Entrevista publicada a El Periódico de Catalunya, el 28 de maig de 2012
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/portaria-aquesta-vida-lobjectiu-nomes-fos-guanyar-diners-1843322
«No portaria aquesta vida si l'objectiu només fos guanyar diners»
Alfons Padrosa té 45 anys i és l'únic bomber voluntari del parc mixt de Tortosa (Baix Ebre). Fa la meitat d'anys que va firmar el seu primer contracte d'estiu com a auxiliar de bomber. El va atrapar la tasca i des d'aleshores ha compaginat diversos treballs, des d'operari en una granja de pollastres fins a tècnic electromecànic, amb el seu voluntariat.
«Com que no estic casat ni tinc fills, sempre he estat disponible. Quan tenia festa a la feina, atenia sinistres, sense dormir algunes nits, i hi ha hagut èpoques en què directament no he tingut vida pròpia», explica sense lamentacions.
Padrosa està ara a l'atur, i és clar que li anirà bé l'ingrés que percep per servei. I també, per descomptat, el que rebrà si treballa en la campanya de tres mesos d'estiu. «Però no hauria portat aquesta vida si fos per guanyar diners», assegura.
«Desgasto el meu vehicle, tinc sempre el mòbil a punt per si telefonen... I si no m'agradés la feina, si no sentís que faig un servei a la societat, no ho faria», afirma Padrosa. Al llarg de l'any, segons la normativa, un voluntari pot treballar fins a 800 hores programades, és a dir, fixades prèviament. «La realitat és que solem quedar lluny d'aquesta xifra», afirma.
L'atenció de sinistres fora de programació va a part. «Aquí no hi ha límit, depèn de si t'activen i de si hi pots anar», comenta. Creu fermament que voluntaris i professionals «no són una cosa contraposada». «Ens complementem, però nosaltres estem desprestigiats i sembla que fem nosa, que prenen la feina d'un altre, quan en realitat no és així», lamenta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada