Denúncia de l'APTB-Catalunya

Copio/enganxo el següent comunicat, el qual subscric moltes de les coses que denuncia:

L’APTB‐CATALUNYA, INTEGRADA PELS COMANDAMENTS SUPERIORS DELS BOMBERS DE LA GENERALITAT, DENUNCIA UN GREU DETERIORAMENT DEL COS
• Més del 70% dels alts comandaments operatius de Bombers clamen per la deixadesa i la irresponsabilitat dels polítics del Departament d’Interior, que han comportat que el Cos de Bombers estigui agonitzant.
• Els conflictes amb els gestors del Departament d’Interior i la mala gestió dels recursos afecta la planificació i al futur del Cos pels propers anys.
• A Catalunya hi ha duplicitats entre cossos de seguretat i diferents serveis (degut a un conflicte de competències), situació que determinats cossos aprofiten per fer tasques que no els pertoca.
• A mitjans de juny ja no hi ha cap mànega de recanvi al magatzem de Bombers per anar a apagar foc.
• Els comandaments de Bombers demanen que els gestors polítics donin confiança als comandaments operatius que dirigeixen Bombers per poder redreçar al situació, i que no tornin a utilitzar al Cos de Bombers com a arma de desgast polític.

QUI SOM l’ASSOCIACIÓ DE PROFESSIONALS I TÈCNICS DE BOMBERS DE CATALUNYA?
L’APTB de Catalunya agrupa professionals i tècnics de cossos de bombers. A Catalunya representa al 80% dels alts comandaments del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya.
Els alts comandaments de Bombers exercim de Caps de Regió, Caps de Divisió i Caps de Guàrdia i treballem el dia a dia amb els Sots‐Caps de Guàrdia, amb la resta de comandaments dels parcs i amb tot el conjunt de bombers, bombers voluntaris i els altres cossos d’emergències.

PER QUÈ HEM FET AQUEST COMUNICAT DE PREMSA?
Fins ara hem estat amatents i pacients a les explicacions i voluntats dels nostres alts caps, els nostres màxims comandaments operatius, i els gestors polítics que ens han dirigit des de la Conselleria d’Interior. Darrerament, però, s’han traspassat 3 línies vermelles que ens han obligat a adoptar una postura activa en defensa del Cos de Bombers davant la deixadesa i la irresponsabilitat dels responsables polítics del Departament.
Evidentment els nostres màxims comandaments de bombers coneixen aquesta situació i l’han posat sobre la taula dels gestors polítics reiterades vegades, però no se n’han sortit de redreçar aquesta situació.

Per això estem aquí. I no ens agrada estar aquí perquè aquesta no és la nostra tasca ni responsabilitat. Però ho fem,amb una extrema preocupació, per consciència i ètica com a funcionaris que creiem en el servei públic.

Conflicte de competències
Estem patint dia a dia conflictes amb els companys de Mossos, de les ADF, de les associacions de Protecció Civil, perquè a nivell polític i a nivell d’equips de gestió no es respecten les competències establertes per Llei per cada un d’aquests col∙lectius. La norma diu qui s’encarrega de fer què. Però en el dia a dia hi ha una guerra de colzes entre cossos de seguretat i emergències que és impròpia d’un país ordenat i de seny. La nostra feina és vetllar per la ciutadania, no perdre el temps en baralles partidistes guiades sota una estratègia política d’un partit o altre.
Que ningú digui que no n’està al cas. Hi ha una guerra en determinats cossos que estan en expansió per fer serveis o tasques que no els pertoca. Responsabilitats o competències que Bombers ha estat desenvolupant els darrers 30 anys sembla que ara estiguin en litigi. La norma és clara. Però la gestió dels recursos, nefasta per alguns i deliberada per altres, fa que Bombers s’estigui aprimant, perdent força, reduint la seva capacitat de treball, talment com si algú volgués que es morís de gana.
Els Bombers de la Generalitat té un capital humà i una experiència en emergències que no poden tenir, precisament per la mateixa naturalesa del Cos de Bombers, cap altra organització ni col∙lectiu. Un prestigi reconegut arreu d’Europa. Però el més important és l’estima que tenim per l’uniforme que portem i pel servei que donem a la ciutadania. Una vocació de servei que es tradueix en una de les notes de satisfacció més altes atorgades per la societat.
Qui permet que Bombers s’estigui morint? Qui vol reduir aquest servei públic que funciona i deixar‐lo agònic?
Però bombers no tan sols pateix un conflicte de competències extern. En els darrers temps la direcció política del departament ha permès una desautorització sistemàtica del Cos, tant dels seus comandaments com del darrer bomber arribat al cos. Una desautorització feta precisament per aquelles estructures del departament que més obligades estan a donar‐nos suport.
La direcció de serveis, els serveis de contractació, la subdirecció de recursos humans sembla que hagin fet tot el possible per crear conflictes interns, per generar mal ambient als parcs, per descapitalitzar econòmicament el Cos i que hagin allunyat als comandaments del cos de la presa de qualsevol decisió de gestió dels recursos humans o materials. I sense aquesta participació dels comandaments en la presa de decisions s’han comès grans errors de planificació i de gestió de recursos que costaran de refer en el futur.
Aquesta és una primera línia vermella que ja fa anys que s’ha traspassat.

Gestió dels recursos públics
En aquest moment a ningú se li escapa que els recursos financers del nostre país han disminuït de forma marcada, per aquesta raó avui encara és més important administrar‐los correctament, de manera eficient i a partir de les competències de cada organització. A Bombers fa anys que patim la retallada de personal i recursos bàsics per fer la nostra feina, la majoria de nosaltres fins ara no ens queixat en els termes que avui ens fan redactar aquest comunicat, perquè entenem el context de crisi en el que estem, però una cosa és que no n’hi hagi diners per ningú i l’altra que només n’hi hagi per alguns, i a sobre que aquests alguns no siguin els responsables del servei.
No entenem qui decideix que s’equipin 40 mossos d’esquadra amb material per rescat de muntanya i subaquàtic per fer unes tasques que ja està fent bombers i que les està fent bé. Els bombers de rescats i salvaments (GRAE) han de posar material propi perquè la Conselleria d’Interior diu que no té diners per equipar‐los, però a la vegada la mateixa Conselleria d’Interior permet la despesa en equipar a algú per fer una tasca de la qual no en té la competència? No ho entenem.
No entenem que no hi hagi mànegues per apagar incendis al magatzem de bombers i sí que n’hi hagi per equipar als camions de bombers pintats de groc dels companys ADF. Creiem en les ADF, però en les ADF que fan 90% de prevenció i 10% de suport a l’extinció. No volem un doble cos de bombers forestals basat en voluntaris i propietaris de boscos. Que a hores d’ara al magatzem de Bombers no hi hagi cap mànega per apagar foc de recanvi implica que molts camions no portin les mànegues mínimes que considerem necessàries. O hi ha diners, com a mínim pel servei públic, o no n’hi ha per ningú. Qui assumeix la decisió que la prioritat d’equipar amb mànegues sigui per una associació i no per al cos de bombers que és servei públic? .
No entenem tampoc que el Departament d’Interior hagi substituït un rènting de vehicles tot terreny per un rènting de vehicles tipus tot camí i fins i tot tipus turisme, deixant un 20% dels parcs de bombers funcionaris sense vehicle tot terreny, com si disposar d’un tot terreny fos un luxe de nous rics. Qui ha pres aquesta decisió oblida que els bombers no sempre atenem els serveis amb camions (alguns d’ells de més de 15 anys, tot sigui dit), que molt cops hi ha recerques d’avis i nens perduts, fins i tot en zones metropolitanes, que quan hi ha incendis forestals és imprescindible disposar d’un tot terreny, que quan neva qui fa rescats són els bombers i quan hi ha aiguats o ventades i cal accedir per camins impenetrables plens d’arbres caiguts, els camions no sempre poden accedir a tot arreu. I malauradament ja tenim experiències negatives en aquest sentit.
No entenem que als magatzems hi manquin elements dels nostres equipaments de protecció individuals, pantalons, ulleres, botes, guants. No entenem que es posi per davant l’oferta econòmica de la valoració tècnica en aspectes tan crítics per als bombers com són el manteniment dels equips de respiració autònoma, les càmeres tèrmiques o els analitzadors de gasos. I que aquests elements bàsics d’intervenció vagin desapareixent dels parcs per manca de pressupostos de reparació, òbviament, sense que es pugui ni plantejar la possibilitat de compra per ampliar‐ne la cobertura territorial.
Aquesta és una segona línia vermella que fa un temps que s’està traspassant...

Menyspreu polític al cos de bombers
La marxa sobtada del Conseller d’Interior ens ha deixat xocats. La seva fugida, fruit de problemes a nivell de partits, l’entenem com un menysteniment cap a Bombers i a la resta de col∙lectius que tenen una alta responsabilitat a l’estiu. Com pot el capità abandonar el vaixell quan la nau s’acosta a una forta tempesta?
Per llei, el conseller d’interior és el màxim comandament de les emergències de Catalunya i aquest no és un títol nobiliari. Té la responsabilitat de liderar als màxims responsables operatius dels Mossos, dels Bombers o d’altres cossos d’emergència davant les crisis. La seva responsabilitat inclou entre d’altres, donar suport a les decisions operatives quan aquestes poden posar en conflicte el bé col∙lectiu respecte als béns individuals.
Ens imaginem que en els propers quinze dies hi pugui haver un gran incendi forestal dels que de tant en tant ens toca patir? Quin rol podrà jugar un nou conseller si d’alguna manera encara no haurà pogut conèixer ni l’organigrama de la resposta a l’emergència?
Aquest fet és clarificador i preocupant de la visió que alguns polítics al tenen envers els Serveis Públics dels quals són responsables.
Aquesta tercera línia vermella fa encara més necessari comptar amb polítics que tinguin clar que la seguretat del ciutadà és polièdrica i que per garantir‐la és imprescindible un bon cos de policia, un bon cos de bombers, uns bons serveis sanitaris, tots ells amb els mitjans humans necessaris, les eines i l’equipament de seguretat suficient per garantir la seguretat dels actuants i la dels ciutadans als que hem de garantir.
Per això estem aquí, no volem ser còmplices ni mantenir‐nos callats davant aquesta falta de consideració cap als cossos de seguretat i d’emergències que afrontem un dels moments més complicats de l’any, població estacional i incendis forestals, que requereixen de lideratges amb seny i clars.
Els funcionaris hem de donar exemple, el nostre sou és pagat per tota la ciutadania, som els primers que hem de retre comptes de què fem, com i per què. Els nostres caps i els nostres gestors han de liderar el donar exemple i darrere, que no pateixin, que per treballar i redreçar la situació tots farem pinya, des del primer bomber al darrer inspector.

QUÈ PROPOSEM AL NOU EQUIP GESTOR?
El Cos de Bombers no potser una arma de desgast polític entre interessos partidistes. Som un servei públic, com l’educació o la sanitat, que ha de tenir un full de ruta consensuat entre els agents socials i els partits, tots, amb un equip directiu professional i tècnic, que conegui què gestiona i no estigui a l’empara de les voluntats partidistes.
I sobretot necessitem un equip directiu que marqui el rumb de Bombers seguint el model d’emergències d’aquest país. Per això necessitem que l’equip de bombers que lidera el cos, els nostres màxims comandaments, rebin la confiança i el suport per part dels gestors polítics i de l’administració, per tal que puguin avançar i solucionar els greus problemes que arrosseguem des de fa anys.

Els grans reptes a resoldre urgentment:
‐ Definir el Model de Cos de Bombers, per garantir estabilitat a llarg termini.
‐ Actualitzar la Norma: cal un nou decret que reculli l’actual estructura de la Guàrdia,
‐ Resoldre la manca de personal:calen noves convocatòries de places per a bombers i comandaments, així com un dimensionament adequat de l’estructura de suport tècnic i administratiu.
‐ Evitar la descapitalització: cal reprendre la compra de tots aquells materials i eines bàsics, la mancança dels quals pugui implicar desprotecció dels actuants o dels ciutadans,
‐ Respectar les competències: cal blindar les funcions i tornar a potenciar l’I+D que ens ha caracteritzat en els darrers 15 anys per tal de garantir la millora sistemàtica.

El pitjor que li pot passar a una organització és que la seva millor gent, la més preparada i motivada, estigui tant frustrada per la desorganització i manca de rumb clar que el seu descontentament acabi perjudicant a la pròpia organització.

Reclamem del nou Conseller d’Interior, i per això ens oferim a treballar plegats de manera constructiva en el que ens proposi, les dues següents necessitats:
‐ un Equip de Direcció sòlid, compacte i valent i
‐ un Equip de Gestió competent, assenyat i amb la voluntat de servei al país,

Dues demandes que entenem que són el que el Cos de Bombers i la societat es mereixen.

APTBCAT ‐ 23 de juny de 2015

Què és un bomber voluntari?

- QUÈ ÉS UN BOMBER VOLUNTARI?

Són bombers voluntaris les persones que, per la seva vocació benèficosocial, presten serveis d'una manera altruista dins l'estructura de qualsevol dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i salvaments a Catalunya. No tenen la consideració de funcionaris ni de personal laboral i es regeixen pel corresponent reglament. El reglament, actualment vigent, es va aprovar l'any 1996 mitjançant el Decret 246/1996, de 4 de juny, modificat pel Decret 68/2000, de 8 de febrer, i  des de principis del 2015 per una nova modificació, regulada pel Decret 8/2015, de 27 de gener. 

Els bombers voluntaris de la Generalitat depenen de l'organització i de la supervisió del Departament d'Interior, sota el comandament superior del conseller, i tenen una estructura i una organització jerarquitzada.
La formació, el perfeccionament i la capacitació dels bombers voluntaris correspon a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya
Els membres del cos de bombers voluntaris de la Generalitat s'agrupen en les seccions següents:
Secció Activa: formada pels bombers voluntaris que actuen en el lloc del sinistre i fan serveis de prevenció i d'altres de no urgents.
Secció Especial: formada pels bombers voluntaris especialistes en diferents tecnologies que pels seus coneixements i experiència poden assessorar i/o participar de forma directa en els serveis.
Secció de Bombers Veterans: formada pels bombers voluntaris que, amb l'aportació de la seva experiència i coneixements, tenen la missió d'assessorar en totes les tasques pròpies dels bombers.
Secció d'Honor: constituïda per persones, col·lectius, agrupacions o institucions, nacionals o estrangeres, que han contribuït de manera rellevant en serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de la Generalitat.
Secció Juvenil: formada per joves que, en un futur, volen ser bombers voluntaris

- QUANTS BOMBERS VOLUNTARIS HI HA A CATALUNYA?

Actualment hi ha 77 parcs de bombers voluntaris i 73 parcs de bombers funcionaris. En el mes de març de 2015, el nombre de bombers voluntaris era de 2.342 , i el de bombers funcionaris és de 2.466. 

Per tant el % de bombers voluntaris és del 48’7% del nombre total de bombers que hi ha a Catalunya.

Capitals de comarca com El Pont de Suert, Vielha, Les Borges Blanques o Puigcerdà tenen només bombers voluntaris. I ciutats turístiques importants com Sitges, Tossa de Mar o Cadaqués, només tenen bombers voluntaris. A la regió de Lleida, per exemple, els bombers voluntaris representen el 77% del nombre total.

- QUI POT SER BOMBER VOLUNTARI?

Qualsevol persona que hagi fet 18 anys. A més ha de  tenir la residència dins el terme municipal del parc de bombers al qual l'aspirant vol que l'adscriguin, o bé tenir-la a una distància inferior a 15 quilòmetres de radi.

No patir cap deficiència psíquica ni física que li impedeixi executar les funcions pròpies de la Secció.

Després cal superar un procés de selecció (amb proves teòriques i físiques) i un reconeixement mèdic. 

Superades les proves, els aspirants són nomenats bombers voluntaris de la Secció Activa en pràctiques, i han de superar encara el curs bàsic de bombers, que dura uns 6 mesos i es fa cada cap de setmana. 

Finalment, el Director General de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvaments (per delegació del conseller/a d'Interior) els nomena membres del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya, de la Secció Activa.
En el mes de març de 2015 el conseller Espadaler va anunciar una nova convocatòria de 300 places de bombers voluntaris i actualment s'està treballant per definir les noves bases de requisits i procés de selecció per aquesta nova promoció. 

- ELS BOMBERS VOLUNTARIS COBREN?

En el reglament dels bombers voluntaris està estipulat que es rebin unes compensacions econòmiques, que no tenen caràcter de retribució salarial sinó que indemnitzen pels conceptes següents:

- Per les despeses generades per l’assistència a sinistres i serveis de rereguarda amb un màxim de mil hores en còmput anual: 8'66€ per hora de servei
- Per assistència a les pràctiques: 18'28€ (màxim 1 pràctica al mes) 
- Per assistència a cursos de formació: 9'03€ 
- Per les despeses generades per la realització de tasques complementàries de manteniment d’instal·lacions, materials i vehicles amb un màxim de dotze hores mensuals per parc: 103'92€ per mes per parc.

Les hores que un bomber voluntari està en el parc “esperant” que passi alguna cosa, no es cobren, excepte quan son activats per un reten o rereguarda (que també es cobren a 8'66€). 
A final de cada mes, es suma el còmput total d’hores i el bomber ho cobra amb una demora d’entre quatre i sis mesos (de mitjana).

Està establert que un bomber voluntari no cobri més de 100 hores al mes en assistència a serveis, per tant, com a molt, podria arribar a cobrar en un mes 866€. Aquest supòsit pràcticament no es dona, ja que un bomber voluntari és difícil que generi tantes hores en un mes.

Per tant, si una persona vol ser bomber voluntari només pels diners, ho té força malament: pocs diners i cobrats amb molt de retard.
Cal dir que des del 2015, d’acord amb la Llei reguladora de l’IRPF (Llei 35/2006, de 28 de novembre) que els bombers voluntaris han declarar a la RENDA i fan retenció en concepte d'IRPF de les compensacions econòmiques que percebeixen.
Les compensacions econòmiques estan fixades per l'ORDRE INT/215/2015, de 25 de juny, per la qual es fixen les quanties de les compensacions corresponents a les prestacions de les persones membres del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya. 

- ELS BOMBERS VOLUNTARIS TENEN ASSEGURANÇA?

Tenen el mateix tipus de cobertura, en cas d’invalidesa o mort, que els bombers funcionaris. 
Però a més existeix una compensació econòmica per incapacitat temporal produïda per accidents en acte de servei de les persones membres del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya de les seccions activa i especial, que es fixa en 36,47 euros per dia durant els primers 30 dies naturals d'incapacitat temporal.
Aquesta compensació econòmica es fixa en 60 euros per dia a partir del dia 31 d'incapacitat temporal. 
Tot i que està estipulat que aquest import es percebrà a partir del primer dia d'incapacitat
temporal, a la pràctica, poden passar mesos fins que un bomber rebi alguna indemnització pel fet de fer-se mal en un servei. 
I des del 30 d'octubre del 2015, tenim l'assistència sanitària en cas d’accident mentre prestem servei, gràcies a un acord signat entre la Generalitat i la Mútua Asepeyo, tot garantint una completa assistència dels accidentats a les instal·lacions sanitàries de la Mútua, ja des de la primera cura i atenció d’urgències. 

- ELS BOMBERS VOLUNTARIS FAN EL MATEIX QUE ELS BOMBERS FUNCIONARIS?

Si. Tenen la mateixa formació, equipament, material i vehicles. Estan igual de preparats que un bomber funcionari per anar a qualsevol servei. La única diferència és que uns son voluntaris i els altres funcionaris. També cal dir que els bombers funcionaris realitzen un curs bàsic de bombers de 700 hores i el dels bombers voluntaris és de 208 hores. 

- EL BOMBERS VOLUNTARIS SON UN REFORÇ DELS FUNCIONARIS?

No. Els bombers voluntaris no fan tasques de reforç o auxiliar. Si en un servei on només hi ha bombers voluntaris, no sempre hi van també funcionaris, a o la inversa. Quan en un servei el primer parc de sortida, necessita reforç, els comandaments envien reforços, independentment si son voluntaris o funcionaris. Tothom s’ajuda a tothom, però els voluntaris no han d’estar un grau per sota dels funcionaris. En un servei però, el comandament sempre recaurà en un bomber funcionari, tal com està estipulat per llei.

- UN BOMBER VOLUNTARI ÉS AGENT DE L’AUTORITAT?

No. Només ho és un bomber funcionari. Tot i així, cal dir que hi ha una comissió per  reformar l'artícle 10 de la Llei 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d’incendis i salvaments de Catalunya, per incorporar els bombers voluntaris a la condició d’agent de l’autoritat

Eleccions municipals i Protecció Civil

Eleccions municipals. Analitzo en matèria de Protecció Civil i Emergències, les 11 candidatures que es presenten a Terrassa, ciutat on visc i on voto.

1. Partit dels Sociallistes de Catalunya (PSC)

El PSC NO PARLA en el seu programa electoral en cap moment ni de bombers, ni de Protecció Civil, ni de l'Associació de Defensa Forestal de Terrassa, ni d'incendis, ni de riscos, etc.

Un greu error, tenint em compte que els plans d’emergència caduquen al cap de 4 anys, i que a Terrassa, molts dels plans d’actuació municipal (PAM), estan caducats i hi ha alguns que tot i no ser obligatoris, si que estan recomanats, però no estan redactats. I el PSC és qui mana actualment...

La meva nota: 0

2. Convergència i Unió (CIU)

CIU, igual que el PSC NO PARLA en el seu programa electoral en cap moment ni de bombers, ni de Protecció Civil, ni de l'Associació de Defensa Forestal de Terrassa, ni d'incendis, ni de riscos, etc. 

La meva nota: 0

3. Partit Popular (PP)

Tot i ser els últims en penjar al web el programa electoral (el 19 maig, a 5 dies de les eleccions), allò que proposen sobre Protecció Civil, és molt breu, brevíssim. A la pàg. 30 trobem:

25- Potenciaremos y reforzaremos el funcionamiento de la actual Comisión Local de Protección Civil, con el objetivo de superar el carácter meramente informativo que mantiene en la actualidad.

Esta propuesta es compatible con los objetivos contemplados en el apartado de mecanismos y procesos de participación del Pla Estratègic de Participació Ciutadana.

Res més. Ni revisar els plans d'emergència, ni dotar de més recursos a l'Associació de Defensa Forestal de Terrassa, ni res en matèria contra incendis i altres riscos, etc... Una proposta que sembla més feta des d'alguna despatx de Madrid, que no pas del coneixement real de la ciutat i els seus riscos. 

La meva nota: 1

4. Ciutadans-Ciudadanos (C'S)

Aquests defensors acèrrims del bilingüisme només tenen en el seu web el programa en castellà. El que diuen sobre Protecció Civil (pàg 13):

“Protección civil. Mejoraremos la coordinación y la colaboración con los cuerpos y

fuerzas de seguridad del Estado, bomberos e instituciones públicas, y fomentaremos los

vínculos con la sociedad civil facilitando la colaboración con voluntarios”

Haurien de saber que les competències en Protecció Civil a Catalunya depenen de la Generalitat de Catalunya, per tant, no cal cap coordinació ni col·laboració “con los cuerpos y fuerzas de seguridad”, ja que a Terrassa només fan tasques administratives. I suposo que quan parlen de "instituciones publicas" es deuen referir a la Generalitat oi? D'això se'n diu dir, valorar i creure en el Govern de Catalunya. 

I ja que parlem del tema, saben els Ciudadanos que algunes de les competències de Protecció Civil que estan fixades en l'Estatut de Catalunya encara no han estat traspassades? Vist el respecte que tenen per les institucions catalanes, tenint en compte les vegades que marxen del Parlament i les rebequeries que fan, els hi deu importar poc que les competències no estiguin traspassades. O potser els hi importa i molt i ja els hi està bé, tal com està tot.

En definitiva, que los Ciudadanos, han fet tres línies massa genèriques sobre Protecció Civil, que demostren el seu absolut desconeixement de la matèria i en el fons tampoc aporten res de res, a no sé que visquis a Guadalajara i no a Terrassa. 

La meva nota: 0

5. Plataforma per Catalunya (PxC)

Ni m'he mirat ni em penso mirar el programa d'aquests racistes feixistes i que tenen en la seva llista a skins neonazis i convictes de Milicia Catalana, una organització terrorista d'extrema dreta que va ser la causant dels incendis forestals a la Muntanya de Montserrat de 1986. Res bo pot venir del feixisme. RES. L'únic que espero d'aquesta gent és que es dissolguin per sempre. 

La meva nota: Esborrem el feixisme! 

6. Unió de Centre per Terrassa (UCT)

Un partit que només s'ha creat per les eleccions municipals (ja es van presentar el 2011), però que no tenen actualitzat el facebook (3 març 2013 darrera actualització) i tampoc tenen pàgina web. Consultat les propostes del 2011 i mirant les seves notícies d'aquesta actual campanya, dubto que tinguin alguna proposta sobre Protecció Civil. 

 La meva nota: 0


 7. Família y Vida (PFyV)
Els catòlics pensen molt en la família, però gens en la Protecció Civil. Cap proposta en el seu programa electoral. 

La meva nota: 0

 
8. Unión Progreso y Democracia (UPyD)
Allò que més es pot assemblar a una proposta en matèria de Protecció Civil és el següent punt (pàg 7):

Aumentar medios y personal en el cuerpo de Bomberos y Policía Local. 

El desconeixement absolut. L'Ajuntament no té competències per poder augmentar la plantilla ni els mitjans del Cos de Bombers, ja que és una competència de la Generalitat de Catalunya.
El seu programa electoral està fent des d'un despatx de Madrid i no pas des dels carrers de Terrassa. 

La meva nota: 0


9. Terrassa en Comú (TeC)

Aquesta coalició que agrupa a cinc forces s'aixopluguen sota el paraigua Terrassa en Comú: EUiA, Procés Constituent, ICV, Podemos i Guanyem, presenta una sèrie de propostes

En l'Àmbit 3.11 Seguretat humana: convivència, prevenció i protecció, presenta una sèrie de punts que parlen sobre Protecció Civil, (pàg. 51-52), a partir del punt 5.

5. Incorporar en la planificació territorial i urbanística de Terrassa els criteris de prevenció dels riscos de protecció civil, especialment els d'incendis forestals, inundacions i químics, abocaments de residus incontrolats i millorar les eines tecnològiques que permetin tenir accés a tota la informació en cas d'activacions dels plans de protecció civil.
6. Continuar aprovant i actualitzant de manera continuada els plans d'autoprotecció de la ciutat, incrementant els recursos municipals destinats a aquesta matèria, tot prioritzant els afectats pel risc químic. Executar un sistema de control i autoavaluació de la implantació i compliment de les obligacions imposades en matèria de protecció civil.
7. Elaborar plans sectorials de seguretat amb perspectiva transversal i amb especial atenció a la violència masclista, la seguretat viària i la seguretat ciutadana. 
8. Revisar i millorar l'accessibilitat dels vehicles d’emergències als carrers de la ciutat. 
9. Reforçar els serveis tècnics municipals de protecció civil amb recursos econòmics i humans suficients per poder desenvolupar les competències municipals que estableix la normativa. Dotar dels recursos necessaris el centre de gestió d'emergències. 
10. Redactar una ordenança de protecció civil que permeti, entre d'altres aspectes, establir un catàleg de centres i activitats no afectats pel Decret 30/2015 però que presentin un risc significatiu pel municipi i la seva població. 
11. Elaborar  un pla específic d'informació i comunicació sobre actuacions a seguir per la ciutadania en cas de risc, que contempli les especificitats de cadascú i que prevegi diferents canals i mitjans per a que arribi la informació al màxim nombre de persones. Establir un sistema de trucades múltiples simultànies. Continuar i potenciar encara més, les tasques d'informació i prevenció amb programes específics adreçats a diferents col·lectius, per fer de Terrassa una ciutat autoprotegida.
12. Demanar a les administracions competents (Diputació i Generalitat) que incrementin els recursos destinats a disminuir el risc d'incendi forestal derivat dels efectes de les ventades de ta tardor del 2014 en els torrents i rieres que travessen el terme municipal de Terrassa.
13. Elaborar un pla específic de formació per al personal municipal i les associacions ciutadanes en matèria de protecció civil per tal que integrin les actuacions corresponents en l'organització de les activitats de cada servei, especialment en les culturals i les esportives i donar suport a les entitats que organitzen activitats que, segons la normativa, requereixin mesures de protecció per la població i dels propis participants. 

Bones propostes, tot i que no parla de l'ADF ni de mesures concretes de prevenció per fer front als incendis forestals... 

La meva nota: 7


10. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC):

Hi ha 7 punts que parlen de Protecció Civil: (pàg. 22)

232- Incorporarem en la planificació territorial i urbanística de Terrassa els criteris de prevenció dels riscos de protecció civil, especialment els d'incendi forestal, inundacions i químic, i millorarem les eines tecnològiques que permetin tenir accés a tota la informació necessària en cas d'activació dels plans de protecció civil.

233- Dotarem els serveis tècnics municipals de protecció civil amb recursos econòmics i humans suficients per poder desenvolupar les competències municipals que estableix la normativa.

234- Redactarem l’ordenança de protecció civil que permeti, entre d'altres aspectes, establir un catàleg de centres i activitats no afectats dins el decret 30/2015 però que presentin un risc significatiu pel municipi i la seva població.

235- Continuarem aprovant i actualitzant de manera continuada els plans d'autoprotecció de la ciutat, tot prioritzant els afectats pel risc químic.

236- Elaborarem un pla específic d'informació i comunicació sobre actuacions a seguir per la ciutadania en cas de risc, que contempli les especificitats de cadascú i que prevegi diferents canals i mitjans per a que arribi la informació al màxim nombre de persones.

237- Elaborarem un pla específic de formació per al personal municipal en matèria de protecció civil per tal que integrin les actuacions corresponents en l'organització de les activitats de cada servei, especialment en les culturals i les esportives.

238- Donarem suport a les entitats que organitzen activitats que, segons la normativa, requereixin mesures de protecció per la població i dels propis participants.
239- Demanarem a les administracions competents que incrementin els recursos destinats a disminuir el risc d'incendi forestal derivat dels efectes de les ventades dels darrers mesos.

Important i bones mesures dels republicans, però s'han oblidat de parlar de l'Associació de Defensa Forestal que hi ha Terrassa i d'alguna mesura per evitar els incendis forestals. 

O sóc jo, o diria que les propostes en matèria de Protecció Civil d'ERC i de Terrassa en Comú, són pràcticament iguals, on només canvia la forma verbal. Bé, iguals, tampoc, contingut i literalitat són dues coses diferents, com algú m'han remarcat, ai senyo, que ja som grandets!!. Si voleu saber el perquè d'aquesta coincidència ho haureu de demanar a les respectives formacions.  

La meva nota: 7 

11. Candidatura d'Unitat Popular (CUP)

13 propostes dins l'apartat “Protecció civil i emergències” (pàg. 39) i 3 propostes més dins l'apartat: “Espais lliures periurbans i ordenació” (pag 47)

(pàg. 39)

Vetllar per la constant actualització del Pla Bàsic d’Emergència Municipal (PBEM), del Pla

d’Actuació Municipal (PAM) i dels plans d'emergència específics.

Instar i reclamar a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que faci les tasques de manteniment i neteja a les rieres del terme municipal.

Fomentar i establir campanyes d’educació i conscienciació en matèria de protecció civil,

prevenció d’incendis urbans i forestals, mesures d’actuació en cas de risc i perill, en tots els centres educatius de la ciutat, públics i privats, des de la primària fins la universitat.

Tenir sempre les darreres eines tecnològiques que permetin accedir a tota la informació necessària en les activacions dels plans de protecció civil.

Tenir un contacte permanent amb la Direcció General de Protecció Civil, per tal de vetllar en els criteris de prevenció i elaboració dels plans dels riscos d'incendi forestals, meteorològics i accidents químics.

Oferir cursos de formació continua per al personal municipal en matèria de protecció civil.

Dotar l’Ajuntament d’una aplicació informàtica de servei de notificacions personalitzades, a través del sistema push, per fer arribar a la ciutadania d’avisos d'emergència de Protecció Civil.

Revisar el POUM per adequar-lo a les necessitats dels diferents vehicles dels serveis d’emergències.

Instar i reclamar a la Generalitat de Catalunya a que el Parc de Bombers tingui un mínim de 8 bombers per guàrdia.

Instar i reclamar a la Generalitat de Catalunya els mitjans necessaris, a nivell de vehicles i material per al Parc de Bombers.

Ampliar les mesures de prevenció i sobretot de vigilància d’incendis forestals i interpel·lar a les diferents administracions (Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya, etc) el compliment de les mateixes mesures.

Manteniment i construir més dipòsits d'aigua per ajudar en les tasques d’avituallament d’aigua en l’extinció d’incendis.

Adequar la xarxa d’hidrants i punts d’aigua a les necessitats d’extinció i risc.

(pag 47)

Introduir al Pla de l’Anella Verda l’aposta per la recuperació dels mosaics agroforestals i mesures per tal de facilitar l’establiment de ramaderia extensiva, prioritàriament ovina, caprina o bovina, que garanteixi una major vinculació entre agricultura i silvicultura així com redueixi la quantitat de càrrega de biomassa als boscos per a prevenir els incendis.

Dotar a l’Agrupació de Defensa Forestal de Terrassa, dels mitjans necessaris per a realitzar la seva activitat fonamental de protecció del territori.

Impulsar i fomentar una política de trituració de podes i rostolls, per promoure el reciclatge i substituir les cremes com a mesura d’eliminació d’aquestes restes vegetals, ja que poden ocasionar incendis forestals.

La meva nota: 9

Observem doncs, que a Terrassa, el partit que governa (PSC), juntament amb els dos partits més votats i amb més regidors (CIU i PP), no han proposat res sobre Protecció Civil. RES. El dia que passi alguna  emergència a Terrassa, espero que no siguin els primers en protestar i queixar-se de què si hi ha mala coordinació, que si no s'ha fet prevenció, que si els plans no estan actualitzats, que si bla, bla, bla...

Trobem a dos partits (ERC i la coalició TeC) amb les mateixes propostes.  

Només és la CUP, és qui més propostes ha fet en temes de Protecció Civil, i són unes propostes fetes des de la base i la participació, amb un estudi de la matèria en concret i un grau de coneixement de la realitat terrassenca.  

No tinc més preguntes senyoria. 

Jornada de models de bombers a Europa

El passat 26 de març la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments organitzava a la seu del Departament d'Interior, a Barcelona, una jornada sobre els models de serveis de bombers a Europa.  

La finalitat era comparar diferents cossos europeus, on cada representant va descriure la seva estructura i dimensions dels serveis, els tipus de bombers, les formes d'accés per cada tipus, els horaris, la formació i pràctiques, les retribucions, els indicadors de qualitat de cobertura (fire cover), és a dir, en quan temps es compromet a fer arribar una dotació de bombers per afrontar un servei determinat, com ara incendi d'un edificis, etc.

Els cossos de bombers que van participar estan dins la F-E-U (Federation of the European Union Fire Officer Associations). Van parlar representants de bombers d’Alemanya, Anglaterra, Bèlgica, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, Finlàndia, França, Irlanda, Noruega, Suècia  i Txèquia, i també de la Generalitat de Catalunya.

Una dada que va destacar tothom va ser la diferència entre els anomenats Full Time Fire Figthter (bomber professional a temps complert, és a dir, que fan guàrdia les 24 hores) i els Part Time Fire Fighter (bomber a temps parcial –BTP-, que fan un màxim de 12h de guàrdia o són mobilitzats a demanda). En aquest darrer grup, alguns dels participants també incloïa els bombers voluntaris, i entre els bombers voluntaris, també es va diferència entre els cobraven una renumeració o compensació econòmica i els que treballaven completament de franc.

La principal diferència entre un BTP i un bomber voluntari, és que el BTP passa unes hores al parc, ja que està lligat a un contracte laboral i en canvi, els bombers voluntaris, no acostumen a fer guàrdies presencials i són activats quan se’ls necessita.

Algunes de les conclusions que jo faig d’aquestes jornades és que, s’ha de partir de la base que la història i evolució de cada país o territori i la seva pròpia cultura ha marcat de forma molt important i determinant el seu model. Així doncs hem de tenir clar que no hi ha una sola realitat a nivell d’Europa pel que fa als bombers.  

Tot i així, hi ha uns trets comuns, que s’està produint aquests darrers anys, com és la tendència de fusionar cossos municipals o locals cap a cossos comarcals o regionals i l’expansió dels bombers a temps parcials, com dues mesures d’estalvi econòmic. També cal dir que és en les grans ciutats urbanes on es concentren sobretot els bombers professionals i la resta, BTP o BBVV en àrees més petites o rurals.

També tots els cossos fan servir l’anomenat “Fire Cover” que són uns indicadors de qualitat de cobertura, per saber en quan temps es compromet a fer arribar una dotació de bombers per afrontar un servei determinat. Mitjançant aquests indicadors, els diferents cossos de bombers determinen en l’emplaçament d’un parc de bombers i el seu  personal, tant d’efectius com de tipus, per atendre una àrea geogràfica determinada.

Sobre els bombers voluntaris, ja he dit abans que la principal diferència és entre aquells que cobren i els que no reben cap diner. Hi ha països o territoris que no existeixen ja que segons els ponents, un bomber voluntari no pot garantir una resposta ràpida en tot moment. En aquells llocs on si existeixen, en canvi, debatien sobre aquesta premisa. Tot i així, allà on hi havia bombers voluntaris un tret comú era la problemàtica alhora d’incentivar-los.

Algunes coses que em van cridar l’atenció:

A Txèquia, majoritàriament el servei de bombers està cobert per bombers voluntaris que no cobren res, i allà no hi ha bomberes, tot són homes. A cada poble hi ha un parc de bombers voluntaris, excepte en llocs petits i rurals, on trobem una “vigilància d’incendis”, que són dos persones encarregades d’un petit vehicle per extingir qualsevol foc.  Cada cinc anys tots els bombers han de passar unes proves de formació i si no les passen, els fan fora.

A Finlàndia els requisits per ser bomber professional, BTP  i bomber voluntari són els mateixos. Els bombers són els encarregats també dels serveis sanitaris. Enlloc he pogut esbrinar el nombre de bombers voluntaris, ja que tot i existir, els engloben en el còmput dels BTP. 

A Noruega, no hi ha bombers voluntaris i un requisit per ser BTP és viure a 10 minuts del parc de bombers. Cada BTP té la seva pròpia portàtil tetra i en cas d’un servei molt important, responen si poden actuar o no. Hi ha convenis amb empreses perquè puguin “alliberar” els BTP si hi ha un servei molt important. Els bombers no fan serveis d’ambulancies, però si que s’encarreguen del salvament marítim. Existeix un carner de conduir específic per si vols ser bomber. Cada any fan proves de formació i si no les aproves, són expulsats.

A Suècia, els bombers professionals fan 2 anys de formació. Els bombers voluntaris tenen en el seu propi vehicle un “kit d’actuació”, amb extintors i equip ERA. A Suècia no hi ha obligatorietat de jubilació i la mitjana és als 67 anys.  

A Alemanya hi ha més d’un milió de bombers voluntaris i aquests tenen una pensió i l’empresa cobra una compensació quan el bomber ha deixat el seu lloc de treball per anar a un servei. Els bombers voluntaris fan guàrdies presencials de nit i els caps de setmana. Els bombers professionals estan molt especialitzats en rescats mèdics.

A Dinamarca molts ajuntaments tenen externalitzats els serveis de bombers, on una empresa privada es fa càrrec del servei. Cada Ajuntament organitza el seu propi cos o servei, establint les seves pròpies proves d’accés, requisits i formació. Els bombers es jubilen amb 65 anys

A Eslovènia, el 5% de la població són bombers voluntaris i allà cap bomber voluntari cobra res de res. Cada any han de passar unes proves d’aptitud física i cada dos anys unes d’específiques.

A Bèlgica, els bombers voluntaris no poden fer més de 24h de servei a la setmana i quan es jubilen tenen una compensació i també tenen avantatges en les mesures fiscals pel fet de ser bomber voluntari. Els bombers es jubilen entre els 62 i 65 anys o 40 anys de servei. 

A França, els bombers de Paris i Marsella són militars i el 75%  de tots els bombers francesos, són bombers voluntaris. En un servei si coincideixen bombers professionals, voluntaris i militars, mana sempre el de la zona, i si és zona de voluntaris, mana el comandament dels bombers voluntaris.

A Anglaterra només hi ha bombers professionals a les grans ciutats, a la resta són BTP. Només hi ha un sol parc de bombers voluntaris, el de Cambridgeshire, que es manté per tradició (és del 1884). Els BTP no van a serveis de matèries perilloses o rescats de persones.

A Irlanda no hi ha bombers voluntaris. El 90% Només 16 parcs tenen bombers les 24h. Els bombers es jubilen amb 55 anys, tot i que poden allargar-ho, si volen fins els 58 anys. 

I per acabar un gràfic:

Cal felicitar a l’organització per aquesta fantàstica jornada que pot servir per agafar idees per repensar i reformular el model català, que al meu parer ja està completament obsolet, en molts aspectes, com fa mesos que comento per aquí. 

Ara esperem una jornada per acabar de definir el model català. 

El model de bombers comença a canviar?

Alguna cosa es mou a Can Bombers sobre el model que tenim. Dijous 26 de març, la DGPEIS, celebra una jornada sobre els models de serveis de Bombers a Europa. Durant tot un dia, diversos comandaments de bombers d’Anglaterra, Irlanda, Dinamarca, Suècia, Noruega, Finlàndia, Txèquia, Eslovènia, Bèlgica, França i Alemanya, explicaran com funcionen i com s’organitzen i a més a més, també s’explicarà la diversitat de models existents a l’Estat espanyol, i també el model de Catalunya.

Des de fa temps que diversos agents demanen o una millor redefinició del model o fins i tot un canvi. Hi ha qui creu que el model mixt, de bombers professionals i bombers voluntaris, està més que esgotat i cal establir un nou model. Hi ha també que va més enllà i fins i tot proposa un model 100% professional.

El que em sembla és que l’actual model de Bombers de la Generalitat té els dies comptats, ja que si no, no es farien aquestes jornades, que per cert, seran l'ocasió excel·lent per conèixer altres models, i agafar idees (bé, de fet, per això es fan, no?). A més, també penso que el model té els dies comptats,  si parem atenció a les darreres declaracions dels seus màxims dirigents polítics. Tant el conseller Ramon Espadaler, com el Director General, Ramon Parés, darrerament insisteixen que les condicions entre bombers professionals i voluntaris "mai" seran "idèntiques", perquè la relació no és pròpiament laboral.

Digueu-me mal pensat, però jo en aquestes paraules interpreto que els  bombers voluntaris han de passar a ser personal laboral perquè hi ha coses que no es poden solucionar si no ho són.

Sigui el que sigui, el que és important és que alguna cosa s’està movent. Està clar que l’actual model ha arribat al col·lapse i cal una nova redefinició. Tot i així, també adverteixo d'una cosa, sigui quin sigui el nou model que es proposi i que si algun dia es tira endavant, mai serà del tot operatiu, funcional ni meravellós,  si no és el model de Cos de Bombers Nacional, i no pas autonòmic, i amb una estructura d'Estat al darrera. Ja m'enteneu, oi?

ps: dijous aniré a la jornada, of course!!

ps(2): Després de dijous i tant aviat com pugui, penjaré al blog, les intervencions i conclusions.

La trista realitat de Sitges

Aquesta és la realitat de Sitges.
Faig "copiar-enganxar" del facebook d'un bomber voluntari de Sitges:

Allà per l'any 92-93 es va reobrir el Parc de Bombers Voluntaris de Sitges. L’equip el formava un camió de més de 20 anys d’antiguitat i un personal jove amb molta il·lusió i més ganes de portar-lo endavant. Es va convertir en un més dels 150 parcs que formen la xarxa de Parcs de Bombers de la Generalitat, del quals 77 són exclusivament de voluntaris.

A partir de l'any 2000, els integrants del parc en veure les mancances i el nul interès per part de la Generalitat en dotar el nostre parc amb vehicles més moderns i material adequat per poder oferir un bon servei, ens vam posar en contacte amb l'Ajuntament de la nostra ciutat per tal de poder solucionar aquest dèficit. Fins aquest moment el personal del parc havíem estat pagant una quota mensual per poder fer front a les necessitats diàries i el manteniment del edifici. Poder pintar-lo, poder comprar uns sofàs, fer-ne cursos de formació, adquirir material d'oficina, fins i tot per poder beure aigua quan ateníem els focs. Tot allò que la nostra estimada Generalitat ens negava. Així doncs l'Ajuntament de Sitges s'involucrà en la compra de material divers de bomber, una ambulància i una bomba urbana lleugera, per poder accedir als estrets carrers del centre del poble. Potser la gent no recordi què Sitges no sempre ha tingut una ambulància de 24 h. Érem nosaltres qui realitzàvem l’assistència sanitària urgent fins que arribava l’ambulància de Vilanova.
Va canviar l'alcalde i la nostra relació amb l'Ajuntament es va fer més estreta gràcies a la signatura d'un conveni pel bon funcionament de l’Associació de Bombers Voluntaris de Sitges. Amb aquest conveni nosaltres deixaríem de pagar les quotes mensuals. Això va culminar amb l’adquisició d’una bomba urbana pesada i la renovació de l’ambulància, ja que estava caducada. A més de tots aquets avenços materials, també vam evolucionar en matèria de prevenció a la Vila, tals com retens preventius en els Castells de focs i correfocs, també a les curses populars, en les jornades d’emergències a la comarca, en la implantació de plans d’emergència, visites de les escoles al parc de bombers, simulacres a les escoles, suport vital bàsic al Institut i formació sobre la utilització dels extintors i com no, en la participació al Carnaval. Aquesta participació va començar amb un vehicle d'aigua per les Rues i ha anat evolucionant cada vegada més fins l'any passat on teníem la presència de més de 40 bombers, 7 camions, 2 ambulàncies amb infermeria, a més de la cobertura de 7 retens durant tots els dies des de que comença l’Arribo fins l'Enterro, passant per la inspecció de les carrosses i la formació dels seus conductors en la utilització dels extintors en cas de necessitat.
El temps ha canviat i el present d’ aquell Parc és molt trist ja que estem desprotegits per part de la Generalitat. També han canviat les lleis a nivell estatal. Les dietes que generem en els serveis que realitzem les hem de tributar en les nostres rendes com si fos rendiment de treball. Ja que no som personal laboral de la Generalitat no tenim mútua de treball, així doncs en cas d'accident durant un servei hem d’anar a la cua de la Seguretat Social, i ens podem fer fora de les nostres feines per una baixa produïda durant un acte de servei. Des de fa més de dos anys que no rebem formació. D’altra banda, el manteniment del parc és nul, ens retiren el material. No hi ha reposició dels uniformes, ens trobem amb bombers sense equips de protecció. Ja no disposem de vehicle 4x4 i el camió forestal no pot ni pujar el Camí de la Fita.
Malgrat totes aquestes deficiències hem estat aguantant. Però durant els últims 3 anys l'Ajuntament, no ha tingut temps de signar la renovació d’aquell conveni. Des de fa un any tampoc ha pogut concertar-nos una visita als nous museus de la Vila per tal de conèixer les instal·lacions ni tant sols ens ha pogut aconseguir uns planells dels aparcaments públics soterrats, en cas d’haver d’intervenir amb garanties d’un bon resultat.
Abans de l’estiu ja vam posar en coneixement del Sr. Batlle aquestes mancances en un escrit on quedava reflectit que de continuar amb aquesta situació els Bombers Voluntaris de Catalunya estem en perill d’extinció. Tant el govern com la oposició van recolzar-nos durant l’últim ple de l’Ajuntament abans de vacances, la qual cosa agraïm.
Ara deixo unes preguntes en l’aire perquè cadascun les agafi com vulgui. Són fins i tot reflexions.
Quina diferència hi ha hagut entre els preventius que realitzàvem nosaltres els Bombers Voluntaris de Sitges i els que han realitzat els Bombers funcionaris vinguts de fora? Les Rues infantils han estat cobertes amb ambulància amb infermeria? I l'Arribo? I l'Enterro? El dissabte de Carnaval hi havia bombers a Sitges? Hi havia bombers a Sitges desprès de les Rues de Diumenge i Dimarts? I a partir d’ara? Què hi ha desprès del Carnaval? Fins a quin punt ens compensa deixar la nostra família a casa els caps de setmana i marxar a fer guàrdia al parc? Cal que arrisquem la nostra feina i la nostra salut per anar a fer qualsevol servei? Què fa diferent que es signi un conveni? Què es gestionin unes visites?
Estem cansats d’escoltar el ara m'hi poso, demà m’ho miro, treballem per gestionar-ho,... Són respostes que potser arribin massa tard. Si no fem res ja no tindrem un cos de Bombers Voluntaris a Sitges a qui donar-li tota aquesta informació.
Tot això, cal recordar que tota la plantilla de Bombers de Sitges som voluntaris. Persones que tenim la nostra feina, la nostra família, compromisos, i volem tenir cura sobre la nostra salut. L'esperit de sacrifici s’acaba i si arriba el dia que es tornin a tancar les portes del Parc de Bombers, una cosa està clara, hi ha uns responsables Municipals que no han sabut gestionar un cos de Bombers Voluntaris, que durant anys s'ha deixat la pell per la seguretat d'aquest poble i dels seus veïns i només demanava col·laboració i continuació en la relació Ajuntament/Bombers.

El cost econòmic d'un cos de bombers 100% funcionari a Catalunya

Un dels debats que desperta més passions entre els Bombers de la Generalitat, és sobre els bombers voluntaris. Hi ha molts bombers professionals que reneguen dels voluntaris i per ells, el seu model hauria de ser un model 100% professionals, és a dir, tots funcionaris.

Cal dir que poques vegades he llegit o escoltat arguments amb una mica de cara i ulls, perquè la majoria de vegades els “anti-voluntaris” només defensen el seu corporativisme i les seves declaracions són més pròpies d’un lobby que no pas arguments realment operatius o estratègics. “Haver aprovat unes oposicions” és el que et diuen quan ja no saben què dir, i és queden tant amples.

Però cal realment que Catalunya tingui un model amb el 100% de bombers professionals?. Que suposaria que a Catalunya tots els bombers fossin 100% funcionaris en termes econòmics? Això és el que vull exposar a continuació.  

Recordem que actualment hi ha 77 parcs de bombers voluntaris i 73 parcs de bombers funcionaris i segons la informació donada pel Departament d’Interior de la darrera campanya forestal, a Catalunya hi havia 2.466 bombers funcionaris i 2.342 bombers voluntaris (tot i que aquesta darrera xifra, ja us dic jo que no és real, perquè estan comptabilitzats els bombers voluntaris veterans i els juvenils, que no són operatius. I si comptessin tots els bombers de l’escala activa, que realment són operatius, m’atreviria a dir que actualment hi ha uns 1.400 bombers voluntaris).

Així doncs, trobem que hi ha 77 parcs de bombers voluntaris. Com que no seré jo la persona que digui que algun d’aquests parcs caldria tancar-lo per motius purament operatius, donem per suposat que tots els 77 parcs de voluntaris continuarien oberts i caldria omplir-los de bombers funcionaris. I quants bombers necessitem?

Tenint en compte que els parcs de bombers funcionaris estan organitzats en 4 torns de 24 hores i que la dotació mínima per fer un servei és de 3 bombers, calculem que caldria un mínim de 5 bombers per torn (3 de guàrdia mínim i un parell que també estarien a la guàrdia, o per cobrir mínims en un altre parc, o fent vacances, etc...).

Per tant, 5 bombers per 4 torns, dona un resultat de 20 bombers. I 20 bombers per 77 parcs tenim la magnífica xifra de 1.540 bombers.

Aquests 1.540 bombers lògicament haurien de ser contractats de nou, ja que l’actual plantilla de bombers funcionaris està molt precària i segons els sindicats, ara per ara, caldrien uns 300 bombers nous, només per cobrir les jubilacions dels darrers 5 anys.

I com seria la contractació d’aquests 1.540 bombers nous? Fent una convocatòria oberta d’oposició-concurs? “Reciclant” els actuals bombers voluntaris i passant-los per decret a bombers funcionaris? O fent una oposició “només” per bombers voluntaris?

I com hauria de ser aquesta convocatòria? Una sola on entressin de cop els 1.540 nous bombers? De manera gradual en una sèrie d’anys?

Lògicament això són idees, idees meves i aquí tothom podria dir la seva i per tant, millor deixem aquest debat, i centrem-nos en l’aspecte econòmic.

Quin cost suposaria aquests 1.540 nous bombers per cobrir els parcs de voluntaris? Si hem d’equipar a tots aquest nous bombers, hem de saber que  nivell d’equipació, un bomber de la Generalitat genera una despesa d’uns 3.000€ per bomber (2 cascs, 3 epi’s -urbà, forestal i pluja-, 3 camises, 2 parells de botes, forro polar, 1 sabates, 1 bambes, 3 pantalons, 2 parells de mitjons, 2 parells de guants, xandall, lots, etc...).

Per tant 3.000€ per 1.540 bombers = 4’6 milions d’euros. Au, ja tenim la primera xifra: 4’6M€  

Aquests 1.540 bombers, els hi caldria formació, no? Quan li costa a l’administració formar a una persona com a bomber? Pel cap baix, ja us ho dic, uns 4.000€ (curs bàsic de 700 hores). Si ho multipliquem per 1.540 bombers, tenim una despesa de 6’1 milions d’euros.

Així doncs, ja tenim una segona despesa inicial d’uns 6'1 milions d’euros, que si li sumem a la primera resulta uns 10’7M€.

I a nivell de sou? La despesa per la Generalitat d’un bomber de l’escala bàsica, és de 2.300€ (el sou brut). Si multipliquem 2.300€ per 1.540 bombers, surt una despesa mensual de 3.542.000€ i si això ho multipliquem per 14 pagues: 49.588.000€ anuals. Si tenim en compte, que a banda del sou base poden completar la nòmina amb variables com, per exemple, un complement per major dedicació i fent hores extra programades o no programades, podem arrodonir aquesta xifra en uns 50 milions d’euros.

Així doncs, en números rodons, funcionaritzar els parcs de bombers voluntaris, suposarien una despesa mínima inicial de 60'7 milions d’euros (50M nòmines + 6'1M formació + 4’6 equipament).

Observem que cada any, el pressupost de bombers se li hauria d’afegir uns 50 milions d’euros, si volguéssim tenir una plantilla exclusiva de bombers professionals. I això suposaria incrementar en un 30% mínim els pressupost de la DGPEIS, és a dir, augmentar-los una tercera part. (La mitjana dels pressupostos de Bombers dels darrers 5 anys, ronda els 163 milions d’euros. La del 2014 va ser 161’06M€ ).

Aquests 60'7 milions d’euros, és una quantitat mínima, ja que caldria afegir el procés de convocatòria, les renumeracions del tribunal i personal, el lloguer de les instal·lacions, etc... També i molt probablement també caldria condicionar i reformar algun parc de bombers voluntaris per tenir personal les 24 hores i els 365 dies a l’any. I ja no parlem dels vehicles i del material, que segurament també s’hauria de renovar. Per tant, aquests 60'7M€, ja els hi podeu anar sumant més i més i més diners...

Una cosa també a tenir en compte. En aquests 77 parcs de bombers voluntaris, caldria un cap de parc, i també caldria caporals i sergents. Desconec si actualment hi ha suficients caporals i sergents per poder cobrir 77 parcs de més, però em temo que vist com està el pati, caldria una nova promoció de caporals i sergents, amb el que comportaria noves despeses, tant en el procés selectiu, en la formació, i posteriorment en les nòmines, que caldria afegir als prop de 50M€, en concepte de complements de destinació i complements específics. Com a última dada el sou brut mínim d’un sergent cap de parc és d’uns 3.400€/mes.

En definitiva, si a Catalunya volem tenir els bombers 100% professionals (funcionaris), cal una inversió per part de l’administració, mínima d’uns 60 milions d’euros.

I ara, el quid de la qüestió. Molts dels “anti-voluntaris” tenen com a únic argument, que els bombers voluntaris cobrem i que per tant, rebre diners és incompatible amb ser voluntari, que és una estafa, que és un sou encobert, i bla, bla, bla...

Com tots sabeu, els bombers voluntaris reben una sèrie de compensacions econòmiques, entre d’altres, per hora treballada en un servei o per assistència a cursos o pràctiques. L’any passat, la Generalitat va tenir una “despesa de personal de bombers voluntaris” per aquestes compensacions de 2 milions d’euros. Veiem doncs, que “mantenir” els bombers voluntaris val 2M€ i en canvi, aquesta despesa es multiplica com a mínim per 30, si volguéssim convertir els parcs de bombers voluntaris en funcionaris.

Exposades doncs les xifres, ara us deixo per vosaltres, si a nivell econòmic, per a l’administració (i per tant, pel contribuent) és més barat, si bombers voluntaris o funcionaris. I en el cas que calgués en termes realment operatius, un cos de bombers 100% professionals, també us deixo per a vosaltres com i d’on haurien de sortir un mínim de 60 milions d’euros que s’haurien d’afegir als pressupostos de la DGPEIS, i sobretot si en termes econòmics aquesta operació seria viable i si pot ser assumida per l’administració de cop o fins i tot en un procés gradual en uns quants anys.

Un altre dia parlarem en termes operatius si són viables els bombers voluntaris.