dissabte, 26 de maig de 2012

Carta als voluntaris (per la UGT)

A continuació exposo una carta plena de falsetats i demagògia. Una carta que busca l'enfrontament, enlloc de solucionar un problema. Una carta que tindrà la seva merescuda resposta...

Carta als voluntaris, de la UGT. 26 de maig.
Els representants sindicals del Cos de Bombers professional de la Generalitat de Catalunya, volem manifestar amb aquestes línees el nostre malestar per l’ imatge donada pel col•lectiu de Bombers Voluntaris durant el foc de Rasquera de la setmana passada.

Mai podríem imaginar que negar-se a acudir a una crida extraordinària, en un foc forestal de les magnituds del foc de Rasquera, es pogués fer servir com a mesura de pressió davant d’unes reivindicacions.

Podem entendre que voluntaris de zones mes llunyanes al l’incendi es neguessin a anar a foc com ja ha passat en anteriors ocasions (focs del 94 i 98), però no podem entendre com els bombers voluntaris més pròxims al incendi es van atrevir a no socórrer als seus veïns en una situació d’emergència tan dramàtica com la viscuda als boscos i masos de Rasquera i El Perelló.

El nostre col•lectiu s’ha caracteritzat els últims anys per una forta conflictivitat laboral, arribant a l’extrem de negar-nos a la realització d’hores extres de caràcter estructural, com va passar al 98 o recentment desprès de l’accident d’Horta de Sant Joan, però mai davant d’una situació d’emergència en la que la nostra resposta sempre ha sigut en general exemplar. Entenem que aquest tarannà és i ha de ser una premissa i una condició inherent al bomber, tingui la vinculació que tingui amb l’Administració.

És per tot això que trobem lamentable que el Conseller més autoritari que hem tingut en les últimes dècades, capaç de reprimir les “hordes bàrbares” de la revolta Civil amb violència inusitada, cedeixi de forma dòcil i servil al xantatge i l’extorsió mes vil que hagin vist les emergències arreu del mon.

Mentre els bombers professionals s’estrenyen el cinturó per mirar d’optimitzar recursos en campanya forestal oferint-nos a l’activació solament en situació de risc, els voluntaris se’ls ofereix guàrdies de 12h de permanència sigui quina sigui la previsió de risc. Aquesta negociació perpetua un model de voluntariat insostenible e incompatible amb el que ha de ser una tasca voluntària: l’altruisme.

Esperem i desitgem que aquesta submissió no serveixi com a exemple per altres col•lectius de l’emergència que vulguin fer servir aquesta tàctica per aconseguir els seus objectius. De ser així estaríem entrant en una perillosa i diabòlica espiral.

El voluntariat porta mes de 150 any prestant la seva labor altruista i desinteressada al servei del poble de Catalunya i així creiem que ha de seguir sent, dins d’un sistema mixta on la resposta a la emergència la donin professionals i voluntaris en funció de les isòcrones i d’altres paràmetres d’eficiència.

Entenem que la majoria d’aquest col•lectiu continua prestant aquest servei d’aquesta manera tan noble i desinteressada, sobretot a la Catalunya rural i que han obeït a contracor les instruccions i missatges manipuladors d’un “lobby” de poder representat per una associació que solament defensa els interessos d’uns pocs que veuen perillar els seus privilegis i sobretot una bona font d’ingressos, lliure d’impostos.

Sota una sèrie de reivindicacions, s’amaga la veritable reivindicació que és la de mantenir obert alguns parcs voluntaris de forma permanent, per tal de cobrar guàrdies de permanència. La gota que ha vesat el got, ha sigut la retirada de les esquadres forestals dels parcs de bombers voluntaris per una resolució dels serveis jurídics arrel d’una denúncia feta pels sindicats i que fa que aquests parcs no es poguessin obrir si no és per l’activació d’una emergència.

Entenem que aquesta és una mesura lògica, i més quan tots estem mirant d’optimitzar els recursos per tal de no malbaratar-los en permanències innecessàries quan la situació de risc no requereix aquesta activació.

Són molts anys que la part social del Cos de Bombers professionals de la Generalitat venim reclamant la regulació del Cos de Bombers Voluntaris per tal de donar garanties de seguretat, tant als voluntaris com als professionals, i sobretot al ciutadà, que és el receptor del servei. Fins i tot varem arribar a un acord amb aquesta associació per mirar de pressionar a la DG, desprès del tràgic accident d’Horta de Sant Joan, en el que un dels cinc companys morts era bomber voluntari. Per tal de tirar endavant les reformes necessàries per regular el voluntariat, varem acordar amb aquesta associació com a mesura de protesta, la no realització d’hores estructurals, ni serveis complementaris, però arribat el moment aquesta associació va pactar amb la DG cobrir els buits que deixaven els bombers professionals a canvi de diners, oblidant-se del pacte i de la memòria dels companys. Aquest episodi ha marcat un abans i un desprès en les relacions entre els dos col•lectius. Estem convençuts que aquest capítol el desconeixen la majoria dels voluntaris de Catalunya.

La regulació del Cos de Bombers Voluntaris és justa i necessària per mirar d’acabar amb els abusos que fa l’administració dels voluntaris, i la que fan un grapat de voluntaris de aquesta situació per aconseguir un sobresou.

Algú podria pensar que els beneficis que reporta el voluntariat a la societat és la prestació d’un servei complementari mes barat per donar resposta de forma esporàdica i puntual a les emergències del territori (entorn rural), i així ha estat durant molt de temps posant bombers voluntaris allà on no era rentable un parc de bombers professionals.

La situació s’ha anant pervertint quant aquest servei s’anava acostant a les grans concentracions urbanes, convertint la necessitat en vici. Alguns voluntaris han passat a cobrir llocs de treball estructurals que podrien ser absorbits sense cap cost ni càrrega de treball addicional pel personal professional en segona activitat. Tenint en compte que són jornades de treball de 24 hores remunerades a 7’56 € la hora i que no estan subjectes a cap control de la seguretat social ni retenció fiscal IRPF, s’entén que la pèrdua de sobresous que en alguna ocasió iguala o supera a un sou mig d’un bomber professional, hagi desencadenat la ira d’aquest “lobby” de poder.

Si ens posem a analitzar les dades que ens facilita el Departament d’Interior, ens trobem que de les 8.677 sortides dels parcs voluntaris realitzades el 2011, el 55% d’aquestes són serveis no urgents. Però ens trobem que el país no està repartit de forma equitativa, cridant l’atenció que en Regions com la REG, més del 70% de les intervencions són de caràcter no urgent i d’altres com la REMN, amb 11 parcs supera en intervencions a Lleida amb 26 parcs.

Si poguéssim fer aquest anàlisi per parcs, veuríem més clarament on està concentrat l’origen del conflicte. A aquest servei s’han de sumar les cobertures estructurals en guàrdies de 12 i 24 hores a les que abans ens referíem i que suposen una despesa superior als 2.800.000€ anuals (segons dades del Departament d’interior).

Tenint en compte que el bomber voluntari té la seva feina per la qual cotitza a la SS i no pels diners que cobra com a bomber voluntari, és normal que en una situació de crisis, amb la caixa de la Seguretat Social buidant-se i amb les taxes d’atur pels núvols, cada vegada hagin més veus que reclamin una contractació laboral per aquelles tasques estructurals que no poden ser absorbides pel propi col•lectiu de bombers professionals, retornant al bomber Voluntari als serveis urgents, recuperant la imatge d’altruisme i abnegació que tant admirem i respectem la resta de bombers i tota la societat en general.

És per tot això que la regulació del voluntariat es una necessitat urgent i ha de començar per la aplicació de la llei de Prevenció de Riscos Laborals, amb la vigilància de la salut i control de les condicions físiques, amb uns processos de selecció que respectin els principis de equitat, mèrits i capacitats deixant de banda el model actual.
Amb unes proves adaptades a les necessitats de la feina de bombers, amb una formació equiparable a la de la resta de bombers professionals i amb uns equipaments i dotacions dignes (mateixa feina = mateixa formació). El bomber voluntari ha de estar subjecte a la llei d’incompatibilitats evitant abusos i duplicitats de sous, i ha de allunyar-se de la servitud municipal i territorial per posar-se al servei exclusiu del interès general.

Donat que per la seva naturalesa de Voluntaris no es poden abordar moltes d’aquestes necessitat que són solament d’aplicació a les normatives laborals, s’haurien de buscar formules per vincular aquest col•lectiu al compliment de la llei i de la normativa, per tal de fer compatible les seves tasques de voluntaris i les seves professions.

Estem segurs que aquestes línees generaran més polèmica i controvèrsia, però estem convençuts que solament trobarem solucions afrontant el problema amb valentia, sense demagògies ni tebieses, amb objectivitat i amb treball en comú, mirant de recuperar el veritable significat del voluntari i deixant de banda els “lobbys” de poder que solament persegueixen els seus interessos personals.

Una altre vegada han pagat justos per pecadors i estem convençuts que el 90% del col•lectiu del Cos de Bombers Voluntari està lliure de culpa i realitza una feina de manera altruista i per la seva vocació benefica i social.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada