http://www.portalcomarcal.es/opinion/articulos-de-opinion/socarrats.html
Socarrats
D’allà
on la calor no ens deixa veure el sol, d’allà on la pluja no sap ploure i d’allà
on molts cops el cel plora cendra. D’aquella terra del sud del
País Valencià hi sóc. De Xàtiva i ara més socarrats que mai.
Des de
fa molts anys –la meua terra, i la de tots els valencians- ha lluitat de valent
contra forts agents provinents de l’exterior, i mai s’ha cansat de combatre.
Sovint
les ponentades provinents de la planícia castellana eixuguen les nostres
bosquines i agreugen la sequera a tot arreu del País Valencià.
La zona
de la Costera de Xàtiva –al centre de les anomenades comarques centrals
valencianes- arreplega de ple les fortes onades de vent, incrementant així la
seua temperatura donant sempre rècords de temperatura màxima. I és que als
socarrats, a banda de cremar-los la ciutat el 1707 les tropes de Felip Vè, cada
estiu –i les primaveres i tardors, per efectes del canvi climàtic- el vent de
ponent s’encaixona per les estretes valls eixugant tot el que troba al seu pas.
Els
valencians, i tots els pobles que voregen la Mediterrània des de temps molt
passats, sempre hem utilitzat el foc en la nostra vida quotidiana, ja siga per
cuinar les nostres delicioses paelles, per gaudir qualsevol període de
l’any o celebració –fogueres de sant Antoni com la de Canals, fogueres
d’Alacant de sant Joan, les Falles de València, etc.- o per a cremar restes de
podes i rastrolls agraris –la remulla que anomenen els llauradors-. Som un
poble que utilitzem massa el foc, pensant que el podem controlar en qualsevol
moment, i molts cops no som conscients del perill que això comporta en certs
períodes de l’any; des de fa unes dècades, igual de perillós és utilitzar-lo al
mes de març, com juny, setembre o novembre.
Malgrat
tot, el problema dels incendis forestals no està només en els ciutadans
inconscients –aquell qui encén la mistera-, sinó més bé en la deixadesa del nostre
entorn rural. Les muntanyes valencianes estan abandonades des de fa moltes
dècades.
Polítics
que defensen el seu territori en tenim a tot arreu, al igual que els que no.
Faré menció dels despreocupats. Comence per Lina Insa (exalcaldessa)
d’Ontinyent on ja li vegerem el morro tort als incendis de 2010 del sud de
València; o l’alcalde de Gandia Torró que pretén construir a la platja de
l’Ahuir i fer una gran passarel·la per desfilar ell, junt als toreros de la
nova plaça de bous o els cantants de Castella, i entossudit en construir-hi un
gran camp de golf. D’inconscients hi ha a tots els llocs, exalcaldes de Pego
que pretenien acabar amb la marjal, alcalde de Llanera que vol que li facen un
macroabocador a les portes de sa casa, o el de Zarra que vol posar en perill el
futur de molts valencians. Llàstima em dóna saber que aquesta mena de gent són
els representants de molts valencians, llàstima i vergonya.
Ja hem
vist que passa abans dels incendis -més endavant en parlaré un poc dels retalls
de la Conselleria de Governació perquè se’n feu una idea de com el nostre
conseller juga als escacs amb un “jaque mate” directe només començar la
partida-. Analitzem alguns incendis des de 2010, i vegem que passa quan el foc
abraça fins fer desaparèixer les nostres carrasques, margallons, sureres,
coscolls, pinars i llentiscles, entre d’altres centenars d’espècies
vegetals i animals.
El País
Valencia sempre ha tingut incendis forestals, al igual que el principat de
Catalunya, l’Aragó, Múrcia o Castella. La dècada dels 90, sobretot i molt
concretament el 1992 i 1994, el nostre cel més que mai va plorar llàgrimes de
cendra, i és què, malauradament gran part dels nostres boscos es van esfumar i
ens van dir adéu i fins sempre.
Des de
2010 fins a juny de 2012, només a les comarques de la vall d’Albaida, la Safor
i la Costera de Xàtiva, i sense contar menuts incendis o conats, el foc
va fer desaparèixer més de 7.000
Ha , segons les dades del govern valencià.
Però el
foc no tenia prou en haver cremat l’any anterior les comarques centrals. Perquè
enguany a primeries del mes de juny, un nou gran incendi es va propagar a les
comarques centrals valencianes de la Safor i vall d’Albaida, afectant a
municipis com Llocnou de Sant Jeroni, Terrateig, Rótova, Alfahuir, Castellonet
de la Conquesta, entre d’altres. En aquest cas els mitjans estimaven una
extensió propera a les 3000
Ha . Extensions que en molts casos, com vaig dir en
l’anterior article quan tractava els incendis de Cortes de Pallás i Andilla,
són i es queden curtes.
Els
mitjans manipulats del nostre govern, TVE a l’estat, Antena 3 per omissió de
dades, i Canal 9 pel govern valencià, diuen que l’extensió dels incendis
d’Andilla i Cortes és com l’illa d’Eivissa i diuen que la seua extensió es vora
48.000 Ha .
Perquè es feu una idea de la catàstrofe tan immensa, i quines són les
manipulacions dels governs, Eivissa ja té més de 57.000 Ha . Llocs on només
s’ha cremat el sotabosc i que els pins aparenten estar verds no es veuen als
satèl·lits. Però que durant un temps aniran eixugant-se i morint-se en una
trista i lenta agonia –com la dels atmetllers perduts de Cucarella-. Pins que
són com els valencians, perquè tenen les seues arrels socarrades, com
nosaltres, o alguns en canvi, que les han perdudes.
El
govern del PP – i el NODO de Canal 9- presumptament pretenen enganyar una
vegada més als valencians. Enhorabona, però aquesta vegada s’han vist quines
eren les vostres intencions. Sí, en són 22 municipis els afectats en aquestos
últims incendis, però les hectàrees arrasades no en són 48.000, en són
aproximadament 95.000 Ha ,
més del doble del què han estimat els tècnics. Les imatges de la NASA no
menteixen, i no podeu manipular les noves tecnologies. Com intentàreu, anys
enrere, que no arribara informació procedent de Catalunya eliminant la
retransmissió de TV3.
Internet
i les xarxes no estan sotmesos al control del PP valencià, i gràcies a la
globalització que als polítics valencians els agrada tant, milers de valencians
se n’assabentaran de quina és el grau de putrefacció que tenen els seus
mandataris.
Tinc
tantes coses a dir, que no m’agradaria avorrir ningú. Quan hi ha un GIF
provenen brigadistes BRIF de tots els llocs (Catalunya, Castella i
Lleó,Castella la Manxa, Múrcia, Aragó...). Recentment el pilot de la Brigada
BRIF de Daroca va morir en els treballs d’extinció de Cortes de Pallás. Un
treballador que va vindre a València a lluitar i deixar-se la pell pels nostres
boscos. Un home que es mereix tot el nostre respecte i la nostra estima
com a valencians, però sobretot com a ciutadans.
No vull
imaginar-me com deu estar la seua família. Deu ser molt dur que un fill, un
germà, el marit, el cunyat, o el pare un dia isca per la porta de casa a
treballar i mai hi torne. El meu més sincer condol –i el dels meus companyers-
per a tota la seua família i coneguts-. Sabia que són tasques perilloses, però
no ets conscient fins que ocorre la desgràcia.
En
casos com aquests de vegades et planteges la perillositat del teu treball,
encara que l’estimes. Les UBE (Unitat Brigades d’Emergència) que depenen de la
Conselleria de Governació de la Generalitat Valenciana, moltes vegades també
són transportades d’una cima a altra en helicòpters. En el nostre cas, solem
anar una UBE completa (6 components), més el pilot i el cap d’Unitat de les
Brigades Helitransportades del País Valencià (per exemple a Tírig hi ha una, a
Énguera una altra, etc.). La BRIF de Daroca, es desplaçava en aquells
helicòpters que es varen estavellar al pantà de la Forata i a la serra Martés,
no vull imaginar res més perquè em pose a tremolar només en pensar-ho. Només
diré que una BRIF està composta entre 12 i 24 Brigadistes, la majoria d’ells
gent jove.
No deixe
de costat les tasques tant lloables dels bombers dels diversos consorcis, com
els de València, Castelló, Alacant, Catalunya i un llarg etcètera, que al igual
que nosaltres, poques vegades eixim a la TV perquè allà on estem, degut al risc
que comporta no deixen entrar als mitjans de comunicació.
Comentaré
un cas anecdòtic que ens va succeir a l’incendi d’Andilla. El dilluns passat, 2
de juliol de 2012, la meua brigada, junt a la de Morella, els Bombers d’Orpesa
o Benicarló –no ho recorde massa bé- i BRIF Lúbia (Sòria) i altres brigades
estaven treballant a un front proper al municipi de Xèrica, i enfront de la
cova Santa d’Altura –ja a la Caderona-. La UME també.
El
nostre coordinador forestal, va assignar a cada brigada les tasques que tenien
que desenvolupar. Tots feren el que ens manaren excepte uns. Els de la UME
consideraven que el seu flanc estava enllestit i des de feia hores estaven de
braços creuats. Hi hagué un repic de paraules entre coordinadors, al final el
nostre li va dir que “si
consideraban que su zona estaba segura que cogieran trastos y se marchasen”.
No sé
com va acabar la cosa perquè sobre les 15.30h em van retirar del servei perquè
ja passava les 12 h que estava al front. El que si que sé és que per la
vesprada, amb el canvi de vent varem tindre més de 8 reproduccions que ens
varen dur de cap.
Un
parell de vegades de copes on varem necessitar l’ajuda dels mitjans aeris per
recolzar les nostres tasques d’extinció, altres vegades de sotabosc, i altres
tot plegat, o tot a l’ascla com diguem els valencians. Situacions que no
entenc. Si necessites aigua o alguna màniga no esperes que la UME t’ho passe
perquè, tal vegada, et cremaràs. Per fer-ho han de demanar molts permisos
als seus superiors, la qual cosa retarda la lluita i agreuja la situació.
Sembla
ser que ho fan a tots els llocs igual. A l’últim incendi d’Albacete (a Hellín)
uns companys m’han comentat el mateix, a Ontinyent el 2010 ho vaig tornar a
comprovar. Si llig blogs de Brigadistes d’arreu de l’estat espanyol, quan
parlen de la UME tots coincideixen: van més nets que un pinzell o el calze
d’una església. En molts casos uns quants euros de sou usats inútilment. No sé
si és que tenen el cap quadrat, o no tenen ganes de pegar “palo a l’aigua”. Sé
que tots no són iguals, la qual cosa em calma un poc. Dir que molts bombers
provinents d’altres autonomies han vingut a ajudar-nos de manera voluntària
sense cobrar cap gallet, i s’han deixat la pell en les nostres abruptes i
trencades muntanyes. Un cop més demostren la seua humanitat per intentar
protegir el nostre territori i salvar-lo de les flames sense res a canvi.
Finalment
parlaré de les reforestacions que s’han fet al llarg del nostre territori
–moltes d’elles desastroses, enganyifes i perjudicials per a l’entorn- i de les
retallades de les UBE de la Generalitat. Hui el govern valencià ha dit que
contractarà gent desocupada dels pobles afectats per reforestar les zones
cremades. Això abans senyor Fabra, ara és un poc tard per protegir les zones i
massa precipitat per regenerar-les. S’havera pogut contractar a eixa gent
dels àmbits rurals abans dels incendis fent neteges dels seus boscos. Per una
banda els tindríem intactes els boscos cremats, i la taxa d’aturats haguera
minvat al nostre territori. Ara tot propaganda política, que quedarà en paper
mullat. Un sòl acabat de cremar és molt vulnerable front a qualsevol factor
extern.
Per fer
reforestacions adients es recomana fer un estudi exhaustiu de les zones
cremades, i veure com s’apliquen diverses mesures en cada zona per evitar
l’erosió, i per tant la pèrdua de sòl i la proliferació de plagues. Van
en funció dels pendents, de les vessants de les muntanyes, de com ha afectat el
foc a cada zona, de la resilència, de la recurrència, de la intensitat del foc,
de període de l’any en què s’ha produït, i de quines eren les espècies
dominants a grans trets.
De
moment el més important a dia de hui, és evitar la pèrdua de sòl i que els
tècnics facen plans correctes de reforestació, els quals, en funció de diversos
factors seran fets –o deurien ser fetes- en funció de les característiques
fisico-químiques i geomorfològiques del sòl i el territori que l’envolta.
Moltes
vegades, és millor deixar que la pròpia naturalesa es regenere de manera
espontània i ajudar a l’assistència a la rehabilitació natural d’espècies que
no proliferen o han sigut desplaçades per les piròfiles. Un error és anar a
plantar pins, sense seguir les etapes serials de la vegetació, simplement per
fer-se una foto el dia de l’arbre com va ocórrer el 2010 a Ontinyent per un
conseller de la Generalitat. Millor gest haguera sigut plantar una carrasca a
l’ombria de qualsevol pinar de qualsevol bosquina del nostre territori, senyor
Cotino. Però deixar la naturalesa no és abandonar-la de la mà de déu com han
fet els nostres polítics des de fa molts dècades.
Anem a
filar prim i a parlar un poc de les retallades de la Generalitat en Emergències
i Extinció d’incendis, així com de la propera modificació de la Llei forestal,
la qual pretén donar via verda a la construcció en terrenys cremats sempre que
siguen d’interès general, cas de parcs eòlics, xarxes elèctriques, i el que al
consell li done la gana. En aquests casos els màxims responsables són Serafín
Castellano (conseller de Governació) i Isabel Bonig (Consellera d'Infrastructures, Territori i Medi Ambient).
Senyora
Bonig, canviar la llei forestal i permetre la requalificació de sòls cremats és
una errada gran i catastròfica. Això de la requalificació dels sòls forestals
cremats és un efecte crida per a les empreses oportunistes que pretenen fer
negoci a costa de patrimoni forestal dels valencians. No podem permetre que
això passe, que de les muntanyes valencianes en facen un negoci que omplin les
butxaques dels carronyers de sempre.
El
Servei de Brigades d'Emergències depèn de la Direcció general de Prevenció,
Extinció d'Incendis i Emergències de la Conselleria de Governació de la
Generalitat Valenciana, qui és el titular del mateix. Aquesta Conselleria ve
encomanant la funcionalitat de les Brigades d'Emergència als Consorcis de
Bombers Provincials, però quant a la seua relació jurídicolaboral els
treballadors de les brigades pertanyen al Grup Tragsa, regulant-se les seues
condicions a través del Vè Conveni Col·lectiu 2008-2011.
Al territori
valencià –sense contar les Brigades de la Diputació de València, gestionades
per Imelsa- hi ha 34 UBE de primera intervenció. Repartides de la següent
manera: 13 a
València, 13 a
Castelló i 8 a
Alacant.
A
l’estiu de 2010 hi havia 40 UBE de reforç repartides a les tres províncies i el
període de treball estava entre 5 i 3 mesos de duració. La Generalitat
Valenciana per estalviar-se uns quants euros amb temeritat, a banda de reduir
el nombre de brigades de reforç i duració –recordem que durant l’estiu és quan
més falta fan, i dos d’elles la de Begís i Bicorp prop de les zones afectades
les han fet desaparèixer- el 2011 va fer una reducció aproximadament del 80% de
Brigadistes de reforç, afectant a més de 400 treballadors.
A
València en llevaren 15 de UBE de reforç deixant-ne 7; a Castelló i Alacant en
deixaren 1 a
cada província i en llevaren en total 14. Quina temeritat, llevar 29 unitats
quan més falta poden fer. I no parlaré de la Reestructuració que pretenien fer,
disminuint els components de les UBE per crear-ne unes de noves per vendre la
moto de cara l’estiu a través de la manipulació de RTVV. L’única cosa que han
fet bé és dotar d’autobomba aquelles UBE anuals que no en tenien, cosa que no
entrava al meu cervell com la UBE de Xàtiva –una que presenta el major nombre
d’intervencions del País Valencià- no en tinguera una anual.
Nosaltres
els UBE sempre hem manifestat la nostra disconformitat en eixes mesures pels
motius que hem vist els darrers dies.
Polítiques
nefastes típiques del franquisme i d’estats opressors, i plenes de borumballa
amb la deixadesa al capdavant que brilla per la seua pròpia absència.
Polítiques ineficients en quant a la prevenció d’incendis. Foten fora a
centenars de vigilants i dies més tard compren vehicles que no ens són útils
per anar per la muntanya, però sí per passejar-nos pel circuit de Fórmula 1 de
València. Vergonya cavallers, vergonya!
Sóc
llicenciat en Ciències Ambientals per la UPV al campus de Gandia, ambientòleg
que en diuen, i sempre em qüestionege el mateix: per treballar en la gestió de
qualsevol espai natural del País Valencià m’he d’afiliar als partits que sempre
governen? No ho faré mai perquè tinc dignitat, no sóc cap oportunista i perquè
tinc un “Compromís” amb el meu poble.
Els UBE
sempre hem considerat que la inversió en prevenció i extinció d’incendis
forestals, és un valor intrínsec afegit i segur per a la conservació del nostre
patrimoni forestal, ara més mort i trist que mai a moltes zones valencianes.
Moltes d’elles socarrades, com la ciutat de Xàtiva al 1707, però d’altres amb
l’esperança que l’ésser humà destructor canvie una vegada per totes la seua
manera de sotmetre la naturalesa. Perquè si aquesta es perd, ell mateix anirà
cap a un suïcidi col·lectiu, com les milers de cabres i animals que han perdut
la seua vida, en els darrers incendis de Cortes i d’Andilla, per la imprudència
i la deixadesa d’uns quants.
Salvem
el nostre territori, si no voleu fer-ho per vosaltres almenys feu-ho pels
vostres fills. Perquè el dia que no tinguem boscos aleshores ens n’adonarem que
viure a un país llunàtic no és viable, els diners i la destrucció de l’entorn
ens duran de camí cap a l’extermini del nostre poble. Vull que tot açò no s’oblide
i que no succeïsca mai més! Ni a la meua terra, ni a ninguna altra. Perquè el
medi ambient no té barreres, perquè el medi ambient és de tots. Protegeix-lo i
cuida’l.
Nogensmenys,
recordeu allò que vaig comentar dels bitllets. Encercleu el País Valencià i
poseu “mai més”. Si de veritat estimes la teua terra, lluita per ella. Salut i
llarga vida. Un valencià que no es farà massa vell per ací...
Brigadista
de Castelló.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada