divendres, 23 de novembre de 2012

El meu vot, el #25N

Finalment arriba el dia més esperat dels darrers mesos: les eleccions al Parlament de Catalunya.
A aquestes alçades no és cap secret que em declaro sincerament i clarament independentista. El vot independentista enguany, està repartit en tres forces polítiques: Esquerra Repúblicana de Catalunya (ERC) Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i les Candidatures d'Unitat Popular (CUP).
Abans que ningú se li escapi, Convergència i Unió no li incloc en aquest grup, ja que ells no són independentistes. I no ho dic jo, ho diuen ells: En els seus estatuts no ho afirmen, en el seu programa electoral tampoc surt la paraula "Independència" i fins i tot alguns dels seus dirigents han dit que estan en contra de la independència. 
CIU porta 30 anys jugant a la puta i la ramoneta i ara ha fet el mateix. Ha vist com el poble se li avançava (manifestació de l'11 de setembre) i ara per electoralisme ha fet un discurs ambigu per presentar-se com més sobiranista que altres vegades. Però no ens enganyem. Demanar fer un referèndum, una consulta o voler l'Estat Propi, no és el mateix que dir "vull una Catalunya lliure i independent políticament d'Espanya". Per tant, fer veure allò que no ets, amb mi no va.  I sincerament, tampoc ens enganyem, si Rajoy hagués acceptat el pacte fiscal, la política sobiranista de CIU hagués arribat a la seva fi, i ningú de CIU se li hagués hagut convocar unes eleccions anticipades i menys un referèndum per l'autodeterminació. Perquè la política del "peix al cove" és que sempre ha caracteritzat CIU. Per tant, aquesta "radicalitat" sembla més centrada en espantar Madrid que no pas en realment aconseguir la independència. 
Ah! i en el supòsit que fossin independentistes, la seves polítiques neoliberals, de retallades i privatitzacions, són d'un model de país, totalment oposat al meu, que tampoc em fa confiar en ells. 
Per tant, sense cap més preàmbul...
Aquesta ha estat una campanya molt apassionant i he tingut molts dubtes. He llegit molt, he escoltat molt, i sobretot he reflexionat molt. Tinc bons arguments per votar ERC, SI i CUP, i tinc molt bons amics a ERC, SI i CUP, però com que no puc posar tres paperetes, m'he hagut de decantar i ara ho he fet, per les CUP.

Jo finalment em decanto per les CUP.

I els meus motius:

Per no renunciar mai als Països Catalans. Per plantar cara a les retallades, privatitzacions i als bancs. Per la seva campanya electoral atrevida, sincera i fresca. Per ser l'autèntic motor de canvi que ens cal, sorgit de les lluites populars. Per aplicar una regeneració en la política. Pel seu discurs de defensa de la terra i el patrimoni. Per no abandonar mai la lluita al carrer. 
Finalment dir que desitjo que treguin el màxim de diputats, tant ERC com SI. I que la unitat ens acompanyi a partir d'ara, cosa que no ha estat així per culpa de molts egos i personalismes.


Una abraçada alegre i combativa!!!

ps: una estirada d'orelles a les tres formacions per no plantejar gairebé, per no dir gens, en el seu programa, les seves polítiques en matèria de seguretat, protecció civil i emergències, i no parlar pràcticament dels bombers. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada