre d’altres, donar suport a les decisions operatives quan aquestes poden posar en conflicte el bé col∙lectiu respecte als béns individuals.
Ens imaginem que en els propers quinze dies hi pugui haver un gran incendi forestal dels que de tant en tant ens toca patir? Quin rol podrà jugar un nou conseller si d’alguna manera encara no haurà pogut conèixer ni l’organigrama de la resposta a l’emergència?
Aquest fet és clarificador i preocupant de la visió que alguns polítics al tenen envers els Serveis Públics dels quals són responsables.
Aquesta tercera línia vermella fa encara més necessari comptar amb polítics que tinguin clar que la seguretat del ciutadà és polièdrica i que per garantir‐la és imprescindible un bon cos de policia, un bon cos de bombers, uns bons serveis sanitaris, tots ells amb els mitjans humans necessaris, les eines i l’equipament de seguretat suficient per garantir la seguretat dels actuants i la dels ciutadans als que hem de garantir.
Per això estem aquí, no volem ser còmplices ni mantenir‐nos callats davant aquesta falta de consideració cap als cossos de seguretat i d’emergències que afrontem un dels moments més complicats de l’any, població estacional i incendis forestals, que requereixen de lideratges amb seny i clars.
Els funcionaris hem de donar exemple, el nostre sou és pagat per tota la ciutadania, som els primers que hem de retre comptes de què fem, com i per què. Els nostres caps i els nostres gestors han de liderar el donar exemple i darrere, que no pateixin, que per treballar i redreçar la situació tots farem pinya, des del primer bomber al darrer inspector.

QUÈ PROPOSEM AL NOU EQUIP GESTOR?
El Cos de Bombers no potser una arma de desgast polític entre interessos partidistes. Som un servei públic, com l’educació o la sanitat, que ha de tenir un full de ruta consensuat entre els agents socials i els partits, tots, amb un equip directiu professional i tècnic, que conegui què gestiona i no estigui a l’empara de les voluntats partidistes.
I sobretot necessitem un equip directiu que marqui el rumb de Bombers seguint el model d’emergències d’aquest país. Per això necessitem que l’equip de bombers que lidera el cos, els nostres màxims comandaments, rebin la confiança i el suport per part dels gestors polítics i de l’administració, per tal que puguin avançar i solucionar els greus problemes que arrosseguem des de fa anys.
Els grans reptes a resoldre urgentment:
‐ Definir el Model de Cos de Bombers, per garantir estabilitat a llarg termini.
‐ Actualitzar la Norma: cal un nou decret que reculli l’actual estructura de la Guàrdia,
‐ Resoldre la manca de personal:calen noves convocatòries de places per a bombers i comandaments, així com un dimensionament adequat de l’estructura de suport tècnic i administratiu.
‐ Evitar la descapitalització: cal reprendre la compra de tots aquells materials i eines bàsics, la mancança dels quals pugui implicar desprotecció dels actuants o dels ciutadans,
‐ Respectar les competències: cal blindar les funcions i tornar a potenciar l’I+D que ens ha caracteritzat en els darrers 15 anys per tal de garantir la millora sistemàtica.
El pitjor que li pot passar a una organització és que la seva millor gent, la més preparada i motivada, estigui tant frustrada per la desorganització i manca de rumb clar que el seu descontentament acabi perjudicant a la pròpia organització.
Reclamem del nou Conseller d’Interior, i per això ens oferim a treballar plegats de manera constructiva en el que ens proposi, les dues següents necessitats:
‐ un Equip de Direcció sòlid, compacte i valent i
‐ un Equip de Gestió competent, assenyat i amb la voluntat de servei al país,

Dues demandes que entenem que són el que el Cos de Bombers i la societat es mereixen.

APTBCAT ‐ 23 de juny de 2015