Bombers voluntaris: àngels al foc

Carta publica al diari Segre, el 29 de juliol de 2012, per M.Assumpció Cornadó Lladó de Granyena de Les Garrigues.

"Ser bomber voluntari és molt més que portar un casc i un vestit. Ells es preparen per ser cada dia millors, per servir sense mirar qui. Ells no parlen de companyonia ni de treball en equip, ells solament ho viuen!.

Ser bomber voluntari és entendre i posar en pràctica les paraules "donar fins que et faci mal"

Ser bomber voluntari és assistir a reunions, entrenament i cursos de formació fins a les tantes, deixant de banda, família, amics i esbarjo. Ser bomber voluntari és estar en contacte, no només amb el foc, sinó amb les persones i les seves pors. És conèixer el valor de la vida lluitant enmig de forces sense control. És respondre, com ningú al somriure d’un infant, tal vegada per compensar somriures esborrats.

La vida d’un bomber voluntari és difícil perquè ha de bregar, i més avui en dia, amb a falta de recursos, amb la falta de comprensió, amb la falta de reconeixement, i amb la inseguretat del seu futur laboral i, de retruc, amb la seva vida personal i familiar.

Els bombers voluntaris no són polítics ni pertanyen al món de la faràndula, simplement son persones al servei d’altres persones. Són bombers per tu i per mi, i dels seus ulls, també els hi brollen llàgrimes sobretot quan, enmig del foc, recorden tot el que han deixat enrere: la mare, l’esposa i els fills que, amb la seva innocència i amb el so de la sirena al vent, miren cofois com corren i s’allunyen i potser fins a l’abisme o fins a l’infinit, despullats de raça i nació, enlairant el seu coratge com a única senyera.

I quan els nostres àngels tornen a casa, ho fan amb el cor impregnat de fum i de dolor, sense somiar amb medalles, apreciant més que mai els plaers senzills de la vida: l’aire fresc que s’escola a través dels seus pulmons, una tassa de cafè calent o un refresc sostingut amb uns dits engarrotats, un llit pel descans del seu cos adolorit i la pau i satisfacció d’haver complert no amb un treball, sinó amb un vocació que porten al fons del seu cor; una mena d’inquietud que un dia se’ls va despertar fins a convertir-la, amb esperança i sacrifici, en la seva gran passió!"