Consell Assessor per a la Transició Nacional i els bombers

El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) neix del compromís expressat pel president de la Generalitat, durant el debat d’investidura, de dur a terme aquesta legislatura una consulta al poble de Catalunya sobre el futur polític i nacional del país per garantir el seu desenvolupament econòmic, social i cultural i la supervivència, enfortiment i millora del seu estat de benestar.

La creació d’aquest Consell, en el mes de febrer del 2013, respon a la voluntat del Govern de dotar-se del millor assessorament jurídic i tècnic per desenvolupar aquest procés, que s’ha de basar en els principis de diàleg i legalitat i amb la voluntat del màxim consens possible.  El CATN està integrat per persones de reconegut prestigi en les diferents disciplines vinculades amb el procés de transició nacional.

El CATN ha elaborat en aquest darrer any, 19 informes sobre els passos cap a la independència i sobre les estructures d'estat necessàries per a Catalunya en el camí cap a la consulta, que han estat lliurats al Govern de la Generalitat.

L’informe número 17, entregat en data 28 de juliol, tracta de la seguretat interna internacional de Catalunya, i parla de les emergències i els bombers. Sobre aquest tema, m’he quedat sincerament una mica decebut.

Aquest document comença amb una premissa: “l’Informe es limita a examinar, sota el supòsit que Catalunya sigui un nou Estat independent, els primers mesos del procés de construcció d’aquest nou Estat. L’Informe no entra en l’anàlisi dels aspectes operatius de les estratègies polítiques i actuacions que s’hi proposen”. I tampoc entra en “les polítiques públiques que s’hauran d’adoptar a mitjà i llarg termini”. Mal fet, perquè el que realment necessita aquest govern, és que algú l’assessori en matèria de bombers i d’emergències vist l’actual desgavell que governa la Conselleria d’Interior i en especial la Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis.

La primera vegada que fa referència a bombers, és en el punt 3.1 “Evolució, descripció general, característiques i valoració del model actual” on es diu que “la gestió de les emergències i la protecció civil, està estructurat combinant cossos professionals (Bombers de la Generalitat de Catalunya, Bombers de Barcelona) i estructures voluntàries i amb presència local, com Protecció Civil o les Associacions de Defensa Forestal (ADF)”. Veiem doncs que s’obvia dins els Bombers de la Generalitat, que existeixen els bombers voluntaris, i que aquesta especificitat fa que sigui un model mixt ben singular, amb les seves avantatges i desavantatges. El que està clar, és que el model és mixt i actualment està a punt del col·lapse, tal com apunten comandaments de bombers, sindicats de bombers professionals i l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya. Desconeixo perquè els autors han obviat els bombers voluntaris, però és un fet molt greu, tant si és per ignorància com si està fet expressament.

Seguidament parla que els Bombers de la Generalitat de Catalunya són 4.500 efectius. No sé a que es refereix aquesta xifra, si només als bombers professionals o també comptant els bombers voluntaris. Si compta només els bombers professionals, la xifra més aproximada vindria a ser uns 2.400, i si compta bombers professionals més bombers voluntaris, la xifra vindria a ser uns 3.500. Cal dir que oficialment sempre es parla d’uns 2.500 bombers professionals i uns 2.300 bombers voluntaris, però aquestes xifres no són reals, perquè dins els bombers professionals es compten els que estan de segona activitat i dins els bombers voluntaris, els veterans i juvenils, i aquestes tres distincions són efectius que no surten a foc ni a cap servei i que per tant no estan operatius. A més, dins els bombers voluntaris, hi ha una important manca de bombers que estan comptabilitzats com a bombers operatius, però que fa anys que no apareixen pel parc i a la pràctica tampoc són bombers reals operatius i per tant, s’haurien de descomptar de les xifres oficials.

Així doncs, els membres del Consell Assessor per a la Transició Nacional, haurien de saber que la xifra real aproximada de bombers a Catalunya, comptant professionals i voluntaris és d’uns 3.500 efectius.

En l’informe no es torna a parlar dels bombers fins el punt 4.2.1.10. “Assumpció d’algunes tasques específiques de protecció civil i gestió d’emergències garantides fins ara pel Govern central”. Segons l’informe aquestes tasques són les que fa la UME (Unitat Militar d’Emergències). Aquí torno a veure un total desconeixement dels autors, al parlar de la UME, ja que la UME a Catalunya no fa cap tasca exclusiva i la única cosa que fa, és a petició del Govern de la Generalitat i és recolzament en incendis forestals, amb personal, i recolzament amb material i infraestructures en casos puntuals com inundacions o nevades. En l’informe s’apunta que les actuacions que caldria adoptar són la creació d’un nou Pla de Protecció Civil i Emergències amb una reestructuració, adaptada a la condició de nou estat, tant dels òrgans institucionals com dels tècnico-operatius.

Em sap greu i és greu, que no parli que els serveis de bombers han d’assumir les noves competències que tindria l'Estat Català, en matèria de salvament marítim, aeroports o centrals nuclears. En canvi si que parla i amb encert que cal establir protocols i convenis de cooperació amb els serveis d’emergència dels països veïns. Això és important, perquè per exemple, actualment per enviar ajudar o cooperació solidària fora de les fronteres d’Espanya, cal el permís de Madrid, i en algun cas, els bombers catalans no han pogut anar a ajudar perquè aquest permís s’ha denegat.

Finalment torna a parla dels bombers en el punt 5.4.2.1. “Actuacions sobre components que pertanyien a competències de l’Administració central” i és una repetició de l’anterior:

- Preparar un nou Pla de Protecció Civil i d’emergències, amb una reestructuració, adaptada a la condició de nou estat, tant dels òrgans institucionals com dels tècnico-operatius.

- Estudiar, i si escau, crear, a partir del Cos de Bombers de la Generalitat i del de l’Ajuntament de Barcelona una unitat operativa per a emergències complexes.

- Establir protocols i convenis de cooperació amb els serveis d’emergència dels països veïns.

Observem que només  es parla de tres actuacions que s’han de fer. Des del meu punt de vista, torno a repetir, i em sap greu, la desconeixença d’aquest tema dels membres del CATN.

Sobre el primer punt, abans d’un nou Pla de Protecció Civil, a nivell de Bombers de la Generalitat, cal una nova llei de bombers que actualitzi l’actual i l’adapti a un cos de bombers nacional i no pas autonòmic. Cal un reglament de bombers professionals , ja que no existeix cap, i això és fonamental per tal d'organitzar el cos a nivell organitzatiu i disciplinari i cal una reforma de l’actual reglament de bombers voluntaris per dotar els voluntaris de tots els continguts i equipar-los amb els professionals.

Sobre el segon punt, més que crear una unitat operativa per a emergències complexes, entre Bombers de la Generalitat i Bombers de Barcelona, potser cal plantejar la creació d’un sol cos nacional, on també s’ha de definir el paper dels Pompiers d’Aran, o una reorganització de les especialitats dels Bombers de la Generalitat, GRAF, GRAE, GEM, o crear-ne de noves.

I sobre el tercer punt, molt encertat establir protocols i convenis de cooperació amb els serveis d’emergència dels països veïns, però abans i de manera urgent, cal dotar als bombers catalans dels mecanismes necessaris en matèria de salvament marítim, aeroports o centrals nuclears, que són competències de les que actualment estan exclosos.

En l’informe tampoc es parla dels bombers d’empresa, i cal tenir present que també tenen la seva importància estratègica en prevenció i extinció d'incendis i de salvaments en empreses, algunes d’elles, vitals per l’economia del país i que un accident o boicot podria tenir importants conseqüències econòmiques, ambientals i socials. Per tant, també caldria comptar amb aquest sector. Com també caldria tenir present, de qui és fa càrrec dels bombers dels aeroports en mans d’AENA, que crec que haurien de ser absorbits per la Generalitat.

Ara per ara, la base de tot plegat és tenir personal i des del meu punt de vista, i també de comandaments de bombers, sindicats de bombers professionals i l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya, és que el nombre de bombers és insuficient, per tal, la principal actuació seria convocar noves places de bombers per fer front a aquesta necessitat urgent de personal.

I finalment un apunt, els membres del Consell Assessor per a la Transició Nacional, han tingut present, han previst tots els escenaris possibles, a nivell d'emergències i seguretat, que poden passar els dies previs a la celebració de la consulta, el dia de la consulta, així com els dies previs a la independència o el mateix dia de la independència? I quan dic tots els escenaris, dic tots: boicots de caire estratègics (llum, aigua, gas, carreteres), intervenció militar, atemptats...I no, no parlo de ciència ficció. Parlo d’Espanya, no ho oblidem. 

Si voleu llegir l'informe:  
http://presidencia.gencat.cat/web/.content/ambits_actuacio/consells_assessors/catn/informes_publicats/inf_17_seguretat_interna_internacional.pdf

I si voleu llegir la resta d'informes:
http://presidencia.gencat.cat/ca/ambits_d_actuacio/consells-assessors/consell_assessor_per_a_la_transicio_nacional_catn/informes_publicats/
 

La crisi dels bombers voluntaris és mundial...

La problemàtica i la desmotivació que existeix en els bombers voluntaris de la Generalitat, veig que no és exclusivitat nostra. Als Estats Units, la crisi també afecta al voluntaritat.

Article aparegut el 16 d'agost al New York Times i signat per Andrew Brown, periodista del The Morning Call of Allentown, i per Ian Urbina, periodista expert en emergències (entre parèntesi he afegit alguna explicació pròpia per entendre millor l’article). 

“En la majoria de llocs dels Estats Units, quan es produeix un incendi, un bomber voluntari apareix per apagar-lo.  (nota pròpia: als EUA, el 70% de bombers són voluntaris)

Però les files de voluntaris estan disminuint. El que abans era una icona de la vida nord-americana està perdent el seu atractiu, en part perquè el treball - alguns dirien que la vocació - és molt menys divertit del que solia ser.

