La trista realitat de Sitges

Aquesta és la realitat de Sitges.
Faig "copiar-enganxar" del facebook d'un bomber voluntari de Sitges:

Allà per l'any 92-93 es va reobrir el Parc de Bombers Voluntaris de Sitges. L’equip el formava un camió de més de 20 anys d’antiguitat i un personal jove amb molta il·lusió i més ganes de portar-lo endavant. Es va convertir en un més dels 150 parcs que formen la xarxa de Parcs de Bombers de la Generalitat, del quals 77 són exclusivament de voluntaris.

A partir de l'any 2000, els integrants del parc en veure les mancances i el nul interès per part de la Generalitat en dotar el nostre parc amb vehicles més moderns i material adequat per poder oferir un bon servei, ens vam posar en contacte amb l'Ajuntament de la nostra ciutat per tal de poder solucionar aquest dèficit. Fins aquest moment el personal del parc havíem estat pagant una quota mensual per poder fer front a les necessitats diàries i el manteniment del edifici. Poder pintar-lo, poder comprar uns sofàs, fer-ne cursos de formació, adquirir material d'oficina, fins i tot per poder beure aigua quan ateníem els focs. Tot allò que la nostra estimada Generalitat ens negava. Així doncs l'Ajuntament de Sitges s'involucrà en la compra de material divers de bomber, una ambulància i una bomba urbana lleugera, per poder accedir als estrets carrers del centre del poble. Potser la gent no recordi què Sitges no sempre ha tingut una ambulància de 24 h. Érem nosaltres qui realitzàvem l’assistència sanitària urgent fins que arribava l’ambulància de Vilanova.
Va canviar l'alcalde i la nostra relació amb l'Ajuntament es va fer més estreta gràcies a la signatura d'un conveni pel bon funcionament de l’Associació de Bombers Voluntaris de Sitges. Amb aquest conveni nosaltres deixaríem de pagar les quotes mensuals. Això va culminar amb l’adquisició d’una bomba urbana pesada i la renovació de l’ambulància, ja que estava caducada. A més de tots aquets avenços materials, també vam evolucionar en matèria de prevenció a la Vila, tals com retens preventius en els Castells de focs i correfocs, també a les curses populars, en les jornades d’emergències a la comarca, en la implantació de plans d’emergència, visites de les escoles al parc de bombers, simulacres a les escoles, suport vital bàsic al Institut i formació sobre la utilització dels extintors i com no, en la participació al Carnaval. Aquesta participació va començar amb un vehicle d'aigua per les Rues i ha anat evolucionant cada vegada més fins l'any passat on teníem la presència de més de 40 bombers, 7 camions, 2 ambulàncies amb infermeria, a més de la cobertura de 7 retens durant tots els dies des de que comença l’Arribo fins l'Enterro, passant per la inspecció de les carrosses i la formació dels seus conductors en la utilització dels extintors en cas de necessitat.
El temps ha canviat i el present d’ aquell Parc és molt trist ja que estem desprotegits per part de la Generalitat. També han canviat les lleis a nivell estatal. Les dietes que generem en els serveis que realitzem les hem de tributar en les nostres rendes com si fos rendiment de treball. Ja que no som personal laboral de la Generalitat no tenim mútua de treball, així doncs en cas d'accident durant un servei hem d’anar a la cua de la Seguretat Social, i ens podem fer fora de les nostres feines per una baixa produïda durant un acte de servei. Des de fa més de dos anys que no rebem formació. D’altra banda, el manteniment del parc és nul, ens retiren el material. No hi ha reposició dels uniformes, ens trobem amb bombers sense equips de protecció. Ja no disposem de vehicle 4x4 i el camió forestal no pot ni pujar el Camí de la Fita.
Malgrat totes aquestes deficiències hem estat aguantant. Però durant els últims 3 anys l'Ajuntament, no ha tingut temps de signar la renovació d’aquell conveni. Des de fa un any tampoc ha pogut concertar-nos una visita als nous museus de la Vila per tal de conèixer les instal·lacions ni tant sols ens ha pogut aconseguir uns planells dels aparcaments públics soterrats, en cas d’haver d’intervenir amb garanties d’un bon resultat.
Abans de l’estiu ja vam posar en coneixement del Sr. Batlle aquestes mancances en un escrit on quedava reflectit que de continuar amb aquesta situació els Bombers Voluntaris de Catalunya estem en perill d’extinció. Tant el govern com la oposició van recolzar-nos durant l’últim ple de l’Ajuntament abans de vacances, la qual cosa agraïm.
Ara deixo unes preguntes en l’aire perquè cadascun les agafi com vulgui. Són fins i tot reflexions.
Quina diferència hi ha hagut entre els preventius que realitzàvem nosaltres els Bombers Voluntaris de Sitges i els que han realitzat els Bombers funcionaris vinguts de fora? Les Rues infantils han estat cobertes amb ambulància amb infermeria? I l'Arribo? I l'Enterro? El dissabte de Carnaval hi havia bombers a Sitges? Hi havia bombers a Sitges desprès de les Rues de Diumenge i Dimarts? I a partir d’ara? Què hi ha desprès del Carnaval? Fins a quin punt ens compensa deixar la nostra família a casa els caps de setmana i marxar a fer guàrdia al parc? Cal que arrisquem la nostra feina i la nostra salut per anar a fer qualsevol servei? Què fa diferent que es signi un conveni? Què es gestionin unes visites?
Estem cansats d’escoltar el ara m'hi poso, demà m’ho miro, treballem per gestionar-ho,... Són respostes que potser arribin massa tard. Si no fem res ja no tindrem un cos de Bombers Voluntaris a Sitges a qui donar-li tota aquesta informació.
Tot això, cal recordar que tota la plantilla de Bombers de Sitges som voluntaris. Persones que tenim la nostra feina, la nostra família, compromisos, i volem tenir cura sobre la nostra salut. L'esperit de sacrifici s’acaba i si arriba el dia que es tornin a tancar les portes del Parc de Bombers, una cosa està clara, hi ha uns responsables Municipals que no han sabut gestionar un cos de Bombers Voluntaris, que durant anys s'ha deixat la pell per la seguretat d'aquest poble i dels seus veïns i només demanava col·laboració i continuació en la relació Ajuntament/Bombers.