dissabte, 4 d’agost del 2012

Primer argument: Bombers Voluntaris, la història al nostre favor

Amb aquest article, enceto una sèrie d'arguments per tal de justificar el model actual dels Bombers Voluntaris de Catalunya.

Primer argument: Bombers Voluntaris, la història al nostre favor

Com a "voluntari" molta gent entén, aquella persona que fa una cosa per ajudar als altres per la seva pròpia voluntat, sense sentir-se obligat, perquè li agrada, per la seva vocació, i que sobretot ho fa d'una manera gratuita i sense rebre cap compensació econòmica. 

A Catalunya, tenim dues classes de bombers: els professionals i els voluntaris. Els professionals son funcionaris de la Generalitat de Catalunya i els voluntaris, son aquelles persones que per la seva vocació benèfica social, presten d'una manera altruista les funcions de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments, dins l'estructura de la Direcció General de Prevenció i Extinció d'Incendis i de Salvaments de Catalunya.

Els membres del Cos de Bombers Voluntaris de la Generalitat no tenen la consideració de personal funcionari ni de personal laboral i han de sotmetre la seva actuació als principis bàsics assenyalats a l'article 2 de la Llei 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya.

La diferència entre uns i altres, és només del seu vincle contractual amb l'administració. Res més. 

Des de fa temps, els sindicats dels bombers professionals estan denunciant que els bombers voluntaris cobren uns diners per fer el seu servei, i que si son "voluntaris" ho haurien de fer de manera gratuita.

Però hem de tenir ben clar, que en cap llei s'especifica que els bombers voluntaris han de prestar els seus serveis gratuïtament i sense cap compensació econòmica. Es diu, per exemple, que presten els serveis de manera altruista, que vol dir "que mira pel bé d'una altre persona". I fins i tot, mitjançant l'article 17 del Decret 246/1996, de 5 de juliol (actual Reglament del Cos de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalunya) s'estableixen una sèrie de compensacions econòmiques:

a) Incapacitat temporal produïda per accidents en acte de servei.
b) Per assistència a pràctiques.
c) Per assistència a cursos.
d) Per les despeses generades per l’assistència a sinistres i serveis de rereguarda. e) Per les despeses generades per la realització de tasques complementàries de manteniment d’instal·lacions, materials i vehicles.
f) Per les despeses generades per l’assistència a reunions del Consell de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalunya.

Així doncs, el fet que un bomber voluntari "cobri" és un fet reconegut i emparat per la llei, i el fet que un bomber voluntari "no hauria de cobrar", es tracta d'una rebequeria i un problema de sintaxi dels sindicats respecte a associar les paraules "bomber" i "voluntari"

Que algú en associar les paraules "bomber" i "voluntari" es pensi que té el dret en poder reclamar que això vol dir "treballar de franc" està molt equivocat, perquè això mai ha estat així. El problema de comprensió lingüística el té ell, no pas els bombers voluntaris.  I si no, repassem la història i els orígens, perquè clar, quan es parla d'un tema, qui va d'expert, almenys, hauria d'estar una mica informat i assessorat, però aquest no és el cas, de molts sindicalistes. El dia que a l'Escola de Bombers van explicar la història dels bombers, potser estaven fent hores sindicals i se la van perdre...i clar, així ens va...

Com a "bombers voluntaris", ja es coneixen els primers cossos de bombers a Catalunya (alguns d'ells amb més de 150 anys d'història). I des del seu naixement, en els seus reglament ja venia estipulat "gratificacions", "premis", "recompenses" i "jornals" pel fet d'acudir a serveis o fer pràctiques. Els bombers eren persones que treballen en un ofici determinat, i quan hi havia foc, havien d'acudir a apagar-lo, ja que no estaven en un parc ni de guàrdia ni de retén (de fet, els parcs com els coneixem avui en dia, ni tant sols existien, ja que molts eren simples magatzems). Com a compensació del seu esforç i sacrifici, aquests bombers que deixaven la seva feina i família, jugant-se la vida per ajudar a la  seva comunitat, rebien les "gratificacions" i "premis" que abans hem comentat. 

Per tant, des dels seus inicis, els bombers voluntaris ja rebien compensacions econòmiques. Només cal donar una ullada als seus reglaments per comprovar que això és veritat.

Després de la Guerra Civil, alguns cossos de bombers, comencen a tenir bombers en plantilla fixa, tot i que la gran majoria continuen amb el model del voluntariat (que es mobilitzen només en cas de necessitat per una emergència). 

El terme "bomber voluntari" es comença a popularitzar a les dècades dels anys seixanta i setanta del segle XX, quan neixen nous cossos de bombers i que s'anomenen "voluntaris" per diferenciar-se dels "funcionaris" o "professionals". 

Un abans i desprès el trobem, l'any 1962, quan es crea el Servei Provincial d'Extinció d'Incendis" (SPEI) de la Diputació de Barcelona.  En aquest cos s'unifiquen diversos cossos de bombers municipals de la província de Barcelona, en un de sol, i també es creen en d'altres municipis on no existien bombers.  La novetat d'aquest nou cos provincial és que tots els seus membres, seran funcionaris i que faran guàrdies de 24 hores. Però el SPEI va tenir moltes mancances inicials, sobretot de personal i pressupost, i una de les solucions va ser crear el Cos de Bombers Voluntaris del SPEI: tenir gent disposada a mobilitzar-se en cas de necessitat, però sense estar de guàrdia o de retén, i per tant no cobrar una nòmina fixa.   

Aquest cos de bombers voluntaris, es va reglamentar l'any 1970 i es van fixar 300 pessetes mensuals, en concepte de neteja i manteniment de l'equip i material, i 50 pessetes/hora per servei, en compensació de despeses de desplaçament i de pèrdua de jornal (per haver de deixar la seva feina i anar a fer de bomber).   

El fet que actualment els bombers voluntaris no estiguem inclosos dins el Règim de la Seguretat Social té el seu orígen en aquest Reglament del Cos de Bombers Voluntaris de la Diputació de Barcelona l'any 1970, on s'estableix que pel fet de no tenir cap vincle contractual (cap contracte laboral) no han de cotitzar a la Seguretat Social. Quan progressivament es van anar creant altres cossos de bombers voluntaris, tant municipals, com  posteriorment els de la Generalitat, van continuar utilitzant aquest patró de no cotitzar a la Seguretat Social (tot i que fa anys, que els bombers voluntaris, reclamen poder estar dins la Seguretat Social, entre d'altres qüestions, per que es tindria una major cobertura sanitària). 

Així d'uns "la culpa" si es cotitza o no, no és del bomber voluntari, és del mateix sistema i cal culpabilitzar-lo a ell, i no pas criminalitzar el bomber voluntari. 

L'any 1980 la Generalitat assumeix les funcions de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments que venien fent Ajuntaments i Diputacions, i progressivament tots aquests cossos es van unificant en un de sol: el Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, que rep cossos de bombers "professionals" i cossos de bombers "voluntaris". 

Mitjançant el Decret 49/1982 de 22 de febrer, s'aprova el primer Reglament de Cossos de Bombers Voluntaris del Servei d'Extinció d'Incendis i de Salvaments de Catalunya, i ja en el seu article 23 parla de rebre compensacions econòmiques (pràcticament les mateixes que les actuals).

La Llei 5/1986 de 10 de novembre de Cossos de Funcionaris de l'Administració autonòmica va crear el Cos de Bombers de la Generalitat, mentre que la Llei 5 /1994 de 4 de maig, coneguda com a Llei de bombers, va fixar les atribucions de bombers i de l'administració. Veiem doncs que la Generalitat va regular primer els "bombers voluntaris" que no pas els "bombers funcionaris".

Recordem-ho per si no ha quedat clar:

1980: Direcció General prevenció i extinció d'incendis i de salvaments.
1982: Reglament de Cossos de Bombers Voluntaris del Servei d'Extinció d'Incendis i de Salvaments de Catalunya.
1986: Cos de Bombers (dins cossos de funcionaris de l'administració).
1994: Llei de Bombers (on també es reconeixen els bombers voluntaris).

Conclusió: els bombers voluntaris SEMPRE han rebut compensacions econòmiques per la seva tasca. Sempre. El fet que ens diguem "voluntaris" no és raó per deixar de rebre aquestes compensacions. Si tant molesta associar les paraules "bomber" + "voluntari" + "cobrar", doncs es canvia el nom i ens anomenem "bombers a temps parcial" o "bombers no funcionaris", o el que calgui, però d'aquí a criminalitzar el col·lectiu de bombers voluntaris i insultar-nos com "estafadors" i "mafiosos" és comportar-se de manera indecent amb els teus companys. 



5 comentaris:

  1. Moltes gràcies per la lliçó d'història!

    ResponElimina
  2. Marc, em trec el barret davant teu!!! ( Bé, el Gallet en aquest cas, jejeje)

    ResponElimina
  3. Hola Marc,
    Jo també soc bomber voluntari i voldria agrair-te l’esforç que estàs fent per la defensa del nostre col•lectiu des del teu blog. La veritat es que has estat molt ràpid en reaccionar i de moment gairebé ets l’únic. Com ja s’ha comentat, jo també espero que, sense tardar massa, apareguin respostes de les institucions que ens representen, començant per la Direcció General i seguint pel Consell de Bombers Voluntaris.
    Ànims i una forta abraçada.

    Ramon Caballé
    La Pobla de Segur

    ResponElimina
  4. Benvolgut Marc,

    Ja et vaig felicitar personalment pel teu escrit i ara ho faig directament al blog. Anàlisis rigorosos com el teu són els que ens haurien d'ajudar a posar les coses al seu lloc i, com diu en Ramón Caballé, apareguin respostes.

    Per la meva part, des d'AsBoVoCa estem estudiant quina és la forma més adient per a respondre les desqualificacions.

    Ben aviat tenim reunió de Junta Directiva i informarem.

    Rep una forta abraçada,
    Joan Roma

    ResponElimina