Encara hi ha més del doble de bombers voluntaris que bombers funcionaris. Però el nombre de voluntaris s'ha reduït al voltant d'un 11% des de mitjans de la dècada de 1980, mentre que el nombre de bombers professionals ha crescut més del 50%, segons la National Fire Protection Association. La causa és que els bombers voluntaris ara inverteixen la meitat del temps per buscar ingressos (nota pròpia: la majoria dels ingressos dels bombers voluntaris nord-americans per pagar-se material i equipament surt de recaptacions populars). També és més difícil encaixar el voluntariat amb la pròpia feina. Ha augmentat el nombre de llars que necessiten de dos ingressos, per això sovint, l'home es queda a casa treballant o fent feines, enlloc de marxar  per una emergència. La urbanització i l'envelliment de la població rural també està tenint efectes perjudicials, ja que hi ha menys joves que puguin reemplaçar als bombers que es jubilen.

A les autoritats federals, estatals i locals els hi agradaria atraure nous reclutes voluntaris. Hi ha molt en joc sobretot perquè els bombers voluntaris no només salven vides sinó també diners - més de 139.800.000.000$ anualment per als governs locals, segons  la National Fire Protection Association (nota pròpia: com que són els propis bombers voluntaris els que recapten diners per pagar el seu material i despeses, tot això que s’estalvien els governs en invertir). El fet que per obtenir el títol de bomber voluntari, s’hagi d’invertir més temps i més hores d’entrenament ha creat també un problema per les autoritats federals, ja que la gent ja no disposa de tantes hores lliures i a més a més, s’han de pagar el cost de la formació.  

Altres despeses han contribuït a la disminució de bombers voluntaris. Des de la dècada de 1980, el preu d’un aparell de respiració autònom ha passat de 900$ a 5.000$. Un camió de bombers val 400.000$ més del que valia fa 30 anys. En les enquestes, els bombers citen constantment la interminable càrrega de la recaptació de fons, que ocupa el 60% del seu temps com a bomber, com un dels factors de dissuasió a anar a fer guàrdies .

Fins ara els parcs de bombers voluntaris organitzaven entre la seva comunitat, subhastes, rifes i bingos per obtenir ingressos per cobrir les seves despeses. En els últims anys, però, els parcs de bombers han hagut de recórrer a recaptar impostos locals i taxes als propietaris d’habitatges i les companyies d’assegurances per obtenir ingressos. Altres parcs de bombers s’han fusionat amb els dels pobles veïns per reduir les despeses.

Vincent P. McNally, un bomber voluntari i professor associat emèrit de ciències polítiques a la Universitat de St Joseph a Filadèlfia, que ha estudiat el declivi dels bombers voluntaris, quan li vam preguntar pel compromís que se l’exigeix va dir:

"El meu cap de parc diu que els bombers voluntaris tenim tres obligacions: recaptar ingressos, anar a la formació i anar als incendis. Jo només tinc disponibilitat per anar a dos de les tres. Diga’m quina de les dues vols que faci".

Les tasques dels bombers també han canviat. En molts parcs, la gran majoria de les trucades són per a emergències mèdiques, no per incendis. Igual que els metges d’urgències, doncs, els bombers voluntaris han de tenir formació en primers auxilis. També s’envien a rescats en l’aigua, atrapaments en vehicles, vessaments de matèries perilloses i  sobredosi de drogues.

Des de 1986 el nombre de trucades relacionades amb foc per a tots els bombers, voluntaris i professionals, s’ha reduït en més de 3,6 milions. El 2012, només el 5% de les trucades eren per incendis reals. No obstant això, el nombre total de serveis del cossos de bombers s’ha disparat un 167% en 26 anys, en gran part perquè els serveis mèdics han augmentat en 15,2 milions.

Tant mateix, el treball continua sent perillós. L’any passat, 97 bombers van morir, segons la National Fire Protection Association, incloent els 9 que van morir quan va explotar una planta de fertilitzants a West, Texas. A més, milers de bombers resulten ferits cada any.

Mentrestant, els governs estatals i municipals estan tractant diferents tàctiques per atraure nous reclutes.

Municipis de Florida, Nou Mèxic, Minnesota i molts altres estats ofereixen reducció d’impostos als bombers voluntaris, pagar les despeses per entrenar i formar-se, així com ofereixen dietes i despeses de viatge i allotjaments per les de guàrdia de servei. Altres han proporcionat alguna remuneració als bombers voluntaris basada en el nombre de serveis que han atès, el seu nivell de formació o els anys que han servit, o simplement se’ls paga per hores.

L'Estat de Nova York ofereixen també reduccions d'impostos, crèdits per poder pagar els impostos i 50.000$ si moren en el compliment del deure. També la majoria dels estats ofereixen compensacions a les empreses que tenen bombers voluntaris, sovint a través de programes estatals.

" Els beneficis són importants, no tant sols per compensar els voluntaris pel seu temps, sinó també per mostrar els valors del seu servei a la comunitat", diu David Finger, el director de relacions governamentals per al Consell Nacional de Bombers Voluntaris (National Volunteer Fire Council.).

Però a part de tots aquests esforços per reclutar nous bombers, una pregunta elemental: Hi ha d’haver bombers voluntaris, que tinguin l’estatus d’empleats públics i com a tals tinguis els mateixos beneficis i proteccions?

Alguns estats com Califòrnia, Missouri i Nova Jersey han dit que sí, atorgant-los beneficis com pensions subsidiàries, ajuda per a la matrícula de la universitat i beneficis en l’assegurança de vida. I a Pennsylvania s’ha donat el dret als bombers voluntaris a organitzar-se en un sindicat, decisió que clarament podria augmentar el nombre de bombers sindicalitzats (nota pròpia: als Estats Units hi ha molta dificultat per crear sindicats a causa de les polítiques governaments i les pressions dels empresaris).

Tot i així hi ha alguns voluntaris que argumentaven que no se’ls ha de categoritzar com a empleats públics, ja que a causa dels requisits de la nova llei de salut, els petits parcs de bombers podrien entrar en fallida (nota pròpia: fins ara no era obligat als Estats Units tenir una assegurança mèdica, però ara és obligat i això encareix despeses). Però l'Internal Revenue Service (l'agència federal del Govern dels Estats Units, encarregada de la recaptació fiscal i del compliment de les lleis tributàries) va dictaminar aquest any que els departaments de bombers voluntaris estan exempts de pagar l’assegurança.

Mentrestant, les càrregues que pesen sobre els bombers continuen creixent. Edward A. Mann, un cap de voluntaris a Pennsylvania, va dir que els requisits de formació segueixen augmentant, en part perquè els voluntaris estan sent cridats a fer molt més que simplement "llençar aigua al foc." Els atacs terroristes i artefactes explosius improvisats, panells solars i turbines eòliques que funcionen malament, els incendis d'etanol i gas natural, i electricitat i accidents de vehicles impulsats per hidrogen. Aquestes són només algunes de les emergències pels quals és necessària nova formació -va dir Mann, que és també el comissionat de Bombers de l'Estat de Pennsylvania-

" Malgrat tot, cada vegada que alguna cosa va malament, la gent marca el 911 (l’equivalent al telèfon d’emergències 112)", diu Mann, "i algú és enviat, oi?"

Article: http://www.nytimes.com/2014/08/17/sunday-review/the-disappearing-volunteer-firefighter.html?partner=rss&emc=rss&_r=1

Què es un bomber voluntari (segons BBVV Cadaqués)

Escrit penjat al facebook de l' Associació Bombers Voluntaris Cadaqués

el 23 de juliol del 2014:

Avui voldríem encetar un sèrie d’escrits per explicar qui som el bombers voluntaris, que fem, quines són les nostres inquietuds, els nostres problemes i queixes, la nostre forma d’entendre la vida. Aquí teniu la 1a part.
Bomber Voluntari ?!!! 1A PART.
Els bombers de la Generalitat de Catalunya estan formats per dos cossos: els bombers professionals o funcionaris i els bombers voluntaris, que també som molt professionals. Ambdós cossos sumen un total de 4808 bombers; 2466 professionals i 2342 voluntaris. Però aquestes dades tampoc són del tot correctes si entenem com a bomber tot aquell que pot intervenir en qualsevol sinistre. Dins d’aquests en n’hi ha de la 2a activitat o l’equivalència dels voluntaris: els B. Veterans. I d’altres com de l’Escala Especial, d’honor,...
La forma d’accés al Cos dels bombers voluntaris, en procés de modificació a l’espera de l’aprovació de la reforma del reglament dels Bombers Voluntaris, era fins ara realitzant un curs de formació de 22 dies, més unes 250 h de pràctiques i d’altres. Aprovar una convocatòria d’accés (semblant a una oposició) que consta d’una part teòrica i d’una de proves físiques. Tot plegat un mínim de 2 anys per poder accedir a l’escala activa, és a dir, bomber en disposició d’actuar.
Les competències i l´uniformitat són les mateixes. La diferència rau en el vincle que té cadascú amb la Generalitat. Els professionals són funcionaris d’aquesta i per tant treballadors a ple dret i els voluntaris... no sabria ben bé com definir-ho.
No som exactament voluntaris per que tenim moltes obligacions i pocs drets, doncs com que no som personal laboral no ens afecta riscos laborals, ni cotitzem per anys treballats (pensió,...),no tenim Mútua i ai senyor! i si prenc mal treballant com a bomber? (això és un altre tema interessant i llarg que en parlarem un altre dia). Tampoc som altruistes per se’ns indemnitza en concepte de dietes pels serveis prestats. Us asseguro que per diners un no es fa bomber voluntari, que us semblen 6´50 € per aixecar-te a les tres de la matinada a apagar un contenidor havent d’anar a treballar l’endemà pel matí? o per haver d’entrar allà d´on tothom en fuig? (tampoc som herois, ni pretenem ser-ho. Els riscos es redueixen amb saber com afrontar-los i amb les eines adequades) . Ni tampoc podem fer totes les hores que vulguem, tenim límits i evidentment i per sort de tothom no sortim cada dia 8 h. Ni tampoc crec que hagi de ser el nostre modus vivendi, però tampoc ha de ser gratuït. La nostra raó de ser és prestar un servei allà on l’administració no hi pot arribar per qüestions de viabilitat, ubicació,... A mode d’exemple nosaltres som bombers voluntaris de Cadaqués per que no podríem tenir-ne al poble d’altre manera i el nostre aïllament el fa un servei imprescindible, el qual difícilment podrien justificar d’altre forma. Els diners no neixen dels arbres, i els diners de l’administració són els dels nostres impostos i si no arriben n´haurem de pagar més. Dir al nostre favor que els bombers voluntaris hi érem abans que els professionals, fins i tot aquí a Cadaqués.
Puntualitzar que la relació entre els dos cossos, fora de fets aïllats com en totes les famílies i on hi hagin relacions humanes, és cordial i de cooperació absoluta.
Tampoc crec que siguem voluntaris per que estic obligat (que consti que trobo molt correcte aquest punt) a la realització d’un mínim de vuit pràctiques anuals i a l´ assistència a la formació continua, que es fa evidentment els nostres dies de festa o els dies que demanem festa a les nostres feines i que haurem de tornar o no cobrarem, o deixarem de guanyar. En aquest punt l’única queixa que tindria és que tot i que la formació d’ambdós cossos hauria de ser la mateixa en contingut i oferta, a la realitat no és ben bé així. Però és un altre tema que també ens portaria molta estona i que podem tractar en un altre moment.
També estem obligats a l’assistència a tots els serveis pels quals se’ns activi per la nostra condició de bombers i que n´hem de justificar l’absència donat el cas. L´incompliment d’aquestes obligacions pot comportar la revocació del nomenament com a bomber voluntari, és a dir: té’n vas al carrer ( també això ho trobo correcte). I parlo del parc de Cadaqués, desconec les dades d’altres parcs, aquí cada bomber realitza una mitjana d’unes 40 hores mensuals (Només som cinc bombers, fa molt temps que no tenim noves convocatòries i la gent s’ha anat jubilant o marxant. Un altre tema que de moment quedarà pendent de tractar). No totes aquestes hores són remunerades i inclouen manteniment del parc, formació, pràctiques, sinistres, dispositius d’urgència, simulacres, inspecció, revisions d’hidrants i instal•lacions, dispositius preventius, visites, divulgació i promoció,...I hem d’afegir que, per si no en teníem prou, vivim enganxats a un mòbil 24 hores al dia, 365 dies a l’any.
No trobeu que s’assembla molt a una feina? Llavors sóc voluntari? Definitivament NO SÓC UN VOLUNTARI, no sé el que sóc, però això segur que no. El que si sé és que creiem en aquest model i n´estem orgullosos de ser,diguem, bombers voluntaris però en cert cassos, i aquest n’és un, no hi cap “càrrega que plau no pesa” o “donar garses per perdius”.

( Apunt personal: I segons l'avantprojecte de la Llei del Voluntariat, en la seva disposició addicional diu: "Les disposicions d’aquesta Llei no seran d’aplicació al voluntariat de protecció civil i al voluntariat en matèria de prevenció, extinció d’incendis i salvaments de Catalunya, que els hi serà d’aplicació la seva normativa específica". Per tant, dins la llei del voluntariat, queda clar que els bombers voluntaris NO som voluntaris)

Juliol de 1994

4 Juliol 1994. Fa 20 anys. Tenia 19 anys. Recordo una trucada a casa (en aquella època no hi havia telèfons mòbils) del Jordi Villena just després de dinar: "Marc està cremant tot Terrassa". El vaig anar a buscar amb el meu Corsa gris i vam anar cap a Can Parellada. Allà un incendi assetjava les urbanitzacions. Tinc al cap la imatge de dos municipals ofegant-se pel fum tot estirant les mànegues dels bombers. Després vam anar cap Olesa de Montserrat des d'Ullastrell. Per camí vam recollir un parella d'avis a Ca n'Amat i els vam baixar fins a Terrassa. Els pobres estaven més morts que vius de l'espant. Després vam voler tornar a Olesa per la carretera de Vacarisses. La Guàrdia Civil tenia totes les carreteres tallades, però al dir que érem voluntaris i que volíem ajudar ens van deixar passar, juntament amb una filera de cotxes també plens de voluntaris. Armats amb branques fèiem front a les flames. Allà no recordo que hi haguessin els bombers, només una cuba d'un pagès i gent de l'ADF. Vam estar tota la nit fent el que vam poder.

L'endemà amb en Ramon Martínez i gent de l'Agrupament Escolta Pau Casals vam anar cap a Navàs, a Can Casanoves a intentar salvar el mas. Recordo tot deixant Manresa veure un gran columna de fum, un espectacular pirocúmul que s'alçava davant nostre. Se'm va fer un nus a la gola i vaig plorar de ràbia. Quan vam arribar a Navàs, ens vam posar a remenar bales de palla i treure-les dels camps llaurats. Allà vaig veure com un impressionat Douglas DC-6 descarregava els seus 20.000 litres que portava a la panxa sobre el front de les flames. Quan vam fer la feina, vam marxar cap al centre del poble. Tot estava ple de cendres. El cel era vermell. La gent corria amunt i avall. Semblava la fi del món. Els cotxes, tractors, furgonetes, camions, tot carregat d'homes. Les dones sota una porxada fent entrepans i preparant els queviures. 

Després vam marxar cap a la Riera de Merola i vam pujar dalt d'un camió de bombers. El camió semblava aquells autobusos de la Índia carregats de gent, al sostre, a la bomba, al darrera... Quan vam arribar al foc, a mi em van donar una pala i em van dir que amb sorra anés tapant les flames. No sabeu el fart de tirar sorra que em vaig fer. També recordo beure'm tot un tetabrick sencer de llet, que no sé pas d'on va sortir. I tota la nit lluitant contra el foc. 

20 anys després els records se'm confonen... 

Aquella va ser la meva primera experiència amb les flames. Vaig descobrir la meva vocació oculta. Fins aleshores jo mai m'hagués dit que volia ser bomber. Jo volia ser jugador del Barça, que collons! 

L'any següent em vaig apuntar a l'ADF de Viladecavalls i els estius de 1997 i 1998 vaig treballar de vigilant forestal amb els plans PVI de la Diputació. Però jo volia més “marxa” i l'any 1999 ja vaig fer la meva primera campanya forestal amb els bombers. En vaig arribar a fer 10. I el 2005 entrava com a bomber voluntari...

Bombers, estructura d'estat?

Darrerament estem escoltant molt la frase “Bombers som estructura d'estat”, en boca d'aquells bombers que reclamen una millora del cos i denuncien les mancances que ens afecten. Però què vol dir realment aquesta frase?

Les estructures d'estat és allò indispensables que ha de tenir un país o estat per tal que aquest pugui desenvolupar les seves funcions de forma independent i sobirana, com per exemple, una hisenda pròpia, una seguretat d'ordre públic i defensa, un sistema judicial, escoles i universitats, un sistema sanitari, etc...

Estem tant sols a 5 mesos de la consulta i l'escenari encara és imprevisible. Em sobta però dues coses. La primera és que si realment volem tenir un estat, el que no podem anar fent és continuar amb les retallades i la mala gestió que estan deteriorant alguns dels que haurien de ser els pilars de l'estat català, com la sanitat, l'educació, les institucions culturals, els mitjans de comunicació públics i evidentment els serveis d'emergències. 

I la que més em sobta, és que si volem ser un estat, estem preparats per ser-ho? Vull dir, hi ha una planificació per construir realment aquestes estructures d'estat que tant necessitem?

Per la part que em toca, una de les coses que em preocupa és com s'han de gestionar les emergències en el nou futur estat català, i pel que veig, de moment ningú està posant fil a l'agulla, i això crec que és una irresponsabilitat no fer una previsió. Potser les coses s'estan fent amb tanta discreció absoluta que ningú en parla, però coneixent aquesta casa, no hi crec que això estigui passant.

Ni sindicats de bombers, ni associacions de bombers voluntaris, ni la sectorial de bombers de l'ANC i menys ningú relacionat amb la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament està treballant sobre com hauria de ser el Cos de Bombers de l'Estat Català.  

Per si algú posa algun dia vol començar a redactar algun document, les coses s'haurien de fer de la següent manera:

• Una nova llei de bombers que actualitzi l'actual i l'adapti a un cos de bombers nacional i no pas autonòmic on estiguin assumides totes les competències que actualment té l'Estat Espanyol. En aquesta llei s'ha de consolidar i acabar de desenvolupar l'actual model mixt de bombers: professionals i voluntaris. I en aquesta llei s'hauria de definir qui se n'ocupa de les competències de salvaments i emergències i com es desenvolupa, és a dir, si ha d'existir una sola direcció i comandament o hem de continuar amb l'actual model que diferents serveis d'emergències estan repartits entre diferents conselleries i direccions generals (bombers, ADF, Protecció Civil, Agents Rurals, SEM...).

• Plantejar l'organització i el paper dels Pompiers d'Aran i els Bombers de l'Ajuntament de Barcelona en un sol cos nacional o dotar-los d'autonomia i cooperació. 

• Un reglament de bombers a nivell de funcionariat, ja que no existeix cap, i això és fonamental per tal d'organitzar el cos a nivell organitzatiu i disciplinari. El reglament ha d'adaptar el bomber a les necessitats del servei i de la societat.

• Una reforma de l'actual reglament de bombers voluntaris per dotar els voluntaris de tots els continguts i equipar-los amb els funcionaris, a nivell de formació, assegurança i cobertura sanitària, cotització i jubilació, estructures de comandaments, autoritat, etc...

• Estudi de les necessitats de personal i comandaments i de material i equipaments que es necessita com a país i no com comunitat autònoma.

• Reestructuració del cos de bombers, a tots nivells, per assumir les noves competències que tindria l'Estat Català, com salvament marítim, aeroports, centrals nuclears, etc, i una reorganització de les especialitats, GRAF, GRAE, GEM, o crear-ne de noves. 

• Definició dels acords de cooperació internacional amb Espanya, França i la Unió Europea.

• Adaptar l'Escola de Bombers a les noves necessitats.

• I per fer tot això: calcular una bona partida pressupostària pel nou cos de bombers nacional.

Aquestes són algunes de les qüestions bàsiques a tenir en compte, tot i que abans de tot això, també caldria fer una cosa molt més important i urgent: preveure tots els escenaris possibles, a nivell d'emergències i seguretat, que poden passar els dies previs a la celebració de la consulta, el dia de la consulta, així com els dies previs a la independència o el mateix dia de la independència. I quan dic tots els escenaris, dic tots. Una bona planificació i prevenció ens donarà un gran avantatge per poder reaccionar i afrontar les emergències d'una manera segura i fer que dels dies que tots estem desitjant siguin una festa d'alliberament i no pas una tragèdia de repressió.

Personal de les campanyes forestals: en descens...

Aquesta és l'estadística del personal de bombers que afronta les campanyes d'estiu dels darrers anys. Són dades oficials extretes dels dossiers de premsa de bombers que es fan quan es presenten les campanyes a començaments d'estiu.
Estan detallat el nombre de bombers funcionaris, el nombre de bombers voluntaris, altres (personal administratiu + EPAF, que en aquests anys són una mitjana de 36 persones) i el reforç de la campanya forestal específic (auxiliars forestals, conductors, guaites, etc...).
El que queda clar, que des de fa dos anys, la tendència és menys personal.

2014

Bombers Funcionaris: 2.466

Bombers Voluntaris: 2.342

Altres: 367

Reforç campanya forestal: 840

Total: 6.015

2013

Bombers Funcionaris: 2.517

Bombers Voluntaris: 2.488

Altres: 370

Reforç campanya forestal: 896

Total: 6.271

2012

Bombers Funcionaris: 2.556

Bombers Voluntaris: 2.532

Altres: 368

Reforç campanya forestal: 1.111

Total: 6.567

2011

Bombers Funcionaris: 2.580

Bombers Voluntaris: 2.548

Altres: 377

Reforç campanya forestal: 1.037

Total: 6.542

2010

Bombers Funcionaris: 2.451

Bombers Voluntaris: 2.478

Altres: 392

Reforç campanya forestal: 1.207

Total: 6.528

2009

Bombers Funcionaris: 2.420

Bombers Voluntaris: 2.583

Altres: 372

Reforç campanya forestal: 1.074

Total: 6.449

2008

Bombers Funcionaris: 2.344

Bombers Voluntaris: 2.445

Altres: 330

Reforç campanya forestal: 1.280

Total: 6.399

2007

Bombers Funcionaris: 2.344

Bombers Voluntaris: 2.354

Altres: 217

Reforç campanya forestal: 1.337

Total: 6.252

CARTA D’UN BOMBER VOLUNTARI.

El meu nom es David Jiménez i sóc bomber voluntari de la secció activa, adscrit al parc de Sant Climent de Llobregat (REMS).

Com a membre de la secció activa, el passat dia 14 d’abril de 2014, vaig anar al meu parc per tal de donar resposta a una sèrie de serveis apícoles pendents (el meu parc s’encarrega dels temes apícoles a la REMS).

Al voltant de les 17.05 d’aquell dia, vaig donar entrada al meu control central, del nostre vehicle, desprès de donar resposta a quatre serveis apícoles. Un company havia de fer-me el relleu perquè jo marxés i la dotació continuaria fent serveis apícoles.

Sobre les 17.25 vaig sortir del parc amb la meva motocicleta i a uns 800 m del parc,anant cap al meu domicili, vaig patir un accident de trànsit greu, que va comportar unafractura i policontusions.

Els meus companys de parc, van passar uns minuts més tard amb el vehicle 5.14.53 cap a un servei i es van aturar per veure com hem trobava, continuant en veure que em duia l’ambulància cap al hospital.

En el trajecte cap al hospital, vaig fer una trucada a control per tal que notifiques al cap de guàrdia el meu accident, la resposta del qual va ser, mitjançant l’operador de sala, que ho comuniqués al dia següent a les oficines de la REMS (personalment crec que es podria haver interessat per veure que havia passat, ja que no deixava de ser un bomber que havia patit un accident en sortir del parc).

Un company del parc va trucar al meu cap de parc per comunicar-li el que havia passat, però va haver de deixar un missatge a la bústia de veu, ja que no agafava el telèfon. Uns dies més tard, vaig apropar-me a la REMS per tal de comunicar l’accident i veure que havia de fer, ja que desconeixia el protocol per aquest casos.

Vaig fer tots els tràmits que em van demanar i fins aquí tot va continuar normal. Avui [mes de febrer] fa 10 mesos que encara sóc de baixa per aquell malaurat accident, ja que la meva mà dreta està trigant més del compte en recuperar-se, si es que finalment ho fa.

NINGÚ de la “casa” m’ha fet un truc per preguntar com hem trobo, si necessito qualsevol cosa, per informar-me o adreçar-me a cap algun metge del ICS, etc, és a dir, per interessar-se per un bomber voluntari accidentat.

Fa un parell de mesos [finals del 2013] vaig registrar un escrit dirigit al Director General, Sr. Ramón Parès en el qual demanava alguna resposta a les meves preguntes e inquietuds, ja que en diverses vegades he hagut de trucar jo al departament de personal o de parlar amb el Sr. Pasqual Gàmez (aprofito per agrair l’atenció de Pasqual Gàmez i de la Sònia Díaz) per tal de veure si el meu accident tenia cobertura legal o no, ja que

 ningú semblava poder aclarir-ho.

Finalment el director, Sr. Parès, va contestar el meu escrit, informant-me que rebria la compensació econòmica corresponent pel meu accident.

Malgrat finalment tindré aquesta compensació econòmica, vull traslladar la meva sensació d’abandonament per part del cos de bombers de la Generalitat i la seva direcció. Els bombers voluntaris, com a personal voluntari que som, dediquem part del nostre temps, el temps que dedicaríem a les nostres famílies o amics, a fer un acte de servei per la societat catalana.

Aquest acte voluntari, que per mi representa fer una tasca que m’agrada i que faig perquè vull, comporta arriscar la meva vida i/o integritat física, si cal, per tal d’ajudar a salvaguardar vides humanes a focs de vivenda, accidents de trànsit, focs forestals, etc, ja que moltes vegades fem serveis en els quals la escassa formació del personal, les ganes i la sort, juguen molt al nostre favor, més que el saber fer.

Per tant, tenint en compte que potser som un personal, el voluntari, amb mancances de material, que deixa la seva vida quotidiana, la seva família, el seu temps de lleure per ajudar i treballar pels ciutadans en moments de risc i que som conscients que potser un dia tindrem un accident amb conseqüències greus, l’únic consol que ens queda es pensar que l’Administració per la qual “treballem” ens recolzarà i farà el que faci falta per que tornem a la nostre normalitat i amb els menys perjudicis possibles.

Doncs bé, jo he comprovat que aquesta part final de la història es un somni, perquè no he vist aquest recolzament per enlloc.

Només he vist com alguns membres del Consell i de l’ASBOVOCA han lluitat per mi i per aconseguir un reconeixement digne per la resta de companys que en un futur puguin patir una desgracia, així com l’atenció rebuda per part del Sr. Pasqual Gàmez i la Sra.

Sònia Díaz (són els únics de la direcció amb qui he tingut el plaer de parlar), tot sigui dit una vegada han tingut coneixement del meu accident per part meva, per què repeteixo, ningú havia agafat cartes en l’assumpte.

Ara, a totes les persones que tenen en les seves mans la possibilitat de canviar aquesta actitud els voldria preguntar:

Tant costa agafar el telèfon e interessar-se per un membre del cos de bombers voluntaris? (aquesta pregunta es adreçada des del meu cap de parc, fins a la figura més alta del nostre organigrama, operatiu i administratiu)

Tinc la sort de ser funcionari de l’Administració i per tant, malgrat vaig perdre alguns diners els primers mesos per no ser un accident laboral, he cobrat el meu sou cada mes, però no tots els companys voluntaris ho son; que hauria passat si en comptes de funcionari, fos un aturat? No hauria pogut trobar feina durant aquest temps de baixa?, i si fos un autònom? Qui m’hauria tirat cap en davant el meu negoci?, o un assalariat de l’empresa privada?, potser m’haurien fet fora a la feina per una baixa tan llarga?

El més típic que podem trobar al cos de bombers voluntaris, es rebre un avís de sinistre i que has d’anar de casa, de la feina, etc, cap al parc de bombers per fer una sortida el més aviat possible, o potser aniràs a un foc forestal a l’altre costat de Catalunya, on estaràs treballant un munt d’hores a la muntanya i després retornaràs al parc, però clar, desprès de més de 30 hores fora i treballant de valent, has de tornar a casa amb tot elcansament... i resulta que els bombers voluntaris no tenim una assegurança que ens doni cobertura a l’anada cap al parc per una activació o el retornar a casa després de moltes hores treballant a un sinistre?

Si hi ha un acord amb els metges del ICS, perquè no es porta a terme en el meu cas? Només es vàlid per enviar-me al ICAM (per ser tractat, fa sis mesos, com un “caradura” que vol estafar amb la baixa?)

Realment tenim al nostre cos el millor que pot tenir qualsevol empresa, administració, etc: tenim la voluntat i les ganes de fer d’un col·lectiu que es mou per la seva passió, per la seva bona fe, per les seves ganes d’ajudar a un desconegut en un moment tràgic de la seva vida. Som gent que sona el telèfon i sortim corrents per fer de BOMBERS!

Però realment aquest col·lectiu som conscients que potser tenim molt a perdre fent aquesta tasca? Que tenim una manca d’ assegurança dignes de la nostra tasca?

Segurament, si la mà m’ho permet, continuaré sent i fent de bomber voluntari, però considero que l’administració, malgrat la crisi actual, s’ha d’actualitzar vers el nostre col·lectiu o potser un dia serà massa tard per algun dels nostres companys.

Senyors de l’administració no podem permetre que això torni a succeir, els hi prego que treballin per millorar la nostra situació (assegurança digna, formació adequada i reglada i reconeixement públic dels bombers voluntaris) i que no tingui que veure’s cap bomber voluntari en una situació com la meva o pitjor, perquè nosaltres fem el que hem de fer, que es ser i fer de bombers voluntaris, facin vostès el que els hi toca: arreglar-ho!!!

Finalment voldria agrair la lluita, el treball i el recolzament donat pel Macià Arbonès,

Magì Moyès, a l’ASBOVOCA, Marc Ferrer i l’Oscar Sánchez.

[Aquesta carta va ser llegida públicament i adreçada pel David el 23 de febrer en el

XXIè Congrés de l’Asbovoca, celebrat a Agramunt]

David Jiménez. Bomber voluntari de Sant Climent de Llobregat