dilluns, 12 d’octubre de 2020

No a un llei que centralitza, homogeneïtza i unifica!

 

El 13 d’octubre es votarà al Congreso la Proposición de Ley de coordinación de los servicios deprevención, extinción de incendios y salvamento en el marco del SistemaNacional de Protección Civil.

La idea és establir una llei única per a tots els cossos de bombers d’Espanya. Però aquesta proposta de llei l’han redactat uns bombers espanyols, els de la Coordinadora Unitaria de Bomberos Profesionales (CUBP) per a solucionar les mancances i endreçar els cossos de bombers espanyols, però que desconeixen completament la realitat de Catalunya. A Catalunya tenim la nostra pròpia Llei 5/1994 del 4 de maig, i els serveis de bombers estan completament regulats i legislats, tot i que també és cert, que ens caldria una millora i una actualització al segle XXI. Però això és el nostre problema, no el seu.

Sobta que aquesta llei se l’hagi fet seva Unidas Podemos, un partit que no para d’omplir-se la boca de progressisme, federalisme i descentralització, quan la llei és tot el contrari (més endavant explico els motius). Però el que més sobta és que els promotors de la llei, la Coordinadora Unitaria de Bomberos Profesionales (CUBP) no hagin tingut escrúpols per reunir-se i demanar el suport de VOX. Em sap greu però hi ha línies vermelles que no es poden creuar. Al feixisme, ni aigua! Vox ha anunciat que hi votarà a favor. Igual que Podemos.

Però abans d’entrar a valorar aquesta llei, primer, com a bombers ens cal respondre a una pregunta. Què volem? Seguir encallats en el provincianisme espanyol on de Madrid mai venen solucions per a Catalunya? O tenir un Estat Català per disposar de totes les eines jurídiques, legislatives i pressupostàries necessàries per oferir el millor servei?

Evidentment que jo em quedo amb la segona opció. A aquestes alçades Madrid no ens salvarà de res, ni aportarà solucions, sinó tot el contrari, ja que aquesta llei, homogenitza, unifica i coordina els bombers des de Madrid.

Amb aquesta llei es vol crear un Cos únic de bombers per tot l’estat i una “Dirección General de Bomberos” estatal. I això a la pràctica què vol dir? Intrusisme, invasió i pèrdua de competències! Així, per exemple:

-          Des de Madrid es decidirà l’ubicació i l’emplaçament de parcs i el nombre de bombers per parcs, com si a Catalunya no ho sapiguéssim fer.

-          Des de Madrid es regularà  els sistemes d'homogeneïtzació i homologació de la uniformitat i de la imatge corporativa. La rojigualda a la màniga, m’hi jugo un pèsol!

-          Des de Madrid es decidirà la formació dels bombers. La formació dels bombers catalans fa anys que es fa des de l’ISPC. Quedarà anul·lada la seva iniciativa?

-          La llei imposa que tots els bombers seran funcionaris. Cal tenir en compte que la meitat dels bombers de Catalunya són voluntaris, llavors com quedaran regulats o aniran directament al carrer i Catalunya perdrà el 50% del seu personal?

-          Es pretén que els serveis de bombers d'aeroports i ports siguin estatals, i per tant, la Generalitat en perdrà les competències.  

-          En la llei els bombers d’empresa no estan regulats. Què passarà amb els convenis que té l’Ajuntament de Barcelona amb el Port? Què passarà amb els bombers d’empresa de les petroquímiques de Tarragona?

-          Diu que la llei que s’establiran protocols d'actuació en àrees limítrofes entre Comunitats Autònomes. Cal dir que els Bombers de la Generalitat tenen des de fa anys i panys protocols d’actuació amb l’Aragó, el País Valencià, la Catalunya Nord. I també amb l’Ajuntament de Barcelona i amb Pompièrs-Emergéncies dera Val d’Aran. Llavors? 

Imaginem que s’aprova la Llei. Imaginem que envaeix competències. Imaginem que la Generalitat fa un recurs d’inconstitucionalitat. Què creieu què dictaminarà el Tribunal Constitucional? Spoiler: el mateix quan la Generalitat va presentar un recurs contra la Llei espanyola de Protecció Civil, on va argumentar que les facultats de coordinació que ostenta l’Estat en matèria de protecció civil s’han de limitar a les emergències que afectin més d’un territori. Què va decidir el Tribunal Constitucional? Desestimat el recurs en considerar que la competència autonòmica en matèria de protecció civil està vinculada a la vigilància de la seguretat pública, que la Constitució atribueix en exclusiva a l’Estat.

En definitiva, estic totalment en contra d’una llei que mitjançant l’homogenització, l’unificació i la coordinació envairà les competències pròpies de Catalunya i es carregarà el model d’emergències català. Un nou 155 però ara, pels bombers catalans.

Passem la pantalla autonòmica i comencem a desenvolupar les estructures d’estat per la futura República, entre elles, els bombers i serveis d’emergències.

divendres, 17 de gener de 2020

Consulta pública prèvia per modificar el Reglament del cos de bombers voluntaris.

Aquests dies s'ha obert una consulta Pública Prèvia per modificar el Reglament del cos de bombers voluntaris. 

El Reglament és de l'any 2015, és a dir, només té 4 anys i mig, i ja l'estem modificant?? Doncs sí. El de l'any 2015 es va fer ràpid i corrent i va quedar un nyap amb totes les qüestions que caldria haver inclòs. 

A més a més,  les dificultats d’execució del sistema selectiu i de manteniment dels requisits d’ingrés, que ha portat en els darrers tres anys a la revocació de més de 200 bombers voluntaris per diferents causes, i és per això que cal millorar el Reglament.  

El setembre del 2014 vaig fer unes al·legacions a l'esborrany de Reglament, però no les van tenir en compte. Enguany he tornat a presentar pràcticament les mateixes, que en resum vindria a ser:

- Ser agents de l'autoritat. 
- Mateix requisit d'accés que els bombers funcionaris.
- Per ser cap de parc, s'ha de ser caporal, sergent o oficial.
- Titulació del grup C per oficial, sergent o caporal.
- Afegir a les funcions dels caporals, sergents i oficials les tasques operatives d'inspecció i de comandament.
- El consell de bombers voluntaris ha de ser votat per tots els bombers voluntaris, i s'han de poder presentar tots els bombers voluntaris, no només els caps de parc.
- Que es contemplin i estiguin coberts per l'assegurança els accidents “in itenere” en trajecte a assistència a les pràctiques, assistència a cursos i per l'assistència a sinistres i serveis de rereguarda.


També com a novetat, he proposat:

- Tenir el permís de conducció de vehicles de la categoria C, en vigor, o permís equivalent d'acord amb la normativa aplicable, com a condició indispensable per ser bomber voluntari (sense cap termini, ja que ara tens 5 anys per tenir-lo).
- Fer les mateixes hores de formació que els bombers funcionaris en el curs de formació que es fa l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. (Els funcionaris fan 700h i els voluntaris 500h). 
- Tenir per reglament, delegats de prevenció, salut i seguretat, per poder estar dins el Comitè de Seguretat Laboral, i que els bombers voluntaris constin en el Pla de Prevenció de Riscos Laborals (PRL) del Departament d'Interior.
-Requisit per ser bomber voluntari: No tenir antecedents penals en violència de gènere i aportar certificat de delictes de naturalesa sexual (certificat negatiu conforme no n'han comès).
- Una vegada enllestit l'esborrany definitiu, el reglament hauria de ser votat i aprovat per tots els bombers voluntaris. 


A part de les meves propostes, he vist altres aportacions molt interessants, com per exemple: 

- Establir convenis amb administracions i empreses privades perquè un bomber pugui abstenir-se de la seva feina per descansar, en cas d'haver fer de bomber tota la nit. 
- Permetre als bombers voluntaris de la secció activa obtenir el CFGM de tècnic/a en emergències i protecció civil.
- Fer que els bombers voluntaris puguin participar en les convocatòries dels bombers funcionaris del Complement d'Acreditació de l'Estat Físic (CAEF) i que els aptes obtinguin una gratificació
- Promoure la presencia d'una plantilla complerta de bombers voluntaris als parcs de bombers funcionaris, però no per suplir mínims, sinó per millorar les dotacions. 

També hi ha un parell de propostes per deixar de ser bombers voluntaris i tenir un contracte laboral i passar a ser bombers a temps parcial o "bombers comunitaris", com els anomena la persona que ho proposa. Però això ja seria un debat molt més profund que implicaria una total reestructuració de l'actual model mixt.

Com a conclusió, celebro que el procés de redacció sigui per primera vegada, un procés totalment obert, transparent, participatiu i democràtic, però adverteixo que m'agradaria que això fos realment així i totes les propostes siguin estudiades i s'obri entre la DGPEI5 i les persones que les han presentat, un debat per poder exposar-la i defensar-les molt millor. I que una vegada hi hagi un esborrany, aquest sigui novament modificable i es puguin fer noves aportacions i canvis. 

divendres, 26 d’abril de 2019

El finançament dels Bombers de la Generalitat

Quin és el finançament dels Bombers de la Generalitat?
La llei 5/1994 de 4 de maig preveu que els ajuntaments i diputacions ajudin a finançar els serveis de prevenció i extinció d'incendis.
Però col·laboren econòmicament ajuntaments i diputacions??

He presentat una instància a la Generalitat i ja tenim resposta.

Segons l'art. 59 de la llei 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya, els serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de la Generalitat poden comptar per a llur finançament amb els recursos:
a) Dotacions amb càrrec als pressupostos de la Generalitat.
b) Aportacions voluntàries de les diputacions provincials de Catalunya.
c) Aportacions obligatòries de les diputacions provincials de Catalunya, segons els decrets de transferències dels serveis a la Generalitat.
d) Aportacions dels municipis de Catalunya.

M'agradaria saber, en relació amb els pressupostos des de l'any 2008 fins l'actualitat:
1) Les aportacions voluntàries de les diputacions provincials de Catalunya, desglossada per cada diputació.
2) Les aportacions obligatòries de les diputacions provincials de Catalunya, segons els decrets de transferències dels serveis a la Generalitat, desglossada per cada diputació.
3) Les aportacions dels municipis de Catalunya, desglossada per cada municipi.
4) L'origen i font dels ingressos per finançar els serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de la Generalitat.
5) El % dels punts 1,2 i 3, en relació amb el total d'ingressos.

I la resposta que hem rebut ha estat:

Segons la informació facilitada per la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, us informem del següent:
Des de l’any 2008 en endavant, pel finançament dels serveis de prevenció, extinció d’incendis i salvaments de la Generalitat NO hi ha hagut aportacions ni transferències de les previstes a les lletres b), c) i d) de l’article 59 de la Llei 5/94, de 4 de maig.
Es a dir, tot el pressupost d’aquests serveis ha anat a càrrec de la Generalitat de Catalunya. El pressupost de la Generalitat pels serveis de prevenció, extinció d’incendis i salvaments únicament es completa amb:
- La contribució especial per a l'establiment, la millora i l'ampliació de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments. Contribució creada mitjançant la Llei 5/1994, de 4 de maig.
- La "Unión Española de Entitades Aseguradoras y Reaseguradoras (UNESPA), en representació de les entitats asseguradores, signa periòdicament convenis de col·laboració amb la Generalitat per a la recaptació de la contribució especial.
- La taxa per a la prestació de serveis de prevenció i extinció d’incendis i salvaments, creada mitjançant la Llei 12/2004, de 27 de desembre, de mesures financeres.

Vista doncs la resposta,
En resum, com a mínim, des de l'any 2008, quan va començar la crisi que encara afecta als bombers, malgrat que la llei ho diu, NO hi ha hagut aportacions ni voluntàries ni obligades de les diputacions provincials, així com tampoc CAP aportació dels municipis de Catalunya.
Tot plegat és massa greu, ja que qui és el responsable de fer complir la llei? Si diputacions i ajuntaments han de contribuir a finançar Bombers, com és que, des de l'any 2008, no hi ha hagut cap aportació econòmica?
Però el més greu, és que darrerament, ara que s'acosten eleccions municipals, alguns alcaldes han reclamat a la Generalitat més recursos pels bombers de la seva població, però des dels seus municipis no es fa cap aportació econòmica.
A qui pertoqui, que faci complir l'art. 59 de la llei 5/1994, de 4 de maig, i que hi hagi més serietat, compromís i responsabilitat als ajuntaments i diputacions per finançar els Bomberscat, tal i com els hi pertoca per llei.

dimecres, 24 d’octubre de 2018

Llei Marc de bombers a Espanya

7.000 bombers de tot l'Estat es van manifestar a Madrid el passat 20 d’octubre per reclamar i avalar el Projecte de Llei que ha presentat al Congrés dels Diputats la formació política Podemos.

Què és aquest projecte de llei? És una reinvindicació històrica de la “Coordinadora Unitaria de Bomberos Profesionales” on es vol establir uns criteris i un marc normatiu comú per a tot el territori espanyol, garantint una organització i funcionament homogeni per tots els bombers. Es vol també que els bombers hagin de ser funcionaris de carrera, i tinguin la consideració d'agents de l'autoritat en l'exercici de les seves funcions. Una de les intencions és crear la Direcció General de Bombers, sota la dependència de la Subsecretaría de l'Interior i que existeixi una Comissió Estatal de Coordinació dels serveis de bombers. Es vol refermar que els municipis de més de 20.000 habitants hagin de comptar, com a mínim, amb un parc de bombers. En el projecte també es vol regular la mort en servei i la segona activitat. En definitiva, una Llei Marc que reguli els bombers a tota Espanya.

I què hi tenim a dir els bombers catalans, en aquesta llei? Primer cal precisar que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de serveis de prevenció i extinció d'incendis, així doncs, una llei superior espanyola, podria deixar sense efecte algun article o contingut de l’actual llei catalana 5/1994, de 4 de maig, que regula els serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya.

Per tant, caldria estar a l’aguait sobre si ens podria afectar de manera negativa, sobretot pel que fa a l’actual model mixt de bombers professionals i bombers voluntaris. (Confesso que tampoc m’he mirat amb lupa i deteniment l’esborrany de llei i l’he comparat amb la normativa catalana, perquè, entre d’altres, crec que caldria l’assessorament d’algun jurista).

Sincerament, a aquestes alçades de la pel·lícula de les relacions entre Espanya i Catalunya, els bombers catalans hem de tenir clar, que cap solució vindrà d’Espanya. 

Recordo per exemple, que segons l’article 132 de l’Estatut d’Autonomia “correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de protecció civil”. En base a aquest article, el govern de Catalunya va presentar l’any 2017 un recurs al Tribunal Constitucional contra diversos articles de la "Ley 17/2015, de 9 de julio, del Sistema Nacional de Protección Civil", impulsada pel govern espanyol, ja que plantejava dubtes sobre qui havia d’assumir les competències de coordinació de la Protecció Civil a Catalunya. Però el Tribunal Constitucional va rebutjar, per unanimitat, el recurs del Govern de la Generalitat i la sentència considera que l’Estat ha de coordinar tota la protecció civil, en tot moment, tant quan hi ha emergència, com quan es planifica o s’estableixen mesures preventives. Aquesta sentència és doncs un atac més a les competències de l’Estatut. 

I també vull remarcar que l'Estatut, no està desplegat del tot, ja que segons l’article 132,  correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de salvament marítim i en matèria de seguretat nuclear, i cap de les dues competències no s’ha traspassat, 12 anys després de la seva aprovació.

Així doncs, creieu que aquesta llei espanyola de bombers ens pot arribar a respectar?

Desitjo els millor pels bombers espanyols i aquesta llei que volen fer és una bona mesura per endreçar la seva situació legal i laboral ja que la fragmentació de cossos és una característica dels serveis d'extinció d'incendis a Espanya. Però a Catalunya hauríem de traçar el nostre propi cami. 

Els bombers catalans realitzem els nostres serveis en un marc acotat de competències, limitat de mitjans i pressupostos i encasellats estructuralment pel fet de viure en una autonomia controlada, amenaçada i ocupada. Recordo també el mal que va fer a bombers, l’aplicació del 155 i la intervenció econòmica de les finances de la Generalitat.

Sí, a Catalunya encara tenim moltes mancances. Volem millorar el servei de bombers? Treballem doncs per a la construcció de la República Catalana, perquè només amb un estat propi, els bombers catalans disposarem de totes les eines jurídiques, legislatives i pressupostàries necessàries per oferir un servei de bombers com cal.

Pd: segons la Coordinadora Unitaria de Bomberos Profesionales, els grups parlamentaris del congrés espanyol entenen la necessitat d'aquesta llei i tenen, entre d’altres, el suport d’Esquerra Republicana. M’agradaria saber si això és cert, i en cas que fos cert, si els d’ERC han estudiat les repercussions d’aquesta llei a les nostres competències estatutàries. Els polítics republicans haurien d’estar treballant per crear lleis pròpies d’estructures d’estat i començar a desconnectar de l’Estat Espanyol i els seus cants de sirena.
Pd2: la creació d'un sol cos unificat de bombers a Espanya, és l'aspiració màxima de diverses associacions i sindicats espanyols de bombers. De moment ja hi ha un projecte de Llei Marc...Esperem no acabar sent engolits. 

El projecte de llei el podeu consultar aquí: 
http://www.congreso.es/public_oficiales/L12/CONG/BOCG/B/BOCG-12-B-328-1.PDF

dimecres, 11 d’octubre de 2017

Els bombers serem sempre vostres


Aquests darrers dies els bombers que no estàvem de servei hem sortit al carrer. Jo era un d'ells. En el meu uniforme porto l'escut de la Generalitat. Per tant, és un deure i una obligació, defensar el meu govern i les seves institucions.  I com a demòcrata, també és deure i obligació, defensar el referèndum, com a solució a l'encaix de les relacions entre Catalunya i Espanya, i com a eina per què els catalans decidíssim el nostre futur.  

Hi ha gent que critica el fet d'haver sortit els bombers al carrer amb casc i jaqueta ben visible. Però cal dir-ho ben clar: hem sortit a rebutjar i evitar la violència, a pacificar la gent, i especialment l'1 d’octubre per defensar la integritat física dels ciutadans, que feien cua davant dels col·legis electorals, tot patint un terrorisme d'estat per la policia nacional i guàrdia civil, que s'han comportat com forces d'ocupació.  

Però ara, aquells que sempre s'han cregut per sobre del bé i del mal, demanen que no tornem a sortir amb casc i jaqueta. Em sap greu. Si cal, tornarem a sortir.    

Els bombers sempre serem fidels al nostre poble, i que ningú dubti mai, que SEMPRE vetllarem per la seguretat de les persones, dels béns i de la natura, tot complint la nostra carta de servei. De totes les persones. Totes.


I quan sigui necessari, ens trobareu de nou al carrer, vetllant per la democràcia, pel nostre govern, per la gent i per la llibertat.  

divendres, 15 de setembre de 2017

Com a bomber, votaré Sí!

Votaré "Sí" l'1 d’octubre, i us exposaré els meus motius com a bomber de la Generalitat de Catalunya.

Catalunya esdevenint país independent gestionarà el 100% dels seus impostos i disposarà de tots els seus recursos econòmics per augmentar l'escassa plantilla de bombers, invertir més en formació i tecnologia i comprar nous vehicles i material de darrera generació.

Assumiríem competències que no tenim, com centrals nuclears, ajuda internacional i salvament marítim, guanyant en coordinació per estar tot unificat. Els bombers d'aeroport s'integrarien al sistema d'emergències, deixant d'estar dividits i precaritzats.  

Pel fet de ser independents, el marc jurídic i legislatiu que afecta els bombers com riscos laborals, color dels rotatius, seguretat social, jubilació, pensions, etc., que ara es legisla des de Madrid, canviaria i es milloraria, adaptant tot això a la nostra realitat.  

Una República Catalana és l'única via possible per endreçar el cos de bombers i redefinir el model actual, establint un servei completament organitzat com una estructura d'estat, tot perfeccionant-lo, cosa que ara és impossible de fer ja que vivim en una trista comunitat autònoma, que no disposa de tots els seus recursos econòmics ni de tota la capacitat per legislar, i Catalunya està cada vegada més intervinguda, espoliada i oprimida.


Votar "Sí" és l'única garantia per un cos de bombers modern i eficient.


Pd: Amb la independència els Bombers de Barcelona i els bombers d'empresa, també es beneficiarien ja que el nou status els donaria les eines jurídiques, legislatives i pressupostàries necessàries per solucionar mancances i millorar les condicions laborals, tècniques i operatives.

dijous, 6 d’octubre de 2016

Què hem de fer amb les ADF?

El capítol número 3 del programa “Emergències” emès per TV3 el diumenge 2 d’octubre va destapar la caixa dels trons entre les Agrupacions de Defensa Forestal i entre els apagafocs en general. Es van veure imatges de membres d'ADF que semblaven més una colla d’amics inexperts davant el foc, que no pas un grup d'extinció. A més a més, no anaven el suficientment equipats per fer front a la lluita contra les flames. Fins i tot, un d’ells, anava vestit amb bambes, pantalons curts, màniga curta, sense guants i amb un barret de palla! Un barret de palla!

Mitjançant les xarxes socials, alguns ADF van criticar el mateix director del programa per emetre aquelles imatges, ja que allò “feia mal” a les ADF. Però siguem sincers, la culpa no és del director, ni molt menys! Ara no mateu al missatger! Ell tant sols va mostrar una realitat existent a casa nostra: gent poc preparada (o almenys ho semblava) i poc equipada per anar a apagar un incendi forestal.

A les poques hores de l'emissió del programa, la Junta Directiva Executiva de les ADF a Catalunya va emetre un comunicat on exposava, entre d'altres coses, què allò que es va veure en el programa “no era la manera generalitzada d’actuar” ja que la majoria d’ADF estan ben equipades i ben coordinades.

El debat està servit. És aquesta la imatge real de les ADF? Quina ha de ser la tasca de les ADF en un incendi?

Les ADF van néixer fa uns anys quan els propietaris rurals i pagesos es van unir per fer front als incendis forestals dins les seves propietats i el seu terme municipal. Però ho feien a la seva manera. Anaven amb quatre cubes amunt i avall. Amb els anys, les ADF s’han “professionalitzat” si em permeteu l'expressió. Ja no estan formades només per propietaris rurals i pagesos, sinó també per veïns de zones rurals i joves amb inquietuds per ajudar al seu poble i que fins i tot es mobilitzen per anar a centenars de quilòmetres del seu poble. Ara no tant sols porten cubes, sinó moderns camions d'extinció i van equipats, coordinats i uniformats de la millor manera per estar davant de les flames. I molts tenen una gran formació. 

En les ADF existeix molta gent molt vàlida per col·laborar en l’extinció d’incendis, sobretot pels seus coneixements del foc i del territori, uns perquè treballen la terra a diari, són pagesos i besnéts, néts i fills de pagesos, i d'altres, perquè tenen formació acadèmica i professional. Les ADF també són també com una mena de planter de bombers, ja que hi ha joves que han fet el seu “bateig de foc” com a ADF, i posteriorment han fet el salt per ser auxiliars forestals, bombers voluntaris o bombers professionals.

Però en les ADF, també hi ha molt flipat i molt John Wayne del foc. No ens enganyem, i si en parlem, parlem de les coses bones i de les dolentes. Ah! I ja no parlem d’aquelles tasques que fan les ADF que no tenen res a veure amb la prevenció i extinció d’incendis forestals, com apagar cotxes, contenidors, prevenció en correfocs urbans, etc.

I això passa perquè no existeix cap filtre per ser ADF. Per ser ADF, i tenir el carnet groc (aquell que et dona el permís necessari per actuar al front del foc), només cal  tenir 18 anys i un certificat mèdic on s'especifiqui que no tens cap limitació o impediment per a actuar en foc forestal. És a dir, amb 18 anys i un certificat, et plantes davant d’un foc forestal, fent la mateixa feina que els bombers! Massa coherent no és, sobretot si parlem en termes de seguretat, oi?

Les meves paraules potser no agradaran, però aquesta és la realitat.

Des del meu punt de vista, caldria uns mínims que ara no es compleixen. Un ADF amb carnet groc hauria de tenir una sèrie de requisits i sobretot passar unes proves teòriques i pràctiques per ser-ne membre i lògicament, després, rebre una formació obligatòria per poder actuar en un incendi forestal. I les tasques de les ADF haurien d’estar ben definides i aquell que no les complís, rebre una sanció. Si els bombers que estan a primera línea de foc han de passar uns requisits i una formació, doncs un ADF també, tant per la seva pròpia seguretat, com per la resta de grups d'emergències que també estan actuant. 

Tot i que si fos per mi, encara seria molt més agosarat. Les ADF les deixaria exclusivament dins el camp de la prevenció d'incendis (amb voluntaris o si cal amb gent retribuïda), ja que si està formada per propietaris rurals i pagesos, són ells els que han de vetllar per la seva propietat privada (el bosc) amb l'ajuda pública que els hi calgui. Aquí també encetaríem un debat que ara no toca, però de qui ha de ser la gestió del bosc? Del seu propietari, o de la societat en general què és qui en fa ús...

Però tornant a les ADF, i pel que fa a l'extinció, els més ben preparats i amb experiència (aquells pagesos que abans parlava que coneixen el territori i el foc) assessorarien els bombers, tant preventivament com durant l'extinció. I la resta d’ADF que volguessin participar en l'extinció, els faria entrar com a bombers voluntaris (si compleixen requisits i passen les proves, of course!), i de pas, es solucionaria les mancances de bombers voluntaris i tindríem molta més gent preparada, formada, equipada i llesta per fer front als incendis forestals.

Com deia abans, el debat està servit i aquest és la meva humil opinió. Segurament hi hauran d'altres, que poden ser millors que la meva, però el que està clar, que així les coses no poden continuar.