diumenge, 29 de juliol de 2012

Bombers voluntaris, professionals, ratis i futur...


A Catalunya l’origen dels bombers data de mitjans segle XIX. Les primeres companyies van sorgir lligades a mútues d’assegurances i posteriorment als ajuntaments. Tot i ser un servei municipal, aquells primers bombers eren voluntaris, és  a dir, cadascú tenia la seva feina i era mobilitzat només quan hi havia un servei, i no es tenia un sou fixe, pel fet de fer de bomber, però a canvi es rebia una compensació econòmica, en base a premis i recompenses. Progressivament i ja ben entrat el segle XX, molts ajuntaments van “professionalitzar” o “funcionaritzar” els seus bombers. A partir d’aleshores, les ciutats comptaven amb retens de bombers les 24 hores i aquests tenien una nòmina fixa. Lògicament el primer ajuntament que va fer aquest pas va ser el de Barcelona, per importància en nombre de població i risc.

A la dècada dels seixanta trobem que la Diputació de Barcelona, organitza un servei d’extinció de bombers per a la seva província i paral·lelament sorgeixen nous cossos de bombers voluntaris, en aquelles poblacions on hi ha cap servei d’apagafocs. Molts d'aquest nous cossos van sorgir pel fet, a més a més, per que l'ajuntament en concret no es podia costejar tenir una plantilla fixa 24 hores de bombers professionals. I recordem a més a més, la tradició de mobilitzar-se només en cas de necessitat està molt estès a casa nostra, només cal llegir una mica sobre el sometent.    

Amb la reinstauració de la Generalitat es crea el Cos de Bombers de la Generalitat, i aquest es fa, amb la integració progressiva dels parcs de bombers de les diputacions i dels ajuntaments (la ciutat de Barcelona mai es va integrar).

El Cos de Bombers de la Generalitat, doncs es va iniciar amb la dualitat de parcs de bombers professionals (o funcionaris) i voluntaris.

Per qui encara no entengui la diferència entre bombers professionals i voluntaris, li recomano un anterior article meu, clicant aquí. 

Actualment hi ha 77 parcs de bombers voluntaris i 73 parcs de bombers professionals. En el mes de juny de 2012, el nombre de bombers voluntaris era de 2.532 i 2.556  bombers professionals.
Per tant el % de bombers voluntaris és del 49’7% del nombre total de bombers que hi ha a Catalunya.

Capitals de comarca com El Pont de Suert, Vielha, Les Borges Blanques o Puigcerdà tenen només bombers voluntaris i això vol dir que comarques com l’Alta Ribagorça, Val d’Aran, Garrigues o Cerdanya només tinguin bombers voluntaris.

Ciutats turístiques importants com Sitges, Tossa de Mar o Cadaqués, només tenen parcs de bombers voluntaris. A la regió de Lleida, per exemple, els bombers voluntaris representen el 77% del nombre total.

Des de 1986 que el nombre de bombers voluntaris ha estat majoritari (excepte l’any 1992, que es va reforçar per les Olimpíades i pel gran nombre de jubilacions que vindrien posteriorment), si bé és cert que a partir de 2004, la distància entre el nombre de bombers voluntaris i professionals s’ha anat escurçant cada vegada més, fins al punt que ara aquests darrers representen el 50,2%.

Veient doncs el gràfic, em venen al cap moltes preguntes, i poques respostes:

- A què és degut aquest canvi de tendència? Criteris polítics, econòmics o operatius? Continuarà els propers anys?
- En la nostra societat, l’any 2012, encara és vàlid el model de bombers voluntaris?
- I el model mixt actual?
- En les condicions de crisi es podria sostenir tota una plantilla exclusivament de bombers professionals?
- Si és així, quin és el nombre que caldria? (recordem que el nombre total de bombers voluntaris i professionals són 5.088).
- O pel contrari, el que caldria és només una plantilla de 100% de bombers voluntaris per reduir el dèficit públic?
- Seria coherent unificar en un sol cos, la plantilla de bombers de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona? Sota quins criteris seria coherent, operatius o econòmics?

Segons la Unió Europea la ràtio òptima és d’un 1 bomber per cada 1.000 habitants. Els Bombers de la Generalitat de Catalunya (sense comptar Barcelona ciutat), la ràtio és 0’85 bombers/mil habitants. Per arribar a la ràtio òptima, la plantilla dels Bombers de la Generalitat, s'hauria d'augmentar en 900 efectius més (el criteri de què siguin professionals o voluntaris, que ho decideixi un altre). 

A Barcelona (sense comptar la resta de Catalunya), la ràtio és 0’42 bombers/mil habitants. I si “unifiquem” els dos cossos i tota la població aquesta proporció és de 0’76 bombers/mil habitants.

I dos exemples que em toquen de ben aprop.
A Matadepera, població d’on formo part del Cos de Bombers Voluntaris la ràtio és de: 3’61 bombers/mil habitants (que triplica el rati òptim de la UE).
A Terrassa, població on visc, la ràtio és de 0’22 bombers/mil habitants (molt, massa per sota, xifra escandalosament vergonyosa).  

I pels qui encara els agradi més les estadístiques. La proporció a França és 3'79 bombers/mil habitants i a Espanya (comptant només bombers professionals) la ràtio és de 0'43. Les ciutats de Madrid i Bilbao tenen una proporció de 0'53 i la de València 0'63. 

Com veieu he començat parlant de bombers voluntaris i he acabat parlant de bombers en general, que és el que hauríem de tenir tots en compte, perquè el foc, no sap distingir entre voluntaris i professionals.

Ah! I ja m’agradaria tenir les respostes a totes les preguntes què he plantejat. De resposta només en tinc una: en cas de continuar amb el model mixt actual, han de canviar moltes coses amb la finalitat que no es perpetuïn les discriminacions i diferències entre bombers professionals i voluntaris, a nivell de formació, assegurança, equipament, mitjans, comandament i sobretot a nivell de relacions humanes. 

(totes les xifres que surten en aquest article, són d’elaboració pròpia consultant documents oficials, res de “copiar-enganxar”).  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada