dilluns, 22 de juliol del 2013

Resum jornada debat bombers voluntaris Martorell

JORNADA DE DEBAT DELS BOMBERS VOLUNTARIS
MARTORELL 8 DE JUNY 2013

Els representants dels Bombers Voluntaris al Consell de Bombers Voluntaris de Catalunya i l’ASBOVOCA van convocar una assemblea per establir unes directrius que siguin assumides pels nostres representants.

Ordre del dia:

1-Assegurança
2-Reglament
3-Relleu generacional
4-Formació
5-Model de bombers voluntaris
6-Uniformitat
7-Relació amb els sindicats
8-Possibles mobilitzacions
9-Precs i preguntes

(Cada punt va ser presentat per un ponent i després es va obrir un torn de paraules). 

1-Assegurança
Per Macià Arbonés, cap de parc d’Alcover i membre del Consell. Va exposar unes estadística sobre sinistralitat i com està el tema actual, tot destacant la nostra manca de cobertura i la deixadesa per part de la DGPEIS en aquest aspecte, sobretot ja que han baixat les compensacions econòmiques en cas de baixa per accident. Macià va exposar que ara el més important és que caldria fer un estudi per poder presentar-lo a les companyies d’assegurances i convèncer a la DGPEIS per millorar l’assegurança. Com a conclusions es va arribar a la idea que cal una assegurança que ens cobreixi absolutament tots els serveis i inclòs els accidents “in itenere”. Sobre aquest tipus d’accident es va parlar del cas d’un company de Sant Climent de Llobregat, el qual la DGPEIS no li vol reconèixer i per tant no li cobreix. Els representants del Consell es van comprometre a seguir el seu cas i ajudar-lo. Entre el debat també es va acordar que cal pujar la quantitat econòmica de les indemnitzacions. La idea més generalitzada és que cal que es fes un estudi per saber exactament i realment el cost d’una mútua i que si calia, una part de les compensacions econòmiques anessin destinades a sufragar les despeses de l’assegurança. Tot i així, Arbonés va apuntar que la DGPEIS no sap quants bombers voluntaris hi ha operatius realment i per tant, el que primer cal és saber quants som i quants accidents tenim per poder fer l’estudi. Una altra idea és que l’assegurança podria combinar també cobrir la medicina alternativa.

2-Reglament
Per Xavier Marrasé, cap de parc dels bombers voluntaris de Sant Jaume dels Domenys i membre del grup de treball per la modificació del reglament. Marrasé va explicar que cal fer un nou reglament dels bombers voluntaris, però que primer cal una nova llei de bombers i que això anirà per llarg. Va exposar totes les reunions que s’estan fent des de l’any 2011 al voltant del reglament i que a l’agost del 2012 es va crear una Comissió de treball per la modificació  del Reglament del Cos  de Bombers Voluntaris de Catalunya i que des de la data, ja s’han fet cinc reunions, en les quals s’està treballant en unes modificacions puntuals en el reglament, tal com es va comprometre l’antic Director General, arran dels fets de Rasquera. També va comentar que hi ha alguns punts que estan creant un malestar dins el col·lectiu, però que de moment tot són propostes i esborranys i que no hi ha res en ferm i que s’està treballant. Ara per ara, a l’espera de la llei de bombers, del reglament es modificaran els punts d’accés i revocacions i alguna altra petitesa. La conclusió general és que cal actualitzar el reglament, i que cal la màxima participació i transparència.

3-Relleu generacional
Per Joan Roma, president de l’ASBOVOCA. Es van donar unes xifres del nombre de bombers de països occidentals on es constata que en la majoria, el model està constituït majoritàriament per voluntariat dins una estructura mixta i que tenen bombers juvenils, “infantils” o “cadets” que constitueixen un col·lectiu important tant per l’educació en prevenció com per a l’aportació de nous efectius al servei de bombers. També es constata que a casa nostra, l’índex de bombers voluntaris per habitant és clarament desfavorable en comparació amb els països esmentats i que observant el nombre bombers actuals es preveu una davallada del nombre d’efectius en els propers anys, si no hi ha polítiques actives d’entrada, promoció i reconeixement dels bombers voluntaris. Per tal de garantir la continuïtat dels bombers voluntaris a Catalunya, es van proposar una sèrie de mesures:  Pacte entre Generalitat, patronals, sindicats i bombers voluntaris per clarificar el model de bombers de Catalunya i garantir-ne la continuïtat. Potenciació dels bombers juvenils. Periodicitat en les convocatòries de noves places de bombers voluntaris. Acords amb empreses per a garantir l’activació dels bombers voluntaris. Acords per a garantir la cobertura assistencial dels bombers voluntaris.

4-Formació
Per Francesc Carola, cap del parc de Camprodon i membre del Consell. Va detallar el tipus de formació que s’ofereix des de la DGPEIS. Posterior al debat, les conclusions sobre aquest punt, és que va queda palès que tothom està molt d’acord en que la formació hauria de ser obligatòria i continuada per a tots. Que totes les regions poden demanar cursos a mida segons les necessitats i l’Escola de Bombers intentarà desenvolupar-ho segons les seves possibilitats. Que els bombers voluntaris també han de ser formadors i que amb l’escola s’està creant una comissió de formació. I finalment que existeixin pràctiques tutelades.

5-Model de bombers voluntaris
Per Marcel·lí Bosch, cap de parc de Matadepera, on va exposar la situació actual, tot destacant que els bombers voluntaris ens toca adaptar-nos a les necessitats que el territori o el moment requereixin. Va defensar que el personal voluntari aporta coneixements, flexibilitat horària i disponibilitat i assumeix un compromís i uns riscos que caldria compensar. La intenció del ponent era doble, per una banda deixar en evidencia la inoperància del model actual i les evidents dificultats del col·lectiu per tirar endavant modificacions reglamentaries que donin resposta a les deficiències del reglament actual, i per  altre generar una pluja d'idees sobre el que hauria de ser el futur model de Bombers de Catalunya. de debat de que es disposava. Les conclusions del debat es que hi ha una radicalització en les propostes del futur model i que aquestes bàsicament són tres: un model continuista que aposta per fer alguna millora reglamentària, un segon model que aposta per assolir els seus objectius mitjançant una proposta de servei 100% voluntària i gratuïta (sense compensacions per al personal), i un tercer model basat en la professionalització del voluntariat mitjançant el pas a un cos de Bombers a Temps Parcial. El que es desprèn d'aquestes conclusions es que cal generar debat entorn aquest futur model. Cal que hi  hagi pluja d'idees, que aquestes obrin noves visions i que, amb elles, sorgeixin alternatives que acostin a tot el col·lectiu entorn al Cos de Bombers que aquest país necessita.

6-Uniformitat
Per Albert Bucar, cap de parc de Sant Antoni de Vilamajor i membre del Consell. Va presentar que és molt important que caldria que cada parc de bombers voluntaris es poses l’escut del seu cos a la camisa, per tal d’identificar-se i sobretot com homenatge al seu poble i reconeixement públic. No va haver-hi gaire consens en el debat, ja que alguns dels assistents veien amb bons ulls la proposta i en canvi per d’altres, pensaven que era reduccionista i localista  i que en definitiva, formem part del cos de la Generalitat i que no cal més distincions.

7-Relació amb els sindicats
Per Òscar Sànchez, bomber de Gelida. Va comentar les trobades que alguns bombers voluntaris i gent de l’ASBOVOCA està fent amb Comissions Obreres (CCOO), amb la finalitat de rebaixar les tensions entre els sindicats i els bombers voluntaris i intentar arribar a acords que afectin els dos col·lectius, sota la premissa, que en definitiva tot som companys i que la unió fa la força. Un clam majoritari dels assistents, va dir que no calia parlar amb els sindicats de res, ja que hi ha una desconfiança absoluta per tots aquests anys d’atacs, mentides i menyspreus que els bombers voluntaris han patit pels sindicats. També es va lamentar que la carta signada pels sindicats i dirigida als bombers voluntaris per tal de sumar-nos a les lluites que fan els professionals, no fos del tot sincera i que en cap moment hi hagués una disculpa per part dels sindicats. El ponent i jo mateix, com a assistents a aquestes reunions amb CCOO, vam lamentar que la gent no volgués parlar amb els sindicats, tot i que compreníem els motius, i que ara, els sindicats estaven recollint la desconfiança després d’anys d’anar sembrant odi.

8-Possibles mobilitzacions
Per Marc Ferrer, bomber del parc de Matadepera. Es va preguntar si davant totes les inquietuds i mancances si era convenient sortir al carrer i començar a reclamar allò que volem. Si bé una bona part dels assistents pensaven que ja era l’hora de sortir al carrer, es va consensuar donar uns mesos de marge al nou director general, i després de la campanya valorar si cal mobilitzar-se en el supòsit que no s’hagués aconseguit res.

Torn de paraula del sots-inspector Pasqual Gàmez
Abans dels precs i preguntes es va donar la paraula al sots-inspector Pasqual Gàmez, el qual aquella mateixa setmana passaria a ser l’enllaç entre el Consell i la DGPEIS. Es va presentar i va comunicar que li havia semblat una jornada molt positiva, que ell havia pres moltes notes de les reivindicacions i inquietuds i que estava a la nostra disposició per allò que volguéssim, i que ens ajudaria en tot el pogués.

9-Precs i preguntes
Destacar que molta gent, volia saber si aquesta assemblea serviria realment per alguna cosa, si els membres del consell eren conscients de la importància del moment i que calia apretar al màxim la DGPEIS per acabar amb el continu menyspreu.


Signat: Marc Ferrer i Murillo. Bomber voluntari de Matadepera i moderador del debat. (Aquest resum s’ha fet amb la col·laboració dels ponents)


Van participar noranta-sis persones en un debat ric i molt participatiu.  

1 comentari:

  1. Marc,
    així com alguna vegada he dit que no estava d'acord amb el que exposaves, ara em sembla del tot correcte felicitar-te per fer aquest "resum" de la jornada de Martorell.
    Jo no hi vaig poder ser, però veig reflectida lameva inquietud en alguns dels comentaris que veig (i se) que es van fer.
    Passi el que passi, es decideixi el que es decideixi, el mes important que crec hem de tenir tots al cap és: DIALEG!!!
    Hem de aprlar, molt i clar, del que som, del què volem ser i del que NO volem ser.
    Gracies i Endavant!!

    ResponElimina