dilluns, 28 de maig de 2012

Bombers voluntaris, un cos encès

Article publicat a El Periodico de Catalunya, el 28 de maig de 2012

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/bombers-voluntarisun-cos-ences-1843324


SÍLVIA BERBÍS
AMPOSTA


Sabien que acabaria passant. I va passar. Va ser a Rasquera (Ribera d'Ebre) fa dues setmanes, però l'incendi bé podria haver tingut lloc en qualsevol altre indret de Catalunya. Eren conscients que, si es mantenien ferms, la seva protesta acabaria sortint a la llum, avivada per qualsevol flama. Finalment, la seva indisponibilitat davant les emergències que es poguessin produir fora de les zones de sortida pròximes als seus parcs els va fer visibles. Fins i tot els va donar identitat a ulls d'una majoria de ciutadans desconeixedors que la meitat dels efectius del Cos de Bombers de Catalunya són voluntaris. Voluntaris, sí; altruistes, algunes vegades, però que d'aquí es desprengui una condició d'inferioritat, ni parlar-ne, diuen. A aquests bombers els crema un sentiment de marginació unit a reivindicacions laborals exposades des d'antic.
¿Per què aquest sentiment? Doncs perquè els voluntaris són els que treballen per Nadal, Cap d'Any i altres dates assenyalades, aquelles en què els professionals fan festa. Perquè són ells també els que es queden remullant el terreny cremat o desenvolupant altres tasques secundàries quan els professionals se'n van cap a casa seva.
«Podem ser els escarrassos dels bombers, però sabríem agrair un copet a l'espatlla», lamenta Josep Antoni Frigola, cap del parc de Batea (Terra Alta). Aquest és un dels 78 parcs de bombers de Catalunya que compten amb bombers voluntaris. Sumen 2.500 membres, aproximadament tants com professionals. N'hi ha molts que ja fa mitja vida que posen el seu temps lliure a disposició de qualsevol trucada d'emergència.
UNA ASSEGURANÇA DIGNA / A la seva llista de greuges acumulats hi apareix en vermell la carència d'una assegurança amb alguna mútua que els garanteixi la mateixa atenció que al company professional amb qui a vegades es juguen la vida colze a colze. «Si ell necessita una ressonància, la tindrà en dos dies, i jo no, quan resulta que estàvem junts davant el mateix foc», explica Joan Josep Muñoz, cap del parc de Flix (Ribera d'Ebre). Si estan de baixa, això sí, reben una compensació d'entre 30 i 60 euros per dia, a càrrec de la Generalitat. També els correspon una indemnització en cas de mort o invalidesa; una altra cosa és la pensió per a les seves viudes. «Per a nos-
altres, el principal és tenir una assegurança digna», assegura Alfons Padrosa, l'únic voluntari del parc mixt de Tortosa (Baix Ebre).
També critiquen el caràcter il·lògic del sistema per poder accedir a la secció activa, és a dir, a la borsa de voluntaris en activitat. «És incongruent i ineficaç», comenta Muñoz. Reclamen que se simplifiquin els passos, i que després de superar les proves mèdiques i físiques es puguin anar incorporant a les especialitzacions oportunes a mesura que vagin aprovant els mòduls preceptius del curs teòric de formació. Confien que el nou reglament que la Conselleria d'Interior s'ha compromès a aprovar en els pròxims mesos aclareixi també la qüestió de les seves categories. «Segons el reglament actual, podem aspirar a pujar a diverses categories, però no s'aplica mai, tots som soldats rasos», comenta Muñoz.
NOVA CAMPANYA FORESTAL / Al que eren reivindicacions històriques s'hi va sumar una metxa que va acabar per fer esclatar els ànims: «Van comentar que no hi hauria contractació per a la campanya d'aquest any i que els parcs obririen només en època de risc, en comptes dels tres mesos habituals», explica Muñoz. «És que l'estiu és molt complicat i sense un calendari fix d'obertura no ens podem planificar bé. Potser a alguns no els interessarà ser voluntaris si no tenen una aportació econòmica assegurada. I, a sobre, després va resultar que volien contractar més forestals de l'habitual», continua. «Si algú creu que és pels diners, que pensi si exposaria la seva vida a les flames per 7,53 euros l'hora», proposa.
Tot plegat els va acabar cremant, això i molts petits detalls que han culminat en una gran desmotivació. Si fos ara, diuen, ja no tindria lloc la plantada de Rasquera. Els han sabut greu els comentaris d'altres voluntaris. Però si al final no serveix de res la pressió que han fet, creuen que molts deixaran d'estar disponibles per sempre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada