dimarts, 8 de juliol de 2014

Juliol de 1994

4 Juliol 1994. Fa 20 anys. Tenia 19 anys. Recordo una trucada a casa (en aquella època no hi havia telèfons mòbils) del Jordi Villena just després de dinar: "Marc està cremant tot Terrassa". El vaig anar a buscar amb el meu Corsa gris i vam anar cap a Can Parellada. Allà un incendi assetjava les urbanitzacions. Tinc al cap la imatge de dos municipals ofegant-se pel fum tot estirant les mànegues dels bombers. Després vam anar cap Olesa de Montserrat des d'Ullastrell. Per camí vam recollir un parella d'avis a Ca n'Amat i els vam baixar fins a Terrassa. Els pobres estaven més morts que vius de l'espant. Després vam voler tornar a Olesa per la carretera de Vacarisses. La Guàrdia Civil tenia totes les carreteres tallades, però al dir que érem voluntaris i que volíem ajudar ens van deixar passar, juntament amb una filera de cotxes també plens de voluntaris. Armats amb branques fèiem front a les flames. Allà no recordo que hi haguessin els bombers, només una cuba d'un pagès i gent de l'ADF. Vam estar tota la nit fent el que vam poder.

L'endemà amb en Ramon Martínez i gent de l'Agrupament Escolta Pau Casals vam anar cap a Navàs, a Can Casanoves a intentar salvar el mas. Recordo tot deixant Manresa veure un gran columna de fum, un espectacular pirocúmul que s'alçava davant nostre. Se'm va fer un nus a la gola i vaig plorar de ràbia. Quan vam arribar a Navàs, ens vam posar a remenar bales de palla i treure-les dels camps llaurats. Allà vaig veure com un impressionat Douglas DC-6 descarregava els seus 20.000 litres que portava a la panxa sobre el front de les flames. Quan vam fer la feina, vam marxar cap al centre del poble. Tot estava ple de cendres. El cel era vermell. La gent corria amunt i avall. Semblava la fi del món. Els cotxes, tractors, furgonetes, camions, tot carregat d'homes. Les dones sota una porxada fent entrepans i preparant els queviures. 

Després vam marxar cap a la Riera de Merola i vam pujar dalt d'un camió de bombers. El camió semblava aquells autobusos de la Índia carregats de gent, al sostre, a la bomba, al darrera... Quan vam arribar al foc, a mi em van donar una pala i em van dir que amb sorra anés tapant les flames. No sabeu el fart de tirar sorra que em vaig fer. També recordo beure'm tot un tetabrick sencer de llet, que no sé pas d'on va sortir. I tota la nit lluitant contra el foc. 

20 anys després els records se'm confonen... 

Aquella va ser la meva primera experiència amb les flames. Vaig descobrir la meva vocació oculta. Fins aleshores jo mai m'hagués dit que volia ser bomber. Jo volia ser jugador del Barça, que collons! 

L'any següent em vaig apuntar a l'ADF de Viladecavalls i els estius de 1997 i 1998 vaig treballar de vigilant forestal amb els plans PVI de la Diputació. Però jo volia més “marxa” i l'any 1999 ja vaig fer la meva primera campanya forestal amb els bombers. En vaig arribar a fer 10. I el 2005 entrava com a bomber voluntari...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada