Tenim cap pla?

Avui el president Mas ha ofert una roda de premsa, tot valorant la consulta participativa del 9 de novembre. Entre totes les coses que ha comentat, a mi me n’ha sobtat una, que per a molts ha quedat en una anècdota més, però que jo considero molt greu.

El president ha dit que els servidors del Govern van rebre "atacs informàtics duríssims" arran del 9N que fins i tot van arribar a posar en perill historials clínics, l'accés al servei d'emergències mèdiques i les receptes electròniques. "Van posar en risc la prestació de serveis bàsics de la Generalitat".

Així per exemple, la web del Govern va rebre dissabte 20.000 peticions d'informació més del que és habitual i, diumenge, 60.000. És a dir, atacs de denegació de servei distribuït (DDoS), que es fan amb una xarxa d'ordinadors que demanen, a la vegada i de manera organitzada, informació en un mateix servidor fins al punt de superar la seva capacitat de lliurar-la. "Mai no s'havia patit un atac organitzat tan greu” ha afirmat el president Mas.

A més a més, el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig ha assegurat que el 9 de novembre es van produir a Catalunya "atacs cibernètics de primer ordre mundial" i "la seguretat dels sistemes informàtics del país va ser posada en tensió com a conseqüència del 9N". Cal dir que El 90% dels atacs informàtics que van tenir lloc ‪el 9N a l'Estat Espanyol, van ser webs Gencat posant en greu risc els sistemes d'emergències.

Dies abans del procés participatiu, així com durant la diada de l’11S,  les webs de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural van patir atacs informàtics amb l'objectiu de bloquejar tant els telèfons des d'on van organitzar la consulta del 9N com les seves pàgines web. I durant la vigília del 9N la web del Govern va passar unes hores fora de servei o funcionant amb dificultats.

El 9 de novembre és l’escenificació de que Catalunya està davant el repte més important de la seva història: esdevenir un estat lliure. Però Espanya també està visquen el seu propi repte: l’inici de la seva desintegració com estat actual.

Davant aquest fet, Espanya pot plantejar dos escenaris d’oposició contra la independència: l’actiu i el passiu. L’actiu seria oposar-se  a la construcció del nou estat català. El passiu seria no fer res i que  Catalunya esdevingui un nou estat.

Analitzant el passat i el present de l’Estat Espanyol, no hem de descartar cap possibilitat, per descabellada que ens pugui arribar a semblar. La prova de tot plegat, són aquests atacs informàtics. Les clavegueres de l’estat són profundes i fosques. A més de bomber voluntari, sóc historiador i us podria posar mil exemples de com actuen els serveis secrets de qualsevol país per provocar conflictes i problemes. 

És per això que cal tocar de peus a terra i contemplar una opció activa d’oposició espanyola contra la independència. I no parlo en termes constitucionals o legals. En cas que fos una oposició activa, ens hem de preguntar com seria aquesta oposició? Guerra total i oberta amb presència de l’exèrcit i armament pesant? Guerra de baixa intensitat? Boicot i sabotatge contra les infraestructures tallat subministrament de gas, aigua o electricitat? Contra les telecomunicacions, deixant a tothom sense telèfon? Guerra cibernètica que col·lapsi el país? Un setge que aïlli Catalunya de l'exterior?

Catalunya ha de tenir un model propi de defensa davant un atac exterior o interior, i en aquest model, Mossos, Bombers i Protecció Civil han de jugar el seu paper, però sobretot han d’estar preparats i organitzats. I ara per ara no ho estem. Em sap greu, però és així. Hi ha coses bàsiques i imprescindibles, com les telecomunicacions, per exemple, que si fallen no hi ha cap pla.  

Algú s’hauria de posar a treballar de manera urgent. No tant sols com a acte de prevenció, sinó com a acte de patriotisme i sobretot de supervivència. Perquè no és que tinguem cap pla B, és que no tenim ni el pla A.