dimecres, 11 de juny del 2014

Personal de les campanyes forestals: en descens...

Aquesta és l'estadística del personal de bombers que afronta les campanyes d'estiu dels darrers anys. Són dades oficials extretes dels dossiers de premsa de bombers que es fan quan es presenten les campanyes a començaments d'estiu.
Estan detallat el nombre de bombers funcionaris, el nombre de bombers voluntaris, altres (personal administratiu + EPAF, que en aquests anys són una mitjana de 36 persones) i el reforç de la campanya forestal específic (auxiliars forestals, conductors, guaites, etc...).
El que queda clar, que des de fa dos anys, la tendència és menys personal.






2014
Bombers Funcionaris: 2.466
Bombers Voluntaris: 2.342
Altres: 367
Reforç campanya forestal: 840
Total: 6.015

2013
Bombers Funcionaris: 2.517
Bombers Voluntaris: 2.488
Altres: 370
Reforç campanya forestal: 896
Total: 6.271


2012
Bombers Funcionaris: 2.556
Bombers Voluntaris: 2.532
Altres: 368
Reforç campanya forestal: 1.111
Total: 6.567

2011
Bombers Funcionaris: 2.580
Bombers Voluntaris: 2.548
Altres: 377
Reforç campanya forestal: 1.037
Total: 6.542

2010
Bombers Funcionaris: 2.451
Bombers Voluntaris: 2.478
Altres: 392
Reforç campanya forestal: 1.207
Total: 6.528

2009
Bombers Funcionaris: 2.420
Bombers Voluntaris: 2.583
Altres: 372
Reforç campanya forestal: 1.074
Total: 6.449

2008
Bombers Funcionaris: 2.344
Bombers Voluntaris: 2.445
Altres: 330
Reforç campanya forestal: 1.280
Total: 6.399

2007
Bombers Funcionaris: 2.344
Bombers Voluntaris: 2.354
Altres: 217
Reforç campanya forestal: 1.337
Total: 6.252

dimarts, 10 de juny del 2014

CARTA D’UN BOMBER VOLUNTARI.


El meu nom es David Jiménez i sóc bomber voluntari de la secció activa, adscrit al parc de Sant Climent de Llobregat (REMS).

Com a membre de la secció activa, el passat dia 14 d’abril de 2014, vaig anar al meu parc per tal de donar resposta a una sèrie de serveis apícoles pendents (el meu parc s’encarrega dels temes apícoles a la REMS).

Al voltant de les 17.05 d’aquell dia, vaig donar entrada al meu control central, del nostre vehicle, desprès de donar resposta a quatre serveis apícoles. Un company havia de fer-me el relleu perquè jo marxés i la dotació continuaria fent serveis apícoles.

Sobre les 17.25 vaig sortir del parc amb la meva motocicleta i a uns 800 m del parc,anant cap al meu domicili, vaig patir un accident de trànsit greu, que va comportar unafractura i policontusions.

Els meus companys de parc, van passar uns minuts més tard amb el vehicle 5.14.53 cap a un servei i es van aturar per veure com hem trobava, continuant en veure que em duia l’ambulància cap al hospital.

En el trajecte cap al hospital, vaig fer una trucada a control per tal que notifiques al cap de guàrdia el meu accident, la resposta del qual va ser, mitjançant l’operador de sala, que ho comuniqués al dia següent a les oficines de la REMS (personalment crec que es podria haver interessat per veure que havia passat, ja que no deixava de ser un bomber que havia patit un accident en sortir del parc).

Un company del parc va trucar al meu cap de parc per comunicar-li el que havia passat, però va haver de deixar un missatge a la bústia de veu, ja que no agafava el telèfon. Uns dies més tard, vaig apropar-me a la REMS per tal de comunicar l’accident i veure que havia de fer, ja que desconeixia el protocol per aquest casos.

Vaig fer tots els tràmits que em van demanar i fins aquí tot va continuar normal. Avui [mes de febrer] fa 10 mesos que encara sóc de baixa per aquell malaurat accident, ja que la meva mà dreta està trigant més del compte en recuperar-se, si es que finalment ho fa.

NINGÚ de la “casa” m’ha fet un truc per preguntar com hem trobo, si necessito qualsevol cosa, per informar-me o adreçar-me a cap algun metge del ICS, etc, és a dir, per interessar-se per un bomber voluntari accidentat.

Fa un parell de mesos [finals del 2013] vaig registrar un escrit dirigit al Director General, Sr. Ramón Parès en el qual demanava alguna resposta a les meves preguntes e inquietuds, ja que en diverses vegades he hagut de trucar jo al departament de personal o de parlar amb el Sr. Pasqual Gàmez (aprofito per agrair l’atenció de Pasqual Gàmez i de la Sònia Díaz) per tal de veure si el meu accident tenia cobertura legal o no, ja que
 ningú semblava poder aclarir-ho.

Finalment el director, Sr. Parès, va contestar el meu escrit, informant-me que rebria la compensació econòmica corresponent pel meu accident.

Malgrat finalment tindré aquesta compensació econòmica, vull traslladar la meva sensació d’abandonament per part del cos de bombers de la Generalitat i la seva direcció. Els bombers voluntaris, com a personal voluntari que som, dediquem part del nostre temps, el temps que dedicaríem a les nostres famílies o amics, a fer un acte de servei per la societat catalana.

Aquest acte voluntari, que per mi representa fer una tasca que m’agrada i que faig perquè vull, comporta arriscar la meva vida i/o integritat física, si cal, per tal d’ajudar a salvaguardar vides humanes a focs de vivenda, accidents de trànsit, focs forestals, etc, ja que moltes vegades fem serveis en els quals la escassa formació del personal, les ganes i la sort, juguen molt al nostre favor, més que el saber fer.

Per tant, tenint en compte que potser som un personal, el voluntari, amb mancances de material, que deixa la seva vida quotidiana, la seva família, el seu temps de lleure per ajudar i treballar pels ciutadans en moments de risc i que som conscients que potser un dia tindrem un accident amb conseqüències greus, l’únic consol que ens queda es pensar que l’Administració per la qual “treballem” ens recolzarà i farà el que faci falta per que tornem a la nostre normalitat i amb els menys perjudicis possibles.

Doncs bé, jo he comprovat que aquesta part final de la història es un somni, perquè no he vist aquest recolzament per enlloc.

Només he vist com alguns membres del Consell i de l’ASBOVOCA han lluitat per mi i per aconseguir un reconeixement digne per la resta de companys que en un futur puguin patir una desgracia, així com l’atenció rebuda per part del Sr. Pasqual Gàmez i la Sra.

Sònia Díaz (són els únics de la direcció amb qui he tingut el plaer de parlar), tot sigui dit una vegada han tingut coneixement del meu accident per part meva, per què repeteixo, ningú havia agafat cartes en l’assumpte.

Ara, a totes les persones que tenen en les seves mans la possibilitat de canviar aquesta actitud els voldria preguntar:

Tant costa agafar el telèfon e interessar-se per un membre del cos de bombers voluntaris? (aquesta pregunta es adreçada des del meu cap de parc, fins a la figura més alta del nostre organigrama, operatiu i administratiu)

Tinc la sort de ser funcionari de l’Administració i per tant, malgrat vaig perdre alguns diners els primers mesos per no ser un accident laboral, he cobrat el meu sou cada mes, però no tots els companys voluntaris ho son; que hauria passat si en comptes de funcionari, fos un aturat? No hauria pogut trobar feina durant aquest temps de baixa?, i si fos un autònom? Qui m’hauria tirat cap en davant el meu negoci?, o un assalariat de l’empresa privada?, potser m’haurien fet fora a la feina per una baixa tan llarga?

El més típic que podem trobar al cos de bombers voluntaris, es rebre un avís de sinistre i que has d’anar de casa, de la feina, etc, cap al parc de bombers per fer una sortida el més aviat possible, o potser aniràs a un foc forestal a l’altre costat de Catalunya, on estaràs treballant un munt d’hores a la muntanya i després retornaràs al parc, però clar, desprès de més de 30 hores fora i treballant de valent, has de tornar a casa amb tot elcansament... i resulta que els bombers voluntaris no tenim una assegurança que ens doni cobertura a l’anada cap al parc per una activació o el retornar a casa després de moltes hores treballant a un sinistre?

Si hi ha un acord amb els metges del ICS, perquè no es porta a terme en el meu cas? Només es vàlid per enviar-me al ICAM (per ser tractat, fa sis mesos, com un “caradura” que vol estafar amb la baixa?)

Realment tenim al nostre cos el millor que pot tenir qualsevol empresa, administració, etc: tenim la voluntat i les ganes de fer d’un col·lectiu que es mou per la seva passió, per la seva bona fe, per les seves ganes d’ajudar a un desconegut en un moment tràgic de la seva vida. Som gent que sona el telèfon i sortim corrents per fer de BOMBERS!

Però realment aquest col·lectiu som conscients que potser tenim molt a perdre fent aquesta tasca? Que tenim una manca d’ assegurança dignes de la nostra tasca?

Segurament, si la mà m’ho permet, continuaré sent i fent de bomber voluntari, però considero que l’administració, malgrat la crisi actual, s’ha d’actualitzar vers el nostre col·lectiu o potser un dia serà massa tard per algun dels nostres companys.

Senyors de l’administració no podem permetre que això torni a succeir, els hi prego que treballin per millorar la nostra situació (assegurança digna, formació adequada i reglada i reconeixement públic dels bombers voluntaris) i que no tingui que veure’s cap bomber voluntari en una situació com la meva o pitjor, perquè nosaltres fem el que hem de fer, que es ser i fer de bombers voluntaris, facin vostès el que els hi toca: arreglar-ho!!!

Finalment voldria agrair la lluita, el treball i el recolzament donat pel Macià Arbonès,

Magì Moyès, a l’ASBOVOCA, Marc Ferrer i l’Oscar Sánchez.

[Aquesta carta va ser llegida públicament i adreçada pel David el 23 de febrer en el

XXIè Congrés de l’Asbovoca, celebrat a Agramunt]


David Jiménez. Bomber voluntari de Sant Climent de Llobregat